Gemma de Milena Busquets

Autor/a: Milena Busquets i Tusquets (Barcelona, 1972)

Editorial: Amsterdam

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Espanyol

Traducció: Lurdes Serramià i Fruns

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 168

CATALÀ:

No sé molt bé com posar-me a fer aquesta ressenya. He llegit el llibre gairebé per casualitat perquè no tenia previst llegir-lo, però me'l van deixar i em vaig animar.

Soc d'aquelles persones que quan comencen un llibre i no els agrada el deixen estar, i aquest només l'he acabat perquè és un llibre curt i no és massa pesat de llegir. En aquest sentit compleix amb l'objectiu de l'autora, que en una entrevista deia que no volia avorrir a la gent, no vol fer-se pesada ni donar la llauna.

Gemma és el nom d'una companya d'escola de Milena que va morir de leucèmia amb quinze anys. Aquest llibre pretén ser un homenatge a la noia i a aquella amistat i, en aquest sentit, em sembla un bonic homenatge.

Pel que fa a la història no hi he connectat en cap moment i amb la protagonista tampoc. A més a més, hi ha pel mig una història d'amor (o hauríem de dir de desamor) que tampoc he sabut ben bé com agafar-la.

Com veieu, no us puc recomanar aquest llibre perquè no m'ha aportat res, però si el llegiu i discrepeu amb el que dic m'agradarà saber-ho ;)

ESPAÑOL:

No sé muy bien como empezar a hacer esta reseña. He leído el libro por casualidad porque no tenía previsto hacerlo, pero me lo dejaron y me animé.

Soy de esas personas que cuando empiezan un libro y no les gusta lo dejan estar, y en este caso sólo lo he acabado porque es un libro corto y no se hace pesado. En este sentido cumple con el objetivo de la autora que en una entrevista dijo que no quería aburrir a la gente, no quiere hacerse pesada ni dar la lata.

Gema es el nombre de una compañera de Milena en la escuela que murió de leucemia a los quince años. Este libro pretende ser un homenaje a la chica y a aquella amistad y, en este sentido, me parece un bonito homenaje.

En referencia a la historia debo decir que no he logrado conectarme en ningún momento, y con la protagonista tampoco. Además, por ahí en medio hay una historia de amor (o más bien de desamor) que tampoco he sabido como cogerla.

Como veis, no puedo recomendaros el libro porque no me ha aportado nada, pero si lo leéis y discrepáis con lo que digo me gustará saberlo ;)

Sinopsis:

Les amigues de la infantesa són com pedres precioses, gemmes que custodiem al fons de la memòria i que ens il·luminen des de la distància en el temps.

Una nit càlida d’estiu, més de trenta anys després de la dolorosa mort de la Gemma, que va arribar massa aviat, el seu record emergeix del pou de l'oblit i inunda el present de la narradora com una onada: la seva feina de traductora, els plans de vacances, les amigues, els fills adolescents, els primers petons amb el Bruno, els carrers d'una Barcelona buida a l'estiu. Tot queda paralitzat sota l'ombra del fantasma de la Gema i l'obsessió de la protagonista per reconstruir el passat.

Però, és possible desfer les distàncies que han interposat el temps i la mort? És possible discernir el passat dels paranys que ens para la nostàlgia?