Consumits pel foc de Jaume Cabré

Autor/a: Jaume Cabré (Barcelona, 1947)

Editorial: Edicions Proa

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 192

CATALÀ:

Doncs no, no he aconseguit connectar amb aquest llibre. He vist que hi ha diversitat d'opinions i la meva no és bona.

Deixant de banda el domini de la llengua i l'escriptura impecable de Cabré, m'he trobat una història caòtica i confusa. Hi ha dues trames principals, la que ens parla de la vida de l'Ismael i la seva preocupació per recuperar la memòria, i la de la família de senglars a través de la veu del godallet curiós, que m'han tingut tota la lectura ben despistada.

He anat llegint el llibre perquè és intrigant i volia saber si al final tot aquell garbuix es desfaria i, a més a més, és curt. Si hagués sigut un llibre llarg l'hauria deixat a mitges.

He llegit crítiques que l'alaben fins al punt de dir que l'obra és tan magistral que no està a l'abast de tothom, doncs deu ser el meu cas.

Com us podeu imaginar, d'entrada, no us puc recomanar el llibre perquè m'ha semblat un relat caòtic i precipitat, ara bé, i per si vosaltres sou part d'aquests erudits pels quals ha estat creada aquesta obra 😅, llegiu-lo i m'expliqueu la vostra impressió.

Heu llegit alguna altra obra de Jaume Cabré? Fa anys vaig llegir Les veus del Pamano i em va agradar força.

ESPAÑOL:

Pues no, no he conseguido conectar con este libro. He visto que hay diversidad de opiniones y la mía no es de las buenas.

A parte del dominio de la lengua y la escritura impecable de Cabré, me he encontrado con una historia caótica y confusa. Hay dos tramas principales, la que nos habla de la vida de Ismael y su preocupación por recuperar la memoria, y la de la familia de jabalís a través de la voz del pequeño curioso de la camada, que me han tenido toda la lectura despistada.

He ido leyendo el libro porque es intrigante y quería saber si al final se aclararía todo el embrollo y, también, porque es un libro corto. Si no hubiera sido así. lo habría dejado a medias.

He leído críticas que lo alaban hasta el punto de decir que es una obra magistral y que no está al alcance de todo el mundo, pues debe ser por eso...

Como os podéis imaginar, de entrada, no os puedo recomendar el libro porque me ha parecido un relato caótico y precipitado, pero, si vosotros formáis parte de estos eruditos para los cuales ha sido creada esta obra 😅, leedlo y me contáis vuestra impresión.

Habéis leído alguna otra obra de Jaume Cabré? Hace años leí Les veus del Pamano y me gustó bastante.

Sinopsi:

L'Ismael no ha tingut una infantesa gens fàcil, però ha aconseguit estudiar i es guanya la vida com a professor de llengua i literatura. Un dia, per atzar, es retroba amb una antiga veïna i a poc a poc comencen a intimar, fins que una altra trobada aparentment casual, ara amb el conserge de l’institut on treballa, porta l'Ismael a una situació límit, de conseqüències traumàtiques. Recuperar la memòria i aconseguir treure l'entrellat dels fets en què es troba atrapat serà una tasca difícil, que la traça de Jaume Cabré combina magistralment amb la peripècia d'un petit senglar que té tirada a distreure's i a pensar més del compte.

A Consumits pel foc els ingredients indispensables de la narrativa de Cabré s'hi troben administrats amb mà mestra: una història subjugadora, uns personatges amb clarobscurs inquietants i sorpreses d'alt voltatge literari que fan de la lectura un plaer irresistible.