Burundi. De falsos gossos i veritables lleons de Pablo Bernasconi

Autor/a: Pablo Bernasconi (Buenos Aires, 1973)

Editorial: Catapulta Junior

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Espanyol

Gènere: Literatura infantil

Número de pàgines: 32

 

CATALÀ:

Sempre que vaig a la llibreria Ona acabo comprant dos llibres infantils i alguns d’adults. Dissabte passat vaig anar-hi i vaig sortir amb tres llibres, Dolça introducció al caos de Marta Orriols, La Castanyada d’Anna Canyelles i Roser Calafell i el llibre que avui us presento, Burundi. De falsos gossos i veritables lleons de Pablo Bernasconi.

Sabia que al Guim i a l’Ona els agradaria. Primer perquè és un llibre d’animals, i tots els llibres on surten animals els agraden. I segon, perquè és un llibre divertit, i els agraden els llibres que els fan riure. Com no ha de fer riure un llibre on surt un gos que està convençut que és un lleó? Que mou la cua com un lleó... que aixeca les orelles com un lleó... que fa uns salts molt llargs, com un lleó... que pot rugir (bup, bup), com un lleó...?

A mi també m’ha agradat, no us penseu. Com no m’ha d’agradar un llibre amb un missatge com aquest? On queda clar que quan un està convençut d’alguna cosa poc importa el que pensin els altres. En una època com l’actual on constantment competim per tot i mirem els altres per ser millors que ells, a mi m’agradaria que els meus fills puguin créixer tenint llibertat de decisió. Que facin les coses perquè ells creuen que les han de fer i convençuts, com el gos que era un lleó 😉

Quins llibres infantils, no tradicionals, em recomaneu? Gràcies!

ESPAÑOL:

Siempre que voy a la librería Ona acabo comprando dos libros infantiles y algunos de adulto. El sábado pasado fui y salí con tres libros, Dulce introducción al caos de Marta Orriols, La Castanyada d’Anna Canyelles y Roser Calafell y el libro que hoy os presento, Burundi. De falsos perros y verdaderos leones de Pablo Bernasconi.

Sabía que a Guim y Ona les gustaría. Primero porque es un libro sobre animales, y todos los libros donde salen animales les gustan. Y segundo porque es un libro divertido, y les gustan los libros que les hacen reír. ¿Cómo no reírse con un libro donde un perro está convencido que es un león? ¿Que mueve la cola como un león… que levanta las orejas como un león… que hace unos saltos larguísimos, como un león… que puede rugir (guau, guau), como un león…?

A mi también me ha gustado. ¿Cómo no va a gustarme un libro con un mensaje como este? Donde queda claro que cuando uno está convencido de algo poco importa lo que piensen los demás. En una época como la actual, donde constantemente competimos por todo y miramos a todo el mundo para ser mejor que ell@s, a mi me gustaría que mis hij@s puedan crecer teniendo libertad de decisión. Que hagan las cosas porque ell@s creen que las deben hacer y convencid@s, como el perro que era un león 😉

¿Qué libros infantiles, no tradicionales, me recomendáis? ¡Gracias!

Sinopsi:

El Lleó és un lleó? Molts diuen que no. Alguns creuen que sí. Què importa el que pensin els altres? El Lleó no provarà de convèncer-los. O sí?

La hija única de Guadalupe Nettel

Autor/a: Guadalupe Nettel (Cuidad de México, 1973)

Editorial: Anagrama

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Espanyol

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 240

 

CATALÀ:

Primer de tot vull agrair a @Babelioespanol l’organització de la seva #masacrítica i a l’editorial @anagramaeditor l’enviament de l’exemplar.

Aquest és un llibre sobre la maternitat i sobre algunes maneres de veure-la i viure-la.

D’entrada, m’agradaria comentar que, en llegir la sinopsi del llibre, m’havia fet la idea que el tema principal seria el dol perinatal i no és així. Sí que tracta el tema però de la mateixa manera que en tracta altres com la desafecció emocional cap a un fill i l’opció que tenim les dones de renunciar a la maternitat.

Normalment, quan es parla de la maternitat sempre es fa des d’una vessant optimista, de joia i de felicitat, aquí no. Els tres casos que planteja l’autora, i que durant la lectura s’entrellacen, són casos tristos, emocionalment durs. Són casos que es donen a la vida real i que, des del meu punt de vista, no solen visibilitzar-se. Des d’aquí, aplaudeixo a l’autora per atrevir-se a fer-ho des d’aquestes pàgines.

Encara que el llibre és curt, la lectura no és molt lleugera, no perquè estigui escrit de manera densa, sinó perquè el tema que toca ho és.

Us el recomano si voleu llegir alguna cosa diferent de la maternitat i que, encara que normalment no se’n parli, també forma part d’aquesta etapa.

Què us sembla que una mare pugui renunciar al seu fill o filla? Havent llegit el llibre puc entendre que en alguns casos això es produeixi. Segurament, en algunes famílies hi hagi més d’una mare.

ESPAÑOL:

Antes de nada, quiero agradecer a @Babelioespanol la organización de su #masacrítica y a la editorial @anagramaeditor el envío del ejemplar.

Este es un libro sobre la maternidad y sobre algunas maneras de verla y vivirla.

De entrada, me gustaría comentar que, leyendo la sinopsis del libro, me había hecho la idea que el tema principal sería el duelo perinatal, y no es así. Sí que trata el tema, pero de la misma manera que trata otros como la desafección emocional había un hijo y la opción que tenemos las mujeres de renunciar a la maternidad.

Normalmente, cuando se habla de maternidad, siempre se hace desde un punto de vista optimista, de alegría y de felicidad, aquí no. Los tres casos que plantea la autora, y que durante la lectura se entrelazan, son casos tristes, emocionalmente duros. Son casos que se dan en la vida real y que, desde mi punto de vista, no suelen visibilizarse. Desde aquí aplaudo a la autora por atreverse a hacerlo desde estas páginas.

Aunque el libro es corto, la lectura no es muy ligera, no porque esté escrito de manera densa, sino porque el tema que toca lo es.

Os lo recomiendo si queréis leer algo diferente sobre la maternidad y que, aunque normalmente no se hable de ello, también forma parte de esta etapa.

¿Qué os parece que una madre pueda renunciar a sus hijos? Después de leer el libro puedo entender que en algunos casos esto se dé. Seguramente en muchas familias hay más de una madre.

Sinopsis:

Tres mujeres enfrentadas a la maternidad. Tres maneras de afrontarla. Una intensa y deslumbrante novela sobre la familia en el mundo actual.

Poco después de cumplir los ocho meses de embarazo, a Alina le anuncian que su hija no podrá sobrevivir al nacimiento. Ella y su compañero emprenden entonces un doloroso pero también sorprendente proceso de aceptación y duelo. Ese último mes de gestación se convierte para ellos en una extraña oportunidad para conocer a esa hija a la que tanto trabajo les cuesta renunciar. Laura, la gran amiga de Alina, refiere el conflicto

de esta pareja, mientras reflexiona sobre el amor y su lógica a veces incomprensible, pero también sobre las estrategias que los seres humanos inventamos para superar la frustración. Laura nos cuenta igualmente la historia de su vecina Doris, madre soltera de un niño encantador con problemas de comportamiento.

Escrita con una sencillez solo aparente, La hija única es una novela profunda y llena de sabiduría sobre la maternidad, sobre su negación o su asunción; sobre las dudas, incertidumbres e incluso sentimientos de culpa que la envuelven; sobre las alegrías y las angustias que la acompañan. Es también una novela sobre tres mujeres –Laura, Alina, Doris– y los vínculos –de amistad, de amor– que establecen entre ellas. Una novela sobre las formas diversas que puede tomar la familia en el mundo actual.

Pan de limón con semillas de amapola de Cristina Campos

Autor/a: Cristina Campos (Barcelona, 1975)

Editorial: Planeta

Any de la primera edició: 2016

Llengua original: Espanyol

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 416

 

CATALÀ:

A vegades escullo els llibres per la sinopsi, a vegades per la portada, a vegades per l’autor o autora, a vegades pel títol, a vegades perquè sí. Aquest va ser escollit pel títol, després també em va enamorar la portada i al final em vaig deixar portar per la història.

El llibre parla de dues germanes que, després d’uns anys de separació es retroben arrel de rebre una herència d’una desconeguda. D’aquestes dues germanes em quedo amb la Marina, per la vida que porta i per les seves reflexions. L’Anna és més neutra i, personalment, no m’ha aportat gran cosa.

Aquesta és una novel·la de retrobaments, de tornar a començar, de secrets familiars i d’amistat, on secundàriament es tracten altres temes com la cooperació, les adopcions, etc.

Els personatges, bàsicament femenins, estan ben definits i arribes a endinsar-te en els seus sentiments. També s’ha posat molta cura en l’ambientació, les descripcions són tan detallades que entren ganes d’anar a comprar pa a Valdemossa.

L’autora, amb una prosa molt senzilla i plena de sensibilitat, introdueix cada capítol amb una recepta diferent de pa. Us deixo una foto de la que dona títol al llibre per si us animeu a fer-la ;)

En general és una història bonica, que remou sentiments i que fa plantejaments interessants i que us recomano si us agraden les històries d’aixxxxx....

Soleu escollir els llibres pel seu títol? Jo sí, moltes vegades i normalment amb encert!

ESPAÑOL:

A veces escojo los libros por la sinopsis, a veces por la portada, a veces por el autor o autora, a veces por el título, a veces porque sí. Este fue escogido por el título, después también me enamoré de la portada y al final me dejé llevar por la historia.

El libro habla de dos hermanas que, después de unos años de separación, se reencuentran al recibir una herencia de una desconocida. De estas dos hermanas me quedo con Marina, por el tipo de vida que lleva y por sus reflexiones. Anna es más neutra y, personalmente, no me ha aportada gran cosa.

Esta es una novela de reencuentros, de vueltas a empezar, de secretos familiares y de amistad, donde de manera secundaria se trata otros temas como la cooperación, las adopciones, etc…

Los personajes, básicamente femeninos, están bien definidos i llegas a adentrarte en sus sentimientos. También se ha trabajado con la ambientación, las descripciones son tan detalladas que dan ganas de ir a comprar pan a Valdemossa.

La autora, con una prosa sencilla y llena de sensibilidad, introduce cada capítulo con una receta diferente de pan. Os dejo una foto de la que da título al libro por si os animáis a hacerla ;)

En general es una historia bonita, que remueve sentimientos y que hace planteamientos interesantes y que os recomiendo si os gustan las historias de aixxxxx…..

¿Soléis escoger los libros por el título? Yo a veces sí y he acertado!

Sinopsis:

Al abrir el antiguo horno de leña el olor a pan recién hecho acarició el alma de Marina. Cerró los ojos, inspiró lentamente. Olor de infancia. Olor a hogar.

Durante el invierno de 2010, en un pequeño pueblo del interior de Mallorca, Anna y Marina se reencuentran, después de quince años sin verse, para vender un molino y una panadería que han heredado de una desconocida. Son dos hermanas con trayectorias muy diferentes. Anna, de vida acomodada, apenas ha salido de la isla y sigue casada con un hombre al que ya no ama. Marina trabaja en el tercer mundo como médico para una ONG. Contra todo pronóstico, Marina decide quedarse con la panadería y averiguar quién era Lola Molí. En su búsqueda, descubrirá secretos que marcaron la relación con su familia; aprenderá el oficio del pan y se acercará a la verdadera Anna. Juntas, quizá, logren recuperar los años perdidos, enfrentar sus fantasmas y tomar las riendas de sus propias vidas.

El fill de l’italià de Rafel Nadal

Autor/a: Rafel Nadal Farreras (Girona, 1954)

Editorial: Columna Edicions/Planeta

Any de la primera edició: 2019

Llengua original: Català

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 464

Premis: Ramon Llull 2019

 

CATALÀ:

A través d’aquest llibre he conegut la història de mil mariners italians, supervivents de l’enfonsament del cuirassat Roma, que l’any 1944 van ser acollits a Caldes de Malavella.

El llibre està narrat en dues línies temporals. Una en la actualitat,  que ens explica la recerca de la identitat del protagonista i el seu creixement personal (d’origen humil es converteix en un home ric gràcies a l’esforç i al treball). L’altra ens explica la part més històrica, i la relació que va tenir la Joana (la mare del Mateu) amb el Ciro (uns dels supervivents del Roma).

Cal fer un reconeixement al treball de recerca fet per l’autor que, a banda de descobrir-nos una part de la història, fa una bona descripció de la vida a Caldes durant l’època dels fets.

Així com el començament i el final els he llegit amb interès, la part central de la novel·la se m’ha fet una mica més pesada, com si decaigués una mica el ritme de narració. M’ha agradat la descripció que es fa dels personatges, i que aconsegueix fer-los propers i reals, i que la novel·la no es centri en la història d’amor, sinó més aviat en la descripció de la vida que van fer els soldats italians a Caldes.

També vull destacar, com a part que m’ha agradat, que els diferents personatges relacionats amb el Ciro i el Mateu expliquin els seus sentiments i reaccions en conèixer l’existència d’aquesta relació pare-fill.

Si l’hagués de recomanar ho faria a la gent que està interessada en la història perquè tinc la sensació que el fet que explica no és massa conegut.

Heu llegit el llibre? Us crida l’atenció? Jo l’he trobat interessant però no puc dir que l’hagi gaudit.

ESPAÑOL:

A través de este libro he conocido la historia de mil marineros italianos, supervivientes del naufragio del acorazado Roma, que el año 1944 fueron acogidos en Caldes de Malavella.

El libro está narrado en dos líneas temporales. Una en la actualidad, que nos explica la búsqueda de la identidad del protagonista y su crecimiento personal (de origen humilde se convierte en rico gracias a su esfuerzo y trabajo). La otra nos narra la parte histórica y la relación que tuvieron Joana (madre de Mateu) y Ciro (unos de los supevivientes del Roma).

Quiero hacer un reconocimiento al trabajo de documentación del autor que, a parte de descubrirnos hecho histórico, hace una buena descripción de la vida en Caldes en la época de los hechos.

El inicio y el final del libro los he leído con interés, pero la parte central la he encontrado un poco espesa, como si el ritmo de la narración fuera decayendo. Me ha gustado la descripción que se hace de los personajes, que consigue hacerlos próximos y reales, y que la novela no se centre en la historia de amor, sino que le dé más importancia a la vida que hicieron los soldados en Caldes.

También quiero destacar, como parte que me ha gustado, que los diferentes personajes relacionados con Ciro y Mateu expliquen sus sentimientos y reacciones cuando conocieron la existencia de esta relación padre-hijo.

Si tuviera que recomendarlo lo haría a aquellas personas que sienten interés por la historia porque creo que el hecho que narra no es muy conocido.

¿Habéis leído el libro? ¿Os llama la atención? Yo lo he encontrado interesante pero no puedo decir que lo haya disfrutado mucho.

Sinopsi:

Quan la recerca de la identitat esdevé un viatge apassionant.

En Mateu creix en una família trencada que no se sent seva. Des de petit lluita per deixar enrere els crits, les baralles i la misèria de la Mina, la casa més pobra de Caldes de Malavella, la que tothom evita. Aviat descobreix que els seus orígens s’amaguen darrere d’un secret del qual ningú parla però que coneix tothom: el poble està marcat per l’odissea d’un miler de joves mariners italians que s’hi van refugiar en plena Segona Guerra Mundial. Són els supervivents de l’enfonsament del cuirassat Roma, bombardejat pels alemanys el 9 de setembre de 1943 en venjança per l’armistici entre Itàlia i els aliats.

Seixanta anys després, en Mateu decideix buscar el seu pare i comença a fer -se preguntes: qui era aquell noi que xiulava cançons napolitanes i duia a rentar la roba a la seva mare? Quins eren els somnis de la Joana, que plantava clavells de poeta per escapar d’un marit bosquetà que no parava mai a casa?

El fill de l’italià és un viatge a la recerca de la pròpia identitat i la història extraordinària d’un amor prohibit en plena postguerra.

Les fures de Llorenç Villalonga

Autor/a: Llorenç Villalonga (Palma, 1897 - 1980)

Editorial: Viena Edicions/Ediciones Invisibles

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Català

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 208

 

CATALÀ:

Ara que he llegit Les fures hauré de tornar a intentar llegir Bearn o la sala de les nines, del mateix autor. Per què? Doncs perquè fa anys el vaig començar però no hi va haver manera d’acabar-lo i aquest m’ha encantat. Vull agrair,  de tot cor,  a Viena Edicions l’oportunitat de, un cop més, col·laborar amb ells amb un Petit Plaer. Mil gràcies!

M’agradaria destacar el sentit de l’humor que utilitza Villalonga per explicar la transformació soferta per Bearn els deu anys que el protagonista ha estat fora. També és remarcable la descripció que fa de la vida rural a la Mallorca de l’època.

La novel·la està formada per dues parts clarament diferenciades. La primera és la infantesa del narrador-protagonista i la seva vida a Bearn, i la segona parla del seu retorn als vint anys i els canvis que ha sofert el poble.

Els personatges m’han semblat tots molt entranyables. Dins les peculiaritats de cada un tots tenen alguna cosa que m’ha fet estimar-los, tots, fins i tot “les fures”, però el meu preferit des del primer moment ha estat en Xim.

Durant la lectura he marcat frases i diàlegs, molts, perquè val molt la pena. Us en deixo uns quants perquè us animeu a llegir-lo:

“Això de l’edat per a pegar-se sempre m’ha semblat un misteri. Jo  tenia deu anys i havia de rebre les clatellades dels més forts. ¿Per què, quan els més forts començaven a ésser més fluixos, jo no m’havia de defensar?”.

“La plaça de Bearn no era desagradable perquè hi haguessin fet una vicaria cubista, sinó perquè ja no hi havia un munt de palla on dormir abraçat a na Coloma”.

“El món màgic que havia conegut a nou anys anava desapareixent substituït per una altre món científic, també incomprensible, que, en fer-se familiar, deixava d’ésser meravellós, perquè l’home només pot viure meravellat alguns moments... Concretament, durant la infantesa. Ja més grans continuam ignorant-ho tot, però el costum ens fa creure que sabem algunes coses, que hem progressat. Llavors perdem la il·lusió i ens avorrim”.

ESPAÑOL:

Ahora que he leído Las comadrejas (en breve saldrá la edición en español de la colección Pequeños Placeres de Ediciones Invisibles) tendré que volver a hacer el intento de leer Bearn o la sala de las muñecas, del mismo autor. ¿Por qué? Pues porque hace años lo empecé pero no pude terminarlo de ninguna manera, en cambio este me ha encantado. Quiero agradecer, de todo corazón, a Viena Edicions una nueva oportunidad de colaboración con un Petit Plaer. Mil gracias!

Quiero destacar el sentido del humor que usa Villalonga para explicar la transformación que sufre Bearn los diez años que el protagonista está fuera. También me ha gustado la descripción que hace de la vida rural en la Mallorca de la época.

La novela está formada por dos partes claramente diferenciadas. La primera es la infancia del narrador-protagonista y su vida en Bearn, y la segunda habla de su retorno a los veinte años y de los cambios que ha habido en el pueblo.

Los personajes me han parecido todos muy entrañables. Dentro de las peculiaridades de cada uno todos tienen alguna cosa que me ha hecho quererlos, todos, hasta “la comadrejas”, pero mi preferido desde el primer momento ha sido Xim.

Durante la lectura he marcado frases y diálogos, muchos, porque me ha parecido fantástico. Os dejo unos cuantos para que os animéis a leerlo:

(Lo traduzco literalmente del catalánJ)

“Eso de la edad para pegarse siempre me ha parecido un misterio. Yo tenía diez años y tenía que recibir los sopapos de los más fuertes. ¿Por qué, cuando los más fuertes empezaban a ser más débiles, yo no debía defenderme?”.

“La plaza de Bearn no era desagradable porque hubieran hecho una vicaría cubista, sino porque ya no había un montón de paja donde dormir abrazado a Coloma”.

“El mundo mágico que había conocido a los nueve años iba desapareciendo sustituido por otro mundo científico, también incomprensible, que, en hacerse familiar, dejaba de ser maravilloso, porque el hombre solo puede vivir maravillado algunos momentos… Concretamente, durante la infancia. Ya mayores continuamos ignorándolo todo, pero la costumbre nos hace creer que sabemos algunas cosas, que hemos progresado. Entonces perdemos la ilusión y nos aburrimos”.

Sinopsi:

A Les Fures, els records infantils del protagonista topen amb la realitat que es troba quan torna a Bearn després de deu anys fora de l’illa. Tot ha canviat: ara hi ha instal·lades tot de senyores angleses en hotels de luxe. Però les Fures, aquelles dues ancianes que tanta por li havien provocat a ell de petit, segueixen allí, com si el món atàvic, de bruixes i mites, pogués encara conviure durant un temps amb les motos i els transistors.

Boulder d’Eva Baltasar

Autor/a: Eva Baltasar i Sardà (Barcelona, 1978)

Editorial: Club Editor/Random House

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Català

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 160

 

CATALÀ:

Davant la sensibilitat que em va transmetre l’autora amb la seva anterior novel·la, Permagel, no podia deixar passar aquesta de cap manera.

Amb Boulder, Eva Baltasar ens explica l’evolució que pateix la protagonista al passar d’una vida nòmada i solitària a una vida familiar. Amb aquesta manera d’escriure tan poètica que té ens presenta temes com ara el sexe, la soledat, la maternitat, les relacions de parella... Què passa quan durant l’enamorament et deixes portar fins a llocs on, potser, no volies arribar?

He llegit ressenyes on deien que en aquest llibre no passava res, a mi em sembla que sí, l’autora ens presenta dues maneres de viure la mateixa realitat de parella, on una part és la que decideix i l’altra la que es deixa portar. I cada una viu la maternitat amb uns sentiments diferents que aboquen a la gelosia. I tot això ho explica a través dels pensaments, que són els sentiments de la protagonista, Boulder, una roca al mig del mar.

Per mi, Eva Baltasar ho ha tornat a aconseguir, en molt poques pàgines diu molt. I com no pot ser d’una altra manera us recomano el llibre, i també l’anterior, Permagel.

ESPAÑOL:

Ante la sensibilidad que me transmitió la autora con su anterior novela, Permafrost, no podía dejar pasar esta bajo ningún concepto.

Con Boulder, Eva Baltasar nos explica la evolución que sufre la protagonista al pasar de una vida nómada y solitaria a una vida familiar. Con su manera de escribir tan poética nos presenta temas como el sexo, la soledad, la maternidad, las relaciones de pareja… ¿Qué pasa cuando durante el enamoramiento te dejas llevar hasta lugares sonde, quizás, no querías llegar?

He leído reseñas en las que decían que en este libro no pasaba nada, a mi me parece que sí, la autora nos presenta dos maneras de vivir la misma realidad de pareja, donde una parte es la que decide y la otra la que se deja llevar. Y cada una vive la maternidad con unos sentimientos diferentes que desembocan en los celos. Todo esto lo explica a través de los pensamientos, que son los sentimientos de la protagonista, Boulder, una roca en medio del mar.

Para mi, Eva Baltasar lo ha vuelto a hacer, en muy pocas páginas nos cuenta muchas cosas. Y como no puede ser de otra manera os recomiendo el libro, y también el anterior, Permafrost.

Sinopsi:

La protagonista de Boulder és una dona atreta per la solitud com per un imant. Es guanya la vida fent de cuinera en un buc —la situació perfecta: una cabina, l'oceà, moltes hores per encarar el buit i algun port on conèixer dones. Fins que una la reté, se l'emporta entre les quatre parets d'una casa i l'embarca en la gestació assistida d'una criatura. ¿Què en farà, la maternitat, de l'amant coneguda en un bar? ¿I què farà ella a la gàbia?

Dos anys després de Permagel i d'un viatge a través de mitja dotzena de llengües, l'obra de Baltasar torna a atracar entre nosaltres amb una heroïna com només sap crear-les ella: camuflada amb un nom geològic —el de les roques solitàries— i perfectament intractable, si no fos que caus als seus peus.

La librería de Penélope Fitzgerald

Autor/a: Penélope Fitzgerald (Lincoln, 1916 – Londres, 2000)

Editorial: Impedimenta

Any de la primera edició: 2017

Llengua original: Anglès

Traducció: Ana Bustelo

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 192

 

CATALÀ:

Hi ha llibres dels que sents parlar com de passada i que aconsegueixen captar la teva atenció. Això em va passar amb aquest. Això i que la portada em va enamorar.

És un llibre per llegir amb calma. Les localitzacions estan molt ben aconseguides. Podríem parlar d’una novel·la costumista perquè ens endinsa en la vida dels habitants del poble, un poble localitzat al sud-est britànic, que volen evitar que Florence Green tiri endavant amb la seva llibreria.

El llibre ens parla, amb una bona dosi de subtilíssim humor anglès, de la lluita de Florence per poder dur a terme el seu somni i dels entrebancs que li posen els seus peculiars veïns. I m’ha agradat, molt, que l’autora no hagi maquillat el final.

Us el recomano molt si us agraden les històries que transcorren ens llocs idíl·lics (encara que només sigui d’aparença). Si necessiteu una lectura relaxada, sense estridències, delicada i molt ben escrita. What else?

Us ve de gust? L’heu llegit?

ESPAÑOL:

Hay libros de los que oyes hablar por encima y que consiguen captar tu atención. Esto me pasó con este. Esto, y la portada que me enamoró.

Es un libro para leer con calma. Las localizaciones están muy bien conseguidas. Podríamos hablar de una novela costumista porque nos adentra en la vida de los habitantes del pueblo, un pueblo localizado en el sureste británico, que quieren evitar que Florence Green sace a flote su librería.

El libro nos habla, con una buena dosis de sutil humor inglés, de la lucha de Florence para poder conseguir su sueño y de los obstáculos que le ponen sus peculiares vecinos. Y me ha gustado, mucho, que la autora no haya maquillado el final.

Os lo recomiendo mucho si os gustan las historias que transcurren en lugares idílicos (aunque sólo sea de apariencia). Si necesitáis una lectura relajada, sin estridencias, delicada y muy bien escrita. What else?

¿Os apetece? ¿Lo habéis leído?

Sinopsis:

Florence decide abrir una pequeña librería, que será la primera del pueblo. Adquiere así un edificio que lleva años abandonado, comido por la humedad y que incluso tiene su propio y caprichoso poltergeist. Pero pronto se topará con la resistencia muda de las fuerzas vivas del pueblo que, de un modo cortés pero implacable, empezarán a acorralarla. Florence se verá obligada entonces a contratar como ayudante a una niña de diez años, de hecho la única que no sueña con sabotear su negocio. Cuando alguien le sugiere que ponga a la venta la polémica edición de Olympia Press de Lolita, de Nabokov, se desencadena en el pueblo un terremoto sutil pero devastador