Lady Puffin de Gemma Sardà

Autor/a: Gemma Sardà (Barcelona, 1967)

Editorial: Comanegra 

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Narrativa

Número de pàgines: 160

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Vaig veure aquest llibre a l'EBiblio i, com que els frarets em fan molta gràcia, el vaig agafar en préstec a cegues. No sabia que m'esperava i m'he trobat amb la història de Lady Puffin. Una història senzilla però molt profunda que ens parla de la mort i l'amistat.

Tot i que sigui un tema molt seriós, m'agrada la gent que sap tractar la mort amb humor, però no amb un humor barroer, sinó elegant, sense dramatismes, i la Gemma Sardà ho fa així.

Els personatges m'han captivat. Són divertits i entranyables, i m'ha agradat com es creen les connexions entre ells. Com parla dels diferents tipus d'amistat i de les relacions de parella.

La manera de narrar la història m'ha semblat molt original. Juga amb diferents veus que ens ajuden a conèixer els diferents punts de vista.

En definitiva, és un llibre que us animo a llegir perquè gaudireu segur. Crec que el podríem definir com un llibre entranyable.

ESPAÑOL:

Vi este libro en EBiblio y, como los frailecillos me hacen mucha gracia, lo pedí en préstamo a ciegas. No sabía que me esperaba y me he encontrado con la historia de Lady Puffin. Una historia sencilla pero muy profunda que habla de la muerte y la amistad.

Aunque sea un tema muy serio, me gusta la gente que sabe tratar la muerte con humor, pero no con un humor chapucero, sino elegante, sin dramatismos, y Gemma Sardà lo hace así.

Los personajes me han cautivado. Son divertidos y entrañables, y me ha gustado como se crean las conexiones entre ellos. Como habla de los diferentes tipos de amistad y de las relaciones de pareja.

La manera de narrar la historia me ha parecido muy original. Juega con diferentes voces que nos ayudan a conocer los diferentes puntos de vista.

En definitiva, es un libro que os animo a leer porque lo disfrutaréis seguro. Creo que lo podemos definir como un libro entrañable.

Sinopsi:

Lady Puffin s’ha mort i no li tocava. Els amics li deien Puffin per la seva dèria pels frarets, aquells ocells amb cara pallassa. Era capaç d’anar a l’altra punta de món només per fotografiar-los. La Rita és l’amiga tarambana que viu als Estats Units fent classes de flamenc; torna a Barcelona per trobar la Puffin, no sap res de la seva malaltia i ja se la troba morta. La Sol és l’amiga assenyada, i haurà d’explicar-li a la Rita com ha anat tot i acollir-la a casa. Una invasió en tota regla. I pel mig hi ha en Simó, que és la parella de la Sol i el director de teatre de moda, que s’atabala amb la desimboltura de la Rita i, a més, està dirigint una obra en què sembla que cap actor giri rodó. La situació es va enverinant, perquè les amigues de la morta semblen pols oposats, però l’esperit de Lady Puffin és capaç de lligar qualsevol amanida.