Autor/a: Imma Monsó (Lleida, 1959)
Editorial: Univers
Any de la primera edició: 2020
Llengua original: Català
Gènere: Novel·la contemporània
Número de pàgines: 128
CATALÀ:
Agafar un llibre i quan comences a llegir-lo adonar-te que no és l'època de l'any adient per fer-ho... Això és el que m'ha passat amb aquest.
Podríem dir que es un conte de Nadal per adults, explicat de manera entranyable, divertida i amb un punt de crítica i de reconciliació per part de l'autora amb aquestes festes.
És una reflexió sobre les relacions familiars, sobre les contradiccions que existeixen entre aquestes, entre germans i germanes, pares i fills...
Aquest és el primer llibre d'una col·lecció de llibres de caire nadalenc que ha començat a publicar l'editorial Univers. Cada any trauran un sol títol d'algun autor reconegut de la nostra literatura i amb il·lustracions d'algun artista destacat. En aquest cas, les precioses il·lustracions que acompanyen el relat són d'Ignasi Font.
Us el recomano? Sí, però llegiu-lo als volts de Nadal. Us agraden les històries nadalenques?
ESPAÑOL:
Coger un libro y cuando lo empiezas a leer darte cuenta que no es la mejor época del año para hacerlo.... Esto es lo que me ha pasado con este.
Podríamos decir que es un cuento de Navidad para adultos, contado de manera entrañable, divertida y con un punto de crítica y de reconciliación por parte de la autora con estas fiestas.
Es una reflexión sobre las relaciones familiares, sobre las contradicciones que existen entre estas, entre herman@s, padres e hijos,...
Este es el primer libro de una colección de carácter navideño que ha empezado a publicar la editorial Univers. Cada año sacarán un solo título de algún autor reconocido de nuestra literatura y con ilustraciones de algun artista destacado. En este caso, las preciosas ilustraciones que acompañan el relato son de Ignasi Font.
Os lo recomiendo? Sí, pero leedlo en las fechas próximas a Navidad. Os gustan las historias navideñas?
Sinopsi:
Un sopar de Nadal que podria ser el nostre.
Pels volts de novembre la Rita sempre es maleeix: un any més, i ja en són uns quants, ha estat incapaç de dir que no, no al sopar de Nadal. Un altre cop l'haurà d'organitzar.
Mentre la majoria de la gent es marca propòsits d'any nou ambiciosos, amb objectius que canviaran les seves vides per sempre més, ella, la Rita, ha de conformar-se a encomanar-se a la il·lusió, una mica ingènua, de dir que no al següent sopar de Nadal. Però cada any defalleix, i el que va començar fa un temps sent una excepció ha esdevingut un costum, i el costum en una tradició inamovible.
Cada Nadal la família de la Rita es troba a la casa de la vall, l'últim refugi familiar, on s'apleguen tots: el cunyat, la germana, els nens i la Palmira, que durant molts anys va treballar amb la família i que ara és, una mica, la veu dels pares morts, de la voluntat oblidada.
Em va passar el mateix, el vaig llegir fora de temporada i això el va penalitzar. Però a diferència de tu, tampoc crec que el recomanés. Passa bé, sense més.
ResponEliminaCert, però em va semblar una bona lectura per una tarda mandrosa d'hivern.
Elimina