Jo confesso de Jaume Cabré

Autor/a: Jaume Cabré (Barcelona, 1947)

Editorial: Proa

Any de la primera edició: 2011

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 1008

CATALÀ:

Fa anys vaig fer un primer intent de llegir el llibre, però vaig veure que no era el moment i el vaig deixar aparcat. Ara, després de la decepció de Consumits pel foc, vaig voler reconciliar-me amb Cabré i l'he tornat a agafar. 

Em resulta difícil fer una ressenya d'aquest llibre perquè, tot i que m'ha agradat, no sabria ben bé dir el perquè. És un tros de llibre en tots els aspectes. S'utilitzen molts recursos literaris, el llenguatge és ric, l'autor domina la trama i els personatges, es troben moltes referències literàries, artístiques, i històriques. Tot això mal barrejat podria seu un caos, però amb l'ús que en fa Cabré és un llibre que et fa gaudir.

Aquesta no és una lectura lineal. Trobem salts en el temps, a vegades, dins una mateixa frase. L'autor juga amb els personatges, les èpoques i els llocs. Cal estar concentrat per llegir el llibre, però no m'ha semblat una lectura densa.

Llegint les memòries de l'Adrià Ardèvol, un erudit de les llengües i virtuós del violí, trobem algunes històries paral·leles que conflueixen i ens apropen a la part més maligna de la història de la humanitat.

Si voleu gaudir amb Cabré, i no l'heu llegit ja, aquest és el vostre llibre.

Coincidiu amb mi?

ESPAÑOL:

Hace años hice un primer intento de leer el libro pero vi que ni era el momento y lo aparqué. Ahora, después de la decepción de Consumidos por el fuego, quise reconciliarme con Cabré i lo he vuelto a coger.

Me resulta difícil hacer una reseña de este libro porque, aunque me ha gustado, no sabría decir porqué. Es un pedazo de libro en todos los aspectos. Se utilizan muchos recursos literarios, el lenguaje es rico, el autor domina la trama y los personajes, se encuentran muchas referencias literarias, artísticas e históricas. Todo esto junto, podría ser un caos, pero con el uso que le da Cabré es un libro que se disfruta.

Esta no es una lectura lineal. Nos encontramos con saltos en el tiempo, a veces, dentro de la misma frase. El autor juega con los personajes, las épocas y los lugares. Es necesario concentrarse para leer el libro, pero no me ha parecido una lectura densa.

Leyendo las memorias de Adrià Ardèvol, un erudito de las lenguas y virtuoso del violín, encontramos algunas historias paralelas que confluyen y nos acercan a la parte más malvada de la historia de la humanidad.

Si queréis disfrutar con Cabré, y no lo habéis leído aún, este es vuestro libro.

Coincidís conmigo?

Sinopsi:

Si la botiga d'antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d'aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d'aquesta novel·la de novel·les.

Jo confesso és una llarga carta d'amor d'algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d'algú que ha estimat de manera incondicional; d'algú que se sent culpable d'una mort violenta, i d'algú que no entén el mal que recorre la història d'Occident.

Jo confesso ha estat distingida amb diferents guardons literaris: Premio de la Crítica 2012; Premi Crítica Serra d'Or 2012; Premi de Narrativa M.Àngels Anglada 2012; Premio La tormenta en un vaso 2012; i Premi Crexells 2012.