Sola de Núria González

Cuando acabé de leer el relato de Núria, lo primero que me vino a la cabeza fue que era un buen ejemplo para hablar del empoderamiento femenino con chicas y chicos adolescentes. De hecho, lo que le comenté a ella fue que tenía la intención de guardarlo para pasárselo a mis hijos cuando sean mayores.

Lucía es la protagonista de la historia y la que vive un desagradable suceso que le condiciona su actitud a partir de ese momento.

El relato está escrito de manera directa, fácil, amena y con unas descripciones fantásticas.

No puedo escribir nada más sin desvelar el final, así que, aunque me gustaría comentarlo, sólo puedo animaros a que lo leáis.

Ah, se me olvidaba comentaros que Núria fue mi Amiga visible de Dime un libro ;)

Sinopsis:

Sola es el relato que siempre escuchas distante, lejano, oscuro, que te eriza la piel. El relato del que todo el mundo habla, lo que todos comentan.

Y un mal día todo cambia, aquello que considerabas tan remoto se torna próximo sin que puedas hacer nada.

Y, entonces, lo entiendes todo. Otro número, otro debate, otra noticia más en el telediario.

Lucía es una joven camarera de 24 años, vive en el centro de Madrid y pasa sus días entre risas en el trabajo con su mejor amiga, Daniela. Una noche normal como cualquier otra, la vida de Lucía se trunca de una de las maneras más oscuras, en ese momento debe buscar la manera de seguir adelante y sobrevivir.

Abans ningú deia t’estimo d’Anna Forn, Beta Forn, Laura Turull, Marta Turull i Oriol Sànchez

Un llibre molt emotiu que ens acosta als sentiments dels fills dels presos polítics, explicats en primera persona, a través de situacions viscudes en el seu dia a dia.

Ens parlen de la seva lluita contra el desconcert, la ràbia, la por. De la seva valentia per saber encarar la nova vida i, sobretot, poder transmetre fortalesa i tranquil·litat als seus pares.

També ens expliquen els canvis de prioritats i el naixement de noves amistats. Els conflictes uneixen als i les protagonistes i així ens transmeten el seu acostament i la intensitat de les seves relacions.

M’ha semblat una lectura molt recomanable per conèixer la part més humana del conflicte polític que estem vivint.

Sinopsi:

Abans ningú deia t'estimo recull l'experiència intensa, dura, desconcertant i emotiva de quatre noies i un noi que veuen com els pares són empresonats, arran dels fets polítics de setembre i octubre del 2017 a Catalunya.

Els protagonistes d'Abans ningú deia t'estimo tenen entre 17 i 23 anys i repassen els moments més difícils viscuts aquests darrers mesos, reflexionant sobre com l'empresonament dels pares els ha obligat a fer-se algunes preguntes i a madurar.

Les veus que escoltem a Abans ningú deia t'estimo ens ofereixen un testimoni sincer, íntim i corprenedor d'una vida que, malgrat la seva sobtada cruesa, ha de continuar dia a dia.

Aprendre a parlar amb les plantes de Marta Orriols

Aquest llibre descriu el procés d’un dol, el de la Paula, que ha d’aprendre a refer la seva vida sense la presència del Mauro, la seva parella.

Cada persona viu aquest procés a la seva manera i, només coneixent els detalls de la vida conjunta, es poden entendre els seus dubtes, els seus anhels, les seves pors, la seva manera d’actuar.

És una novel·la íntima i detallista que narra l’evolució de la Paula des del moment que es queda vídua i tothom vol marcar-li el futur, fins que decideix què vol fer i qui vol ser. Durant aquest període s’endinsa en la ràbia, la por, el desig i en la reconstrucció personal.

Paral·lelament a la història principal se’n desencadenen altres de secundàries com el dia a dia dins el servei de neonatologia a l’Hospital Sant Joan de Déu (la Paula és neonatòloga), les infidelitats en la parella, les relacions amb la família.

És una obra mereixedora del premi que li va ser atorgat, l’Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2018.

Sinopsi:

La Paula té quaranta anys, és neonatòloga i està viva. Quan una revelació i una pèrdua sobtada la porten a submergir-se en ella mateixa, emprèn un camí que l'endinsarà en la ràbia, la por, el desig i la reconstrucció personal, i que li despertarà l'instint de supervivència. Desorientada, s'haurà d'enfrontar fins i tot a ella mateixa per reorganitzar una geografia emocional que sent extingida.

Aprendre a parlar amb les plantes és una novel·la delicada escrita des del punt de vista d'una dona que haurà de reconciliar-se amb un món que ja no reconeix. La narrativa de Marta Orriols, emotiva, intensa i reflexiva, ens convida a quedar-nos amb el que és essencial. Un llibre íntim que teixeix un relat proper capaç d'enfrontar-se al dolor més punyent amb una maduresa estilística molt poc habitual.

La mujer en la ventana d’A. J. Finn

Torno al thriller psicològic després d’un temps, de tant en tant va bé fer una pausa i llegir altres estils.

Aquest llibre, que vaig agafar per casualitat, resulta que m’ha anat atrapant progressivament durant la lectura i, al final, tot i que és prou previsible, m’ha sorprès.

Tracta sobre una psicòloga infantil  agorafòbica, aficionada a l’alcohol i als antidepressius, que espia els seus veïns a través de la finestra. El personatge està descrit de manera que empatitzes amb ell, amb el seu sentiment de soledat, de pèrdua.

Tot i que ha estat venut com un best seller, a mi no m’ho ha semblat. És una lectura fàcil i intrigant per passar l’estona, però no gran cosa més.

Sinopsi:

Anna Fox vive sola, recluida en su casa de Nueva York, sin atreverse a salir. Pasa el día chateando con desconocidos, bebiendo vino (quizá más de la cuenta), mirando películas antiguas, recordando tiempos felices... y espiando a los vecinos.

Entonces llegan los Russell al barrio: una pareja y su hijo adolescente. La familia perfecta. Hasta que una noche Anna ve algo desde su ventana que no debería haber visto. Todo su mundo empieza a resquebrajarse y sus propios secretos salen a la luz.

¿Qué es lo que ha visto? ¿Y qué ha imaginado? ¿Quién está en peligro? ¿Y quién está manipulándolo todo? En este thriller absolutamente fascinante, nada ni nadie es lo que parece.

Alfonso XII y la corona maldita de Nieves Michavila

Primero de todo agradecer, una vez más, a Ediciones Áltera, el libro.

He tardado un poco en poderme acabar el libro porque la historia no es uno de mis fuertes. Me lo imaginaba más como una novela histórica pero por todos los datos que aporta a raíz de la investigación realizada por la autora poco tiene de novela.

Lo he visto como un libro muy interesante a nivel histórico porque abarca una época muy amplia, des del reinado  de Fernando VII (1808-1833), pasando por el de Isabel II (1833-1868) y acabando con el de Alfonso XII (1874-1885).

Cuenta la historia familiar de la autora, la familia Puig, y como sus antepasados se vieron obligados a mantener relaciones íntimas con los monarcas, primero Gertrudis con Fernando VII y después el hijo de ésta, Federico, con Isabel II. De éstas relaciones nacen hijos ilegítimos, uno de ellos, de la relación entre Federico e Isabel II, nacerá el que más adelante se convertirá en rey de España, Alfonso XII.

A la familia Puig la unión con los borbones sólo le trae problemas. En el libro se mezclan asesinatos, intereses políticos, inmoralidad…

Si eres aficionado a la historia te lo recomiendo al 100%. Si te pasa como a mi y no te gusta demasiado, puede que se te haga un poco pesado de leer, pero te descubrirá secretos que seguramente no conocías.

Sinopsis:

Alfonso XII y la corona maldita narra la historia oculta de una familia que se ve abocada a sufrir una relación funesta de proximidad, con los miembros de la dinastía Borbón, a lo largo de tres generaciones: las de Fernando VII, Isabel II y Alfonso XII. Todo ello desde que en el año 1815 Fernando VII se encaprichara de la hermosa Gertrudis Romero, quien parece encarnar la historia bíblica de Betsabé, embarazada del rey David, responsable del asesinato de su marido. Sobrevuela, así, la maldición de este pecado sobre ambas dinastías, llegando al propio descendiente de Gertrudis, Federico Puig Romero, sometido a una experiencia paralela con Isabel II que dará como fruto a Alfonso XII. Diferentes épocas de una España convulsa en las calles y los tálamos reales: intrigas palaciegas y traiciones políticas y amorosas se suceden en esta novela escrita después de una impecable investigación histórico-social.

Jardín de invierno de Kristin Hannah

A l’estiu vaig llegir El baile de las luciérnagas de la mateixa autora i el recordo com un llibre molt, molt emotiu. Em va trasbalsar tant que vaig acabar plorant.

Quan vaig veure aquest no m’ho vaig pensar dues vegades i... ha estat tot un encert!

L’autora ens explica la historia d’una dona valenta, molt valenta, amb un passat misteriós que no coneixen ni les seves filles. Aquest passat es remunta a la ciutat de Leningrad (actual Sant Petersburg) durant la Segona Guerra Mundial i està ple de guerra, pèrdues, gana i fred.

La relació de l’Anya Whitson amb les seves dues filles és freda i únicament s’aguanta per l’amor que el pare sent i demostra per totes elles. Abans de morir, els demana que cuidin de la seva mare i que l’obliguin a explicar-los sencer el conte que sempre els explicava quan eren petites.

A partir d’aquest moment la seva relació canvia i passen estones plenes d’emocions i remordiments.

És una història dura que parla de l’amor, de la pèrdua, de la importància d’expressar els sentiments.

Sinopsi:

URSS, 1941. Leningrado es una ciudad sitiada, aislada de toda posibilidad de ayuda por la guerra y la nieve que entierra los edificios con su blancura. Pero en Leningrado también hay mujeres sumidas en la desesperación, capaces de cualquier cosa para salvar a sus hijos y a sí mismas de un final trágico.

Estados Unidos, 2000. La pérdida y los años han causado estragos en Anya Whitson. Finalmente ha conseguido contactar con sus hijas, Nina y Meredith. Y con una voz vacilante e insegura, empieza a entretejer la historia de una bella y joven rusa que vivió en Leningrado hace mucho tiempo...

En una cruzada en busca de la verdad oculta tras la historia, las dos hermanas se enfrentarán a un secreto que hará tambalear los cimientos de su familia y cambiará para siempre la imagen de quiénes creían ser.

Islàndia, somnis de riolita de Jordi Morell

M’ha agradat descobrir aquesta faceta del Jordi Morell. Durant una temporada vam ser companys de feina i mai l’havia vist com un ESCRIPTOR (ho poso en majúscules perquè és així com el veig ara). Normalment, quan algú del teu entorn escriu un llibre i el llegeixes, hi trobes mancances (gairebé sempre de vocabulari o les històries se’t fan previsibles, per la manca de fluïdesa en l’escriptura i per la manca de recursos), però en aquest cas no és així.

En aquest cas se’n presenta un llibre que, tot i tenir alguns punts en comú i està tractat com una novel·la, podria ser un llibre de relats.

Narra cinc històries de diferents personatges que, en un moment donat, coincideixen al Cafè Cultura de Reykjavík sense arribar a entrar en contacte. Tots han fet cap a Islàndia per diferents motius però tenen en comú que, el fet d’estar allà els permet fer un anàlisi de la seva vida, dels seus pensaments, les seves pors, la desil·lusió, els fracassos, etc.

El relat senzill i profund d’aquesta introspecció és el que dona força al llibre, ja que les històries no són massa dinàmiques i no passen massa coses. Tot i això, en cap moment se m’ha fet avorrit.

També m’han agradat força les descripcions dels paisatges d’Islàndia. Amb la mateixa narració senzilla fa que et puguis imaginar els escenaris sense problema.

Us el recomano de veritat, primer perquè el Jordi es mereix que el llegiu i segon perquè us agradarà segur!

Sinopsi:

Vides creuades en un país de somni.

Un viatge a Islàndia impossible d'oblidar.

Un rellotger que mai no ha sortit de Sabadell i ha d'anar a Islàndia a reparar un antic rellotge.

Un jove nòrdic que busca un grup per tocar la música que li agrada.

Una parella de geòlegs que fan el seu viatge somiat.

Un escriptor de culte retirat i un jove periodista que l'ha d'entrevistar.

I un presumpte triomfador.

Una novel·la que, com la Route 1 que voreja la costa islandesa, connecta les vides d'uns personatges que reflexionen sobre si la seva vida és la que volen i si encara són a temps per a canviar-la.