Ametlla de Won-Pyung Sohn

Autor/a: Won-Pyung Sohn (Corea del Sud, 1979)

Editorial: Fanbooks/Temas de hoy

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Coreà

Traducció: Anna Puente Llucià/Sunme Yoon

Gènere: Ficció contemporània

Número de pàgines: 192

CATALÀ:

Les històries que parlen d'emocions també m'agraden. És per això que quan vaig veure la portada d'Ametlla i vaig llegir “Com ploren les persones que no poden sentir res?” m'hi vaig llençar de ple...

... i no sabeu com me n'alegro! Perquè he conegut la vida de Seon. Una vida on ha hagut d'aprendre a identificar i interpretar les emocions, perquè un problema de salud fa que ell sigui incapaç de sentir res.

Imagineu-vos una novel·la intensa, molt tendra i dura al mateix temps, plena d'emocions, però sense victimitzar el personatge, tot el contrari, potenciant-lo i fent-lo evolucionar. I com que ell mateix és el narrador de la història t'hi endinses i hi empatitzes molt.

Si us agrada la literatura oriental, serena, intimista i sense massa ornaments, us agradarà. Si us agraden les novel·les que parlen de sentiments i d'evolucions personals, us agradarà. Si us agraden els personatges potents, us agradarà. En definitiva, crec que és una novel·la tan ben escrita i amb un missatge tan bonic que pot agradar a tothom.

Què us sembla, us animeu a llegir-la o ja ho heu fet? Us ha agradat tant com a mi?

ESPAÑOL:

Las historias que hablan de emociones también me gustan. Por eso, cuando vi la portada de Almendra y leí “¿Cómo lloran las personas que no pueden sentir nada?” no pude evitar comprarlo....

… y no sabéis cuanto me alegro! Porque he podido conocer la vida de Yunjae. Una vida en la que ha tenido que aprender a identificar e interpretar las emociones, porque un problema de salud hace que el sea incapaz de sentir nada.

Imaginad una novela intensa, muy tierna y dura al mismo tiempo, llena de emociones, pero sin victimizar al personaje, al contrario, potenciándolo y haciéndolo evolucionar. Y como la narración es en primera persona te adentras y empatizas al máximo.

Si os gusta la literatura oriental, serena, intimista y sin demasiados adornos, os gustará. Si os gustan las novelas que hablan de sentimientos y de evoluciones personales, os gustará. Si os gustan los personajes potentes, os gustará. En definitiva, creo que se trata de una novela tan bien escrita y con un mensaje tan bonito que puede gustar a todo el mundo.

¿Qué os parece, os animáis a leerla o ya lo habéis hecho? ¿Os ha gustado tanto como a mi?

Sinopsi:

En Seon és un jove de setze anys que pateix alexitímia, és a dir, que és incapaç d’experimentar cap emoció. Quan la mare i l’àvia moren, haurà d’enfrontar-se al món tot sol. Fins que coneix en Gon, un noi molt conflictiu que ha estat en centres de menors i que no pot controlar l’agressivitat. Entre tots dos sorgeix una estranya amistat que, contra tot pronòstic, els transformarà.