dimarts, 31 de gener del 2023

Amélie Nothomb


CATALÀ:

Amélie Nothomb, pseudònim de Fabienne Claire Nothomb (Etterbeek, 9 de juliol de 1966), és una escriptora belga en llengua francesa.

El fet que el seu pare fos ambaixador de Bèlgica va fer que durant tota la seva infantesa i adolescència visqués en diversos països a banda del seu Japó natal: Xina, Estats Units, Laos, Birmània i Bangladesh. Als 17 anys s'instal·là per primera vegada a Europa, i estudià filologia romànica a la Universitat Lliure de Brussel·les. El fet de provenir d'una influent família política de caràcter catòlic i dretà li va fer difícil la integració. A part d'un període a Tòquio (episodi que donà origen a Estupor i tremolors i -més tard- a Ni d'Eva ni d'Adam), ha viscut a Brussel·les d'aleshores ençà.

Des de 1992 publica una novel·la cada any (tot i escriure'n, segons declaracions de la mateixa Nothomb, tres cada any, fruit d'almenys quatre hores diàries dedicades a l'escriptura).

Els seus relats es caracteritzen per una fascinació pel contrast entre la lletjor i la beutat, el vocabulari precís i (sovint) els trets autobiogràfics.

(Font: Viquipèdia)

Des de que vaig descobrir Nothomb no puc parar de llegir-la i m'he decidit a fer un post especial dedicat a ella per manca de temps de fer una ressenya de cada un dels seus llibres.

El primer llibre que vaig llegir va ser Set, del qual podeu trobar la ressenya al bloc, més tard vaig continuar amb Estupor i tremolors, llibre que també vaig ressenyar, i a aquests els han seguit (per ordre de lectura) els següents:

- Cosmètica de l'enemic (Columna Edicions).

- En Riquet del plomall (Llibres Anagrama). Traducció: Ferran Ràfols Gesa

- Diari de l'Oreneta (Empúries). Traducció: Ferran Ràfols Gesa

- Barbablava (Llibres Anagrama). Traducció: Ferran Ràfols Gesa.

- Metafísica de los tubos (Anagrama). Traducció: Sergi Beltrán.

- I la lectura actual és Primera sang (Anagrama). Traducció: Ferran Ràfols Gesa.

He de dir que Nothomb, amb el seu estil satíric i amb un humor molt peculiar, m'atrapa des del primer moment. He gaudit tant les novel·les que són autobiogràfiques com les que no ho són, totes tenen un punt d'originalitat que no he trobat en altres autors.

Té molta cura en la tria dels seus personatges. Són personatges extrems, com ella mateixa que resulta una mica excèntrica, i que combinen la tristor amb l'humor d'una manera meravellosa..

Crec que és una autora que no té un terme mig, o l'odies o t'agrada, i jo, com podeu imaginar, estic al segon grup. Té una manera d'escriure retorçada i al mateix temps delicada. Podria dir que és una escriptora de contrastos marcats i ben combinats.

Els seus llibres tracten sobre experiències vitals que ella ens explica d'una manera implacable, directa i freda, com si d'una persona sense sentiments es tractés però als lectors ens arriba al fons.

Només em queda dir-vos que alguns dels llibres que he llegit m'han fet explotar el cap i que, evidentment, continuaré llegint les excèntriques novel·les de Nothomb.

De quin grup us considereu vosaltres? Sou Nothombians o no?


ESPAÑOL:

Amélie Nothomb nació en Kobe (Japón) en 1967. Proviene de una antigua familia de Bruselas, aunque pasó su infancia y adolescencia en Extremo Oriente, principalmente en China y Japón, donde su padre fue embajador; en la actualidad reside en París. Desde su primera novela, Higiene del asesino, se ha convertido en una de las autoras en lengua francesa más populares y con mayor proyección internacional. Anagrama ha publicado El sabotaje amoroso (Premios de la Vocation, Alain-Fournier y Chardonne), Estupor y temblores (Gran Premio de la Academia Francesa y Premio Internet, otorgado por los lectores internautas), Metafísica de los tubos (Premio Arcebispo Juan de San Clemente), Cosmética del enemigo, Diccionario de nombres propios, Antichrista, Biografía del hambre, Ácido sulfúrico, Diario de Golondrina, Ni de Eva ni de Adán (Premio de Flore), Ordeno y mando, Viaje de invierno, Una forma de vida, Matar al padre, Barba Azul, La nostalgia feliz, Pétronille, El crimen del conde Neville, Riquete el del Copete, Golpéate el corazón,Los nombres epicenos, Sed y Primera sangre (Premio Renaudot), hitos de «una frenética trayectoria prolífera de historias marcadas por la excentricidad, los sagaces y brillantes diálogos de guionista del Hollywood de los cuarenta y cincuenta, y un exquisito combinado de misterio, fantasía y absurdo siempre con una guinda de talento en su interior» (Javier Aparicio Maydeu, El País). En 2006 se le otorgó el Premio Cultural Leteo por el conjunto de su obra, y en 2008 el Gran Premio Jean Giono, asimismo por el conjunto de su obra.

Desde que descubrí a Nothomb no puedo parar de leerla y he decidido hacer un post especial dedicado a ella porque no tengo tiempo de hacer una reseña de cada uno de sus libros.

El primer libro que leí fue Sed, del cual podéis encontrar la reseña en el blog, más tarde continué con Estupor y temblores, libro que también reseñé, y a este le han seguido (por orden de lectura) los siguientes:

- Cosmètica de l'enemic (Columna Edicions).

- En Riquet del plomall (Llibres Anagrama). Traducción: Ferran Ràfols Gesa

- Diari de l'Oreneta (Empúries). Traducción: Ferran Ràfols Gesa

- Barbablava (Llibres Anagrama). Traducción: Ferran Ràfols Gesa.

- Metafísica de los tubos (Anagrama). Traducción: Sergi Beltrán.

- Y la lectura actual es Primera sangre (Anagrama). Traducción: Sergi Pàmies.

Debo decir que Nothomb, con su estilo satírico y con un humor muy peculiar, me atrapa desde el primer momento. He disfrutado tanto de las novelas que son autobiográficas como las que no lo son, todas tienen un punto de originalidad que no he encontrado en otros autores.

Escoge muy bien a sus personajes. Son personajes extremos, como ella misma que resulta un poco excéntrica, y que combinan la tristeza y el humor de una manera maravillosa.

Creo que es una autora que no tiene un término medio, o la odias o te gusta, y yo, como podéis imaginar, estoy en el segundo grupo. Tiene una manera de escribir retorcida y al mismo tiempo delicada. Podría decir que es una escritora de contrastes marcados y bien combinados.

Sus libros tratan sobre experiencias vitales que nos explica de una manera implacable, directa y fría, como si de una persona sin sentimientos se tratara pero a los lectores nos llega al fondo.

Solo me queda deciros que algunos de los libros que he leído me han hecho estallar la cabeza i que, evidentemente, continuaré leyendo las excéntricas novelas de Nothomb.

De qué grupo os consideráis vosotr@os? Sois Nothombianos o no?

dilluns, 30 de gener del 2023

Els nens són reis de Delphine de Vigan

Autor/a: Delphine de Vigan (Boulogne-Billancourt, França, 1966) 

Editorial: Grup 62

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Francès

Traducció: Jordi Martín Lloret

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 320

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Amb aquest llibre passem de la telerrealitat o teleescombraria dels anys 2000, a les xarxes socials de l'actualitat i a tot allò que comporta la sobreexposició de la nostra vida privada, en especial la dels infants.

A través de dues històries que conflueixen, la de la Mélanie i la de la Clara, veiem els esforços que han de fer la canalla per estar permanentment connectats amb els seus seguidors, quina és la vida que porten i quins són els sacrificis que, sovint, han de fer a desgrat.

Tracta el tema de la intimitat i de l'explotació de menors, arrel d'una desaparició. Temes actuals que, fins ara, no s'han tractat massa i que conviden a pensar i reflexionar molt., per això ha sigut molt interessant llegir-lo en una lectura conjunta amb altres membres de #elreductecatalà.

Un cop descobert el misteri de la desaparició, l'autora ens transporta cap al futur i podem conèixer que els ha deparat la vida als protagonistes.

No és un llibre superficial, és intens. Parla de la necessitat de ser acceptat o, fins i tot, venerat pels altres, d'haver de mostrar vides perfectes i de viure, gairebé en exclusivitat per aconseguir això. Ens parla de com ho viu cada un dels personatges i, com podeu imaginar, l'experiència és diferent per cada un d'ells.

A vosaltres, us agradaria ser youtubers? Jo no podria perquè no soc gens constant i m'agrada fer les coses per gust i no per obligació.


ESPAÑOL:

Con este libro pasamos de la telerealidad o telebasura de los años 2000, a las redes sociales de la actualidad y a todo lo que comporta la sobreexposición de nuestra vida privada, especialmente la de los niños.

A través de dos historias que confluyen, la de Mélanie y la de Clara, vemos los esfuerzos que deben hacer los niños para estar permanentemente conectados con sus seguidores, cuál es la vida que llevan y cuáles son los sacrificios que a menudo deben hacer sin ganas.

Trata el tema de la intimidad y de la explotación de menores, a partir de una desaparición. Temas actuales que, hasta ahora, no han sido muy tratados y que invitan a pensar y reflexionar mucho, por eso ha sido muy interesante leerlo en una lectura conjunta con otros miembros de #elreductecatalà.

Una vez descubierto el misterio de la desaparición, la autora nos transporta hacia el futuro y podemos conocer que les ha aguardado la vida a los protagonistas.

No es un libro superficial, es intenso. Habla de la necesidad de ser aceptado o venerado por los otros, de haber de mostrar vidas perfectas y de vivir, casi en exclusiva, para conseguir esto. Nos habla de como lo vive cada uno de los personajes y, como podéis imaginar, la experiencia es diferente para cada uno de ellos.

A vosotr@s os gustaría ser youtubers? Yo no podría porque no soy constante y me gusta hacer las cosas por gusto, no por obligación.




Sinopsi:

La Mélanie, que va créixer en el culte als realities, només té una idea fixa al cap: fer-se famosa. Però la seva única aparició en un xou televisiu és un fracàs. Anys després, ja mare de família, crea a YouTube el canal Happy Récré, on exhibeix el dia a dia dels seus dos fills. Ben aviat la segueixen milions de subscriptors, que li fan likes i comenten tots els seus moviments. La vida de la Clara, en canvi, ha estat marcada per la pèrdua brutal dels pares, fins i tot ara que s’acaba d’incorporar a la Brigada Criminal. Quan la filla de la Mélanie desapareix, els camins d’aquestes dues dones s’encreuen.

Amb la seva agudesa immensa per copsar les febleses a l’ànima dels personatges i les falles dels nostres temps, Delphine de Vigan s’endinsa en un tema vertiginós: les xarxes socials i les seves derives; una societat abocada al culte de l’ego, on tot s’escenifica i es ven, fins i tot la felicitat familiar. Un retrat inquietant d’una època en què només vivim perquè ens mirin i per ser vistos, exposant fins i tot la intimitat més privada i personal, i menyspreant la violència que s’exerceix sobre els infants, que en són els reis... i les víctimes.


dimarts, 24 de gener del 2023

L'estranya desaparició d'Esme Lennox de Maggie O'Farrell

Autor/a: Maggie O’Farrell (Irlanda del Nord, 1972)

Editorial: L'Altra

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Anglès

Traducció: Josep Alemany

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 216

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

No sé com fer aquesta ressenya ja que, en acabar el llibre, el vaig haver de pair. 

És un trencaclosques d'injustícies, de solitud, de records i oblits, i de secrets. És un llibre on es culpabilitza a la víctima, una dona rebel, un esperit lliure que, degut a les convencions socials de l'època, acaba tancada en un manicomi i silenciada per la seva família.

La lectura és un joc de temps i de veus entre el passat i el present que esdevé pertorbadora i que fa sentir ràbia i sorpresa. Toca temes sensibles que podrien convertir-lo en una lectura densa però no és així, és una lectura àgil i plena de misteri.

En poques pàgines se'ns transmeten moltes coses i estan escrites d'una manera molt elegant.

El final és el colofó perfecte d'aquesta història que haureu de llegir si voleu conèixer.

Anteriorment havia llegit Hamnet de la mateixa autora i ja em va semblar un llibre brillant, aquest, també ho és, i estic convençuda que els propers que llegiré també ho seran.

Quin em recomaneu llegir ara?


ESPAÑOL:

No sé como hacer esta reseña ya que, al finalizar el libro, tuve que digerirlo.

Es un puzle de injusticias, de solitud, de recuerdos y olvidos, y de secretos. Es un libro donde se culpabiliza a la víctima, una mujer rebelde, un espíritu libre que, debido a las convenciones sociales de la época, acaba encerrada en un manicomio y silenciada por su familia.

La lectura es un juego de tiempos y de voces entre el pasado y el presente que llega a ser perturbadora y que hace sentir rabia y sorpresa. Toca temas sensibles que podrían convertirlo en una lectura densa pero no es así, es una lectura ágil y llena de misterio.

En pocas páginas se nos transmiten muchas cosas y están escritas de una manera muy elegante.

El final es el colofón perfecto de esta historia que deberéis leer si lo queréis conocer.

Anteriormente había leído Hamnet de la misma autora y ya me pareció un libro brillante, este, también lo es, y estoy segura que los próximos que leeré también lo serán.

Cuál me recomendáis leer ahora?



Sinopsi:

Un dia, mentre s’ocupa de la seva petita botiga de roba de segona mà, l’Iris Lockhart rep una notícia sorprenent: una germana de la seva àvia de qui no ha sentit a parlar mai està a punt de sortir de l’hospital psiquiàtric on ha passat part de la seva vida. L’àvia de l’Iris sempre havia dit que era filla única, però els documents proven que no hi ha cap error: l’Esme Lennox és la seva tia àvia. L’informe mèdic considera que és una dona sana i inofensiva, però no deixa de ser una desconeguda que segur que guarda uns secrets que alteraran la vida de l’Iris definitivament. ¿Per què no se n’ha parlat mai, a la família? Si l’Iris l’acull a casa seva, ¿quines veritats perilloses descobrirà? L’estranya desaparició d’Esme Lennox és un relat gòtic i apassionant sobre secrets familiars, vides entrellaçades i oportunitats perdudes i, com totes les novel·les de Maggie O’Farrell, és elegant, càlida i delicada, i perseguirà el lector molt més enllà de l’última pàgina.

dijous, 12 de gener del 2023

Mentre la neu sigui blanca de Jordi Boixadós

Autor/a: Jordi Boixadós Bisbal (Barcelona, 1958)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 416

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

La meva primera ressenya de l'any és sobre una història familiar a mig camí entre Suècia i Catalunya, i que he pogut llegir gràcies a la gentilesa de Grup 62.

Jordi Boixadós ens endinsa en una trama plena de secrets i en la que l'Einar ha de dur a terme una investigació per descobrir la història de la seva família.

La trama m'ha agradat molt, plena de llaços familiars, i també els espais on discorre la història, que són espais naturals. Les descripcions de la natura sueca i catalana són molt bones i detallades.

Els personatges estan molt ben definits i són molt entranyables. Vull destacar el lligam que es crea entre l'Einar i el Pere, sense dir-se res, s'ho diuen tot. En general, tots els personatges et fan sentir part de la seva comunitat.

És un llibre molt sentimental també, o com a mínim, jo he interpretat la investigació de l'Einar com un acte d'amor cap al seu pare, ja que ho fa per ajudar-lo.

Doncs això, si us agraden les intrigues familiars, la natura o els personatges propers aquest llibre és per vosaltres.


ESPAÑOL:

Mi primera reseña del año es sobre una historia familiar a medio camino entre Suecia y Catalunya, y he podido leerla gracias a la gentileza de Grup 62.

Jordi Boixadós nos adentra en una trama llena de secretos familiares y en la que Einar debe realizar una investigación para descubrir la historia de su familia.

La trama me ha gustado mucho, llena de lazos familiares, y también los espacios por donde discurre la historia, que son espacios naturales. Las descripciones de la naturaleza sueca y catalana son muy buenas y detalladas.

Los personajes están muy bien definidos y son entrañables. Quiero destacar el apego que se crea entre Einar y Pere, sin decirse nada, se lo dicen todo. En general, todos los personajes te hacen sentir parte de su comunidad.

Es un libro muy sentimental también, o eso me ha parecido a mi, ya que he interpretado la investigación de Einar como un acto de amor hacia su padre, ya que lo hace para ayudarlo.

Pues eso, si os gustan las intrigas familiares, la naturaleza o los personajes cercanos, este libro es para vosotr@s.




Sinopsi:

 L’Einar, que va néixer i viu en una petita ciutat del nord de Suècia, no ha sabut mai, en els quaranta anys que té, per què el seu pare va abandonar Catalunya de ben jove i no hi ha volgut tornar. Les circumstàncies l’empenyeran a esbrinar-ho i el duran a un món de silencis que es manté des del passat.

«El fill el va mirar per veure si era capaç de distingir alguna emoció en el rostre de l’home que l’havia dut al món, quasi sempre inaccessible, quasi sempre tan serè i dur alhora, com el mar de gel on en aquell moment seien tots dos.

No es podia dir ben bé que fos un home sorrut; no era gaire parlador, però tampoc no defugia les converses. Només quan en una xerrada apareixia qualsevol cosa que tingués a veure amb la infància o amb l’adolescència, i sobretot quan per alguna raó es parlava del seu país d’origen, es tancava en si mateix. Quan allò passava, els seus ulls foscos semblaven adreçar-se cap a algun punt més enllà de les parets, dels arbres o del mar».

Ho sabem tot de la nostra família?

divendres, 23 de desembre del 2022

La llibretera de París de Kerri Maher

Autor/a: Kerri Maher 

Editorial: Navona

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Anglès

Traducció: Eduard Sepúlveda

Gènere: Ficció històrica

Número de pàgines: 416

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Durant el mes de novembre vaig llegir aquesta novel·la en una lectura conjunta organitzada per #elreductecatalà. Crec que d’una altra manera no l’hauria llegit i, si hagués començat, no l’hauria acabat.

Què és el que no m’ha agradat? El ritme. Tot i que hi ha hagut fites que se m’han fet més amenes, la majoria les he trobat lentes, algunes denses fins i tot. M’ha semblat un llibre en el que no hi passen massa coses.

Tampoc m’ha agradat, tot i que és un dels protagonistes de la trama principal del llibre, el personatge de Joyce (és que m’ha caigut fatal!). M’hauria agradat que aprofundís en les vides dels altres autors que també apareixen i que em semblen més interessants, com ara Hemingway.

Què és el que m’ha agradat? M’ha agradat com l’autora ens transmet el dia a dia de la societat intel·lectual del París de l’època i com s’ha documentat per poder-ho fer.

També m’han agradat les constants al·lusions literàries que apareixen i, sobretot, el complicat procés de publicació i distribució de la novel·la Ulisses. En aquest punt vull destacar, especialment, a la Sylvia Beach, una dona forta i lluitadora, sense la qual aquesta publicació no hagués estat possible.

Per tant, no sabria si recomanar-vos el llibre o no. Us diré, això sí, que a la majoria de les persones que van participar en la lectura conjunta els va encantar. Si us agraden els llibres que parlen de llibres i us agrada París, sense cap mena de dubte el gaudireu.


ESPAÑOL:

Durante el mes de noviembre leí esta novela en una lectura conjunta organizada por #elreductecatalà. Creo que de otra manera no la habría leído y, si hubiera empezado, no la habría acabado.

¿Qué es lo que no me ha gustado? El ritmo. Aunque algunos hitos se me han hecho más amenos, la mayoría los he encontrado lentos, algunas hasta densas. Me ha parecido un libro en el que no pasan muchas cosas.

Tampoco me ha gustado, aunque es uno de los protagonistas de la trama principal del libro, el personaje de Joyce (¡me ha caído fatal!). Me hubiera gustado que se ahondara más en las vidas de los otros autores que también aparecen y que me parecen más interesantes, como por ejemplo Hemingway.

¿Qué es lo que me ha gustado? Me ha gustado la manera de la autora de transmitirnos el día a día de la sociedad intelectual del París de la época y como se ha documentado para poder hacerlo.

También me han gustado las constantes alusiones literarias que aparecen y, sobre todo el complicado proceso de publicación y distribución de la novela Ulises. En este punto quiero destacar, especialmente, a Sylvia Beach, una mujer fuerte y luchadora, sin la cual esta publicación no habría sido posible.

Por lo tanto, no sabría si recomendaros el libro o no. Os diré que a la mayoría de las personas que participaron en la lectura conjunta les encantó. Si os gustan los libros que hablan de libros y os gusta París, sin duda alguna lo vais a disfrutar.




Sinopsi:

Quan la Sylvia Beach, una jove americana amant dels llibres, obre Shakespeare and Company en un carrer tranquil del París de 1919, no s'imagina que canviarà el curs de la literatura. Shakespeare and Company és molt més que una llibreria. Hemingway i molts dels escriptors de la Generació Perduda la consideraran la seva segona casa. Allà també es forgen algunes de les amistats literàries més importants del segle XX, com la de James Joyce amb la mateixa Sylvia. Quan la controvertida novel·la de Joyce, Ulysses, és prohibida, Beach decideix publicar-la sota la protecció de Shakespeare and Company. Però l'èxit i la fama que comporten publicar la novel·la més controvertida i influent del segle té uns costos molt elevats: la rivalitat d'altres editors que també somien publicar Joyce. Les seves relacions més estimades es posen a prova mentre París cau en la Gran Depressió. Davant d'una crisi personal i financera, la Sylvia ha de decidir què significa per a ella Shakespeare and Company.Amb La llibretera de París, Kerri Maher ha aconseguit construir un fresc inigualable d'una llibreria, una ciutat i una època essencials per entendre d'on venim i cap a on anem.

dijous, 22 de desembre del 2022

Dents de llet de Lana Bastašić

Autor/a: Lana Bastašić (Zagreb, Croàcia, 1986)

Editorial: Periscopi

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Croat

Traducció: Pau Sanchis Ferrer

Gènere: Relats

Número de pàgines: 168

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Dotze relats narrats des del punt de vista de diferents infants que ens parlen de relacions familiars traumàtiques, violència, abusos, absències...

Explicades amb la innocència infantil se’ns presenten situacions complexes que, com a adults podem identificar perfectament i sabem que són dures, però els infants ens les presenten d’una manera natural 😢.

L’autora aconsegueix crear una atmosfera inquietant que et transporta a anys llum del que entenem que ha de ser la infància. A tots els contes coneixem nens i nenes que, lluny de viure la infantesa amb alegria i seguretat, l’han de viure amb patiment.

Ens obre els ulls, i ens planta al davant aquests adults que són els que han d’educar i acompanyar els infants, i que en realitat es converteixen en els que els perjudiquen.

Sobretot m’agradaria destacar les coses que es diuen i com es diuen, algunes directament, altres de manera indirecta, però totes amb un ús excepcional del llenguatge. Aquest fet m’ha cridat molt l’atenció al conte Recital.

Volia destacar un dels contes però no puc. El que sí que puc és escollir-ne uns quants i deixar que vosaltres llegiu el llibre i em digueu si coincidim.

Àcid, Un dia a la piscina, Cercles, Recital, Sang i El pare arriba a casa.

També us deixo alguns paràgrafs perquè us en pugueu fer una idea.

“Mira al seu germà. Sis anys. Ell era tan petit quan en tenia sis? La pell del tete és neta i està intacta. Com una bala. Però les bales són dures, i el tete no. El primer cop que el pare li pegui plorarà. Cridarà a la mama, sagnarà, li quedaran tot de blaus. Llavors ell li pegarà encara més”.

“La mestra de plàstica va dir un cop “granotes petites” i jo li vaig explicar que no tenia raó. Això són capgrossos. Si existeix la paraula capgròs l’hem de fer servir. Cada cosa té la seva paraula. I al rierol de l’avi i neden tant granotes petites com capgrossos”.

“Tot el seu ésser es redueix a fer sonar aquell maleït xiulet. Com si ho hagués perdut tot a la vida i l’única cosa que pogués dominar fossin les cames dels nens. I jo l’odio. Abans no havia odiat mai a ningú. És una emoció nova i m’escalfa amb una calor diferent”.

“Acabaré la primària sense haver saltat al poltre ni un sol cop. Això el neutralitza. I, per tant, ell farà que senti al meu cos tots els defectes que, mentre escric equacions a la pissarra, no existeixen. M’humiliarà com a cos”.


ESPAÑOL:

Doce relatos narrados desde el punto de vista de diferentes niños que nos hablan de relaciones familiares traumáticas, violencia, abusos, ausencias…

Explicadas con la inocencia infantil se nos presentan situaciones complejas que, como adultos podemos identificar perfectamente y sabemos que son duras, pero que los niños nos las presentan de una manera natural 😢.

La autora consigue crear una atmosfera inquietante que te transporta a años luz de lo que entendemos que debe ser la infancia. En todos los cuentos conocemos niños y niñas que, lejos de vivir la infancia con alegría y seguridad, la tienen que vivir con sufrimiento.

Nos abre los ojos, y nos planta delante estos adultos que son los que deben educar y acompañar a los niños, y que en realidad se convierten en quien los perjudica.

Sobre todo me gustaría destacar las cosas que se explican y como se explican, algunas directamente, otras de manera indirecta, pero todas con un uso excepcional del lenguaje. Esto me ha llamado mucho la atención en el cuento Recital.

Quería destacar uno de los cuentos, pero no puedo. Lo que sí puedo es escoger algunos y dejar que vosotros leáis el libro y me digáis si coincidimos.

Ácido, Un día en la piscina, Círculos, Recital, Sangre y El padre llega a casa.




Sinopsi:

Un pare mort, filles desateses per mares absents, un professor escarmentat, promeses i sang diluïdes en un got de vodka. Amb la infància com a teló de fons, els protagonistes d’aquests relats s’enfronten a les realitats més fosques que s’amaguen darrere l’etapa sovint entesa com la més tendra i innocent de la vida.

Lana Bastašić trenca el mite de l’afectivitat de les relacions paterno filials i ens mostra un testimoni colpidor sobre la complexitat de créixer en una societat arrelada al sexisme i al patriarcat.

divendres, 16 de desembre del 2022

Lady Puffin de Gemma Sardà

Autor/a: Gemma Sardà (Barcelona, 1967)

Editorial: Comanegra 

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Narrativa

Número de pàgines: 160

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Vaig veure aquest llibre a l'EBiblio i, com que els frarets em fan molta gràcia, el vaig agafar en préstec a cegues. No sabia que m'esperava i m'he trobat amb la història de Lady Puffin. Una història senzilla però molt profunda que ens parla de la mort i l'amistat.

Tot i que sigui un tema molt seriós, m'agrada la gent que sap tractar la mort amb humor, però no amb un humor barroer, sinó elegant, sense dramatismes, i la Gemma Sardà ho fa així.

Els personatges m'han captivat. Són divertits i entranyables, i m'ha agradat com es creen les connexions entre ells. Com parla dels diferents tipus d'amistat i de les relacions de parella.

La manera de narrar la història m'ha semblat molt original. Juga amb diferents veus que ens ajuden a conèixer els diferents punts de vista.

En definitiva, és un llibre que us animo a llegir perquè gaudireu segur. Crec que el podríem definir com un llibre entranyable.


ESPAÑOL:

Vi este libro en EBiblio y, como los frailecillos me hacen mucha gracia, lo pedí en préstamo a ciegas. No sabía que me esperaba y me he encontrado con la historia de Lady Puffin. Una historia sencilla pero muy profunda que habla de la muerte y la amistad.

Aunque sea un tema muy serio, me gusta la gente que sabe tratar la muerte con humor, pero no con un humor chapucero, sino elegante, sin dramatismos, y Gemma Sardà lo hace así.

Los personajes me han cautivado. Son divertidos y entrañables, y me ha gustado como se crean las conexiones entre ellos. Como habla de los diferentes tipos de amistad y de las relaciones de pareja.

La manera de narrar la historia me ha parecido muy original. Juega con diferentes voces que nos ayudan a conocer los diferentes puntos de vista.

En definitiva, es un libro que os animo a leer porque lo disfrutaréis seguro. Creo que lo podemos definir como un libro entrañable.


Sinopsi:

Lady Puffin s’ha mort i no li tocava. Els amics li deien Puffin per la seva dèria pels frarets, aquells ocells amb cara pallassa. Era capaç d’anar a l’altra punta de món només per fotografiar-los. La Rita és l’amiga tarambana que viu als Estats Units fent classes de flamenc; torna a Barcelona per trobar la Puffin, no sap res de la seva malaltia i ja se la troba morta. La Sol és l’amiga assenyada, i haurà d’explicar-li a la Rita com ha anat tot i acollir-la a casa. Una invasió en tota regla. I pel mig hi ha en Simó, que és la parella de la Sol i el director de teatre de moda, que s’atabala amb la desimboltura de la Rita i, a més, està dirigint una obra en què sembla que cap actor giri rodó. La situació es va enverinant, perquè les amigues de la morta semblen pols oposats, però l’esperit de Lady Puffin és capaç de lligar qualsevol amanida.