L'Harem del Tibidabo d'Andreu Martín

Autor/a: Andreu Martin (Barcelona,1949)

Editorial: Alrevés

Any de la primera edició: 2018

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 356

CATALÀ:

L'Harem és tot un món per ell mateix, un prostíbul amb molta història, amb personatges estrafolaris i entranyables, amb molts secrets per amagar. Per a l'Emili Santamarta és, a banda del seu negoci, la seva vida.

En aquesta novel·la hi trobarem, assassinats, desaparicions, bandes de proxenetes, sectes i rituals satànics. També, un protagonista molt especial, d'entrada encantador i amable, però coneixerem també la seva part més calculadora i freda.

Tot allò què passa a l'Harem, i amb el Mili i les seves col·laboradores, ens ho explica Andreu Martín amb molt sentit de l'humor i amb ironia. M'han cridat l'atenció algunes de les escenes que crea, plenes d'absurditat.

Tot i que no m'ha semblat un gran llibre, no m'ha sabut greu llegir-lo. És una bona opció per passar una bona estona i poca cosa més.

Algú l'ha llegit? Què us ha semblat? Heu llegit algun altre libres de la col·lecció Crims.cat?

ESPAÑOL:

El Harem es todo un mundo por si mismo, un prostíbulo con mucha historia, con personajes estrafalarios y entrañables, con muchos secretos escondidos. Para Emili Santamarta es, además de su negocio, su vida.

En esta novela encontraremos asesinatos, desapariciones, bandas de proxenetas, sectas y rituales satánicos. También, un protagonista muy especial, encantador y amable de entrada, pero también conoceremos su parte más calculadora y fría.

Todo lo que pasa en el Harem y con Mili y sus colaboradoras, nos lo cuenta Andreu Martín con mucho sentido del humor e ironía. Me han llamado la atención algunas de las escenas que crea, llenas de absurdidad.

Aunque no me ha parecido un buen libro, no me ha dolido leerlo. Es una buena opción para pasar un buen rato y poco más.

¿Alguien lo ha leído?¿Qué os ha parecido?¿Habéis leído algún otro libro de la colección Crims.cat?

Sinopsis:

Allà a l’avinguda del Tibidabo, per on circula el vell Tramvia Blau entre mansions modernistes imponents, es troba l’Harem, un prostíbul ben exclusiu que ja en temps del franquisme havia estat molt popular: el més luxós de la ciutat, amb portes daurades, càmeres de vigilància, vitralls de colors, cortinatges i tapissos, i replet de refugis, amb sales clandestines i passadissos secrets. Tan secrets com els misteris que amaguen també bona part dels seus personatges.

I és que el Mili Santamarta, personatge histriònic i únic hereu de la nissaga familiar i regent del club, rep la terrible notícia de la troballa del cos de la seva mare, assassinada amb dos trets a la nuca. Juntament ambla Sancha, la seva mare adoptiva i mà dreta del bordell —i també trasbalsada per la mort del seufill anys enrere—, emprenen un llarg camí per esclarir els fets i trobar una veritat que, al capdavall, suposarà una caixa de sorpreses, amb desapareguts, traficants de dones, llistes inesperades, sectes satàniques, rituals de vudú, clubs sadomasoquistes... i molts morts.

Després d’inaugurar la col•lecció amb Història de mort, Andreu Martín torna a «crims.cat» amb una novel•la dura, violenta, però amb la ironia i l’humor necessaris, amb girs constants d’un ritme vertiginós on amb prou feines hi ha espai per a la pausa, i aquí el lector es converteix gairebé en un personatge més dins d’una trama on cadascun dels detalls compta.