dilluns, 27 de novembre del 2023

Caure al buit de Mercè Mascaró

Autor/a: Mercè Mascaró (Barcelona, 1981)

Editorial: La Magrana

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 256


CATALÀ:

"Caure al Buit" és una obra que ens endinsa en les complexitats de la maternitat, explorant les mancances d'una relació mare-filla marcada per la incomunicació. L'autora ens presenta una història realista, allunyada de les idealitzacions freqüents, posant de manifest els reptes i les decisions difícils que les mares han de prendre, sovint enfrontant-se a la contraposició entre la seva feina i la maternitat.

Aquesta obra pot ser un petit homenatge a les mares que han hagut de buscar l'equilibri entre la seva vida professional i la responsabilitat de ser mares, rebutjant el fet que aquestes dues facetes han de ser forçosament oposades.

Vull destacar la senzillesa de l'escriptura, utilitzant capítols curts que mantenen la narrativa fluida i captivadora. A través d'aquest estil narratiu, l'autora ens condueix per les múltiples dimensions de la feminitat i la maternitat.

La relació entre mare i filla, tot i la seva aparent fredor, és profunda i intensa. A mesura que l'Alma, la protagonista de la història, i la seva mare revelen les seves històries i emocions, descobrim que tenen més en comú del que podríem imaginar. L'autora ens recorda que les diferents generacions tenen moltes coses en comú i que sovint es perden per una mala comunicació.

El llibre m'ha agradat força perquè explora temes poc tractats i desafia les convencions establertes al voltant de la maternitat. Aquesta obra serveix per recordar-nos que, sovint, allò que callen les mares per protegir les seves filles només perpetua la distància.

Des d'aquí vull agrair a la Mercè que m'hagi donat l'oportunitat de llegir la seva novel·la de debut, i l'encoratjo a continuar escrivint històries tan boniques.

ESPAÑOL:

"Caure al buit" es una obra que nos adentra en las complejidades de la maternidad, explorando las carencias de una relación madre-hija marcada por la incomunicación. La autora nos presenta una historia realista, alejada de las idealizaciones frecuentes, poniendo de manifiesto los retos y decisiones difíciles que las madres deben tomar, a menudo enfrentándose a la contraposición entre su trabajo y la maternidad.

Esta obra puede ser un pequeño homenaje a las madres que han tenido que buscar el equilibrio entre su vida profesional y la responsabilidad de ser madres, rechazando que estas dos facetas deben ser forzosamente opuestas.

Quiero destacar la sencillez de la escritura, utilizando capítulos cortos que mantienen la narrativa fluida y cautivadora. A través de este estilo narrativo, la autora nos conduce por las múltiples dimensiones de la feminidad y la maternidad.

La relación entre madre e hija, a pesar de su aparente frialdad, es profunda e intensa. A medida que Alma, la protagonista de la historia, y su madre revelan sus historias y emociones, descubrimos que tienen más en común de lo que podríamos imaginar. La autora nos recuerda que las distintas generaciones tienen muchas cosas en común y que a menudo se pierden por una mala comunicación.

El libro me ha gustado bastante porque explora temas poco tratados y desafía las convenciones establecidas en torno a la maternidad. Esta obra sirve para recordarnos que, a menudo, lo que callan las madres para proteger a sus hijas sólo perpetúa la distancia.




Sinopsi:

L'Alma va perdre el seu pare als 8 anys, però es va inventar un d'imaginari que l'acompanya des de llavors. L'Alma no és la persona més sociable del món, i la seva vida és una lluita continua contra la seva mare, el seu matrimoni, si mateixa i, d'una manera més dolorosa, també contra els seus fills (i la seva pròpia maternitat). Un dimarts rep una trucada des de l'hospital per comunicar-li la imminent mort de la seva mare. A partir d'aquest moment la precària estabilitat que havia aconseguit en la seva vida acaba d'enfonsar-se.

dimecres, 22 de novembre del 2023

Massa deutes amb les flors de Iolanda Batallé

Autor/a: Iolanda Batallé Prats (Barcelona, 1971)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 256


CATALÀ:

Aquest és un llibre que em va captivar des del primer moment que el vaig començar a llegir. La seva prosa ha fet que cada vegada que m'he posat a llegir-lo, he hagut de tenir un llapis a la vora per subratllar frases que m'han impactat.

A través de converses profundes i empàtiques, els personatges es van ajudant mútuament a reconstruir les seves vides i a superar les seves pròpies crisis personals. Aquesta tendresa que es mostra en el llibre revela la força de les relacions humanes i la manera en què podem sanar i créixer a través del suport mutu.

Els personatges solitaris que ens trobem en aquesta història, que viuen en la tranquil·litat de la muntanya, ens mostren la importància de la introspecció i de retrobar-nos amb nosaltres mateixes.

La muntanya es converteix en una protagonista més del llibre. Les descripcions ens hi transporten i ens fan reflexionar sobre la relació entre l'ésser humà i la natura.

És un llibre que ens insta a prendre un temps per a nosaltres, com els seus personatges, i a escoltar les nostres pròpies veus.

Vosaltres sou persones reflexives, vull dir, pareu de tant en tant, i reflexioneu sobre la vostra vida?

Agraeixo enormement a @grup62 l'oportunitat que m'ha donat de llegir-lo.


ESPAÑOL:

Éste es un libro que me cautivó desde el primer momento que empecé a leerlo. Su prosa ha hecho que cada vez que me he puesto a leerlo, he tenido que tener un lápiz cerca para subrayar frases que me han impactado.

A través de conversaciones profundas y empáticas, los personajes se van ayudando mutuamente a reconstruir sus vidas y a superar sus propias crisis personales. Esta ternura que se muestra en el libro revela la fuerza de las relaciones humanas y la forma en que podemos sanar y crecer a través del apoyo mutuo.

Los personajes solitarios que nos encontramos en esta historia, que viven en la tranquilidad de la montaña, nos muestran la importancia de la introspección y de reencontrarnos con nosotras mismas.

La montaña se convierte en una protagonista más del libro. Las descripciones nos transportan y nos hacen reflexionar sobre la relación entre el ser humano y la naturaleza.

Es un libro que nos anima a tomar un tiempo para nosotras, como sus personajes, y a escuchar nuestras propias voces de vez en cuando.

Vosotr@s sois personas reflexivas, quiero decir, que paráis de vez en cuando, y reflexionáis sobre vuestra vida?

Agradezco enormemente a @grup62 la oportunidad que me ha dado de leerlo.





Sinopsi:

Un relat sincer que mostra que quan necessites escoltar-te, una bona manera és escoltar els altres.

Una dona en crisi s’instal·la en una casa a les muntanyes amb l’esperança de poder-se refer escrivint en solitud. No preveu, però, que les persones ferides es reconeixen i s’ajuden, i és així com serà acollida per una família després d’una vivència colpidora.

La importància de dir les coses, la necessitat d’escoltar i d’explicar, l’empatia, la tendresa i el dol compartit faran que, conversa rere conversa, l’escriptora reconstrueixi una història familiar que és un cant d’amor a la vida en les valls altes del Pirineu.

«Iolanda Batallé treu a la llum els jardins més recòndits que habiten l’ésser humà. Amb tot el plaer, el dolor i la poesia que comporten l’acceptació d’una herència, la fidelitat a un paisatge». Antònia Vicens

«Ella puja a les valls, escolta, les vides se li desgranen i les escriu en frases curtes, petits còdols polits que fan ganes de subratllar. És literatura, la Iolanda Batallé». Núria Cadenes

«La Batallé no només té una manera de veure el món tremendament important i especial, sinó que té la capacitat d’explicar-te allò que ha vist com si t’abracés». Juliana Canet

dimarts, 21 de novembre del 2023

Els fills adormits d'Anthony Passeron

Autor/a: Anthony Passeron (Niça, 1983)


Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Francès

Traducció: Lluís-Anton Baulenas

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 224



CATALÀ:

Aquest llibre és una obra impactant que relata la tragèdia que la família de l'autor va experimentar amb la pèrdua de l'oncle a causa de la SIDA. Aquesta situació no només va afectar profundament el dia a dia de la família, sinó que també els va generar un impacte emocional durador.

La força d'aquest llibre radica en la seva estructura narrativa, que intercala el relat de la família amb el de la investigació científica que es desenvolupa als hospitals francesos i americans. A través d'aquesta dualitat, l'autor ofereix una visió completa de la malaltia, explorant les experiències personals dels familiars i exposant els esforços científics per comprendre i lluitar contra la SIDA.

Vull destacar la part del llibre que parla sobre la investigació i la competència entre els investigadors francesos i els americans per trobar una cura. EN aquell moment jo no tenia massa consciència i llegir el llibre m'ha permès conèixer més profundament els esdeveniments i la lluita per trobar solucions.

La història té el potencial d'agradar a un ampli públic, ja que ofereix la visió de la malaltia des de dues perspectives: la vivència íntima dels familiars, amb la vergonya i la necessitat d'amagar-la, i el vessant més científic de la recerca.

Deixeu-me agrair a L'Altra Editorial l'oportunitat de col·laborar amb aquesta lectura que m'ha resultat realment interessant i que m'ha semblat un gran homenatge a totes aquelles persones que van patir, i les que ho continuen fent, per culpa de la malaltia.

ESPAÑOL:

Este libro es una obra impactante que relata la tragedia que la familia del autor experimentó con la pérdida del tío a causa del SIDA. Esta situación no sólo afectó profundamente el día a día de la familia, sino que también les generó un impacto emocional duradero.

La fuerza de este libro radica en su estructura narrativa, que intercala el relato de la familia con el de la investigación científica que se desarrolló en los hospitales franceses y americanos. A través de esta dualidad, el autor ofrece una visión completa de la enfermedad, explorando las experiencias personales de los familiares y exponiendo los esfuerzos científicos para comprender y luchar contra el SIDA.

Quiero destacar la parte del libro que habla sobre la investigación y la competencia entre los investigadores franceses y los americanos para encontrar un remedio. En ese momento yo no tenía demasiada conciencia y leer el libro me ha permitido conocer más profundamente los acontecimientos y la lucha por encontrar soluciones.

La historia tiene el potencial de gustara un público variado, ya que ofrece la visión de la enfermedad desde dos perspectivas: la vivencia íntima de los familiares, con la vergüenza y la necesidad de esconderla, y la vertiente más científica de la búsqueda de una cura.

Dejadme agradecer a L'Altra Editorial la oportunidad de colaborar con esta lectura que me ha resultado realmente interesante y que me ha parecido un gran homenaje a todas esas personas que sufrieron, y las que lo continúan haciendo, por culpa de la enfermedad.




Sinopsi:

Quaranta anys després de la mort del seu oncle Désiré, Anthony Passeron decideix indagar en la història familiar, des de l'ascens social dels seus avis, que van obrir una carnisseria durant els anys trenta, fins a l'esquerda que s’obre entre ells i la generació dels seus fills, en concret amb aquest oncle que Passeron pràcticament no va conèixer, un jove hedonista i poc compromès que va contraure la sida als anys vuitanta. Estirant del fil personal, i de la crisi psicològica i emocional que va arrossegar tota la família, l’autor incorpora també, en format de crònica trepidant, el relat de la cursa contrarellotge als hospitals francesos i americans per aturar la pandèmia i trobar una cura per la malaltia. Guanyadora de diversos premis a França, profundament commovedora i escrita en un estil sobri i addictiu, Els fills adormits retrata la solitud de les famílies, el silenci, la vergonya i la negació davant d’una malaltia nova, desconeguda i terriblement estigmatitzada.

dimecres, 8 de novembre del 2023

La solitud dels nombres primers de Paolo Giordano

Autor/a: Paolo Giordano (Torí, 1982)

Editorial: Edicions 62

Any de la primera edició: 2009

Llengua original: Italià

Traducció: Anna Casassas

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 312


CATALÀ:

En primer lloc, vull agrair a la Joana la recomanació del llibre i que me l'hagi deixat per llegir 😊

Aquesta és una novel·la que es pot definir com una obra d'amor, d'amistat i, sobretot, de solitud i d'incomprensió. 

La trama gira al voltant de les vides dels dos protagonistes, l'Alice i el Mattia. Una noia i un noi que han experimentat esdeveniments dramàtics, durant la seva infantesa i adolescència, que els han marcat profundament i els han conduït a una profunda solitud. En Mattia s'infligeix autolesions de manera constant, mentre que l'Alice lluita contra l'anorèxia. En un moment donat es troben i connecten de manera especial, com si fossin nombres primers bessons, que tenen moltes semblances però sempre es veuen separats per un nombre parell. Aquesta metàfora matemàtica defineix la seva relació única, marcada per la seva pròpia diferència respecte als altres.

No és una lectura fàcil ni agradable, ja que aborda temes punyents com l'anorèxia de l'Alice, la culpabilitat d'en Mattia, la seva solitud compartida, l'assetjament a l'escola. No obstant això, està narrada de manera respectuosa i amb una simplicitat commovedora. Giordano utilitza metàfores per expressar les emocions i els conflictes interns dels personatges. L'obra conclou amb un final que convida a la reflexió.

Després d'haver llegit "La solitud dels nombres primers," tinc curiositat per llegir altres obres de l'autor, me'n podeu recomanar alguna?

ESPAÑOL:

En primer lugar, quiero agradecer a Joana la recomendación del libro y que me lo haya dejado para leer 😊

Ésta es una novela que puede definirse como una obra de amor, de amistad y, sobre todo, de soledad y de incomprensión.

La trama gira en torno a las vidas de los dos protagonistas, Alice y Mattia. Una chica y un chico que han experimentado sucesos dramáticos, durante su infancia y adolescencia, que les han marcado profundamente y les han conducido a una profunda soledad. Mattia se inflige autolesiones de manera constante, mientras que Alice lucha contra la anorexia. En un momento dado se encuentran y conectan de forma especial, como si fueran números primos gemelos, que tienen muchas semejanzas pero siempre se ven separados por un número par. Esta metáfora matemática define su relación única, marcada por su propia diferencia con respecto a los demás.

No es una lectura fácil ni agradable, ya que aborda temas desgarradores como la anorexia de Alice, la culpabilidad de Mattia, su soledad compartida, el acoso en la escuela. Sin embargo, está narrada de forma respetuosa y con una simplicidad conmovedora. Giordano utiliza metáforas para expresar las emociones y conflictos internos de los personajes. La obra concluye con un final que invita a la reflexión.

Después de haber leído "La soledad de los números primos," tengo curiosidad por leer otras obras del autor, ¿me recomendàis alguna?




Sinopsi:

En Mattia havia après que entre els nombres primers n'hi ha alguns que són especials. Els matemàtics els anomenen primers bessons: són parelles de nombres primers que estan de costat, més ben dit, quasi de costat, perquè entre ells sempre hi ha un nombre parell que els impedeix tocar-se realment. En Mattia pensava que ell i l'Alice eren així, dos primers bessons, sols i perduts, propers però no pas prou per tocar-se realment. A ella, però, no l'hi havia dit mai.

"La solitud dels nombres primers es llegeix d'una sentada. És una de les novel·les més originals i brillants que hem tingut mai a les mans. Paolo Giordano va néixer a Torí el 1982, és doncs jove de debò. I es dóna a conèixer amb un llibre perfecte, construït amb la saviesa d'un narrador experimentat. No hi ha res de forçat, res d'estudiat. És com si les paraules fluïssin de manera natural en l'ànima d'aquest noi." Caterina Soffici, Il Giornale 

dimarts, 26 de setembre del 2023

Todo va a mejorar d'Almudena Grandes

Autor/a: Almudena Grandes (Madrid, 1960 - 2021)

Editorial: Tusquets

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Espanyol

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 512


CATALÀ:

"Todo va a mejorar" d'Almudena Grandes és una obra que podem dir que és una barreja entre la distòpia i l'ucronia, dos gèneres literaris que exploren canvis en la societat i els seus resultats. 

La història es desenvolupa en un futur pròxim, oferint una visió inquietant i provocadora d'una societat en transformació. La novel·la es caracteritza per ser profundament política, ja que narra la creació d'un sistema de govern totalment nou. En aquest sistema, el país es gestiona com si fos una empresa, amb absència d'atur i immigració. Tot i això, aquesta prosperitat aparent té un preu: la ciutadania es veu atrapada dins del país, sense possibilitat de sortir-ne ni d'actuar pel seu propi compte. Tot està dirigit pel "Gran Capitán".

Una de les característiques més destacables de la novel·la és com el govern manipula de manera sistemàtica la societat. A través de la creació de pandèmies i apagades, i el control total de la informació, manté la població sotmesa i ignorant dels seus veritables plans i intencions.

Cal tenir en compte que aquesta obra és una obra pòstuma de l'autora, completada pel seu marit. Això pot ser una de les raons per les quals el final de la novel·la és abrupte i manca de claredat, no deixant clara la postura de l’autora al respecte.

En comparació amb les altres novel·les que he llegit d’Almudena Grandes, aquesta és diferent en molts aspectes. No és tan didàctica com les seves altres obres i pot resultar més difícil d'assimilar. La trama i els temes polítics poden ser pesats per a alguns lectors, i la falta de respostes concretes al final pot deixar un regust negatiu.

Coneixíeu l’existència del gènere literari anomenat ucronia? Jo no. Segons la Viquipèdia la ucronia és un gènere literari al qual es desenvolupa un fet històric de manera alternativa com si hagués tingut lloc realment.


ESPAÑOL:

"Todo va a mejorar" de Almudena Grandes es una obra que podemos decir que es una mezcla entre la distopía y la ucronía, dos géneros literarios que exploran cambios en la sociedad y sus resultados.

La historia se desarrolla en un futuro cercano, ofreciendo una visión inquietante y provocadora de una sociedad en transformación. La novela se caracteriza por ser profundamente política, puesto que narra la creación de un sistema de gobierno totalmente nuevo. En este sistema, el país se gestiona como una empresa, con ausencia de paro e inmigración. Sin embargo, esta aparente prosperidad tiene un precio: la ciudadanía se ve atrapada dentro del país, sin posibilidad de salir de ella ni obrar por su propia cuenta. Todo está dirigido por el "Gran Capitán".

Una de las características más destacables de la novela es cómo el gobierno manipula de forma sistemática a la sociedad. A través de la creación de pandemias y apagones, y el control total de la información, mantiene a la población sometida e ignorante de sus verdaderos planes e intenciones.

Hay que tener en cuenta que esta obra es una obra póstuma de la autora, completada por su marido. Esta puede ser una de las razones por las que el final de la novela es abrupto y carece de claridad, no dejando clara la postura de la autora al respecto.

En comparación con las otras novelas que he leído de Almudena Grandes, ésta es diferente en muchos aspectos. No es tan didáctica como sus otras obras y puede resultar más difícil de asimilar. La trama y temas políticos pueden ser pesados para algunos lectores, y la falta de respuestas concretas al final puede dejar un regusto negativo.

¿Conocíais la existencia del género literario llamado ucronía? Yo no. Según Wikipedia la ucronía es un género literario al que se desarrolla un hecho histórico de manera alternativa como si hubiera tenido lugar realmente.




Sinopsi:

España en un futuro próximo. Un nuevo partido político llamado Movimiento Ciudadano ¡Soluciones Ya! ha arrasado en las elecciones. Quien lo dirige en la sombra es un empresario de éxito que propugna que el Consejo de Ministros funcione como un consejo de administración, y que tiene proyectos ambiciosos para arreglar el país. Tras la alarma de una ola de vandalismo, formará un nuevo cuerpo de Vigilantes, tras un Gran Apagón creará un acceso limitado a internet, y, ante las dificultades, estimulará la libertad de compras y consumo. Todas ellas serán medidas extraordinarias porque el país se enfrenta a nuevas formas de pandemia que exigen velar ante todo por la seguridad. «La seguridad es salud. La salud es vida. La vida es seguridad.» 

Sólo un grupo de mujeres y hombres corrientes se atreverán a desmontar las mentiras del nuevo régimen en el que todo aparenta mejorar, cuando en realidad se vive bajo los abusos de poderosos sin escrúpulos.

Novela coral de anticipación política que tiene lo mejor de Los besos en el pan y la intriga de los resistentes de los "Episodios de una Guerra Interminable", la última novela de Almudena Grandes es sobre todo una galería inolvidable de personajes, que van contando su experiencia de adaptación a un país que ha sufrido fuertes sacudidas y en el que no quieren resignarse. El legado de una gran narradora que logra de nuevo emocionarnos y despertar conciencias.

divendres, 22 de setembre del 2023

La possibilitat de dir-ne casa de Marta Orriols

Autor/a: Marta Orriols Balaguer (Sabadell, 1975)

Editorial: Proa

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 320


CATALÀ:

Les novel·les anteriors de Marta Orriols em van arribar a l’ànima. Amb "La possibilitat de dir-ne casa", però, he de confessar que no he experimentat la mateixa sensació. Això no significa que no m'hagi agradat el llibre però no ha aconseguit remoure'm de la mateixa manera.

La novel·la ens parla d'un retorn, un tema que ens porta a reflexionar sobre com ens podem sentir estranys a la nostra pròpia casa. Ens fa adonar que, malgrat la nostra absència, la vida continua, mentre que els nostres records queden congelats en el temps. L'obra explora la desubicació i el sentiment de no encaixar.

-Entens el que et vull dir Valentina? Tornar a casa és com travessar un pont entre la que era la teva vida aquí abans de marxar i la persona que ets ara, després de tots aquests anys.

Potser la raó per la qual no he connectat amb la novel·la de la mateixa manera que amb les anteriors és perquè sempre he tingut una clara sensació d'on és el meu lloc i què sento que és casa meva. Per a mi, aquest lloc és Alentorn, i malgrat les meves estades fora, sempre he mantingut aquesta referència. Per això, els meus sentiments no coincideixen del tot amb els de la Valentina, la protagonista.

Tot i això, Orriols segueix excel·lentment amb la seva capacitat de parlar de sentiments, de la solitud i de les relacions humanes, temes que sempre ha tractat amb destresa. Estic segura que moltes persones gaudiran de la lectura d'aquesta novel·la i podran connectar amb les reflexions que planteja.

"La possibilitat de dir-ne casa" és una obra que convida a pensar en què significa realment sentir-nos com a casa i com les nostres arrels amb els llocs i les persones poden influir en aquest sentiment. 

Teniu clar on és casa vostra? 


ESPAÑOL:

Las novelas anteriores de Marta Orriols me llegaron al alma. Con "La possibilitat de dir-ne casa" sin embargo, debo confesar que no he experimentado la misma sensación. Esto no significa que no me haya gustado el libro pero no ha logrado removerme de la misma forma.

La novela nos habla de un regreso, un tema que nos lleva a reflexionar sobre cómo podemos sentirnos extraños en nuestra propia casa. Nos hace dar cuenta de que, a pesar de nuestra ausencia, la vida sigue, mientras que nuestros recuerdos quedan congelados en el tiempo. La obra explora la desubicación y el sentimiento de no encajar.

- ¿Entiendes lo que quiero decirte Valentina? Volver a casa es como atravesar un puente entre la que era tu vida aquí antes de marcharte y la persona que eres ahora, después de todos estos años.

Quizás la razón por la que no he conectado con la novela de la misma manera que lo había hecho con las anteriores es porque siempre he tenido una clara sensación de dónde está mi lugar y qué siento que es mi casa. Para mí, este sitio es Alentorn, y a pesar de mis estancias fuera, siempre he mantenido esta referencia. Por eso, mis sentimientos no coinciden del todo con los de Valentina, la protagonista.

Sin embargo, Orriols sigue excelentemente con su capacidad de hablar de sentimientos, de la soledad y de las relaciones humanas, temas que siempre ha tratado con destreza. Estoy segura de que muchas personas gozarán de la lectura de esta novela y podrán conectar con las reflexiones que plantea.

"La possibilitat de dir-ne casa" es una obra que invita a pensar en qué significa realmente sentirnos como en casa y cómo nuestras raíces con los lugares y las personas pueden influir en este sentimiento.

¿Tenéis claro dónde está vuestra casa?




Sinopsi:

Una corresponsal torna a Barcelona després de gairebé vint anys a l’estranger. Vol agafar distància d'una regió de món que l'apassiona i la desgasta, d’una professió que voldria exercir d’una altra manera, i també d’una amistat amb una dona més jove que la porta a qüestionar-se els fonaments de la seva intimitat. Un cop tornada al poble on va créixer, retroba la família, els amics i l’home a qui havia estimat. L’espai familiar es converteix en una font de petites revelacions que l’ajudaran a traçar el seu itinerari vital i a reconèixer la necessitat de pertànyer a un lloc i a unes persones.

Marta Orriols és una de les veus literàries més interessants i amb més projecció internacional.

dijous, 21 de setembre del 2023

Padrines de Mariona Visa

Autor/a: Mariona Visa Barbosa (Lleida, 1979)

Editorial: Pagès Editors

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la gràfica

Número de pàgines: 186


CATALÀ:

Em vaig embarcar en la lectura de "Padrines" motivada pel #reptereducte2023, que ens desafia a llegir un còmic en català. Així, vaig entrar a la Biblioteca d’Artesa de Segre buscant una novel·la d'aquest tipus i vaig sortir amb aquesta súper recomanació. 

"Padrines" és una novel·la gràfica que ens presenta les històries de sis padrines, que és com anomenem a les àvies a les terres de Ponent. A través de les seves veus i les seves experiències, ens endinsem en un viatge al passat, a l'època de la postguerra, en la qual la maternitat i la criança eren temes tabús i hi havia una gran manca d'informació.

L'obra és fruit d'entrevistes i d'un guió ben treballat a càrrec de la Mariona Visa, que aconsegueix transmetre de manera autèntica les vivències i les emocions d'aquestes padrines valentes i sovint silenciades. Ens revelen els seus pensaments, pors i anhels en un context històric complex, i ho fan amb una sinceritat i una naturalitat que commou.

El que realment destaca d'aquesta novel·la gràfica són les il·lustracions realitzades per Lorena Rivega, Alba Feito, Isabel Vila, Laia Arqueros, Tinta Fina i Clara-Tanit. Cada una aporta el seu propi estil, que, en conjunt, converteix la història en una experiència visual molt emotiva. Les il·lustracions aconsegueixen transmetre les emocions i els detalls de les històries de les padrines.

"Padrines" és un exemple destacable d'una història gràfica en català que no només entreté sinó que també ens fa reflexionar sobre la força de les dones i les seves lluites en un passat no tan llunyà. Una obra que m'ha sorprès i m'ha emocionat, i que us recomano fervorosament, tant si us agrada la novel·la gràfica com si no.

Vosaltres anomeneu a les vostres padrines?


ESPAÑOL:

Me embarqué en la lectura de "Padrines" motivada por el #reptereducte2023, que nos desafía a leer un cómic en catalán. Así, entré en la Biblioteca de Artesa de Segre buscando una novela de este tipo y salí con esta súper recomendación.

"Padrines" es una novela gráfica que nos presenta las historias de seis "padrines", que es como llamamos a las abuelas en las tierras de Ponent. A través de sus voces y experiencias, nos adentramos en un viaje al pasado, en la época de la posguerra, en la que la maternidad y la crianza eran temas tabúes y había una gran falta de información.

La obra es fruto de entrevistas y de un guión bien trabajado a cargo de Mariona Visa, que consigue transmitir de forma auténtica las vivencias y emociones de estas "padrines" valientes y, a menudo, silenciadas. Nos revelan sus pensamientos, miedos y anhelos en un contexto histórico complejo, y lo hacen con una sinceridad y naturalidad que conmueve.

Lo que realmente destaca de esta novela gráfica son las ilustraciones realizadas por Lorena Rivega, Alba Feito, Isabel Vila, Laia Arqueros, Tinta Fina y Clara-Tanit. Cada una aporta su propio estilo, que, en su conjunto, convierte la historia en una experiencia visual muy emotiva. Las ilustraciones logran transmitir las emociones y los detalles de las historias de las "padrines".

"Padrines" es un ejemplo destacable de una historia gráfica en catalán que no sólo entretiene sino que también nos hace reflexionar sobre la fuerza de las mujeres y sus luchas en un pasado no tan lejano. Una obra que me ha sorprendido y me ha emocionado, y que le recomiendo fervorosamente, tanto si os gusta la novela gráfica como si no.

¿Vosotr@s cómo llamáis a vuestras abuelas?




Sinopsi:

La meva àvia es deia Teresina i la meva iaia, Matilde. Elles són dues de les dones que més admiro. La Teresina va parir dues vegades i va tirar endavant una família de manera silenciosa i a l’estil formiga. La Matilde va tenir sis parts, i va tirar endavant cinc fills, amb fortalesa i humor contagiosos, a l’estil toro. Les seves dues històries contenen la de la meva mare, la meva, la de la meva filla i les de totes les dones del món. Perquè com unes nines russes ens hem anat parint les unes a les altres. 

Aquest llibre m’ha colpit. M’ha fet mirar endins i m’ha fet mirar enfora. M’ha connectat amb les meves arrels i m’ha fet pensar en la meva filla. I ara, després de llegir-lo, de gaudir i de plorar, travessada per totes aquestes pàgines, penso que n’hem de parlar, de tot això. Que ens les hem de dibuixar, aquestes històries. Passar el testimoni. Hem de parlar-los de les padrines, a les nostres filles. Perquè totes portem a dins l’herència de la sang, dels albats, de les ombres i de les llums que han envoltat sempre la maternitat. Clàudia Cedó Castillo, dramaturga.