Hipocòndria, mon amour de Xungarro

Autor/a: Xungarro

Editorial: Llibres de l'Índex

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Català

Gènere: Narrativa contemporània

Número de pàgines: 181

CATALÀ:

Un dia, un tal @xungarro es va posar en contacte amb mi per si volia que m'enviés el seu llibre. D'entrada el seu nom em va cridar l'atenció i vaig dir-li que sí sense saber què em trobaria.

El dia que em va arribar a casa i vaig veure la portada, tot i que la vaig trobar fantàstica, vaig pensar: On m'he posat? Però un bon dia, aquest novembre passat, vaig trobar el moment per llegir-lo. I va ser començar-lo i ja no vaig poder parar. No, no és una novel·la negra amb molta intriga, ni una història d'amor ensucrada, és la història d'un hipocondríac i del seu dia a dia, els seus pensaments i sobre les virtuts d'estar malament, tot això, arran de les pandèmies mundials.

I ja em suposo que per una persona que pateix hipocondria viure en aquest món en el context actual no deu ser gens fàcil, però a mi, aquest llibre m'ha servit per passar molt bones estones i, en alguns casos, fer-me un fart de riure.

Escriu amb un to una mica descarat i directe i s'arrisca a parlar una mica de tot, i com ell mateix diu a la contracoberta, sense un criteri clar: de filosofia, política, ciència i societat.

Com us podeu imaginar, us el recomano molt. I si, a més, sou hipocondríacs podreu compartir experiències.

“És a dir, que atenent les darreres investigacions, hem confirmat la màxima aquella de “Voler és poder” i el seu sil·logisme, en aquesta cas nol·logisme, seria “No voler és no poder”. Si volem trobar-nos bé, amb passió, amb ganes i optimisme, tenim grans possibilitats d'aconseguir-ho, i de la mateixa forma, si no volem trobar-nos bé, amb passió, ganes i pessimisme, tenim totes les paperetes d'aconseguir-ho també”.

“El fet que les catàstrofes més dramàtiques del món, vistes a la televisió, reben idèntic tractament que els anuncis de cremes d'hemorroides, cada vegada ens insensibilitza més la ment i el forat del cul”.

ESPAÑOL:

Un día, un tal @xungarro se puso en contacto conmigo por si quería recibir su libro. De entrada su nombre me llamó la atención y le dije que sí sin saber con que me encontraría.

El día que me llegó a casa y vi la portada, aunque la encontré fantástica, pensé: ¿Dónde me he metido? Pero un buen día, el pasado noviembre, encontré un momento para empezarlo, y ya no pude parar. No, no es un novela negra llena de intriga, ni una bonita historia de amor azucarada, es la historia de un hipocondríaco y su día a día, sus pensamientos y sobre las virtudes de estar mal, todo esto, debido a las pandemias mundiales.

Puedo suponer que para una persona que sufre hipocondría vivir en este mundo en el contexto actual, no debe ser para nada fácil, pero a mi, este libro me ha servido para pasar muy buenos ratos y, en algunos casos, echarme unas buenas risas.

Escribe en un tono un poco descarado y directo y se arriesga a hablar un poco de todo, y como el mismo comenta en la contraportada, sin un criterio claro: de filosofía, política, ciencia y sociedad.

Como os podéis imaginar, os lo recomiendo mucho (lástima que creo que sólo está en catalán. Quizás si hay una petición masiva lo traduce porque vale la pena). Y si, además, sois hipocondríacos podréis compartir experiencias.

Me atrevo a traducir unas frases del libro para que os podáis hacer una idea, a ver si puedo captar la esencia:

“Es decir, que atendiendo a la últimas investigaciones, hemos confirmado la máxima aquella que “Querer es poder” y su silogismo, en este caso nologismo, sería “No querer es no poder”. Si queremos encontrarnos bien, con pasión, con ganas y optimismo, tenemos grandes posibilidades de conseguirlo, y de la misma manera, si no queremos encontrarnos bien, con pasión, ganas y pesimismo, tenemos todas las papeletas de conseguirlo también”.

“El hecho que las catástrofes más dramáticas del mundo, vistas en televisión, reciben el mismo trato que los anuncios de cremas para las hemorroides, cada vez nos insensibiliza más la mente y el agujero del culo”.

Sinopsi:

Ací ens hem reunit tots arran de les pandèmies mundials, de la premsa hiperexitada i addicta al MDMA i de l'abundància de la paraula “crisi”, que ja serveix per qualsevol menester. Hipocondria, mon amour! Es presenta doncs com una garbellada de textos estúpids que tracten diferents temes des del punt de vista dels que tenim por “i advocació” a les malalties.

Bé, en realitat no. Només és una excusa barata per a parlar sense un criteri clar de la filosofia, de la política, de la ciència o de la societat. En definitiva, d'un món que sembla estar malalt però que en realitat és imbècil.