Padrines de Mariona Visa

Autor/a: Mariona Visa Barbosa (Lleida, 1979)

Editorial: Pagès Editors

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la gràfica

Número de pàgines: 186

CATALÀ:

Em vaig embarcar en la lectura de "Padrines" motivada pel #reptereducte2023, que ens desafia a llegir un còmic en català. Així, vaig entrar a la Biblioteca d’Artesa de Segre buscant una novel·la d'aquest tipus i vaig sortir amb aquesta súper recomanació. 

"Padrines" és una novel·la gràfica que ens presenta les històries de sis padrines, que és com anomenem a les àvies a les terres de Ponent. A través de les seves veus i les seves experiències, ens endinsem en un viatge al passat, a l'època de la postguerra, en la qual la maternitat i la criança eren temes tabús i hi havia una gran manca d'informació.

L'obra és fruit d'entrevistes i d'un guió ben treballat a càrrec de la Mariona Visa, que aconsegueix transmetre de manera autèntica les vivències i les emocions d'aquestes padrines valentes i sovint silenciades. Ens revelen els seus pensaments, pors i anhels en un context històric complex, i ho fan amb una sinceritat i una naturalitat que commou.

El que realment destaca d'aquesta novel·la gràfica són les il·lustracions realitzades per Lorena Rivega, Alba Feito, Isabel Vila, Laia Arqueros, Tinta Fina i Clara-Tanit. Cada una aporta el seu propi estil, que, en conjunt, converteix la història en una experiència visual molt emotiva. Les il·lustracions aconsegueixen transmetre les emocions i els detalls de les històries de les padrines.

"Padrines" és un exemple destacable d'una història gràfica en català que no només entreté sinó que també ens fa reflexionar sobre la força de les dones i les seves lluites en un passat no tan llunyà. Una obra que m'ha sorprès i m'ha emocionat, i que us recomano fervorosament, tant si us agrada la novel·la gràfica com si no.

Vosaltres anomeneu a les vostres padrines?

ESPAÑOL:

Me embarqué en la lectura de "Padrines" motivada por el #reptereducte2023, que nos desafía a leer un cómic en catalán. Así, entré en la Biblioteca de Artesa de Segre buscando una novela de este tipo y salí con esta súper recomendación.

"Padrines" es una novela gráfica que nos presenta las historias de seis "padrines", que es como llamamos a las abuelas en las tierras de Ponent. A través de sus voces y experiencias, nos adentramos en un viaje al pasado, en la época de la posguerra, en la que la maternidad y la crianza eran temas tabúes y había una gran falta de información.

La obra es fruto de entrevistas y de un guión bien trabajado a cargo de Mariona Visa, que consigue transmitir de forma auténtica las vivencias y emociones de estas "padrines" valientes y, a menudo, silenciadas. Nos revelan sus pensamientos, miedos y anhelos en un contexto histórico complejo, y lo hacen con una sinceridad y naturalidad que conmueve.

Lo que realmente destaca de esta novela gráfica son las ilustraciones realizadas por Lorena Rivega, Alba Feito, Isabel Vila, Laia Arqueros, Tinta Fina y Clara-Tanit. Cada una aporta su propio estilo, que, en su conjunto, convierte la historia en una experiencia visual muy emotiva. Las ilustraciones logran transmitir las emociones y los detalles de las historias de las "padrines".

"Padrines" es un ejemplo destacable de una historia gráfica en catalán que no sólo entretiene sino que también nos hace reflexionar sobre la fuerza de las mujeres y sus luchas en un pasado no tan lejano. Una obra que me ha sorprendido y me ha emocionado, y que le recomiendo fervorosamente, tanto si os gusta la novela gráfica como si no.

¿Vosotr@s cómo llamáis a vuestras abuelas?

Sinopsi:

La meva àvia es deia Teresina i la meva iaia, Matilde. Elles són dues de les dones que més admiro. La Teresina va parir dues vegades i va tirar endavant una família de manera silenciosa i a l’estil formiga. La Matilde va tenir sis parts, i va tirar endavant cinc fills, amb fortalesa i humor contagiosos, a l’estil toro. Les seves dues històries contenen la de la meva mare, la meva, la de la meva filla i les de totes les dones del món. Perquè com unes nines russes ens hem anat parint les unes a les altres. 

Aquest llibre m’ha colpit. M’ha fet mirar endins i m’ha fet mirar enfora. M’ha connectat amb les meves arrels i m’ha fet pensar en la meva filla. I ara, després de llegir-lo, de gaudir i de plorar, travessada per totes aquestes pàgines, penso que n’hem de parlar, de tot això. Que ens les hem de dibuixar, aquestes històries. Passar el testimoni. Hem de parlar-los de les padrines, a les nostres filles. Perquè totes portem a dins l’herència de la sang, dels albats, de les ombres i de les llums que han envoltat sempre la maternitat. Clàudia Cedó Castillo, dramaturga.