divendres, 4 de setembre del 2020

Asesinos sin rostro de Henning Mankell

Autor/a: : Henning Mankell (Estocolm, 1948 – Göteborg, 2015)

Editorial: Tusquets

Any de la primera edició: 2008

Llengua original: Anglès

Traducció: Amanda Monjonell Mansten

Gènere: Novel·la policíaca

Número de pàgines: 312

 

CATALÀ:

Aquest és el primer títol de la sèrie de l’inspector Kurt Wallander que llegeixo gràcies a la recomanació de @g_claverol ;)

El personatge de l’inspector m’ha transportat en el temps, ja que no té res a veure amb la perfecció dels protagonistes actuals, és un senyor solitari, amb problemes personals, abandonat per la dona i la filla, amb un pare amb problemes de salut.

A banda del cas que s’investiga, en aquest primer llibre es fa una introducció als personatges i a les localitzacions, les descripcions son molt acurades (però sense excessos).

Mankell aprofita la novel·la per fer una crítica de la societat nòrdica de la època, o bé aprofita la seva crítica per escriure una novel·la, ja que les dues coses són igual d’importants en el llibre. Una societat tancada, que no està acostumada a conviure amb nouvinguts i que responsabilitza als estrangers dels problemes que tenen.

Us el recomano perquè m’ha semblat, per això que us he explicat, un llibre molt complert.

Què us agrada més, els herois o els antiherois? A mi depèn del context, però en aquest cas el personatge de Wallander, que seria com un antiheroi, està molt ben triat.

ESPAÑOL:

Este es el primer título de la serie del inspector Kurt Wallander que leo gracias a la recomendación de @g_claverol ;)

El personaje del inspector me ha transportado en el tiempo, ya que no tiene nada que ver con la perfección de los protagonistas actuales, es un señor solitario, con muchos problemas personales, abandonado por la mujer y la hija, con un padre con problemas de salud.

A parte del caso que se investiga, en este primer libro se hace una introducción a los personajes y a las localizaciones, las descripciones son muy detalladas (pero sin excesos).

Mankell aprovecha la novela para hacer una crítica de la sociedad nórdica, o quizás aprovecha su crítica para escribir una novela, porque las dos cosas son igual de importantes en el libro. Una sociedad cerrada, que no está acostumbrada a convivir con extranjeros y que los responsabiliza de los problemas que tienen.

Os lo recomiendo porque me ha parecido, por todo esto que os he contado, un libro muy completo.

¿Qué os gusta más, los héroes o los antihéroes? A mi depende del contexto, pero en este caso el personaje de Wallander, que sería un antihéroe, está muy bien escogido.




Sinopsi:

En este histórico primer encuentro con sus lectores, el inspector Wallander debe resolver un caso casi tan complicado como su vida personal. Mientras procura desenmascarar a los despiadados asesinos de una anciana que ha muerto con la palabra "extranjero" en la boca antes de que los prejuicios raciales latentes en la comunidad desaten una ola de violencia vengadora, Wallander debe enfrentar el abandono de su esposa, la hostilidad de su hija, la demencia senil de su padre y hasta su propio deterioro físico a causa del exceso de alcohol y comida barata y la falta de sueño. Wallander terminarán por hallar la inesperada solución del caso, pero sus problemas familiares no acabarán con este libro. Por no hablar de los de su país, arrojado a una nueva era en la que, como cree el inspector, "la inquietud aumentará bajo el cielo".

2 comentaris:

  1. He llegit 6 llibres de la sèrie de Wallander i la veritat és que em van agradar força, és novel·la negra, però ben treballada, amb una escriptura que rarament es pot gaudir en autors/es d'aquest gènere. En Wallander també em cau molt bé!

    Vaig parar de llegir-los per motius que no tenen res a veure amb l'autors o els llibres, sinó amb l'idioma, i això és una mania meva completament. Vaig començar la sèrie en castellà, perquè quan ho vaig fer no hi havia l'opció en català encara. Actualment, intento llegir sempre en català i esporàdicament en anglès, però amb aquesta sèrie concreta tenia una col·lecció que queda molt bé tota junta i no li trobo el sentit a canviar ara de col·lecció... i així estic, parat, i no per falta de ganes de llegir el setè llibre. Ara ja saps que estic una mica xalat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahah.... tots tenim alguna mania ;) Però crec que bé podries fer l'esforç i acabar-la perquè pinta molt rebé!

      Elimina