Autor/a: : Camilla Läckberg (Fjällbacka, 1974)
Editorial: Planeta
Any de la primera edició: 2020
Llengua original: Suec
Traducció: Claudia Conde Fisas
Gènere: Thriller
Número de pàgines: 224
CATALÀ:
Amb aquesta ressenya acabo amb
les que tenia pendents del mes d’agost i, abans de començar-la, vull fer dues
apreciacions:
1. No
sóc fan, ni molt menys, de Camilla Läckberg. De la seva sèrie Fjällbacka només
he llegit dos llibres i m’han semblat entretinguts i res més.
2. Acabo
de llegir dos llibres de Mankell que m’han semblat bons, entretinguts i que
aporten alguna cosa més que una història de policies.
Què vull dir amb això? Doncs que
no penso comparar aquest llibre ni amb els anteriors de l’autora ni amb els de
Mankell perquè, en cap cas, tenen res a veure.
D’entrada, el llibre no m’ha desagradat.
És un llibre àgil, que parla de la sororitat, de l’agermanament entre dones, i
que es llegeix molt ràpid, però en cap cas es tracta d’un bestseller, com l’han
volgut vendre.
L’autora ens presenta tres dones,
cadascuna amb la seva història i amb marits que les maltracten. Les vides de
les tres queden enllaçades a mesura que anem llegint, fins arribar a un final
sorprenent. Com a missatge està bé, el de no tolerar el maltractament, però un
tema tan potent dona per escriure un llibre més profund i, al meu entendre, aquest
es queda curt.
Jo no us el recomanaria. L’heu
llegit vosaltres? Què us ha semblat?
ESPAÑOL:
Con esta reseña acabo con las que tenía pendientes del mes de agosto y,
antes de empezarla, quiero hacer dos apreciaciones:
1. No
soy, para nada, fan de Canilla Läckberg. De su serie Fjällbacka sólo he leído
dos libros y me han parecido entretenidos y nada más.
2. Acabo
de leer dos libros de Mankell que me han parecido buenos, entretenidos y que
aportan algo más que una historia policíaca.
¿Por qué digo esto? Porque no pienso comparar este libro con ninguno de
ellos ya que no tienen nada que ver.
De entrada el libro no me ha desagradado. Es un libro ágil, que habla de la
sororidad, del hermanamiento entre mujeres, y que se lee muy rápido, pero que,
para nada, se trata de un bestseller como han querido venderlo).
La autora nos presenta tres mujeres, cada una con su historia y con maridos
que las maltratan. Sus vidas van quedando enlazadas a medida que vamos leyendo,
hasta llegar a un final sorprendente. Como mensaje está bien, el de no tolerar
el maltrato, pero un tema tan potente da para escribir un libro más profundo y
creo que este queda corto.
Yo no os lo recomendaría. ¿Lo habéis leído vosotr@s? ¿Qué os ha parecido?
Sinopsis:
Camilla Läckberg, una de las autoras de novela negra más leídas del mundo,
con 26 millones de ejemplares vendidos en 60 países, se aleja de sus series de
Fjällbacka y Faye y nos regala su novela más negra y adictiva: Mujeres que no
perdonan, una historia cargada de tensión, suspense y giros impredecibles.
Ingrid, Victoria y Birgitta son tres mujeres muy distintas. Para el resto
del mundo, llevan vidas aparentemente perfectas, pero las tres tienen algo en
común: sufren en secreto la tragedia de vivir sometidas a sus maridos. Hasta que un
día, llevadas al límite, planean, sin tan siquiera conocerse, el crimen
perfecto. (SPOILER)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada