Jardí vora el mar de Mercè Rodoreda

Autor/a: Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 1908 - Girona, 1983)

Editorial: Club Editor

Any de la primera edició: 2000

Llengua original: Català

Gènere: Literatura catalana

Número de pàgines: 172

CATALÀ:

He tornat a llegir Rodoreda perquè enguany es commemora el 40è aniversari de la seva mort i aquest ha sigut el meu petit homenatge. He llegit Jardí vora el mar, la primera novel·la que va escriure després de la postguerra.

El cert és que aquesta segona novel·la que llegeixo de l'autora l'he trobat una mica densa o, més que densa, lenta. Es centra en les reflexions d'un jardiner sobre la seva vida i sobre allò que observa de la família burgesa que estiueja en una casa vora el mar, del jardí de la qual ell té cura. El narrador esdevé un espectador i ens explica el que observa, aquesta tècnica s'anomena behaviorisme. Descriu unes vides tristes i avorrides, de persones que han tingut una infantesa feliç i de la que es parla constantment amb nostàlgia. Les seves vides d'adults, encara que no ho sembli, són avorrides.

Entenc que la riquesa literària de Rodoreda és el que fa que sigui tan valorada però a mi m'agraden les històries on hi ha molta acció i, aquí, no és dona el cas.

Com a resum, a mi Rodoreda.... pse, ni sí ni no, ni blanc ni negre.

I vosaltres, gaudiu llegint-la?

ESPAÑOL:

He vuelto a leer Rodoreda porque este año se conmemoran los 40 años de su muerte y este ha sido mi pequeño homenaje. He leído Jardí vora el mar, la primera novela que escribió después de la posguerra.

Lo cierto es que esta segunda novela que leo de la autora me ha parecido un poco densa o, más que densa, lenta. Se centra en las reflexiones de un jardinero sobre su vida y sobre lo que observa de la familia burguesa que veranea en una casa al lado del mar, el jardín de la cual él cuida. El narrador se transforma en un espectador y nos explica lo que observa, esta técnica se llama behavorismo. Describe vidas tristes y aburridas, de personas que han tenido una infancia feliz y de la cual hablan constantemente con nostalgia. Sus vidas de adulto, aunque no lo parezca, son vacías.

Entiendo que la riqueza literaria de Rodoreda es la que hace que la valoren tanto, pero a mí me gustan las historias en las que hay mucha acción y, aquí, esto no ocurre.

Como resumen, a mi Rodoreda... pse, ni sí ni no, ni blanco ni negro.

I vosotr@s, disfrutáis leyéndola?

Sinopsi:

Un vell jardiner observa durant sis estius la vida d'una família rica en una torre vora el mar. Les festes se succeeixen, els amics excèntrics desfilen, la bellesa del jardí sembla que els ofereixi el paradís a la terra. Però sota l'alegria coven realitats que no respecten res, ni rics ni pobres, ni senyors ni criats: el fracàs de l'amor i la cruesa de l'instint de supervivència. Amb un postfaci de Roser Porta.