dilluns, 3 de juliol del 2023

L'anomalia d'Hervé Le Tellier

Autor/a: Hervé Le Tellier (París, 1957)

Editorial: Edicions 62

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Francès

Traducció: Jordi Boixadós Bisbal

Gènere: Ciència ficció

Número de pàgines: 344


CATALÀ:

L'anomalia d'Hervé Le Tellier és una novel·la de ciència ficció que posa els personatges davant d'una situació extraordinària. 

La història comença amb l'aterratge d'un avió als Estats Units, un fet que, a priori, sembla normal. No obstant això, les coses comencen a complicar-se quan tres mesos després, el mateix avió aterra amb els mateixos passatgers. Aquest esdeveniment desconcertant planteja interrogants importants i una sèrie de científics es coordinen per intentar donar-hi resposta.

Els personatges estan molt ben treballats, encara que no els arribem a conèixer d'una manera profunda, i es veuen forçats a enfrontar-se a sí mateixos, literalment. Cada passatger ha de confrontar la seva pròpia existència, i aquesta confrontació entre els dos jo de cada personatge genera reflexions profundes.

Aquesta és una obra oulipiana. OuLiPo (acrònim de "Ouvroir de littérature potentielle", en català seria "Taller de literatura potencial") és un grup francès d'experimentació literària creat el 1960 per l'escriptor Raymond Queneau i el matemàtic François Le Lionnais. Le Tellier és l'actual president d'aquest grup literari.

La veritat és que jo no he sabut apreciar durant la lectura aquesta mena d'escriptura. He llegit que juguen amb l'escriptura i, en aquest cas, Le Tellier, forma una simetria en cada una de les històries dels diferents personatges.

Tot i que no m'agrada llegir ciència ficció la primera part de la novel·la la vaig gaudir molt, però crec que la resta no està a l'alçada, pel meu gust queda una mica deslluïda i, en general, no puc dir que l'he gaudit, per tant, no sabria si recomanar-la.

Coneixíeu l'existència dels oulipians?


ESPAÑOL:

La anomalía de Hervé Le Tellier es una novela de ciencia ficción que pone a los personajes delante de una situación extraordinaria.

La historia empieza con el aterrizaje de un avión en los Estados Unidos, un hecho que, a priori, parece normal. Aunque las cosas empiezan a complicarse cuando tres meses después, el mismo avión aterriza con los mismos pasajeros. Este hecho desconcertante plantea interrogantes importantes y una serie de científicos se coordinan para intentar dar una respuesta.

Los personajes están bien trabajados, aunque no llegamos a conocerlos de manera profunda, y se ven forzados a enfrentarse a si mismos, de manera literal. Cada pasajero debe confrontar su propia existencia, y esta confrontación entre los dos yo de cada personaje genera reflexiones profundas.

Esta es una obra oulipiana. OuLiPo (acrónimo de "Ouvroir de littérature potentielle", en español sería “Taller de literatura potencial”) es un grupo francés de experimentación literaria creado el 1960 por el escritor Raymond Queneau y el matemático François Le Lionnais. Le Tellier es el actual presidente de este grupo literario.

La verdad es que yo no he sabido apreciar durante la lectura este tipo de escritura. He leído que juegan con la escritura y, en este caso, Le Tellier forma una simetría en cada una de las historias de los distintos personajes.

Aunque no me gusta leer ciencia ficción la primera parte de la novela la disfruté, pero creo que el resto no acompaña, para mi gusto queda un poco deslucida y, en general, no puedo decir que la haya disfrutado, por lo tanto, no sé si recomendarla.

¿Conocíais la existencia de los oulipianos?



Sinopsi:

La novel·la revelació de les lletres franceses. Premi Goncourt 2020.

El 10 de març de 2021 els 243 passatgers d'un avió procedent de París aterren a Nova York després de travessar una tempesta terrible durant el vol. Ja a terra, cada un segueix amb la seva vida. Tres mesos més tard, contra tota lògica, un avió idèntic, amb els mateixos passatgers i el mateix equip de vol, apareix en el cel de Nova York. Ningú s'explica aquest fenomen increïble que obliga les autoritats a activar el protocol de seguretat i desfermarà una crisi política, mediàtica i científica de conseqüències desconegudes i durant la qual cada un dels viatgers haurà d'encarar-se amb una versió exacta, tot i que diferent, d'ells mateixos. Una novel·la virtuosa en la qual la lògica es fon amb l'impossible.

dilluns, 12 de juny del 2023

El vol de l'estel de Laetitia Colombani

Autor/a: Laetitia Colombani (Bordeus, 1976)

Editorial: Salamandra

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Francès

Traducció: Valèria Gaillard Francesch

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 208


CATALÀ:

Feia temps que volia llegir el llibre perquè l'anterior que havia llegir de l'autora, La trena, m'havia encantat, però no va ser fins que la Núria me'l va regalar que em vaig decidir a llegir-lo. Des d'aquí Núria, gràcies pel regalàs!

El vol de l'estel és una novel·la que exposa una realitat dura i impactant: l'esclavatge encobert a l'Índia, especialment en el context de les capes més baixes de la societat, amb un enfocament especial en les dones. Aquesta obra  ens transporta a un món on les nenes són obligades a treballar des de ben petites, sense tenir accés a l'educació i passant de ser explotades pels seus pares, i ser obligades a casar-se, a ser explotades pels sogres.

La protagonista de la història és la Lena, una senyora francesa que decideix involucrar-se i ajudar dins de les seves possibilitats. Ens mostra determinació i força i, malgrat les dificultats i els obstacles amb què es troba, fa el que pot per intentar ajudar aquesta societat.

El que m'ha agradat del llibre és que, tot i tractar temes tan durs com l'esclavatge, transmet optimisme. A través dels personatges i les seves històries, l'autora reflecteix el poder de la solidaritat, la resiliència i la lluita per la justícia.

La narrativa de Colombani és captivadora i emotiva, i encara que potser no he connectat tant amb aquesta obra com vaig fer-ho amb La trena, aconsegueix emocionar. Els detalls de la vida quotidiana i les descripcions ens transporten a l'Índia.

En resum, aquesta és una novel·la impactant que tracta l'esclavatge encobert a l'Índia i la lluita per la llibertat i la dignitat de les dones. És un llibre que, a més d'entretenir, ens fa reflexionar.

Us heu animat ja a llegir Colombani?


ESPAÑOL:

Hacía tiempo que quería leer el libro porque el anterior de la autora, La trenza, me había encantado, pero no fue hasta que Núria me lo regaló que me decidí a leerlo. ¡Desde aquí Núria, gracias por el regalazo!

El vuelo de la comenta es una novela que expone una realidad dura e impactante: la esclavitud encubierta en la India, especialmente en el contexto de las capas sociales más bajas, con un enfoque especial en las mujeres. Esta obra nos transporta a un mundo donde las niñas son obligadas a trabajar desde pequeñas, sin acceso a la educación y pasando de ser explotadas por sus padres, y ser obligadas a casarse, a ser explotadas por los suegros.

La protagonista de la historia es Léna, una mujer francesa que decide involucrarse y ayudar dentro de sus posibilidades. Nos muestra determinación y fuerza, y aunque se encuentra con dificultades y obstáculos, hace todo lo posible para intentar ayudar a esta sociedad.

Lo que me ha gustado del libro es que, aunque los temas que trata son duros, transmite optimismo. A través de los personajes y sus historias, la autora refleja el poder de la solidaridad, la resiliencia y la lucha por la justicia.

La narrativa de Colombani es cautivadora y emotiva, y aunque no he conectado tanto con esta obra como lo hice con La trenza, consigue emocionar. Los detalles de la vida cotidiana y las descripciones nos transportan a la India.

Resumiendo, es una novela impactante que trata sobre la esclavitud encubierta y la lucha por la libertad y la dignidad de las mujeres. Es un libro que, además de entretener, nos hace reflexionar.

¿Os habéis animado a leer a Colombani?



Sinopsi:

Després del drama que ha dinamitat la seva existència, Léna decideix deixar-ho tot i emprèn un viatge al golf de Bengala. Perseguida pels fantasmes del passat, no troba una mica de pau fins que, a l'alba, s'acosta a nedar a les aigües de l'Índic, on una nena juga amb un estel tots els matins.

Un dia, a punt d'ofegar-se arrossegada pel corrent, Léna sobreviu miraculosament gràcies a l'avís de la petita i la intervenció de la Xarxa Brigade, un grup femení d'autodefensa que s'entrenava pels voltants. Agraïda, es posa en contacte amb la nena i descobreix que treballa sense descans en un restaurant. Mai ha anat a escola i s'ha tancat en un mutisme absolut.

Què amaga el seu silenci? Quina és la seva història?

divendres, 9 de juny del 2023

L'esdeveniment d'Annie Ernaux

Autor/a: Annie Ernaux (Lillebonne, Normandía, 1940)

Editorial: Angle Editorial

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Francès

Traducció: Valèria Gaillard

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 96

Nobel de literatura 2022


CATALÀ:

Aquesta és una obra impactant, escrita des de l'experiència personal, que ens transporta a la França dels anys seixanta, una època en què l'avortament era il·legal i, a més a més, tabú. Ernaux  reivindica la necessitat de protegir els drets de les dones i de decidir sobre el seu propi cos. 

Parla sobre l'avortament clandestí i de les emocions viscudes per ella mateixa durant aquesta experiència i aconsegueix una connexió total, tant que, sense haver passat per la seva experiència, he empatitzat totalment amb ella.

Trobo que és un llibre valent i, encara que ens sembli que actualment no és així, també necessari perquè posa damunt la taula una problemàtica social existent. Sí que és cert que actualment l'avortament no és tant tabú com anys enrere, però sí que continua sent un estigma.

Des d'aquí vull donar les gràcies a l'autora per la seva valentia i per escriure sobre l'avortament d'una manera tan oberta i sincera.

Com us podeu imaginar és un llibre que us recomano. Continuaré llegint a l'autora segur, tinc a la pila de pendents Els anys, l'heu llegit? Què us ha semblat?


ESPAÑOL:

Esta es una obra impactante, escrita desde la experiencia personal, que nos transporta a la Francia de los años sesenta, una época en la que el aborto era ilegal y tabú. Ernaux reivindica la necesidad de proteger los derechos de las mujeres y de decidir sobre su propio cuerpo.

Habla sobre el aborto clandestino y de las emociones vividas por ella misma durante esta experiencia y consigue una conexión total, tanto que, sin haber pasado por su experiencia, he empatizado totalmente con ella.

Creo que es un libro valiente y, aunque nos parezca que actualmente no es así, también necesario porque pone encima de la mesa un problema social existente. Sí que es cierto que hoy en día no es tan tabú como años atrás, pero sí que continúa siendo un estigma.

Desde aquí quiero dar las gracias a la autora por su valentía y por escribir sobre el aborto de una manera tan abierta y sincera.

Como podéis imaginaros es un libro que os recomiendo. Continuaré leyendo a la autora seguro, tengo en el montón de pendientes Los años, ¿lo habéis leído? ¿Qué os ha parecido?.




Sinopsi:

«UNIVERSAL, PRIMITIVA I VALENTA, ÉS UNA OBRA FEROTGEMENT SACSEJADORA [...]. HAURIA DE SER UNA LECTURA OBLIGATÒRIA.» - FINANCIAL TIMES Quan Annie Ernaux va quedar-se embarassada als 23 anys va tenir clar que no era el que volia i que a França desfer-se'n era il·legal. En aquest relat, rememora una de les experiències més trasbalsadores i controvertides que pot viure una dona, un esdeveniment que transcendeix el seu cos: l'avortament en una societat que el castigava, ja que era alhora tabú, estigma i delicte. Amb la seva prosa lúcida Ernaux explora els sentiments de soledat i por que van tenyir aquell episodi: com va haver d'ocultar el seu estat als pares, buscar sola les solucions davant la indolència dels seus companys, suposadament progressistes, i esquivar la hipocresia social i el dolor de sentir-se jutjada per tothom, incloent-hi els metges. Un testimoni minuciós i estremidor narrat amb sinceritat, concisió i honestedat sobre com la societat pot negar la capacitat de decidir d'una dona i la violència física i emocional que això comporta. «L'autèntic objectiu de la meva vida tal vegada és aquest: que el meu cos, les meves sensacions i els meus pensaments esdevinguin escriptura.» - Annie Ernaux «Connecta el dolor i la indignitat de la seva experiència amb la consciència de classe, el poder i el patriarcat.» - The Observer.

dijous, 8 de juny del 2023

Aterratge d'Eva Piquer

Autor/a: Eva Piquer Vinent (Barcelona, 1969)

Editorial: Club Editor

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Català

Gènere: Literatura catalana

Número de pàgines: 160


CATALÀ:

En aquest llibre l'Eva Piquer tracta el tema del dol, de la reconstrucció emocional després d'una pèrdua. Ens explica les diverses facetes i ens transmet les emocions que envolten a la protagonista en aquest procés tan complex i tan personal.

En el meu cas no m'he sentit massa identificada amb el llibre. El dol és una experiència molt personal i les meves vivències no han estat les mateixes de l'autora i això ha fet que no hagi acabat d'entrar del tot en el llibre. No obstant això, entenc que cada persona viu el dol de manera diferent, i que el que a mi no m'ha transmès pugui fer-ho a algú altre.

Tot i que no m'he sentit connectada amb la història, crec que aquest llibre pot ser útil i beneficiós per a altres persones. Per tant, el recomanaria a aquelles que estiguin interessades o tinguin necessitat de llegir sobre el tema perquè té un valor sentimental bastant potent.

La història paral·lela, narrada pel mateix protagonista dels fets ocorreguts l'any 1973, sobre un avió caigut a Islàndia m'ha agradat i crec que li dona una mica d'aire a aquesta història tan introspectiva.


ESPAÑOL:

En este libro Eva Piquer trata el tema del duelo, de la reconstrucción emocional después de una pérdida. Nos cuenta las diferentes facetas i nos transmite las emociones que envuelven a la protagonista en este proceso tan complejo y personal.

En mi caso no me he sentido muy identificada con el libro. El duelo es una experiencia muy personal y mis vivencias no han sido las mismas que las de la autora y esto ha hecho que no haya acabado de entrar del todo en el libro. Aunque a mi no me haya acabado de convencer, entiendo que cada persona vive el duelo de manera diferente y lo que a mi no me ha transmitido nada pueda hacerlo a alguna otra persona.

No me he sentido conectada con la historia, pero creo que este libro puede ser útil y beneficiosa para otras personas. Por lo tanto, lo recomendaría a aquellas que estén interesadas o tengan la necesidad de leer sobre el tema porque tiene un valor sentimental bastante potente.

La historia paralela, narrada por el mismo protagonista de los hechos acaecidos el año 1973, sobre un avión caído en Islandia me ha gustado y creo que le da un poco de aire a esta historia tan introspectiva.



Sinopsi:

La decisió que pren en aquell cafè és radicalment contrària a la seva manera de fer: sense pensar-s’ho, diu que sí a un viatge amb tres desconeguts. Van a fotografiar-se dins la carcassa d’un avió que va caure el 1973. Era a Islàndia, en una costa de penya-segats continus, i conduïa un pilot inexpert de vint-i-sis anys. No va morir ningú.

Aquesta història l’apassiona i atia el vell instint de furgar. Escriu a Gregory Fletcher, el jove pilot de mig segle enrere. I ell li contesta.

L’intercanvi entre aquestes dues persones allunyades per tot —la geografia, el temps històric, la condició, i una pandèmia per torna— produeix un joc de miralls. Afloren preguntes com no se’n fan en la vida corrent. Sobre la possibilitat de la desgràcia, sempre. Sobre el coneixement que alguns tenen del fons del pou. Sobre la impossibilitat aparent de sortir-ne, i sobre el flux imperiós de la vida, d’atzar en atzar.

Concreta, exacta i tibant, aquesta novel·la indaga en la gran por que centra qualsevol vida. Ho fa portada per un impuls, la voluntat de veure-hi. T’empeny i et sosté com un braç: sense defallir.

dijous, 1 de juny del 2023

Sota la mar salada de Sergi Caparrós

Autor/a: Sergi Caparrós (Barcelona, 1985)

Editorial: Rosa dels vents

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 384


CATALÀ:

Amb una mica de retard respecte al que tenia previst vull agrair al Sergi l'oportunitat que m'ha donat de poder-me capbussar en la seva obra.

Sota la mar salada és una apassionant novel·la que transcorre en dues línies temporals i que combina els elements d'aventura, misteri, corrupció, secrets familiars, tràfic d'antiguitats... en un escenari marí al Cap de Creus. Ens transporta a un món de tresors perduts amagats en les profunditats de l'oceà.

La trama es desenvolupa amb intriga i tensió i està plena de girs que m'han tingut enganxada des de la primera pàgina.

M'ha sorprès que, tot i ser la primera novel·la de l'autor, està molt ben escrita. Capítols curts i molt diàleg que fan que sigui una lectura amena i, com ja us he dit, trobareu molta intriga que va creixent al llarg de la història.

Les descripcions, totalment encertades, m'han fet sentir al lloc, fins i tot he arribat a endinsar-me dins mar a buscar l'Encalladora.

Us agradaria explorar els tresors del fons del mar?


ESPAÑOL:

Más tarde de lo que tenía previsto quiero agradecer a Sergi la oportunidad que me ha dado de poderme zambullir en su obra.

Sota la mar salada es una apasionante novela que transcurre en dos líneas temporales y que combina los elementos de aventura, misterio, corrupción, secretos familiares, tráfico de antigüedades, etc... en un escenario marino en el Cap de Creus. Nos transporta a un mundo de tesoros perdidos escondidos en las profundidades del océano.

La trama se desarrolla con intriga y tensión y está llena de giros que me han tenido enganchada desde la primera página.

Me ha sorprendido que, siendo como es la primera novela del autor, está muy bien escrita. Capítulos cortos y mucho diálogo hacen que sea una lectura amena y, como ya os he contado, encontraréis mucha intriga que va aumentando a lo largo de la historia.

Las descripciones, totalmente acertadas, me han hecho sentir que estaba en el sitio, hasta he llegado a adentrar-me en el mar a buscar la Encalladora.

¿Os gustaría explorar tesoros en el fondo del mar?


Sinopsi:

El juny del 1929 un misteriós papir irromp a la vida del Ramon i l'Andreu capgirant-ho tot. Pare i fill desconeixen el valor de l'objecte, però els queda clar que és únic quan hauran de fugir de traficants d'antiguitats i de policies corruptes per protegir l'antigalla. El papir sembla contenir la clau per resoldre molts misteris.

Per començar, l'estranya mort dels pares d'en Ramon.

dimecres, 31 de maig del 2023

Les gratituds de Delphine de Vigan

Autor/a: Delphine de Vigan (Boulogne-Billancourt, França, 1966)

Editorial: Grup 62

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Francès

Traducció: Jordi Martín Lloret

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 160



CATALÀ:

Aquesta és una novel·la que explora les complexitats de les relacions humanes i l'impacte que tenen en la nostra vida. Ens fa reflexionar sobre el pas del temps i l'amor, sobre les relacions humanes.

És una història profunda però àgil de llegir gràcies als diàlegs. La Michka pateix afàsia i això fa que sovint confongui les paraules, aquest trastorn del llenguatge la converteix en un personatge afable.

La connexió amb tots els personatges ha estat total, són tots molt entranyables i les seves relacions són potents. És a través d'aquestes relacions i de les reflexions que fan que ens permet conèixer els seus sentiments.

De Vigan ens fa adonar de la importància de ser agraïts perquè som animals socials i la gratitud crea vincles molt poderosos. També m'ha agradat força la manera com parla de la vellesa.

Aquest llibre m'ha agradat molt més que l'anterior que havia llegit de l'autora, Els nens són reis. M'ha semblat més emotiu i profund i, sense cap dubte, continuaré llegint a De Vigan.

Alguna recomanació?



ESPAÑOL:

Esta es una novela que explora las complejidades de las relaciones humanas y el impacto que generan en nuestra vida. Nos hace reflexionar sobre el paso del tiempo y el amor, sobre las relaciones humanas.

Es una historia profunda pero ágil de leer gracias a los diálogos. La Michka padece afasia y esto hace que a menudo confunda las palabras, este trastorno del lenguaje la convierte en un personaje afable.

La conexión con todos los personajes ha sido total, son todos muy entrañables y sus relaciones son potentes. Es a través de estas relaciones y de las reflexiones que hacen que nos permite conocer sus sentimientos.

De Vigan nos hace ver la importancia de ser agradecidos porque somos animales sociales y la gratitud crea vínculos muy poderosos. También me ha gustado mucho la manera como habla de la vejez.

Este libro me ha gustado mucho más que el anterior que había leído de la autora, Els nens són reis. Me ha parecido más emotivo y profundo y, sin duda, continuaré leyendo a De Vigan.

¿Alguna recomendación?






Sinopsi:


"T’has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò? Un gràcies de veritat. L’expressió de la teva gratitud, del teu reconeixement, del teu deute." En la seva nova novel·la, Delphine de Vigan escruta la intimitat i els llaços de lleialtat, fidelitat i afecte que devem a les persones que han format part de la nostra vida. Michka, una dona gran, va perdent la seva habilitat per parlar. Dues persones l'acompanyen: la Marie, una noia jove molt propera a ella, i en Jerôme, el seu logopeda.

dimarts, 30 de maig del 2023

Jardí vora el mar de Mercè Rodoreda

Autor/a: Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 1908 - Girona, 1983)

Editorial: Club Editor

Any de la primera edició: 2000

Llengua original: Català

Gènere: Literatura catalana

Número de pàgines: 172


CATALÀ:

He tornat a llegir Rodoreda perquè enguany es commemora el 40è aniversari de la seva mort i aquest ha sigut el meu petit homenatge. He llegit Jardí vora el mar, la primera novel·la que va escriure després de la postguerra.

El cert és que aquesta segona novel·la que llegeixo de l'autora l'he trobat una mica densa o, més que densa, lenta. Es centra en les reflexions d'un jardiner sobre la seva vida i sobre allò que observa de la família burgesa que estiueja en una casa vora el mar, del jardí de la qual ell té cura. El narrador esdevé un espectador i ens explica el que observa, aquesta tècnica s'anomena behaviorisme. Descriu unes vides tristes i avorrides, de persones que han tingut una infantesa feliç i de la que es parla constantment amb nostàlgia. Les seves vides d'adults, encara que no ho sembli, són avorrides.

Entenc que la riquesa literària de Rodoreda és el que fa que sigui tan valorada però a mi m'agraden les històries on hi ha molta acció i, aquí, no és dona el cas.

Com a resum, a mi Rodoreda.... pse, ni sí ni no, ni blanc ni negre.

I vosaltres, gaudiu llegint-la?


ESPAÑOL:

He vuelto a leer Rodoreda porque este año se conmemoran los 40 años de su muerte y este ha sido mi pequeño homenaje. He leído Jardí vora el mar, la primera novela que escribió después de la posguerra.

Lo cierto es que esta segunda novela que leo de la autora me ha parecido un poco densa o, más que densa, lenta. Se centra en las reflexiones de un jardinero sobre su vida y sobre lo que observa de la familia burguesa que veranea en una casa al lado del mar, el jardín de la cual él cuida. El narrador se transforma en un espectador y nos explica lo que observa, esta técnica se llama behavorismo. Describe vidas tristes y aburridas, de personas que han tenido una infancia feliz y de la cual hablan constantemente con nostalgia. Sus vidas de adulto, aunque no lo parezca, son vacías.

Entiendo que la riqueza literaria de Rodoreda es la que hace que la valoren tanto, pero a mí me gustan las historias en las que hay mucha acción y, aquí, esto no ocurre.

Como resumen, a mi Rodoreda... pse, ni sí ni no, ni blanco ni negro.

I vosotr@s, disfrutáis leyéndola?




Sinopsi:

Un vell jardiner observa durant sis estius la vida d'una família rica en una torre vora el mar. Les festes se succeeixen, els amics excèntrics desfilen, la bellesa del jardí sembla que els ofereixi el paradís a la terra. Però sota l'alegria coven realitats que no respecten res, ni rics ni pobres, ni senyors ni criats: el fracàs de l'amor i la cruesa de l'instint de supervivència. Amb un postfaci de Roser Porta.