Anatomia de les distàncies curtes de Marta Orriols

Autor/a: Marta Orriols Balaguer (Sabadell, 1975)

Editorial: Periscopi

Any de la primera edició: 2016

Llengua original: Català

Gènere: Relats

Número de pàgines: 184

CATALÀ:

Amb aquest llibre m’ha passat el mateix que quan escolto les cançons de Joan Dausà, m’ha connectat emocionalment. Tot i que en alguns dels relats aquesta connexió costa una mica, en general he gaudit molt de la lectura.

Són històries de relacions personals, quotidianes, que d’entrada ens poden ser conegudes, explicades amb una prosa elegant, senzilla. Aquesta frase és un exemple del que us intento explicar: “Els rastres blancs de dos avions dibuixen una X flonja sobre el cel atzurat d’hivern i tracen, així, una coincidència extraordinària”. No em digueu que no és bonic? Doncs així, tot ;)

I aquest un altre exemple: “Hi ha diàlegs dels actors que se li claven a l’ànima de tan transcendents que els troba. Els voldria retenir i emportar-se’ls a casa, però sap que només els pot confiscar ara i aquí, en l’embriaguesa d’una sala de cinema”.

De la Marta Orriols ja havia llegit Aprendre a parlar amb les plantes (que si no heu llegit us recomano molt, molt!) i tenia moltes ganes de llegir aquest, i quan ho he fet no m’ha decebut.

No puc dir res més perquè el millor és que el llegiu vosaltres mateixos. Ja ho heu fet? Què us ha semblat?

ESPAÑOL:

Con este libro me ha pasado lo mismo que cuando escucho las canciones de Joan Dausà, me ha conectado emocionalmente. Aunque en algunos relatos esta conexión cueste un poco, en general he disfrutado mucho de la lectura.

Son historias de relaciones personales, cuotidianas, que de entrada puede que conozcamos, explicadas en una prosa elegante, sencilla. Esta frase es un ejemplo de lo que intento explicaros: “Los rastros blancos de dos aviones dibujan una X espumosa sobre el cielo azurado de invierno y trazan así, una coincidencia extraordinaria”. ¿No me digáis que no es bonito? Pues así, todo ;)

I este es otro ejemplo: “Hay diálogos de los actores que se le clavan en el alma de tan trascendentes que los encuentra. Los querría retener y llevárselos a casa, pero sabe que sólo los puede confiscar ahora y aquí, en la embriaguez de una sala de cine”.

De Marta Orriols ya había leído Aprender a hablar con las plantas (que si no habéis leído os recomiendo mucho, mucho!) y tenía muchas ganas de leer este, y cuando lo he hecho no me ha defraudado.

No puedo decir nada más porque lo mejor es que lo leáis vosotros mismos. ¿Lo habéis hecho? ¿Os ha gustado?

Sinopsi:

La Paula té quaranta anys, és neonatòloga i està viva. Quan una revelació i una pèrdua sobtada la porten a submergir-se en ella mateixa, emprèn un camí que l’endinsarà en la ràbia, la por, el desig i la reconstrucció personal, i despertarà el seu instint de supervivència. Desorientada, s’haurà d’enfrontar fins i tot a ella mateixa per reorganitzar una geografia emocional que sent extingida. Aprendre a parlar amb les plantes és una novel•la delicada escrita des del punt de vista d’una dona que haurà de reconciliar-se amb un món que ja no reconeix. La narrativa de Marta Orriols, emotiva, intensa i reflexiva, ens convida a quedar-nos amb allò que és essencial. Un llibre íntim que teixeix un relat proper, capaç d’enfrontar el dolor més punyent amb una maduresa estilística molt poc habitual.