La casa torta d'Agatha Christie

Autor/a: Agatha Christie (Torquay, Anglaterra, 1890 – Wallingford, 1976)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Anglès

Traducció: Cristina Sala Pujol

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 280

CATALÀ:

Sempre em resulta molt entretingut llegir qualsevol novel·la d'Agatha Christie i intento tornar a l'autora de tant en tant. Ara feia temps que no llegia res seu però gràcies a Grup 62 he pogut tornar a fer-ho i a gaudir-la en català.

Com sempre, cada personatge és sospitós i l'autora juga amb les nostres percepcions, fent-nos dubtar contínuament sobre qui pot ser l'assassí o l'assassina.

Tots els personatges d'aquesta història són membres de la mateixa família i cada un té una personalitat diferent i interessant, amb els seus propis motius i secrets ocults. Durant la lectura m'he sentit com si estigués dins una partida de Cluedo.

La casa torta no presenta els protagonistes famosos de Christie, Poirot ni Miss Marple, sinó que el detectiu és un desconegut pels lectors de l'autora. M'ha semblat un personatge justet, però les seves limitacions han quedat equilibrades pel personatge de Josephine que aporta un extra a la trama. És una nena insignificant i subestimada que té un paper concret en tot el misteri.

Li he deixat aquest llibre a la meva mare que acostuma a llegir novel·les costumistes i m'ha dit que li ha agradat força també. Ja sabeu, si voleu gaudir d'alguna novel·la de la reina del misteri, aquesta és una molt bona opció.

ESPAÑOL:

Siempre me resulta muy entretenido leer cualquier novela de Agatha Christie e intento volver a la autora de vez en cuando. Ahora hacía tiempo que no leía nada suyo, pero gracias a Grup 62 he podido volver a hacerlo y a disfrutarla en catalán.

Como siempre, cada personaje es sospechoso y la autora juega con nuestras percepciones, haciéndonos dudar continuamente sobre quién puede ser el asesino o la asesina.

Todos los personajes de esta historia son miembros de la misma familia y cada uno tiene una personalidad diferente e interesante, con sus propios motivos y secretos ocultos. Durante la lectura me he sentido como si estuviera dentro de una partida de Cluedo.

La casa torta no presenta los protagonistas famosos de Christie, Poirot ni Miss Marple, si no que el detective es un desconocido para los lectores de la autora. Me ha parecido un personaje justillo, pero sus limitaciones han quedado equilibradas por el personaje de Josephine que aporta un extra a la trama. Es una niña insignificante y subestimada que tiene un papel concreto en todo el misterio.

Le he dejado el libro a mi madre que suele leer novelas costumbristas y me ha dicho que le ha gustado mucho también. Ya sabéis, si queréis disfrutar de alguna novela de la reina del misterio, esta es una muy buena opción.

Sinopsi:

La novel·la preferida d’Agatha Christie

Aristide Leonides acaba de morir assassinat. Era el patriarca d’una gran família, un home carismàtic d’origen grec que va fer fortuna quan va arribar a Anglaterra i que vivia a la Casa Torta, una mansió estranya, com ell mateix, plena de familiars que haurien tingut ocasió de cometre el crim. Però qui li podria voler mal si tothom l’estimava, si era un home generós i just que cuidava dels seus? La seva segona dona, la Brenda, és la sospitosa perfecta, però no seria una solució massa òbvia?

Amb la mestria que la caracteritza, Agatha Christie teixeix una novel·la narrativament esplèndida, plena de personatges deliciosament retorçats que es van desplegant fins al final, quan el misteri es descobreix.

«Escriure La Casa Torta va ser un plaer de principi a fi, i crec que puc dir que és una de les meves millors obres». Agatha Christie