Un llibre molt emotiu que ens
acosta als sentiments dels fills dels presos polítics, explicats en primera
persona, a través de situacions viscudes en el seu dia a dia.
Ens parlen de la seva lluita
contra el desconcert, la ràbia, la por. De la seva valentia per saber encarar
la nova vida i, sobretot, poder transmetre fortalesa i tranquil·litat als seus
pares.
També ens expliquen els canvis de
prioritats i el naixement de noves amistats. Els conflictes uneixen als i les
protagonistes i així ens transmeten el seu acostament i la intensitat de les
seves relacions.
M’ha semblat una lectura molt
recomanable per conèixer la part més humana del conflicte polític que estem
vivint.
Sinopsi:
Abans ningú deia t'estimo recull
l'experiència intensa, dura, desconcertant i emotiva de quatre noies i un noi
que veuen com els pares són empresonats, arran dels fets polítics de setembre i
octubre del 2017 a Catalunya.
Els protagonistes d'Abans ningú
deia t'estimo tenen entre 17 i 23 anys i repassen els moments més difícils
viscuts aquests darrers mesos, reflexionant sobre com l'empresonament dels
pares els ha obligat a fer-se algunes preguntes i a madurar.
Les veus que escoltem a Abans
ningú deia t'estimo ens ofereixen un testimoni sincer, íntim i corprenedor
d'una vida que, malgrat la seva sobtada cruesa, ha de continuar dia a dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada