dijous, 4 de juny del 2020

La nena de Carmen Mola

Autor/a: Carmen Mola
Editorial: Alfaguara
Any de la primera edició: 2020
Llengua original: Espanyol
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 392


CATALÀ:
M'ha tornat a passar! Igual que amb La novia gitana, he començat a llegir La nena i no he pogut parar!

Carmen Mola aconsegueix atrapar-me i evita que em dispersi mantenint la meva atenció constantment en la història (fins i tot, hi he deixat hores de son).

Com en les novel·les anteriors ens explica una història cruel i dura, alguns passatges no son aptes per persones sensibles. Amb les seves descripcions i l'entorn que va creant fa que visquis allò que està passant i que et sentis part de la novel·la.

En aquest cas, tot i que ens aporta alguna informació nova de la vida privada dels personatges, es centra més en la investigació i en els detalls de la trama (els personatges ja els coneixem de les novel·les anteriors). De la que sí que tenim notícies bomba és de la Chesca que es converteix en protagonista de la història.

Tenia por que em passés com amb La red púrpura, que m'esperava tant que em va decebre una mica, però no ha estat així. Aquest l'he gaudit tant com el primer... I la suma de tots tres és excel·lent.

Heu llegit la trilogia? Amb quin dels tres llibres us quedeu? Jo amb el primer ;)

ESPAÑOL:
Me ha vuelto a pasar! Igual que con La novia gitana, he empezado a leer La nena y no he podido parar!

Carmen Mola consigue atraparme y evita que me disperse manteniendo mi atención constantemente en la historia (hasta he dejado horas de sueño).

Como en las novelas anteriores nos explica una historia cruel y dura, algunos pasajes no son aptos para personas sensibles. Con sus descripciones y la atmósfera que va creando hace que vivas lo que está pasando y que te sientas parte de la novela.

En este caso, aunque aporta alguna información nueva de la vida privada de los personajes, se centra más en la investigación y en los detalles de la trama (los personajes ya los conocemos de las novelas anteriores). De quien sí tenemos "bombazos" es de Chesca que se convierte en protagonista de la historia.

Tenía miedo que me pasara como con La red púrpura, que me esperaba tanto que me decepcionó un poco, pero no ha sido así. Este lo he disfrutado tanto como el primero... Y la suma de los tres es excelente.

¿Habéis leído la trilogía?¿Con cuál de los tres libros os quedáis? Yo con el primero ;)



Sinopsis:

«Nadie regresa del infierno indemne.»

Es la noche del fin de año chino, empieza el año del cerdo. Chesca, al mando de la Brigada de Análisis de Casos desde hace un año, ha quedado con Ángel Zárate, pero en el último momento este le da plantón. Aun así, ella sale a divertirse, conoce a un hombre y pasa la noche con él. A la mañana siguiente, tres hombres rodean su cama, a la espera de unirse al festín. Y un repulsivo olor a cerdo impregna la estancia.

Después de un día entero sin dar señales, los compañeros de la BAC empiezan a buscar a su compañera. Cuentan con una ayuda inestimable: Elena Blanco, que aunque dejó la policía tras la debacle que supuso el caso de la Red Púrpura, no puede dar la espalda a una amiga. Pronto se darán cuenta de que tras la desaparición de Chesca se esconden secretos inconfesables.

Tras el abrumador éxito de La novia gitana y La Red Púrpura, Carmen Mola regresa en esta tercera entrega de la serie protagonizada por la inspectora Elena Blanco con nuevos e impactantes personajes, y una historia «no apta para lectores sensibles».

dimarts, 2 de juny del 2020

Aquell estiu sufocant d'Eduard von Keyserling


Autor/a: Eduard von Keyserling (Curlàndia, 1855 – Baviera, 1918)
Any de la primera edició: 2019
Llengua original: Alemany
Traducció: Clara Formosa
Gènere: Ficció literària
Número de pàgines: 112

CATALÀ:
Un altre Petit Plaer al sac. Aquest cop Aquell estiu sufocant que he llegit en una lectura conjunta al Book Club @petitsplaersclub.

Amb aquesta història l’autor desemmascara la doble moral de l’alta societat en l’època a través de la relació del jove Bill i el seu pare, Gerd, un estiu que es veuen obligats a passar-lo junts. En Gerd, és un pare fred, dels que pràcticament no tenen relació amb els fills però que en actes socials fa i és, tot el que s’espera d’ell. En Bill és un jove ple de desig i d’excitació (fins al punt que en algun moment m’ha fet tirar enrere el personatge), enrabiat perquè al seu voltant les coses no són com ell voldria.

Aquest estiu ho canviarà tot. En Bill veurà com és el seu pare realment i s’adonarà que no compleix amb les normes que els imposa als fills. Ell intentarà transgredir-les sempre que pugui, sovint sense el resultat esperat i això fa que el veiem com un jove contínuament enrabiat.

El llibre és una crítica a la hipocresia que, sovint, plana sobre les normes socials, una crítica que també podem tenir molt present avui en dia, narrada amb una descripció dels paisatges i les situacions molt realista.

Com tots els Petits Plaers que he llegit, us el recomano fervorosament ;)

ESPAÑOL:
Otro Pequeño Placer leído. Esta vez Aquell estiu sufocant (Un ardiente verano) que he leído en una lectura conjunta del Book Club @petitsplaersclub.

Con esta historia el autor desenmascara la doble moral de la alta sociedad en la época a través de la relación del joven Bill y su pare, Gerd, un verano que se ven obligados a pasarlo juntos. Gerd, es un padre frío, de los que prácticamente no tienen relación con sus hijos pero que en los actos sociales hace y es, todo lo que se espera de él. Bill es un joven lleno de deseo y de excitación (hasta el punto que en algún momento el personaje me ha echado para atrás), rabioso porque las cosas no le salen como querría.

Este verano lo cambiará todo. Bill verá como es su padre realmente y se dará cuenta que no cumple con las normas que les impone a los hijos. Él intentará transgredirlas siempre que puede y, a menudo, sin el resultado esperado, y esto hace que su personaje sea el de un joven continuamente enfadado.

El libro es una crítica a la hipocresía que, a menudo, encontramos en nuestras normas sociales, una crítica que también podemos tener muy presente hoy en día, narrada con unas descripciones de los paisajes y de las situaciones muy realistas.

Como los otros Pequeños Placeres que he leído, os lo recomiendo fervorosamente.



Sinopsis: 

Una novel·la breu en què l'enfant terrible de la literatura alemanya desemmascara la doble moral de l'alta societat del 1900.

En Bill, fill d’una família aristocràtica, ha suspès els exàmens d’accés a la universitat. Com a càstig, durant l'estiu, en comptes de passar les vacances prop del mar amb la mare i els germans, s’haurà de quedar estudiant a la finca de la família, en companyia del seu pare, amb qui amb prou feines ha tingut mai tracte. A mesura que passen els dies, en un ambient de calor sufocant, en Bill comença a intuir el caràcter real del pare, que dista molt de la imatge que amaga darrere de les convencions socials.

dilluns, 1 de juny del 2020

El ruiseñor de Kristin Hannah


Autor/a: Kristin Hannah (Califòrnia, 1960)
Editorial: Suma
Any de la primera edició: 2016
Llengua original: Anglès
Traducció: Laura Vidal
Gènere: Ficció històrica
Número de pàgines: 592

CATALÀ:
Aquesta és la història de dues germanes lluitadores. Dues germanes que durant la II Guerra Mundial, cada una en la mesura que podia, va ajudar el seu país, França, durant la invasió dels nazis.

Com en tots els llibres que he llegit de la Kristin Hannah, els sentiments es transmeten d’una manera magistral. Sents, a cada moment, el que senten les protagonistes de la novel·la i pateixes, i lluites, i t’emociones amb elles.

Durant la història, l’autora ens descriu com era la vida als camps de concentració, dels diferents tractaments que rebien les persones detingudes (si eren jueves, o si eren preses polítiques...) i ens explica les rutes per les quals es repatriaven els pilots (anglesos i americans, bàsicament) que eren abatuts. També ens endinsa en els esforços que es van fer per tal d’evitar que els nens jueus fossin deportats.

És una lectura molt interessant i que, malgrat la cruesa del tema, es fa molt amena. Igual que la resta de llibres de l’autora, us animo a llegir-lo perquè el pugueu gaudir tant com ho he fet jo.

Coneixeu a l’autora? Quin dels seus llibres us ha agradat més? Us agraden les històries que parlen de la II Guerra Mundial?

ESPAÑOL:
Esta es la historia de dos hermanas luchadoras. Dos hermanas que durante la II Guerra Mundial, cada una en la medida que podía, ayudó a su país, Francia, durante la invasión de los nazis.

Como en todos los libros que he leído de Kristin Hannah, los sentimientos se transmiten de una forma magistral. Sientes, en cada momento, lo que sienten las protagonistas de la novela y sufres, y luchas, y te emocionas con ellas.

Durante la historia, la autora nos describe como era la vida en los campos de concentración, de los diferentes tratamientos que recibían las personas detenidas (si eran judías, o si eran presas políticas…) y nos explica las rutas por la que repatriaban a los pilotos (ingleses y americanos, básicamente) que eran derribados. También nos adentra en los esfuerzos que se hicieron para evitar que los niños judíos fueran deportados.

Es una lectura muy interesante y que, aunque sea un tema muy duro, se hace muy amena. Igual que el resto de libros de la autora, os animo a leerlo para que podáis disfrutarlo tanto como lo he hecho yo.

¿Conocéis a la autora? ¿Cuál de sus libros os ha gustado más? ¿Os gustan las historias sobre la II Guerra Mundial?

“A los hombres les gusta contar historias. Las mujeres nos limitamos a seguir con nuestras vidas. Para nosotras fue una guerra en la sombra. Cuando se terminó, no tuvimos desfiles ni medallas ni menciones en los libros de historia. Durante la guerra hicimos lo que debíamos y cuando terminó recogimos los pedazos y empezamos de nuevo. Y tu hermana estaba desesperada por olvidar. Quizá ese fue otro error mío, permitirle que lo hiciera. Quizá tendríamos que haber hablado de ello”. Vianne Rossignol



Sinopsis:
Francia, 1939. En el tranquilo pueblo de Carriveau, Vianne Mauriac se despide de su marido, Antoine, que debe marchar al frente. Ella no cree que los nazis vayan a invadir Francia, pero lo hacen, con batallones de soldados marchando por las calles, con caravanas de camiones y tanques, con aviones que llenan los cielos y lanzan bombas sobre los inocentes. Cuando un capitán alemán requisa la casa de Vianne, ella y su hija deben convivir con el enemigo o arriesgarse a perderlo todo. Sin comida ni dinero ni esperanza, Vianne se ve obligada a tomar decisiones cada vez más difíciles para sobrevivir.

La hermana de Vianne, Isabelle, es una joven rebelde de dieciocho años que busca un propósito para su vida con toda la temeraria pasión de la juventud. Mientras miles de parisinos escapan de la ciudad ante la inminente llegada de los alemanes, Isabelle se encuentra con Gaëton, un partisano que cree que los franceses pueden luchar contra los nazis desde dentro de Francia. Isabelle se enamora completamente pero, tras sentirse traicionada, decide unirse a la Resistencia. Sin detenerse nunca para mirar atrás, Isabelle arriesgará su vida una y otra vez para salvar a otros.

dijous, 28 de maig del 2020

El que pensen els altres de Clara Queraltó


Autor/a: Clara Queraltó (El Pla del Penedès, 1988)
Editorial: Proa Edicions
Any de la primera edició: 2018
Llengua original: Català
Gènere: Relats
Número de pàgines: 200
Premis: Premi Mercè Rodoreda 2017

CATALÀ:
És un llibre de contes curts. Relats colpidors narrats de manera senzilla. Intensos i amb finals sorprenents.

M’han agradat molt les descripcions, tant dels espais com dels personatges. Amb aquests juga amb la seva ambigüitat sexual.

Els contes són independents els uns dels altres però és curiós que, en algun cas, la història té continuïtat en contes diferents i ens mostra el mateix personatge en diferents etapes de la seva vida. O ens mostra una història des de punts de vista diferents.

Us agraden els relats? A mi cada vegada més ;)

ESPAÑOL:
Es un libro de cuentos cortos. Relatos impresionantes narrados de manera sencilla. Intensos y con finales sorprendentes.

Me han gustado mucho las descripciones, tanto de los espacios como de los personajes. Con estos juega con su ambigüedad sexual.

Los cuentos son independientes los unos de los otros pero como curiosidad comentar que, en algún caso, la historia tiene continuidad en cuentos diferentes y nos muestra el mismo personaje en diferentes etapas de su vida. O nos muestra una historia desde puntos de vista diferentes.

¿Os gustan los relatos? A mi cada vez más ;)



Sinopsis:
L’amistat entre dues nenes òrfenes que ha durat tota la vida, unes sabatetes de xarol que representen un preciós regal per una nena de sis anys, l’àvia que pren consciència de la seva malaltia, el fill que ha hagut d’aprendre a viure amb una mare addicta o el policia antidisturbis que no suporta l’enfrontament físic són alguns dels punts de partida d’aquest intens recull de contes. La debutant Clara Queraltó ens passeja per escenaris quotidians amb uns personatges que semblen els altres, els secundaris, uns magnífics perdedors que es troben amb una vida que els ve gran però que se submergeixen en situacions i emocions íntimes lligades a sentiments universals. La por, la decepció, el dubte, la solitud o la culpa assolen uns personatges que tot i marginals d’entrada, reflecteixen espais en què qualsevol, de manera íntima, es pot veure reflectit. Perquè de vegades passa que la vida empeny endavant quan un voldria aturar el temps, quedar-se en un racó del passat i no haver d’afrontar allò que inexorablement es veu obligat a viure.

dimarts, 26 de maig del 2020

Del amor y otros demonios de Gabriel García Márquez


Autor/a: Gabriel García Márquez (Aracataca, Colombia, 1927 – Mèxic, 2014) – Premi Nobel de Literatura 1982
Editorial: Debolsillo
Any de la primera edició: 1994
Llengua original: Español
Gènere: Novel·la contemporània
Número de pàgines: 169

CATALÀ:
Aquesta és la història de Sierva María, una nena de 12 anys filla d’un marquès i criada entre esclaus negres dels que va aprendre la seva llengua i els seus costums, a la qual, arrel de la mossegada d’un gos rabiós, li canvia la vida.

García Márquez ens explica una història d’amor disfressada d’exorcismes i de dificultats, d’una manera tendra i molt descriptiva.

Fins ara no havia llegit res de Gabo, i m’ha encantat la presentació que fa pel domini de l’església, descriu perfectament la por que fa tot allò diferent i que surt dels estàndards, en aquest cas, la vida i la mentalitat de Sierva María, una lluitadora valenta fins al final. Aquest personatge m’ha enamorat!

Tot i que és una novel·la curta m’ha costat temps llegir-la, no perquè no sigui interessant, sinó perquè l’he anat gaudint a cada lletra.

Em recomaneu algun altre llibre de Gabriel García Márquez?

ESPAÑOL:
Esta es la historia de Sierva María, una niña de 12 años hija de un marqués y criada entre esclavos negros de los que aprendió su lengua y costumbres, a la que le cambia la vida desde el momento que es mordida por un perro rabioso.

García Márquez nos explica una historia de amor disfrazada de exorcismos y dificultades, de una manera tierna y muy descriptiva.

Hasta ahora no había leído nada de Gabo, y me ha encantado la presentación que hace de los personajes, diversos, potentes, algunos odiosos, otros tiernos. En una sociedad marcada por el dominio de la iglesia, describe perfectamente el miedo que da todo aquello diferente y que sale de los estándares, en este caso, la vida y la mentalidad de Sierva María, una luchadora valiente hasta el final. Este personaje me ha enamorado!

Aunque es una novela corta me ha costado tiempo leerla, no porque no sea interesante, sino porque he disfrutado de cada letra.

¿Me recomendáis algún otro libro de Gabriel García Márquez?



Sinopsis: 
El 26 de octubre de 1949 el reportero Gabriel García Márquez fue enviado al antiguo convento de Santa Clara, que iba a ser demolido para edificar sobre él un hotel de cinco estrellas, a presenciar el vaciado de las criptas funerarias y a cubrir la noticia. Se exhumaron los restos de un virrey del Perú y su amante secreta, un obispo, varias abadesas, un bachiller de artes y una marquesa. Pero la sorpresa saltó al destapar la tercera hornacina del altar mayor: se desparramó una cabellera de color cobre, de veintidós metros y once centímetros de largo, perteneciente a una niña. En la lápida a penas se leía el hombre: Sierva María de Todos los Ángeles.

«Mi abuela me contaba de niño la leyenda de una marquesita de doce años cuya cabellera le arrastraba como una cola de novia, que había muerto del mal de rabia por el mordisco de un perro, y era venerada en los pueblos del Caribe por sus muchos milagros. La idea de que esa tumba pudiera ser la suya fue mi noticia de aquel día, y el origen de este libro.»

La psicòloga d’Helene Flood


Autor/a: Helene Flood (Oslo, 1982)
Any de la primera edició: 2020
Llengua original: Anglès
Traducció: Esther Roig Giménez
Gènere: Thriller psicològic
Número de pàgines: 464

CATALÀ:
Aquest thriller comença amb la història de la Sara, una psicòloga el marit de la qual desapareix de sobte sense que ningú en sàpiga res. El llibre es centra en la investigació d’aquesta desaparició, però sobretot en els detalls d’aquesta investigació, en la part més psicològica.

T’endinsa en els pensaments i els sentiments de la protagonista, en els seus records i en els dubtes que aquests li generen, i en l’angoixa que li genera la pèrdua de confiança en ells.

El llibre en general m’ha agradat i m’ha semblat entretingut però, després d’alguns girs que et fan tenir varis sospitosos, el final l’he trobat una mica forçat. Sorprenent, això sí, però m’esperava alguna cosa més “currada”.

Si l’heu llegit ja sabreu de què us parlo. Quina impressió us ha causat a vosaltres?

ESPAÑOL:
Este thriller empieza con la historia de Sara, una psicóloga el marido de la cual desaparece sin dejar rastro. El libro se centra en la investigación de esta desaparición, pero sobretodo en los detalles de la investigación, en la parte más psicológica.

Te adentra en los pensamientos y en los sentimientos de la protagonista, en sus recuerdos y en las dudas que estos le generan, y en la angustia que le genera la pérdida de confianza en ellos.

El libro en general me ha gustado y me ha parecido entretenido pero, después de algunos giros que te hacen tener varios sospechosos, el final me ha parecido un poco forzado. Sorprendente, eso sí, pero me esperaba algo más “currado”.

Si lo habéis leído sabréis de qué os hablo. ¿Qué impresión os ha causado a vosotros?



Sinopsis:
Una parella en la trentena decideixen anar a viure a la casa on havia viscut tota la vida l’avi d’ell, que és on tristament l’han trobat mort. En Sigurd, que és arquitecte, decideix  remodelar-la per fer-se-la més seva però sembla que les obres no s’hagin d’acabar mai i hi viuen amb tot una mica a mitges. Un divendres ell marxa a passar el cap de setmana fora i ella preveu dos dies de sèries i lectura, però tot s’espatlla quan rep una trucada dels amics d’en Sigurd preguntant-li com és que no ha arribat a la cita. En canvi, ella tenia un missatge d’ell a la bústia de veu dient-li que havia arribat bé... Sembla que ha desaparegut misteriosament, i a l’angoixa creixent pel fet de no localitzar-lo s’hi afegeix que fets estranys comencen a passar a casa seva: objectes que desapareixen i tornen a aparèixer al seu lloc, sorolls inexplicables...

Un thriller immersiu i absorbent, barreja perfecta entre La noia del trenLuz de gas i Vértigo.


diumenge, 24 de maig del 2020

El braçalet de granats d'Aleksandr Kuprín

Autor/a: Aleksandr Kuprín (Narovchat, Rússia, 1870 – Sant Petersburg, Rússia, 1938)
Editorial: Viena Edicions
Any de la primera edició: 2020
Llengua original: Rus
Traducció: Laia Perales Galán
Gènere: Novel·la clàssica
Número de pàgines: 128

CATALÀ:
Com podeu anar veient, m’estic tornant addicta a la col·lecció Petits Plaers de Viena Edicions. Aquest cop he llegit El braçalet de granats.

Aleksandr Kuprín ens fa reflexionar sobre l’amor de veritat a través de la vida de la Vera. Ens parla d’una veritable història d’amor, un amor totalment romàntic i tràgic i, a través de la resta de personatges, es representen altres tipus d’històries d’amor. La de la Vera, que no sent amor passional pel seu marit però sí amistat sincera i fidel. La de l’Anna, la germana de la Vera, que no està enamorada del seu marit i flirteja amb altres homes. La del general Anósov, avi de la Vera i l’Anna, que va estar casat i la seva dona va fugir amb un artista. I la de G. S. J., que val més que llegiu vosaltres mateix@s.

Per mi, i sense entrar en detalls, el final és sublim. Llegiu-lo i em dieu que en penseu vosaltres 😍

ESPAÑOL:
Como podéis ir viendo, me estoy volviendo adicta a la colección Petits Plaers de Viena Edicions (en español Pequeños Placeres de Ediciones Invisibles ). Esta vez he leído El braçalet de granats.

Aleksandr Kuprín nos hace reflexionar sobre el amor de verdad a través de la vida de Vera. Nos habla de una verdadera historia de amor, un amor totalmente romántico y trágico y, a través del resto de personajes, se representan otros tipos de historias de amor. La de Vera, que no siente amor pasional por su marido pero sí una mistad sincera y fiel. La de Anna, la hermana de Vera, que no está enamorada de su marido y flirtea con otros hombres. La del general Anósov, abuelo de Vera y Anna, que estuvo casado y su mujer se fugó con un artista. Y la de G.S.J., que es mejor que leáis vosotr@s mism@s.

Para mí, y sin entrar en detalles, el final es sublime. Leedlo y me decís qué pensáis vosotr@s 😍


                         
Sinopsis:
Un dels relats més estimats pels lectors russos, fins ara inèdit en català.

Fa temps que la princesa Vera rep apassionades cartes d’amor d’un home misteriós. Fins ara, no semblava que fos res que l’hagués d’inquietar. Però, tot d’una, l’enamorat secret fa un pas més: el dia del sant de la princesa li envia un braçalet de granats. Qui és aquest home i què espera d’ella? És un boig o bé es tracta d’un enamorat que, en el seu arravatament, ha perdut el sentit de la mesura? I, encara més enllà, existeix això que l’admirador secret anomena «l’amor vertader», una passió d’aquelles que només apareix un cop cada mil anys?