Les fures de Llorenç Villalonga

Autor/a: Llorenç Villalonga (Palma, 1897 - 1980)

Editorial: Viena Edicions/Ediciones Invisibles

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Català

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 208

 

CATALÀ:

Ara que he llegit Les fures hauré de tornar a intentar llegir Bearn o la sala de les nines, del mateix autor. Per què? Doncs perquè fa anys el vaig començar però no hi va haver manera d’acabar-lo i aquest m’ha encantat. Vull agrair,  de tot cor,  a Viena Edicions l’oportunitat de, un cop més, col·laborar amb ells amb un Petit Plaer. Mil gràcies!

M’agradaria destacar el sentit de l’humor que utilitza Villalonga per explicar la transformació soferta per Bearn els deu anys que el protagonista ha estat fora. També és remarcable la descripció que fa de la vida rural a la Mallorca de l’època.

La novel·la està formada per dues parts clarament diferenciades. La primera és la infantesa del narrador-protagonista i la seva vida a Bearn, i la segona parla del seu retorn als vint anys i els canvis que ha sofert el poble.

Els personatges m’han semblat tots molt entranyables. Dins les peculiaritats de cada un tots tenen alguna cosa que m’ha fet estimar-los, tots, fins i tot “les fures”, però el meu preferit des del primer moment ha estat en Xim.

Durant la lectura he marcat frases i diàlegs, molts, perquè val molt la pena. Us en deixo uns quants perquè us animeu a llegir-lo:

“Això de l’edat per a pegar-se sempre m’ha semblat un misteri. Jo  tenia deu anys i havia de rebre les clatellades dels més forts. ¿Per què, quan els més forts començaven a ésser més fluixos, jo no m’havia de defensar?”.

“La plaça de Bearn no era desagradable perquè hi haguessin fet una vicaria cubista, sinó perquè ja no hi havia un munt de palla on dormir abraçat a na Coloma”.

“El món màgic que havia conegut a nou anys anava desapareixent substituït per una altre món científic, també incomprensible, que, en fer-se familiar, deixava d’ésser meravellós, perquè l’home només pot viure meravellat alguns moments... Concretament, durant la infantesa. Ja més grans continuam ignorant-ho tot, però el costum ens fa creure que sabem algunes coses, que hem progressat. Llavors perdem la il·lusió i ens avorrim”.

ESPAÑOL:

Ahora que he leído Las comadrejas (en breve saldrá la edición en español de la colección Pequeños Placeres de Ediciones Invisibles) tendré que volver a hacer el intento de leer Bearn o la sala de las muñecas, del mismo autor. ¿Por qué? Pues porque hace años lo empecé pero no pude terminarlo de ninguna manera, en cambio este me ha encantado. Quiero agradecer, de todo corazón, a Viena Edicions una nueva oportunidad de colaboración con un Petit Plaer. Mil gracias!

Quiero destacar el sentido del humor que usa Villalonga para explicar la transformación que sufre Bearn los diez años que el protagonista está fuera. También me ha gustado la descripción que hace de la vida rural en la Mallorca de la época.

La novela está formada por dos partes claramente diferenciadas. La primera es la infancia del narrador-protagonista y su vida en Bearn, y la segunda habla de su retorno a los veinte años y de los cambios que ha habido en el pueblo.

Los personajes me han parecido todos muy entrañables. Dentro de las peculiaridades de cada uno todos tienen alguna cosa que me ha hecho quererlos, todos, hasta “la comadrejas”, pero mi preferido desde el primer momento ha sido Xim.

Durante la lectura he marcado frases y diálogos, muchos, porque me ha parecido fantástico. Os dejo unos cuantos para que os animéis a leerlo:

(Lo traduzco literalmente del catalánJ)

“Eso de la edad para pegarse siempre me ha parecido un misterio. Yo tenía diez años y tenía que recibir los sopapos de los más fuertes. ¿Por qué, cuando los más fuertes empezaban a ser más débiles, yo no debía defenderme?”.

“La plaza de Bearn no era desagradable porque hubieran hecho una vicaría cubista, sino porque ya no había un montón de paja donde dormir abrazado a Coloma”.

“El mundo mágico que había conocido a los nueve años iba desapareciendo sustituido por otro mundo científico, también incomprensible, que, en hacerse familiar, dejaba de ser maravilloso, porque el hombre solo puede vivir maravillado algunos momentos… Concretamente, durante la infancia. Ya mayores continuamos ignorándolo todo, pero la costumbre nos hace creer que sabemos algunas cosas, que hemos progresado. Entonces perdemos la ilusión y nos aburrimos”.

Sinopsi:

A Les Fures, els records infantils del protagonista topen amb la realitat que es troba quan torna a Bearn després de deu anys fora de l’illa. Tot ha canviat: ara hi ha instal·lades tot de senyores angleses en hotels de luxe. Però les Fures, aquelles dues ancianes que tanta por li havien provocat a ell de petit, segueixen allí, com si el món atàvic, de bruixes i mites, pogués encara conviure durant un temps amb les motos i els transistors.