Caure al buit de Mercè Mascaró

Autor/a: Mercè Mascaró (Barcelona, 1981)

Editorial: La Magrana

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 256

CATALÀ:

"Caure al Buit" és una obra que ens endinsa en les complexitats de la maternitat, explorant les mancances d'una relació mare-filla marcada per la incomunicació. L'autora ens presenta una història realista, allunyada de les idealitzacions freqüents, posant de manifest els reptes i les decisions difícils que les mares han de prendre, sovint enfrontant-se a la contraposició entre la seva feina i la maternitat.

Aquesta obra pot ser un petit homenatge a les mares que han hagut de buscar l'equilibri entre la seva vida professional i la responsabilitat de ser mares, rebutjant el fet que aquestes dues facetes han de ser forçosament oposades.

Vull destacar la senzillesa de l'escriptura, utilitzant capítols curts que mantenen la narrativa fluida i captivadora. A través d'aquest estil narratiu, l'autora ens condueix per les múltiples dimensions de la feminitat i la maternitat.

La relació entre mare i filla, tot i la seva aparent fredor, és profunda i intensa. A mesura que l'Alma, la protagonista de la història, i la seva mare revelen les seves històries i emocions, descobrim que tenen més en comú del que podríem imaginar. L'autora ens recorda que les diferents generacions tenen moltes coses en comú i que sovint es perden per una mala comunicació.

El llibre m'ha agradat força perquè explora temes poc tractats i desafia les convencions establertes al voltant de la maternitat. Aquesta obra serveix per recordar-nos que, sovint, allò que callen les mares per protegir les seves filles només perpetua la distància.

Des d'aquí vull agrair a la Mercè que m'hagi donat l'oportunitat de llegir la seva novel·la de debut, i l'encoratjo a continuar escrivint històries tan boniques.

ESPAÑOL:

"Caure al buit" es una obra que nos adentra en las complejidades de la maternidad, explorando las carencias de una relación madre-hija marcada por la incomunicación. La autora nos presenta una historia realista, alejada de las idealizaciones frecuentes, poniendo de manifiesto los retos y decisiones difíciles que las madres deben tomar, a menudo enfrentándose a la contraposición entre su trabajo y la maternidad.

Esta obra puede ser un pequeño homenaje a las madres que han tenido que buscar el equilibrio entre su vida profesional y la responsabilidad de ser madres, rechazando que estas dos facetas deben ser forzosamente opuestas.

Quiero destacar la sencillez de la escritura, utilizando capítulos cortos que mantienen la narrativa fluida y cautivadora. A través de este estilo narrativo, la autora nos conduce por las múltiples dimensiones de la feminidad y la maternidad.

La relación entre madre e hija, a pesar de su aparente frialdad, es profunda e intensa. A medida que Alma, la protagonista de la historia, y su madre revelan sus historias y emociones, descubrimos que tienen más en común de lo que podríamos imaginar. La autora nos recuerda que las distintas generaciones tienen muchas cosas en común y que a menudo se pierden por una mala comunicación.

El libro me ha gustado bastante porque explora temas poco tratados y desafía las convenciones establecidas en torno a la maternidad. Esta obra sirve para recordarnos que, a menudo, lo que callan las madres para proteger a sus hijas sólo perpetúa la distancia.

Sinopsi:

L'Alma va perdre el seu pare als 8 anys, però es va inventar un d'imaginari que l'acompanya des de llavors. L'Alma no és la persona més sociable del món, i la seva vida és una lluita continua contra la seva mare, el seu matrimoni, si mateixa i, d'una manera més dolorosa, també contra els seus fills (i la seva pròpia maternitat). Un dimarts rep una trucada des de l'hospital per comunicar-li la imminent mort de la seva mare. A partir d'aquest moment la precària estabilitat que havia aconseguit en la seva vida acaba d'enfonsar-se.