Autor/a: Rafel Nadal Farreras (Girona, 1954)
Editorial: Columna Edicions/Planeta
Any de la primera edició: 2019
Llengua original: Català
Gènere: Ficció contemporània
Número de pàgines: 464
Premis: Ramon Llull 2019
CATALÀ:
A través d’aquest llibre he
conegut la història de mil mariners italians, supervivents de l’enfonsament del
cuirassat Roma, que l’any 1944 van ser acollits a Caldes de Malavella.
El llibre està narrat en dues
línies temporals. Una en la actualitat, que
ens explica la recerca de la identitat del protagonista i el seu creixement
personal (d’origen humil es converteix en un home ric gràcies a l’esforç i al
treball). L’altra ens explica la part més històrica, i la relació que va tenir
la Joana (la mare del Mateu) amb el Ciro (uns dels supervivents del Roma).
Cal fer un reconeixement al
treball de recerca fet per l’autor que, a banda de descobrir-nos una part de la
història, fa una bona descripció de la vida a Caldes durant l’època dels fets.
Així com el començament i el
final els he llegit amb interès, la part central de la novel·la se m’ha fet una
mica més pesada, com si decaigués una mica el ritme de narració. M’ha agradat la
descripció que es fa dels personatges, i que aconsegueix fer-los propers i reals,
i que la novel·la no es centri en la història d’amor, sinó més aviat en la descripció
de la vida que van fer els soldats italians a Caldes.
També vull destacar, com a part
que m’ha agradat, que els diferents personatges relacionats amb el Ciro i el
Mateu expliquin els seus sentiments i reaccions en conèixer l’existència
d’aquesta relació pare-fill.
Si l’hagués de recomanar ho faria
a la gent que està interessada en la història perquè tinc la sensació que el
fet que explica no és massa conegut.
Heu llegit el llibre? Us crida
l’atenció? Jo l’he trobat interessant però no puc dir que l’hagi gaudit.
ESPAÑOL:
A través de este libro he conocido la historia de mil marineros italianos,
supervivientes del naufragio del acorazado Roma, que el año 1944 fueron
acogidos en Caldes de Malavella.
El libro está narrado en dos líneas temporales. Una en la actualidad, que
nos explica la búsqueda de la identidad del protagonista y su crecimiento
personal (de origen humilde se convierte en rico gracias a su esfuerzo y
trabajo). La otra nos narra la parte histórica y la relación que tuvieron Joana
(madre de Mateu) y Ciro (unos de los supevivientes del Roma).
Quiero hacer un reconocimiento al trabajo de documentación del autor que, a
parte de descubrirnos hecho histórico, hace una buena descripción de la vida en
Caldes en la época de los hechos.
El inicio y el final del libro los he leído con interés, pero la parte
central la he encontrado un poco espesa, como si el ritmo de la narración fuera
decayendo. Me ha gustado la descripción que se hace de los personajes, que
consigue hacerlos próximos y reales, y que la novela no se centre en la
historia de amor, sino que le dé más importancia a la vida que hicieron los
soldados en Caldes.
También quiero destacar, como parte que me ha gustado, que los diferentes
personajes relacionados con Ciro y Mateu expliquen sus sentimientos y
reacciones cuando conocieron la existencia de esta relación padre-hijo.
Si tuviera que recomendarlo lo haría a aquellas personas que sienten
interés por la historia porque creo que el hecho que narra no es muy conocido.
¿Habéis leído el libro? ¿Os llama la atención? Yo lo he encontrado
interesante pero no puedo decir que lo haya disfrutado mucho.

Sinopsi:
Quan la recerca de la identitat
esdevé un viatge apassionant.
En Mateu creix en una família
trencada que no se sent seva. Des de petit lluita per deixar enrere els crits,
les baralles i la misèria de la Mina, la casa més pobra de Caldes de Malavella,
la que tothom evita. Aviat descobreix que els seus orígens s’amaguen darrere
d’un secret del qual ningú parla però que coneix tothom: el poble està marcat
per l’odissea d’un miler de joves mariners italians que s’hi van refugiar en
plena Segona Guerra Mundial. Són els supervivents de l’enfonsament del
cuirassat Roma, bombardejat pels alemanys el 9 de setembre de 1943 en venjança
per l’armistici entre Itàlia i els aliats.
Seixanta anys després, en Mateu
decideix buscar el seu pare i comença a fer -se preguntes: qui era aquell noi
que xiulava cançons napolitanes i duia a rentar la roba a la seva mare? Quins
eren els somnis de la Joana, que plantava clavells de poeta per escapar d’un
marit bosquetà que no parava mai a casa?
El fill de l’italià és un viatge
a la recerca de la pròpia identitat i la història extraordinària d’un amor
prohibit en plena postguerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada