Els nens són reis de Delphine de Vigan

Autor/a: Delphine de Vigan (Boulogne-Billancourt, França, 1966) 

Editorial: Grup 62

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Francès

Traducció: Jordi Martín Lloret

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 320

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Amb aquest llibre passem de la telerrealitat o teleescombraria dels anys 2000, a les xarxes socials de l'actualitat i a tot allò que comporta la sobreexposició de la nostra vida privada, en especial la dels infants.

A través de dues històries que conflueixen, la de la Mélanie i la de la Clara, veiem els esforços que han de fer la canalla per estar permanentment connectats amb els seus seguidors, quina és la vida que porten i quins són els sacrificis que, sovint, han de fer a desgrat.

Tracta el tema de la intimitat i de l'explotació de menors, arrel d'una desaparició. Temes actuals que, fins ara, no s'han tractat massa i que conviden a pensar i reflexionar molt., per això ha sigut molt interessant llegir-lo en una lectura conjunta amb altres membres de #elreductecatalà.

Un cop descobert el misteri de la desaparició, l'autora ens transporta cap al futur i podem conèixer que els ha deparat la vida als protagonistes.

No és un llibre superficial, és intens. Parla de la necessitat de ser acceptat o, fins i tot, venerat pels altres, d'haver de mostrar vides perfectes i de viure, gairebé en exclusivitat per aconseguir això. Ens parla de com ho viu cada un dels personatges i, com podeu imaginar, l'experiència és diferent per cada un d'ells.

A vosaltres, us agradaria ser youtubers? Jo no podria perquè no soc gens constant i m'agrada fer les coses per gust i no per obligació.

ESPAÑOL:

Con este libro pasamos de la telerealidad o telebasura de los años 2000, a las redes sociales de la actualidad y a todo lo que comporta la sobreexposición de nuestra vida privada, especialmente la de los niños.

A través de dos historias que confluyen, la de Mélanie y la de Clara, vemos los esfuerzos que deben hacer los niños para estar permanentemente conectados con sus seguidores, cuál es la vida que llevan y cuáles son los sacrificios que a menudo deben hacer sin ganas.

Trata el tema de la intimidad y de la explotación de menores, a partir de una desaparición. Temas actuales que, hasta ahora, no han sido muy tratados y que invitan a pensar y reflexionar mucho, por eso ha sido muy interesante leerlo en una lectura conjunta con otros miembros de #elreductecatalà.

Una vez descubierto el misterio de la desaparición, la autora nos transporta hacia el futuro y podemos conocer que les ha aguardado la vida a los protagonistas.

No es un libro superficial, es intenso. Habla de la necesidad de ser aceptado o venerado por los otros, de haber de mostrar vidas perfectas y de vivir, casi en exclusiva, para conseguir esto. Nos habla de como lo vive cada uno de los personajes y, como podéis imaginar, la experiencia es diferente para cada uno de ellos.

A vosotr@s os gustaría ser youtubers? Yo no podría porque no soy constante y me gusta hacer las cosas por gusto, no por obligación.

Sinopsi:

La Mélanie, que va créixer en el culte als realities, només té una idea fixa al cap: fer-se famosa. Però la seva única aparició en un xou televisiu és un fracàs. Anys després, ja mare de família, crea a YouTube el canal Happy Récré, on exhibeix el dia a dia dels seus dos fills. Ben aviat la segueixen milions de subscriptors, que li fan likes i comenten tots els seus moviments. La vida de la Clara, en canvi, ha estat marcada per la pèrdua brutal dels pares, fins i tot ara que s’acaba d’incorporar a la Brigada Criminal. Quan la filla de la Mélanie desapareix, els camins d’aquestes dues dones s’encreuen.

Amb la seva agudesa immensa per copsar les febleses a l’ànima dels personatges i les falles dels nostres temps, Delphine de Vigan s’endinsa en un tema vertiginós: les xarxes socials i les seves derives; una societat abocada al culte de l’ego, on tot s’escenifica i es ven, fins i tot la felicitat familiar. Un retrat inquietant d’una època en què només vivim perquè ens mirin i per ser vistos, exposant fins i tot la intimitat més privada i personal, i menyspreant la violència que s’exerceix sobre els infants, que en són els reis... i les víctimes.