Hamnet de Maggie O'Farrell

Autor/a: Maggie O'Farrell (Irlanda del Nord, 1972)

Editorial: L'Altra

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Anglès

Traducció: Marc Rubió Rodon

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 358

CATALÀ:

Hi ha llibres que són com petites joies, que obres i vas gaudint a poc a poc. És el que m'ha passat amb Hamnet, un llibre ple de sentiments, que ens parla d'una part important i trista de la vida de Shakespeare.

O'Farrell no es refereix al nom del gran autor en cap moment, sinó que parla del marit, el pare o el fill, i és que, en realitat, podríem dir que la veritable protagonista de la història és la seva esposa. Agnes és una dona peculiar, valenta, lliure, amb una relació especial amb la natura i que, una mort sobtada, li fa sentir un dolor molt intens.

A Hamnet, O'Farrell ens parla de com gestionen els diferents membres de la família aquest dol, del que senten i com ho senten i, sobretot, com transmeten i canalitzen el dolor.

M'he fet un fart de plorar, però també de sentir, perquè el llibre és pur sentiment.

Com us podeu imaginar us el recomano moltíssim i, si ja heu llegit amb anterioritat a l'autora i en sou fans (sé que en té molts), us vull demanar que em recomaneu un altre llibre seu. Amb quin segueixo? ;)

ESPAÑOL:

Hay libros que son como pequeñas joyas, que abres y vas disfrutando poco a poco. Esto me ha ocurrido con Hamnet, un libro lleno de sentimientos, que nos habla de una parte importante y triste de la vida de Shakespeare.

O'Farrell no hace referencia al nombre del gran autor en ningún momento, sino que habla del marido, el padre o el hijo, porque, en realidad, podríamos decir que la verdadera protagonista de esta historia es su mujer. Agnes es una mujer peculiar, valiente, libre, con una relación especial con la naturaleza y que, una muerte súbita, le hace sentir un dolor muy intenso.

En Hamnet, O'Farrell nos habla de como gestionan los diferentes miembros de la familia este duelo, de lo que sienten y como lo sienten y, sobretodo, como transmiten y canalizan el dolor.

He llorado muchísimo, pero también he sentido, porque el libro es sentimiento puro.

Como podéis imaginaros os lo recomiendo muchísimo y, si ya habéis leído a la autora anteriormente y sois sus fans (sé que tienes muchos), os quiero pedir que me recomendéis otro libro suyo. Con cuál sigo? ;)

Sinopsi:

Un dia d’estiu de l’any 1596, una nena de Stratford-upon-Avon, un poble a prop de Londres, torna de l’escola cansada, amb febre, mal de cap i poques ganes de jugar amb el seu germà bessó, el Hamnet. Angoixat, ell busca per tota la casa algú que pugui ajudar-los, però no hi troba ningú. La mare, un esperit lliure i excèntric, és al jardí on cultiva plantes medicinals, a més d’un quilòmetre de distància, vigilant els ruscos d’abelles. El pare és a Londres, treballant al teatre, i la germana gran i l’àvia han anat al poble a comprar. Cap és conscient de la tragèdia que s’està desfermant a casa seva.

Hamnet és la història d’una dona feréstega i el seu xoriguer, del fill d’un guanter que fuig de la vida que li tocava per casar-se amb la dona que estima i dedicar-se a la seva passió, el teatre, i del fill de tots dos, que no passarà mai a la història però donarà títol a una de les obres de teatre més cèlebres de tots els temps. I, al cor de tot plegat, el retrat lluminós i vivíssim d’un matrimoni poc convencional, del vincle indestructible entre dos germans bessons i del dolor d’una pèrdua irreparable, devastadora i tristíssima.