Dilluns ens estimaran de Najat El Hachmi

Autor/a: Najat El Hachmi (Beni Sidel, 1979)

Editorial: Edicions 62

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 272

CATALÀ:

Tot i que he llegit algun altre llibre de l'autora, mai havia fet una ressenya. Els seus llibres, o com a mínim els que he llegit, sempre parlen de la dona musulmana i la seva identitat.

En aquest cas es centra en l'alliberament, o en la lluita per aquest alliberament, d'una noia musulmana que viu en un barri de la perifèria de Barcelona. Vol trencar amb les convencions imposades per la seva cultura i ser acceptada en la societat en la que viu.

No és un camí fàcil, i així ho detalla El Hachmi en el llibre. Ens explica com és créixer en el islam, com afronten les dones l'adolescència. Ens posa en context a través del feminisme, però ens explica que aquest feminisme s'ha de valorar depenent del context, el que no voldries per tu no ho has de desitjar per altres.

M'agrada veure aquesta realitat a través dels ulls de l'autora ja que és la que ella a viscut en primera persona i, per tant, n'és coneixedora. No tinc tan clar que totes les dones musulmanes pensin igual que ella, però de veritat m'agradaria saber què en pensen.

Si alguna noia musulmana ha llegit els llibres de l'autora m'agradaria saber la seva opinió. Si voleu, me la podeu fer arribar a través d'un missatge.

ESPAÑOL:

Aunque he leído algún otro libro de la autora, nunca había hecho una reseña. Sus libros, o como mínimo los que he leído, siempre hablan de la mujer musulmana y su identidad.

En este caso se centra el la liberación, o en la lucha por esta liberación, de una chica musulmana que vive en un barrio de la periferia de Barcelona. Quiere romper con las convicciones impuestas por su cultura y ser aceptada en la sociedad en la que vive.

No es un camino fácil, y así lo detalla El Hachmi en el libro. Nos explica como es crecer en el islam, como afrontan las mujeres la adolescencia. Nos pone en contexto a través del feminismo, pero nos explica que este feminismo debe valorarse según el contexto, lo que no querrías para ti no lo debes desear para otras.

Me gusta ver esta realidad a través de los ojos de la autora ya que es la que ella ha vivido en primera persona. No tengo tan claro que todas las mujeres musulmanas piensen igual que ella, pero la verdad es que me gustaría saberlo.

Si alguna chica musulmana ha leído los libros de la autora me gustarías conocer su opinión. Si queréis, me la podéis mandar en un mensaje.

Sinopsi:

Dilluns ens estimaran explica la història d’una jove que vol ser lliure i feliç. Les circumstàncies en què viu, però, són complicades. Un entorn opressiu, del qual no li serà fàcil sortir sense haver de pagar un preu molt alt, marca el seu present i potser el seu destí.

Tot comença el dia que coneix una noia que l’enlluerna. Forma part de la seva mateixa comunitat, però la seva família viu la condició cultural sense els llasts ancestrals de la resta. La nova amiga tot just està afrontant els primers reptes que com a dona li presenta la vida. I ho fa amb una vitalitat, una determinació i una il·lusió tan fascinants que empenyen la jove a seguir les seves passes.

Una història emotiva i reveladora sobre la importància que les dones siguin les protagonistes de les seves vides, per més que hagin d’afrontar condicionants d’origen, de classe social o de gènere. El relat del dur camí cap a la llibertat. 

«Hi ha raons de fons que em porten a escriure sobre nosaltres: aleshores no ho sabíem però estàvem conquerint territoris nous —impensables per a les nostres mares—, estàvem esquinçant tots els vels, esquerdàvem muralles impenetrables amb una cullereta esquifida i no ens n’adonàvem.» Najat El Hachmi

Volar a cegues de Gemma Santaló

Autor/a: Gemma Santaló (Castellfollit de la Roca, 1971)

Editorial: Trípode

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Contes

Número de pàgines: 128

CATALÀ:

Per mi els contes són una bona opció de lectura per a l'estiu i aquest any, gràcies a l'editorial Trípode, he pogut gaudir del recull escrit per Gemma Santaló, Volar a cegues.

M'han cridat especialment l'atenció perquè es tracta d'històries quotidianes que podem viure la majoria de nosaltres, però en tots els casos els finals no et deixen indiferent. Són sorprenents, imprevisibles, impactants.

M'agrada llegir històries reals, amb les que em pugui identificar, i en aquest cas és així, però el punt aquest de que els finals no siguin els esperats me l'ha fet gaudir especialment.

Si busqueu lectures fresques, àgils i que us sorprenguin podeu triar aquest recull perquè és el que esteu buscant 😉. És una molt bona lectura per aquesta època de l'any!

Ja esteu gaudiont de les vacances? 🌞 Jo les començo el proper dilluns!

ESPAÑOL:

Para mi los cuentos son una buena opción de lectura para verano y este año, gracias a la editorial Trípode, he podido disfrutar de los que ha escrito Gemma Santaló en Volar a cegues.

Me han llamado especialmente la atención porque son historias cotidianas que podemos vivir la mayoría de nosotr@s, pero en todos los casos los finales no te dejan indiferente. Son sorprendentes, imprevisibles, impactantes.

Me gusta leer historias reales, con las que me pueda identificar, y en este caso es así, pero el toque este de que el final no sea lo esperado me lo ha hecho disfrutar especialmente.

Si buscáis lecturas frescas, ágiles y que os sorprendan podéis escogerlo porque es lo que estáis buscando 😉. Es una buena lectura para esta época del año!

Ya estás disfrutando de las vacaciones? 🌞 Yo las empiezo el próximo lunes!

Sinopsi:

Volar a cegues és un recull de relats o contes literaris que ens endinsarà en un món de personatges quotidians, plens de desitjos, renúncies o limitacions. En aquest context no hi ha absoluts. No hi ha tardes perfectes, ni penes perfectes. El que hi ha és una barreja de matisos, colors, il·lusions, expectatives i pors que campen a plaer, que bullen, xoquen, es modifiquen. I l’energia que generen és tan intensa que esdevé l’epicentre de tot.

Volar a cegues és l’impuls de llençar-se…, i el que ve després.

Lo que la marea esconde de María Oruña

Autor/a: María Oruña (Vigo, 1976)

Editorial: Destino

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Espanyol

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 416

CATALÀ:

Quan vaig llegir el primer llibre de l'autora em va captivar la seva manera d'escriure cuidada, argumentada. Em va agradar l'atmosfera que aconseguia crear en les històries.

En aquest lectura ens retrobem amb els personatges de la saga de Port Amagat, tot i que es pot llegir com un llibre independent ja que els personatges perden protagonisme. El protagonisme recau en la història i en l'homenatge que Oruña vol fer a autores del gènere negre com Agatha Christie, però de reina del crim només n'hi ha una. 

M'ha semblat un llibre molt lineal i no m'ha creat la intriga esperada, crec que no ha aconseguit el seu objectiu.

Em sap greu perquè els anteriors llibres de l'autora els havia gaudit molt però amb aquest no hi he pogut connectar. També entenc que no és fàcil aconseguir els resultats de Christie i que és de valentes intentar-ho, però en aquest cas no m'ha cridat l'atenció ni la història, ni la investigació, ni els personatges.

Creieu que és fàcil aconseguir els resultats d'Agatha Christie? Queda clar que no perquè si ho fos els seus llibres no haurien tingut la repercusió que han tingut i continuen tenint.

ESPAÑOL:

Cuando leí el primer libro de la autora me cautivó su manera de escribir cuidada. argumentada. Me gustó la atmosfera que conseguía crear en las historias.

En esta lectura nos reencontramos con los personajes de la saga de Puerto Escondido, aunque podemos leerlo como un libro independiente ya que los personajes pierden protagonismo. El protagonismo recae en la historia y en el homenaje que Oruña quiere hacer a autores del género negro como Agatha Christie, pero de reina del crimen solo hay una.

Me ha parecido un libro muy lineal y no me ha creado la intriga esperada, creo que no ha conseguido su objetivo.

Me sabe mal porque los anteriores libros de la autora los había disfrutado mucho pero con este no he podido conectar. Entiendo que no es fácil conseguir los resultados de Christie y que es de valientes intentarlo, pero en este caso no me ha llamado la atención ni la historia, ni la investigación, ni los personajes

Creéis que es fácil conseguir los resultados de Agatha Christie? Está claro que no porque si lo fuera sus libros no tendrían la repercusión que han tenido y siguen teniendo.

Sinopsi:

La presidenta del Club de la Bahía de Santander, una de las mujeres más poderosas de la ciudad, ha aparecido muerta en el camarote de una preciosa goleta que con unos pocos y selectos invitados del mundo del tenis surcaba el mar al anochecer.

El crimen recuerda a las novelas de la «habitación cerrada» de principios del siglo pasado: el compartimento estaba cerrado por dentro, tanto la extraña herida que presenta el cuerpo de la empresaria como el misterioso método utilizado para perpetrar el asesinato resultan inexplicables y todos los invitados a la fiesta parecen tener motivos para haber acabado con su vida. Nadie puede haber salido o entrado de la nave para cometer el crimen o escapar. ¿Quién ha matado a Judith Pombo? ¿Cómo? ¿Y por qué?

La novela más ambiciosa de María Oruña, un thriller adictivo y elegante en el que descubriremos una nueva faceta de la vida de Valentina Redondo, quien además de enfrentarse al caso más enigmático de su carrera deberá luchar contra un sorprendente e inesperado golpe en su vida personal.

Recomanacions per l'estiu

L'estiu és aquella època de l'any en la qual, a priori, més temps lliure tenim. Dic a priori perquè si us passa com a mi sempre busco activitats per fer. Que si piscina, que si platja (tot i que l'evito tant com puc), que si muntanya, un dinar per aquí, un sopar per allà, una festa major rere una altra i, al final, s'acaben les vacances i l'únic que he fet ha sigut cansar-me com un ruc.

Intento, però, quan tinc estones lliures, llegir tant com puc. Busco un raconet fresc, una bona ombra i, apa, a viure altres vides 😅

Avui que arreu de Catalunya es celebra Llibrestiu 2021, que és la festa d'estiu a les llibreries de Catalunya, vull aprofitar per fer-vos unes quantes recomanacions de lectures per aquests dies.

Què és Llibrestiu 2021? Com us he dit és una nova festa del llibre al juliol, impulsada per la Cambra del Llibre de Catalunya. Un centenar de llibreries han organitzat actes per a tots els públics, des de presentacions, tallers, música en directe, que tindran lloc durant la tarda-vespre d'avui.

Fa uns dies ja us vaig parlar de Bookshop.org i és aquí on he penjat una llista de recomanacions per l'estiu que aniré ampliant durant els propers dies. Si cliqueu a la foto us portarà directament a les meves propostes i, si voleu, les podreu comprar donant suport a llibreries de proximitat.

Quins llibres teniu previst llegir aquest estiu? 🌞

Moon Tiger de Penelope Lively

Autor/a: Penelope Lively (El Caire, 1933)

Editorial: L'Altra

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Anglés

Traducció: Josefina Caball

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 248

CATALÀ:

Primer de tot, deixeu-me agraïr a l'Altra Editorial l'enviament de l'exemplar perquè m'ha permès descobrir l'estil de Penelope Lively.

M'agradaria destacar, per damunt de tot, la construcció del personatge que ha aconseguit l'autora. Tot i estar postrada en un llit d'hospital, la Claudia desprèn una fortalesa i un caràcter que ja voldrien molts. Part d'això, a banda del component genètic, es deu a la intensa vida que ha portat. 

En aquest moment final decideix escriure la història del món, la història del món escrita segons les seves experiències, que no són poques. Una guerra viscuda en primera persona, una manera peculiar d'entendre la maternitat i les relacions amb les persones del seu entorn. Claudia era, sense cap mena de dubte, una dona avançada al seu temps.

A mesura que vas llegint el llibre vas completant el personatge fins que esdevé una dona complexa, gens vulgar, molt intel·ligent.

És una novel·la plena de detalls històrics, de reflexions i de maneres d'entendre la vida. Amb uns personatges molt diversos que complementen perfectament a la protagonista.

M'ha encantat el personatge que ha creat Lively i la potència que li ha sabut donar. Si us agraden els personatges impactants, us el recomano molt.

Vosaltres què preferiu, una bona història o un bon personatge?

ESPAÑOL:

Antes de nada quiero agradecer a L'Altra Editorial el envío del ejemplar porque me ha permitido descubrir el estilo de Penelope Lively.

Me gustaría destacar, sobre todo, la construcción del personaje que ha conseguido la autora. Aunque está postrada en una cama de hospital, Claudia desprende una fortaleza y un carácter que muchos querrían. La culpa de esto la tiene, aparte del componente genético, la intensa vida que ha llevado.

En este momento final de su vida decide escribir la historia del mundo, la historia del mundo escrita según sus experiencias, que no son pocas. Una guerra vivida en primera persona, una manera peculiar de entender la maternidad y als relaciones con las personas de su entorno. Claudia era, sin ninguna duda, una mujer avanzada a su tiempo.

A medida que vas leyendo vas completando el personaje hasta que se convierte en una mujer compleja, para nada vulgar, muy inteligente.

Es una novela llena de detalles históricos, de reflexiones y de maneras de entender la vida. Con unos personajes muy diversos que complementan perfectamente a la protagonista.

Me ha encantado el personaje que ha creado Lively y la potencia que le ha sabido dar. Si os gustan los personajes impactantes, os lo recomiendo mucho.

Vosotr@s que preferís, una buena historia o un buen personaje?

Sinopsi:

“Una obra magnífica que ens estira, ens atrapa i ens entristeix i té un sentit de l’humor inesperat, intel·ligent. Deixa traces a l’aire molt després d’haver tancat el llibre”, Anne Tyler

Guanyadora del prestigiós premi Man Booker l’any 1987, i més recentment del Golden Man Booker al millor llibre premiat de la dècada dels vuitanta, Moon Tiger és una novel·la deliciosa i sofisticada que narra la vida de la Claudia Hampton, una escriptora de divulgació històrica molt reconeguda, que ara jeu en un llit d’un hospital de Londres, sola i vella, a punt de morir. Els records encara brillen en la seva consciència cada vegada més fràgil, i s’imagina que està escrivint una història del món. En canvi, Moon Tiger és la seva, d’història, la d’una dona forta, freda, independent i de vegades difícil, per a la qual les relacions amb la família i els amics han estat complicades i tenses i que guarda un secret íntim i devastador. La novel·la va endavant i enrere en el temps i recrea el mosaic complex de la vida caòtica i poc convencional d’aquesta dona ingovernable, al centre de la qual encara batega, congelada en el temps, una història d’amor trasbalsadora i irrepetible.

“Emocionalment, Moon Tiger és calidoscòpica, altament reeixida. La història d’amor que batega al cor del llibre és una de les històries d’amor més memorables de la literatura universal. Una de les millors novel·les que he llegit en molts anys”, The London Sunday Telegraph

“Una novel·la poderosa, commovedora i delicada sobre les maneres com les vides estan modelades per la memòria i el passat col·lectiu”, Boston Globe

Jo confesso de Jaume Cabré

Autor/a: Jaume Cabré (Barcelona, 1947)

Editorial: Proa

Any de la primera edició: 2011

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 1008

CATALÀ:

Fa anys vaig fer un primer intent de llegir el llibre, però vaig veure que no era el moment i el vaig deixar aparcat. Ara, després de la decepció de Consumits pel foc, vaig voler reconciliar-me amb Cabré i l'he tornat a agafar. 

Em resulta difícil fer una ressenya d'aquest llibre perquè, tot i que m'ha agradat, no sabria ben bé dir el perquè. És un tros de llibre en tots els aspectes. S'utilitzen molts recursos literaris, el llenguatge és ric, l'autor domina la trama i els personatges, es troben moltes referències literàries, artístiques, i històriques. Tot això mal barrejat podria seu un caos, però amb l'ús que en fa Cabré és un llibre que et fa gaudir.

Aquesta no és una lectura lineal. Trobem salts en el temps, a vegades, dins una mateixa frase. L'autor juga amb els personatges, les èpoques i els llocs. Cal estar concentrat per llegir el llibre, però no m'ha semblat una lectura densa.

Llegint les memòries de l'Adrià Ardèvol, un erudit de les llengües i virtuós del violí, trobem algunes històries paral·leles que conflueixen i ens apropen a la part més maligna de la història de la humanitat.

Si voleu gaudir amb Cabré, i no l'heu llegit ja, aquest és el vostre llibre.

Coincidiu amb mi?

ESPAÑOL:

Hace años hice un primer intento de leer el libro pero vi que ni era el momento y lo aparqué. Ahora, después de la decepción de Consumidos por el fuego, quise reconciliarme con Cabré i lo he vuelto a coger.

Me resulta difícil hacer una reseña de este libro porque, aunque me ha gustado, no sabría decir porqué. Es un pedazo de libro en todos los aspectos. Se utilizan muchos recursos literarios, el lenguaje es rico, el autor domina la trama y los personajes, se encuentran muchas referencias literarias, artísticas e históricas. Todo esto junto, podría ser un caos, pero con el uso que le da Cabré es un libro que se disfruta.

Esta no es una lectura lineal. Nos encontramos con saltos en el tiempo, a veces, dentro de la misma frase. El autor juega con los personajes, las épocas y los lugares. Es necesario concentrarse para leer el libro, pero no me ha parecido una lectura densa.

Leyendo las memorias de Adrià Ardèvol, un erudito de las lenguas y virtuoso del violín, encontramos algunas historias paralelas que confluyen y nos acercan a la parte más malvada de la historia de la humanidad.

Si queréis disfrutar con Cabré, y no lo habéis leído aún, este es vuestro libro.

Coincidís conmigo?

Sinopsi:

Si la botiga d'antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d'aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d'aquesta novel·la de novel·les.

Jo confesso és una llarga carta d'amor d'algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d'algú que ha estimat de manera incondicional; d'algú que se sent culpable d'una mort violenta, i d'algú que no entén el mal que recorre la història d'Occident.

Jo confesso ha estat distingida amb diferents guardons literaris: Premio de la Crítica 2012; Premi Crítica Serra d'Or 2012; Premi de Narrativa M.Àngels Anglada 2012; Premio La tormenta en un vaso 2012; i Premi Crexells 2012.

Germanes d'Imma Monsó

Autor/a: Imma Monsó (Lleida, 1959)

Editorial: Univers

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 128

CATALÀ:

Agafar un llibre i quan comences a llegir-lo adonar-te que no és l'època de l'any adient per fer-ho... Això és el que m'ha passat amb aquest.

Podríem dir que es un conte de Nadal per adults, explicat de manera entranyable, divertida i amb un punt de crítica i de reconciliació per part de l'autora amb aquestes festes.

És una reflexió sobre les relacions familiars, sobre les contradiccions que existeixen entre aquestes, entre germans i germanes, pares i fills...

Aquest és el primer llibre d'una col·lecció de llibres de caire nadalenc que ha començat a publicar l'editorial Univers. Cada any trauran un sol títol d'algun autor reconegut de la nostra literatura i amb il·lustracions d'algun artista destacat. En aquest cas, les precioses il·lustracions que acompanyen el relat són d'Ignasi Font.

Us el recomano? Sí, però llegiu-lo als volts de Nadal. Us agraden les històries nadalenques?

ESPAÑOL:

Coger un libro y cuando lo empiezas a leer darte cuenta que no es la mejor época del año para hacerlo.... Esto es lo que me ha pasado con este.

Podríamos decir que es un cuento de Navidad para adultos, contado de manera entrañable, divertida y con un punto de crítica y de reconciliación por parte de la autora con estas fiestas.

Es una reflexión sobre las relaciones familiares, sobre las contradicciones que existen entre estas, entre herman@s, padres e hijos,...

Este es el primer libro de una colección de carácter navideño que ha empezado a publicar la editorial Univers. Cada año sacarán un solo título de algún autor reconocido de nuestra literatura y con ilustraciones de algun artista destacado. En este caso, las preciosas ilustraciones que acompañan el relato son de Ignasi Font.

Os lo recomiendo? Sí, pero leedlo en las fechas próximas a Navidad. Os gustan las historias navideñas?

Sinopsi:

Un sopar de Nadal que podria ser el nostre.

Pels volts de novembre la Rita sempre es maleeix: un any més, i ja en són uns quants, ha estat incapaç de dir que no, no al sopar de Nadal. Un altre cop l'haurà d'organitzar.

Mentre la majoria de la gent es marca propòsits d'any nou ambiciosos, amb objectius que canviaran les seves vides per sempre més, ella, la Rita, ha de conformar-se a encomanar-se a la il·lusió, una mica ingènua, de dir que no al següent sopar de Nadal. Però cada any defalleix, i el que va començar fa un temps sent una excepció ha esdevingut un costum, i el costum en una tradició inamovible.

Cada Nadal la família de la Rita es troba a la casa de la vall, l'últim refugi familiar, on s'apleguen tots: el cunyat, la germana, els nens i la Palmira, que durant molts anys va treballar amb la família i que ara és, una mica, la veu dels pares morts, de la voluntat oblidada.