Autor/a: Penelope Lively (El Caire, 1933)
Editorial: L'Altra
Any de la primera edició: 2021
Llengua original: Anglés
Traducció: Josefina Caball
Gènere: Novel·la contemporània
Número de pàgines: 248
CATALÀ:
Primer de tot, deixeu-me agraïr a l'Altra Editorial l'enviament de l'exemplar perquè m'ha permès descobrir l'estil de Penelope Lively.
M'agradaria destacar, per damunt de tot, la construcció del personatge que ha aconseguit l'autora. Tot i estar postrada en un llit d'hospital, la Claudia desprèn una fortalesa i un caràcter que ja voldrien molts. Part d'això, a banda del component genètic, es deu a la intensa vida que ha portat.
En aquest moment final decideix escriure la història del món, la història del món escrita segons les seves experiències, que no són poques. Una guerra viscuda en primera persona, una manera peculiar d'entendre la maternitat i les relacions amb les persones del seu entorn. Claudia era, sense cap mena de dubte, una dona avançada al seu temps.
A mesura que vas llegint el llibre vas completant el personatge fins que esdevé una dona complexa, gens vulgar, molt intel·ligent.
És una novel·la plena de detalls històrics, de reflexions i de maneres d'entendre la vida. Amb uns personatges molt diversos que complementen perfectament a la protagonista.
M'ha encantat el personatge que ha creat Lively i la potència que li ha sabut donar. Si us agraden els personatges impactants, us el recomano molt.
Vosaltres què preferiu, una bona història o un bon personatge?
ESPAÑOL:
Antes de nada quiero agradecer a L'Altra Editorial el envío del ejemplar porque me ha permitido descubrir el estilo de Penelope Lively.
Me gustaría destacar, sobre todo, la construcción del personaje que ha conseguido la autora. Aunque está postrada en una cama de hospital, Claudia desprende una fortaleza y un carácter que muchos querrían. La culpa de esto la tiene, aparte del componente genético, la intensa vida que ha llevado.
En este momento final de su vida decide escribir la historia del mundo, la historia del mundo escrita según sus experiencias, que no son pocas. Una guerra vivida en primera persona, una manera peculiar de entender la maternidad y als relaciones con las personas de su entorno. Claudia era, sin ninguna duda, una mujer avanzada a su tiempo.
A medida que vas leyendo vas completando el personaje hasta que se convierte en una mujer compleja, para nada vulgar, muy inteligente.
Es una novela llena de detalles históricos, de reflexiones y de maneras de entender la vida. Con unos personajes muy diversos que complementan perfectamente a la protagonista.
Me ha encantado el personaje que ha creado Lively y la potencia que le ha sabido dar. Si os gustan los personajes impactantes, os lo recomiendo mucho.
Vosotr@s que preferís, una buena historia o un buen personaje?
Sinopsi:
“Una obra magnífica que ens estira, ens atrapa i ens entristeix i té un sentit de l’humor inesperat, intel·ligent. Deixa traces a l’aire molt després d’haver tancat el llibre”, Anne Tyler
Guanyadora del prestigiós premi Man Booker l’any 1987, i més recentment del Golden Man Booker al millor llibre premiat de la dècada dels vuitanta, Moon Tiger és una novel·la deliciosa i sofisticada que narra la vida de la Claudia Hampton, una escriptora de divulgació històrica molt reconeguda, que ara jeu en un llit d’un hospital de Londres, sola i vella, a punt de morir. Els records encara brillen en la seva consciència cada vegada més fràgil, i s’imagina que està escrivint una història del món. En canvi, Moon Tiger és la seva, d’història, la d’una dona forta, freda, independent i de vegades difícil, per a la qual les relacions amb la família i els amics han estat complicades i tenses i que guarda un secret íntim i devastador. La novel·la va endavant i enrere en el temps i recrea el mosaic complex de la vida caòtica i poc convencional d’aquesta dona ingovernable, al centre de la qual encara batega, congelada en el temps, una història d’amor trasbalsadora i irrepetible.
“Emocionalment, Moon Tiger és calidoscòpica, altament reeixida. La història d’amor que batega al cor del llibre és una de les històries d’amor més memorables de la literatura universal. Una de les millors novel·les que he llegit en molts anys”, The London Sunday Telegraph
“Una novel·la poderosa, commovedora i delicada sobre les maneres com les vides estan modelades per la memòria i el passat col·lectiu”, Boston Globe
Espero llegir-lo aviat. En la repartició de tasques bookhunters, aquest li va tocar llegir a la companya, hahaha. Però suposo que l'acabaré llegint aquest mes de juliol mateix, veurem. Ella ja me n'ha fet cinc cèntims i veig que coincidiu força. Aviat penjarem ressenya.
ResponEliminaI sobre la teva pregunta final, és difícil de dir, oi? De vegades el mateix personatge és la història, i també hi ha bones històries amb personatges estàndard. No sabria dir-te què prefereixo. Suposo que una gran història amb protagonisme carismàtic, i a sobre ben escrita, hahaha!
Ja he llegit la ressenya de la Laia a Instagram i sí, coincidim. És que el personatge val la pena. A veure què et sembla a tu ;)
EliminaA mi m'agraden els personatges potents amb històries potents, però em sembla que un personatge bo pot salvar una història dolenta o mediocre, en canvi una història bona no pot salvar un pesonatge dolent (no sé si m'explico).