dimecres, 10 de març del 2021

La força d'un destí de Martí Gironell

Autor/a: Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971)

Editorial: Columna Edicions

Any de la primera edició: 2018

Llengua original: Català

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 320

Premi Ramon Llull 2018


CATALÀ:

És la primera vegada que llegeixo a Martí Gironell i crec que no serà l´última. He trobat que el llibre està molt ben escrit i hi ha una gran feina de documentació darrera.

Ens explica la vida de Ceferino Carrión, que és intensa i apassionant, des de que marxa de Catalunya i arriba a Amèrica, on es converteix en Jean Leon, fins que torna al Penedès per elaborar el seu propi vi, després d'haver triomfat amb el seu restaurant La Scala.

El missatge del llibre és clar: 'els somnis els has de tenir perquè si no els tens, mai els podràs arribar a complir'. Jean Leon va ser home avançat al seu temps que va aconseguir convertir-se en el confessor de les estrelles del Hollywood dels anys 50, com James Dean, Paul Newman, Marilyn Monroe, Frank Sinatra, Ronald Reagan, etc.

M'ha agradat conèixer la vida d'aquest personatge que partint del no res va aconseguir crear un imperi a base d'esforç i sacrifici, molt sacrifici. Si no l'heu llegit us el recomano de veritat per descobrir una persona que sí que va aconseguir el seu gran somni americà.

ESPAÑOL:

Es la primera vez que leo a Martí Gironell y creo que no va a ser la última. El libro me ha parecido bien escrito y con un gran trabajo de documentación.

Nos explica la vida de Ceferino Carrión, que es intensa y apasionante, desde que parte de Catalunya y llega a America, donde se convierte en Jean Leon, hasta que regresa al Penedès para elaborar su propio vino, después de haber triunfado con su restaurante La Scala.

El mensaje del libro es claro: 'los sueños los debes tener porque si no los tienes, nunca los llegarás a cumplir'. Jean Leon fue un hombre avanzado a su época que consiguió convertirse en el confesor de las estrellas de Hollywood de los años 50, como James Dean, Paul Newman, Marilyn Monroe, Frank Sinatra, Ronald Reagan, etc.

Me ha gustado conocer la vida de este personaje que partiendo de cero consiguió crear un imperio con esfuerzo y sacrificio, mucho sacrificio. Si no lo habéis leído os lo recomiendo de verdad para que descubráis a una persona que sí que consiguió su sueño americano.



Sinopsi:

Amb vint-i-un anys, Ceferino Carrión fuig de l’Espanya franquista, grisa i asfixiant, buscant aires nous. Després d’intentar-ho diverses vegades aconsegueix embarcar a bord d’un vaixell al port de Le Havre, a França, en direcció als Estats Units, per fer realitat el seu somni. A Nova York canviarà d’identitat i es convertirà en ciutadà nord-americà amb el nom de Jean Leon. A punt de ser cridat a files per anar a la guerra de Corea, torna a fugir a Hollywood, on un seguit de cops de sort el porten a viure a un pam de la glòria, a tocar de les estrelles de cinema que admira i de qui es convertirà en amic i confident. Amb James Dean projecten un restaurant plegats i malgrat la seva mort obrirà La Scala, un establiment que es convertirà en el referent del Hollywood dels anys cinquanta i seixanta, amb estrelles habituals com Paul Newman, Warren Beatty, Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor o els Kennedy. Preocupat per oferir no només un espai de confidencialitat sinó també un servei acurat a les celebrities del Hollywood daurat, Leon torna a Catalunya per comprar uns terrenys al Penedès i elaborar el seu propi vi.

Jean Leon demostrarà, amb una vida de pel·lícula, que amb sacrifici i esforç els somnis són a l’abast de tothom, perquè viurà en una època en què tot és possible.

Va ser en aque­lles festes que va entendre que s’havia d’adaptar a una cultura, a una llengua i a un nou món. Un entorn canviant, un paradís ple de llum, de volun­tat, però també de riscos. Va aprendre a tractar cada persona de manera diferenciada. Era una ha­bilitat gairebé innata que en aquell ambient es transformava en l’eina idònia per triomfar. I va ser decisiu per a ell adoptar el que anomenava l’estil Chester. De mica en mica va reproduir-ne les ma­neres, el comportament, el llenguatge... i hi va imprimir el seu propi segell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada