dijous, 28 de maig del 2020

El que pensen els altres de Clara Queraltó


Autor/a: Clara Queraltó (El Pla del Penedès, 1988)
Editorial: Proa Edicions
Any de la primera edició: 2018
Llengua original: Català
Gènere: Relats
Número de pàgines: 200
Premis: Premi Mercè Rodoreda 2017

CATALÀ:
És un llibre de contes curts. Relats colpidors narrats de manera senzilla. Intensos i amb finals sorprenents.

M’han agradat molt les descripcions, tant dels espais com dels personatges. Amb aquests juga amb la seva ambigüitat sexual.

Els contes són independents els uns dels altres però és curiós que, en algun cas, la història té continuïtat en contes diferents i ens mostra el mateix personatge en diferents etapes de la seva vida. O ens mostra una història des de punts de vista diferents.

Us agraden els relats? A mi cada vegada més ;)

ESPAÑOL:
Es un libro de cuentos cortos. Relatos impresionantes narrados de manera sencilla. Intensos y con finales sorprendentes.

Me han gustado mucho las descripciones, tanto de los espacios como de los personajes. Con estos juega con su ambigüedad sexual.

Los cuentos son independientes los unos de los otros pero como curiosidad comentar que, en algún caso, la historia tiene continuidad en cuentos diferentes y nos muestra el mismo personaje en diferentes etapas de su vida. O nos muestra una historia desde puntos de vista diferentes.

¿Os gustan los relatos? A mi cada vez más ;)



Sinopsis:
L’amistat entre dues nenes òrfenes que ha durat tota la vida, unes sabatetes de xarol que representen un preciós regal per una nena de sis anys, l’àvia que pren consciència de la seva malaltia, el fill que ha hagut d’aprendre a viure amb una mare addicta o el policia antidisturbis que no suporta l’enfrontament físic són alguns dels punts de partida d’aquest intens recull de contes. La debutant Clara Queraltó ens passeja per escenaris quotidians amb uns personatges que semblen els altres, els secundaris, uns magnífics perdedors que es troben amb una vida que els ve gran però que se submergeixen en situacions i emocions íntimes lligades a sentiments universals. La por, la decepció, el dubte, la solitud o la culpa assolen uns personatges que tot i marginals d’entrada, reflecteixen espais en què qualsevol, de manera íntima, es pot veure reflectit. Perquè de vegades passa que la vida empeny endavant quan un voldria aturar el temps, quedar-se en un racó del passat i no haver d’afrontar allò que inexorablement es veu obligat a viure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada