La fugitiva de Blanca Busquets

Autor/a: Blanca Busquets i Oliu (Barcelona, 1961)

Editorial: Edicions Proa

Any de la primera edició: 2018

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 288

CATALÀ:

Ara mateix m’he acabat La fugitiva, de Blanca Busquets. Fa poc vaig llegir-me Jardí a l’obaga i com que em va agradar molt, i em van dir que aquest era la continuació, m’he decidit.

En l’anterior llibre era l’Aniol, el masover de la família Torralba, qui narrava la seva visió de la història, en aquest cas és la Mireia, la que va esdevenir mestressa d’aquesta família, qui ho fa.

Ens situa als seus més de 90 anys, apartada dels seus fills i en contacte amb la seva assistenta, la Lupe, i amb una de les seves netes, la Sònia, amb qui s’entén molt bé. Diu que li recorda a com era ella abans. Abans de què? Doncs aquí comencen una sèrie de declaracions que m’han deixat impactada i que han fet que hagi anat llegint el llibre sense gairebé ni parar a menjar o dormir.

Tot i que els dos llibres es poden llegir per separat i sense seguir cap ordre perquè les històries comencen i acaben, al llegir el segon t’adones de certs comportaments que al primer passaves per alt.

Si heu llegit Jardí a l’obaga heu de llegir aquest altre llibre sí o sí, i si no ho heu fet, us recomano que ho feu. Els gaudireu moltíssim.

Coneixeu aquesta autora? Heu llegit algun dels dos llibres?

ESPAÑOL:

Ahora mismo he acabado de leer La fugitiva, de Blanca Busquets. Hace poco leí Jardí a l’obaga y como me gustó mucho, y me dijeron que este era la continuación, me he decidido.

En el libro anterior era Aniol, el masovero de la familia Torralba, quien narraba su visión de la historia, en este caso es Mireia, la que se convirtió en señora de la casa, quien lo hace.

Nos sitúa en sus más de 90 años, apartada de sus hijos y en contacto con su asistenta, Lupe, y con una de sus nietas, Sonia, con quien se entiende muy bien. Dice que le recuerda ella antes. ¿Antes de qué? Pues aquí empiezan una serie de declaraciones que me han dejado impactada y que han hecho que me haya leído el libro sin parar apenas a comer o dormir.

Aunque los dos libros se pueden leer por separado y sin seguir ningún orden porque las historias empiezan y acaban, al leer el segundo libro te das cuenta de ciertos comportamientos que en el primer libro se pasan por alto.

Si habéis leído Jardí a l’obaga debéis leer este sí o sí, y si no lo habéis hecho, os recomiendo que lo hagáis. Disfrutareis muchísimo.

¿Conocéis a la autora? ¿Habéis leído alguna de los dos libros?

Sinopsi:

La Mireia és una dona de més de noranta anys que viu sola en un pis de Barcelona. Cada vegada més esquerpa, la Mireia només s’entén bé amb la seva néta, la Sònia. Mentre escolta els sorolls del carrer i espia els llogaters del pis del costat, rememora la seva vida i tot el que ha causat que la seva filla l’eviti tant com pot i que el seu fill no li parli des de fa molts anys. Gràcies als fets que la Mireia recorda, entendrem la seva solitud i el seu recel. Amb una mica de sort, un seguit de fets inesperats podria desembolicar una vida bloquejada des de fa molt anys.