La solitud dels nombres primers de Paolo Giordano

Autor/a: Paolo Giordano (Torí, 1982)

Editorial: Edicions 62

Any de la primera edició: 2009

Llengua original: Italià

Traducció: Anna Casassas

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 312

CATALÀ:

En primer lloc, vull agrair a la Joana la recomanació del llibre i que me l'hagi deixat per llegir 😊

Aquesta és una novel·la que es pot definir com una obra d'amor, d'amistat i, sobretot, de solitud i d'incomprensió. 

La trama gira al voltant de les vides dels dos protagonistes, l'Alice i el Mattia. Una noia i un noi que han experimentat esdeveniments dramàtics, durant la seva infantesa i adolescència, que els han marcat profundament i els han conduït a una profunda solitud. En Mattia s'infligeix autolesions de manera constant, mentre que l'Alice lluita contra l'anorèxia. En un moment donat es troben i connecten de manera especial, com si fossin nombres primers bessons, que tenen moltes semblances però sempre es veuen separats per un nombre parell. Aquesta metàfora matemàtica defineix la seva relació única, marcada per la seva pròpia diferència respecte als altres.

No és una lectura fàcil ni agradable, ja que aborda temes punyents com l'anorèxia de l'Alice, la culpabilitat d'en Mattia, la seva solitud compartida, l'assetjament a l'escola. No obstant això, està narrada de manera respectuosa i amb una simplicitat commovedora. Giordano utilitza metàfores per expressar les emocions i els conflictes interns dels personatges. L'obra conclou amb un final que convida a la reflexió.

Després d'haver llegit "La solitud dels nombres primers," tinc curiositat per llegir altres obres de l'autor, me'n podeu recomanar alguna?

ESPAÑOL:

En primer lugar, quiero agradecer a Joana la recomendación del libro y que me lo haya dejado para leer 😊

Ésta es una novela que puede definirse como una obra de amor, de amistad y, sobre todo, de soledad y de incomprensión.

La trama gira en torno a las vidas de los dos protagonistas, Alice y Mattia. Una chica y un chico que han experimentado sucesos dramáticos, durante su infancia y adolescencia, que les han marcado profundamente y les han conducido a una profunda soledad. Mattia se inflige autolesiones de manera constante, mientras que Alice lucha contra la anorexia. En un momento dado se encuentran y conectan de forma especial, como si fueran números primos gemelos, que tienen muchas semejanzas pero siempre se ven separados por un número par. Esta metáfora matemática define su relación única, marcada por su propia diferencia con respecto a los demás.

No es una lectura fácil ni agradable, ya que aborda temas desgarradores como la anorexia de Alice, la culpabilidad de Mattia, su soledad compartida, el acoso en la escuela. Sin embargo, está narrada de forma respetuosa y con una simplicidad conmovedora. Giordano utiliza metáforas para expresar las emociones y conflictos internos de los personajes. La obra concluye con un final que invita a la reflexión.

Después de haber leído "La soledad de los números primos," tengo curiosidad por leer otras obras del autor, ¿me recomendàis alguna?

Sinopsi:

En Mattia havia après que entre els nombres primers n'hi ha alguns que són especials. Els matemàtics els anomenen primers bessons: són parelles de nombres primers que estan de costat, més ben dit, quasi de costat, perquè entre ells sempre hi ha un nombre parell que els impedeix tocar-se realment. En Mattia pensava que ell i l'Alice eren així, dos primers bessons, sols i perduts, propers però no pas prou per tocar-se realment. A ella, però, no l'hi havia dit mai.

"La solitud dels nombres primers es llegeix d'una sentada. És una de les novel·les més originals i brillants que hem tingut mai a les mans. Paolo Giordano va néixer a Torí el 1982, és doncs jove de debò. I es dóna a conèixer amb un llibre perfecte, construït amb la saviesa d'un narrador experimentat. No hi ha res de forçat, res d'estudiat. És com si les paraules fluïssin de manera natural en l'ànima d'aquest noi." Caterina Soffici, Il Giornale