Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona de Stefan Zweig

Autor/a: Stefan Zweig (Viena, 1881 – Petròpolis, Brasil, 1942)

Editorial: Quaderns crema

Any de la primera edició: 1996

Llengua original: Alemany

Traducció: Jaume Vallcorba

Gènere: Ficció clàssica

Número de pàgines: 112

CATALÀ:

Vaig descobrir la prosa poètica de Stefan Zweig amb el llibre L'amor d'Erika Ewald de la col·lecció Petits Plaers de Viena Edicions. Em va meravellar la capacitat de l'autor de transmetre sentiments.

En aquest cas m'ha passat el mateix però, a més a més, he gaudit amb les descripcions, cosa que en l'anterior no m'havia cridat tant l'atenció. Recordo, especialment, un passatge on descriu les mans i les expressions d'un jugador al casino... espectacular... Quants detalls i quin suc li'n treu Zweig!

És una obra curta que ens parla sobre la ludopatia i, de com la protagonista vol ajudar un ludòpata, i tot això ho fa des del punt de vista de la dona, deixant-nos veure els seus sentiments.

Em sorprèn molt que un escriptor nascut l'any 1881 expressi tant bé els sentiments femenins i que, fins i tot, escrigui el llibre en primera persona. És una confessió de la protagonista a l'única persona que ha trobat que creu que la pot entendre.

Com us podeu imaginar seguiré llegint altres llibres de Stefan Zweig i us recomano que feu el mateix, són una delícia.

ESPAÑOL:

Descubrí la prosa poética de Stefan Zweig con el libro El amor de Erika Ewald de la colección Petits Plaers de Viena Edicions. Me maravilló la capacidad del autor de transmitir sentimientos.

En este caso me ha pasado lo mismo per, además, he disfrutado con las descripciones, cosa que en el anterior no me había llamado la atención. Recuerdo, especialmente, un pasaje en que describe las manos y las expresiones de un jugador en el casino... espectacular.... Cuántos detalles y cómo sabe hacerlo Zweig!

Es una obra corta que nos habla sobre la ludopatía y, de como la protagonista quiere ayudar a un ludópata, y esto lo hace desde el punto de vista de la mujer, dejándonos ver sus sentimientos.

Me sorprende mucho que un escritor nacido en el año 1881 exprese tan bien los sentimientos femeninos, hasta el punto que escribe el libro en primera persona. Es una confesión de la protagonista a la única persona que ha encontrado que cree que la puede entender.

Como podéis imaginar seguiré leyendo otros libros de Stefan Zweig y os recomiendo que hagáis lo mismo, son una delicia.

Sinopsi:

—¿No troba doncs odiós o menyspreable que una dona abandoni el seu marit i les seves dues filles per seguir un home qualsevol del qual no en sap res, ni tan sols si és digne del seu amor? ¿Pot realment excusar una conducta tan irreflexiva i lleu en una dona que ja no és cap joveneta i que tan sols per amor a les seves filles s’hauria d’haver preocupat de la pròpia dignitat?