Volar a cegues de Gemma Santaló

Autor/a: Gemma Santaló (Castellfollit de la Roca, 1971)

Editorial: Trípode

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Contes

Número de pàgines: 128

CATALÀ:

Per mi els contes són una bona opció de lectura per a l'estiu i aquest any, gràcies a l'editorial Trípode, he pogut gaudir del recull escrit per Gemma Santaló, Volar a cegues.

M'han cridat especialment l'atenció perquè es tracta d'històries quotidianes que podem viure la majoria de nosaltres, però en tots els casos els finals no et deixen indiferent. Són sorprenents, imprevisibles, impactants.

M'agrada llegir històries reals, amb les que em pugui identificar, i en aquest cas és així, però el punt aquest de que els finals no siguin els esperats me l'ha fet gaudir especialment.

Si busqueu lectures fresques, àgils i que us sorprenguin podeu triar aquest recull perquè és el que esteu buscant 😉. És una molt bona lectura per aquesta època de l'any!

Ja esteu gaudiont de les vacances? 🌞 Jo les començo el proper dilluns!

ESPAÑOL:

Para mi los cuentos son una buena opción de lectura para verano y este año, gracias a la editorial Trípode, he podido disfrutar de los que ha escrito Gemma Santaló en Volar a cegues.

Me han llamado especialmente la atención porque son historias cotidianas que podemos vivir la mayoría de nosotr@s, pero en todos los casos los finales no te dejan indiferente. Son sorprendentes, imprevisibles, impactantes.

Me gusta leer historias reales, con las que me pueda identificar, y en este caso es así, pero el toque este de que el final no sea lo esperado me lo ha hecho disfrutar especialmente.

Si buscáis lecturas frescas, ágiles y que os sorprendan podéis escogerlo porque es lo que estáis buscando 😉. Es una buena lectura para esta época del año!

Ya estás disfrutando de las vacaciones? 🌞 Yo las empiezo el próximo lunes!

Sinopsi:

Volar a cegues és un recull de relats o contes literaris que ens endinsarà en un món de personatges quotidians, plens de desitjos, renúncies o limitacions. En aquest context no hi ha absoluts. No hi ha tardes perfectes, ni penes perfectes. El que hi ha és una barreja de matisos, colors, il·lusions, expectatives i pors que campen a plaer, que bullen, xoquen, es modifiquen. I l’energia que generen és tan intensa que esdevé l’epicentre de tot.

Volar a cegues és l’impuls de llençar-se…, i el que ve després.