Canto jo i la muntanya balla d’Irene Solà

Autor/a: : Irene Solà (Malla, 1990)

Editorial: Anagrama

Any de la primera edició: 2019

Llengua original: Català

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 192

 

CATALÀ:

Tot i tothom pren la paraula en aquesta original novel·la que descriu, com ningú ho ha fet abans, les muntanyes entre Camprodon i Prats de Molló.

Irene Solà ens explica a través de diferents veus, com si fos una llegenda o un conte, una història entrellaçada de vides i de morts. M’ha encantat i m’ha semblat molt i molt original, no la història en sí, però sí aquestes veus de les que us parlo, a més de ser veus de personatges humans, són veus d’elements naturals, el llamp o les trompetes de la mort per posar algun exemple.

Està tan ben relatat que et sents part de la història, de la natura, de les muntanyes, de la llegenda. Fa l’efecte d’estar escrit amb el cor, és una novel·la intimista amb personatges profunds.

Crec que és un bon resum dir que es tracta d’una història senzilla narrada amb uns recursos literaris que la fan molt gran.

I vosaltres, l’heu llegit? Us agrada la muntanya? A mi sí, molt més que la platja ;)

ESPAÑOL:

Todas las cosas y todo el mundo habla en esta original novela que describe, como nadie lo ha hecho antes, las montañas entre Camprodon y Prats de Molló.

Irene Solà nos explica a través de diferentes voces, como si fuera una leyenda o un cuento, una historia entrelazada de vidas y muertes. Me ha encantado y me ha parecido muy, pero que muy, original, no la historia en sí, pero sí estas voces de las que os hablo que, además de ser de personas, son voces de elementos naturales, el rayo o las trompetas de la muerte por poner algún ejemplo.

Está tan bien relatado que hace que te sientas parte de la historia, de la naturaleza, de las montañas, de la leyenda. La sensación es que está escrito con el corazón, es una novela intimista con personajes profundos.

Creo que es un buen resumen decir que es una historia sencilla narrada con unos recursos literarios que la hacen muy grande.

Y vosotr@s, ¿la habéis leído? ¿Os gusta la montaña? A mi sí, mucho más que la playa ;)

Sinopsi:

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

De l’obra d’Irene Solà se n’ha dit: «El que triomfa arreu del relat és l’alegria de narrar» (Ponç Puigdevall, El País); «L’ofici narratiu entès com un esforç de construcció, d’anar-hi anant i tornant, de no deixar res per vàlid a la primera, de jugar amb la fina línia del que és realitat o ficció» (Esteve Plantada, Nació Digital).

El gener de 2020 Canto jo i la muntanya balla va ser guardonada amb el Premio Cálamo en la categoria "Otra Mirada" i el maig del mateix any va rebre un dels tretze European Union Prize for Literature 2020.