Autor/a: Sandro Veronesi (Florència, 1959)
Editorial: Periscopi
Any de la primera edició: 2020
Llengua original: Italià
Traducció: Pau Vidal
Gènere: Ficció contemporània
Número de pàgines: 320
CATALÀ:
Vaig agafar el llibre amb moltes ganes perquè pensava que seria extraordinari (per la quantitat de vegades que l'havia vist per les xarxes i per les crítiques que havia llegit) però, tot i que vull que quedi clar que m'ha agradat, m'imaginava una altra cosa.
La veritat és que, d'entrada, estava molt descol·locada, no podia agafar-hi el fil, suposo que pels canvis temporals i per la utilització de diferents estils de text: cartes, whatsapps, correus electrònics, etc. De mica en mica m'hi vaig anar endinsant, tot i que durant tota la lectura vaig tenir la sensació que em perdia alguna cosa.
M'han sobrat algunes descripcions que he trobat massa detallades d'alguns aspectes, com per exemple la biografia d'Osamu Tezuka o l'inventari del mobiliari i la decoració del pis dels pares del protagonista 😓
Però en resum i per animar-vos a llegir-lo diré que és una història potent que narra la dura vida del protagonista, en Marco és un supervivent. I, sobretot durant l'intercanvi de cartes amb la Luisa, es fan reflexions molt bones. El final és contundent i emotiu, digne del protagonista.
Espero que el llegiu i que el puguem comentar 😊
ESPAÑOL:
Cogí el libro con muchas ganas porque pensaba que seria extraordinario (por la cantidad de veces qye lo había visto por las redes y por las críticas que había leído) pero, aunque quiero que quede claro que me ha gustado, me había imaginado otra cosa.
La verdad es que, de entrada, estaba muy descolocada, no podía coger el hilo, supongo que por los cambios temporales y por la utilización de diferentes estilos de texto: cartas, whatsapp, correos electrónicos, etc. Poco a poco me fui metiendo en la historia, aunque durante toda la lectura tuve la sensación que me estaba perdiendo alguna cosa.
Me han sobrado algunas descripciones que he encontrado demasiado detalladas de algunos aspectos como por ejemplo la biografía de Osamu Tezuka o el inventario del mobiliario y la decoración del piso de los padres de Marco 😓
Pero como resumen, y para que os animéis a leerlo, diré que es una historia potente que narra la dura vida del protagonista, Marco es un superviviente. Y, sobretodo durante el intercambio de correspondencia con Luisa, se hacen reflexiones muy buenas. El final es contundente y emotivo, digno del protagonista.
Espero que lo leáis y que lo podamos comentar 😊
Sinopsi:
Aquesta és la història d'en Marco Carrera, oftalmòleg italià tocat per la tragèdia, la nostàlgia i l'esperança. La seva vida es veu marcada per grans amors, pèrdues atroces i coincidències fatals que amenacen d'arrossegar-lo en un remolí cada cop més profund. Però en Marco persisteix i lluita per mantenir-se dret i entomar les cartes marcades que li brinda el destí.
El colibrí és una novel·la irònica, brillant i sensible, d'una bellesa absoluta. Sandro Veronesi es consagra com un dels narradors italians més hàbils i profunds dels últims temps i ens ofereix un personatge tan vívid i captivador que està destinat a acompanyar-nos de per vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada