divendres, 28 de maig de 2021

No diguis res de Patrick Radden Keefe

Autor/a: Patrick Radden Keefe (Dorchester, Massachusetts, 1976)

Editorial: Periscopi

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Anglès

Traducció: Ricard Gil

Gènere: No ficció

Número de pàgines: 574


CATALÀ:

Avui començo pel final i us dic que, si us interessa mínimament el conflicte d'Irlanda, heu de llegir aquest llibre sí o sí. M'atreviria a dir que, encara que no us interessi massa, si el llegiu també el gaudireu molt.

Patrick Radden ens apropa, a través d'un grandíssim treball d'investigació, a tres dècades de conflicte irlandès. Es centra especialment amb els personatges principals, bàsicament del bàndol republicà, i ens detalla la part més violenta.

He descobert personatges interessantíssims, i valents, des del meu punt de vista, de fortes conviccions, com per exemple les germanes Price. I m'ha obert els ulls de cara a alguns altres, com és el cas de Gerry Adams.

Durant la lectura havia de fer un esforç per recordar-me que allò que estava llegint no era una novel·la, sinó que era part de la història, amb personatges i situacions reals.

He gaudit d'una part de la història molt interessant des dels inicis de l'IRA, quan les reivindicacions eren pacífiques, la lluita armada i acaba amb el procés de pau.

En algun moment tenia por de no poder seguir la lectura per la gran quantitat de personatges que hi apareixen, però aviat t'adones que n'hi ha quatre o cinc de principals que són els que porten el pes de la història.

Acabo aquesta ressenya tal i com l'he començat, recomanant-vos fervorosament la seva lectura perquè estic convençuda que nos us deixarà indiferents.

L'heu llegit? Esteu d'acord amb mi?

ESPAÑOL:

Hoy empiezo por el final y os digo que, si os interesa mínimamente el conflicto de Irlanda, debéis leer este libro sí o sí. Me atrevería a decir que, aunque no os interese demasiado, si lo leéis también lo disfrutaréis.

Patrick Radden nos acerca, a través de un grandísimo trabajo de investigación, a tres décadas de conflicto irlandés. Se centra especialmente con los personajes principales, básicamente del bando republicano, y nos detalla la parte más violenta.

He descubierto personajes muy interesantes, y valientes, desde mi punto de vista, de fuertes convicciones, como las hermanas Price. Y me ha abierto los ojos de cara a otros, como es el caso de Gerry Adams.

Durante la lectura tenía que hacer un esfuerzo para recordarme que lo que estaba leyendo no era una novela si no que era una parte de la historia, con personajes y situaciones reales.

He disfrutado de una parte interesante de la historia desde los inicios del IRA, cuando las reivindicaciones eran pacíficas, la lucha armada y acaba con el proceso de paz.

En algún momento he temido no poder seguir la lectura por la gran cantidad de personajes que aparecen, pero pronto te das cuenta que hay cuatro o cinco de principales que son los que llevan el peso de la historia.

Acabo esta reseña como la he empezado, con una recomendación fervorosa de esta lectura porque estoy segura que no os dejará indiferentes.

¿Lo habéis leído? ¿Estáis de acuerdo conmigo?



Sinopsis:

El desembre del 1972, a Belfast, uns homes amb passamuntanyes es van emportar Jean McConville de casa seva. No la van tornar a veure. Tenia trenta-vuit anys i era mare de deu fills. Aquest és només un dels molts episodis ocorreguts durant el conflicte que es coneix com els Troubles. Aquest llibre sobre el conflicte nord-irlandès i les seves repercussions utilitza el cas McConville com a punt de partida per mostrar una societat devastada. La violència brutal no només va deixar marca en persones com els fills de McConville, sinó també en membres de l’IRA ressentits per una pau que estava lluny d’aconseguir una Irlanda unida, i els va obligar a plantejar-se si les morts que havien provocat no eren sinó mers assassinats.

2 comentaris:

  1. Poca cosa més a dir d'aquest llibre que no haguem dit ja. Encara ha de néixer qui el llegeixi i digui 'pse, no està malament, però tampoc...'.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, jo totes les ressenyes que he llegit són bones i molt bones. En el seu honor he creat un destacat al blog per posar la millor lectura de l'any. La d'enguany, de moment, és aquesta.

      Elimina