Les gratituds de Delphine de Vigan

Autor/a: Delphine de Vigan (Boulogne-Billancourt, França, 1966)

Editorial: Grup 62

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Francès

Traducció: Jordi Martín Lloret

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 160

CATALÀ:

Aquesta és una novel·la que explora les complexitats de les relacions humanes i l'impacte que tenen en la nostra vida. Ens fa reflexionar sobre el pas del temps i l'amor, sobre les relacions humanes.

És una història profunda però àgil de llegir gràcies als diàlegs. La Michka pateix afàsia i això fa que sovint confongui les paraules, aquest trastorn del llenguatge la converteix en un personatge afable.

La connexió amb tots els personatges ha estat total, són tots molt entranyables i les seves relacions són potents. És a través d'aquestes relacions i de les reflexions que fan que ens permet conèixer els seus sentiments.

De Vigan ens fa adonar de la importància de ser agraïts perquè som animals socials i la gratitud crea vincles molt poderosos. També m'ha agradat força la manera com parla de la vellesa.

Aquest llibre m'ha agradat molt més que l'anterior que havia llegit de l'autora, Els nens són reis. M'ha semblat més emotiu i profund i, sense cap dubte, continuaré llegint a De Vigan.

Alguna recomanació?

ESPAÑOL:

Esta es una novela que explora las complejidades de las relaciones humanas y el impacto que generan en nuestra vida. Nos hace reflexionar sobre el paso del tiempo y el amor, sobre las relaciones humanas.

Es una historia profunda pero ágil de leer gracias a los diálogos. La Michka padece afasia y esto hace que a menudo confunda las palabras, este trastorno del lenguaje la convierte en un personaje afable.

La conexión con todos los personajes ha sido total, son todos muy entrañables y sus relaciones son potentes. Es a través de estas relaciones y de las reflexiones que hacen que nos permite conocer sus sentimientos.

De Vigan nos hace ver la importancia de ser agradecidos porque somos animales sociales y la gratitud crea vínculos muy poderosos. También me ha gustado mucho la manera como habla de la vejez.

Este libro me ha gustado mucho más que el anterior que había leído de la autora, Els nens són reis. Me ha parecido más emotivo y profundo y, sin duda, continuaré leyendo a De Vigan.

¿Alguna recomendación?

Sinopsi:

"T’has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò? Un gràcies de veritat. L’expressió de la teva gratitud, del teu reconeixement, del teu deute." En la seva nova novel·la, Delphine de Vigan escruta la intimitat i els llaços de lleialtat, fidelitat i afecte que devem a les persones que han format part de la nostra vida. Michka, una dona gran, va perdent la seva habilitat per parlar. Dues persones l'acompanyen: la Marie, una noia jove molt propera a ella, i en Jerôme, el seu logopeda.