dilluns, 11 de febrer del 2019

Islàndia, somnis de riolita de Jordi Morell


M’ha agradat descobrir aquesta faceta del Jordi Morell. Durant una temporada vam ser companys de feina i mai l’havia vist com un ESCRIPTOR (ho poso en majúscules perquè és així com el veig ara). Normalment, quan algú del teu entorn escriu un llibre i el llegeixes, hi trobes mancances (gairebé sempre de vocabulari o les històries se’t fan previsibles, per la manca de fluïdesa en l’escriptura i per la manca de recursos), però en aquest cas no és així.

En aquest cas se’n presenta un llibre que, tot i tenir alguns punts en comú i està tractat com una novel·la, podria ser un llibre de relats.

Narra cinc històries de diferents personatges que, en un moment donat, coincideixen al Cafè Cultura de Reykjavík sense arribar a entrar en contacte. Tots han fet cap a Islàndia per diferents motius però tenen en comú que, el fet d’estar allà els permet fer un anàlisi de la seva vida, dels seus pensaments, les seves pors, la desil·lusió, els fracassos, etc.

El relat senzill i profund d’aquesta introspecció és el que dona força al llibre, ja que les històries no són massa dinàmiques i no passen massa coses. Tot i això, en cap moment se m’ha fet avorrit.

També m’han agradat força les descripcions dels paisatges d’Islàndia. Amb la mateixa narració senzilla fa que et puguis imaginar els escenaris sense problema.

Us el recomano de veritat, primer perquè el Jordi es mereix que el llegiu i segon perquè us agradarà segur!


Sinopsi:


Vides creuades en un país de somni.
Un viatge a Islàndia impossible d'oblidar.
Un rellotger que mai no ha sortit de Sabadell i ha d'anar a Islàndia a reparar un antic rellotge.
Un jove nòrdic que busca un grup per tocar la música que li agrada.
Una parella de geòlegs que fan el seu viatge somiat.
Un escriptor de culte retirat i un jove periodista que l'ha d'entrevistar.
I un presumpte triomfador.
Una novel·la que, com la Route 1 que voreja la costa islandesa, connecta les vides d'uns personatges que reflexionen sobre si la seva vida és la que volen i si encara són a temps per a canviar-la.

1 comentari:

  1. És cert que és una mica estàtic i que no passa massa res, però a mi també em va agradar força. Sóc un fanàtic l'Islàndia, així que tot el que passa allà m'ho miro amb bons ulls. Però bé, el llibre està força bé, i ho dic jo que no conec l'autor!

    ResponElimina