Quartet de tardor de Barbara Pym

Autor/a: Barbara Mary Crampton Pym (Oswestry, Regne Unit, 1913 - Oxford, Regne Unit, 1980)

Editorial: Les Hores

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Anglès

Traducció: Dolors Udina

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 232

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Un dels llibres que volia llegir a la tardor i que he acabat llegint a l'hivern és Quartet de Tardor. Va ser una de les compres de la Setmana del Llibre en Català i, la veritat, tenia moltes ganes de llegir-lo.

Ens trobem amb quatre protagonistes, companys de feina i en una edat pròxima a la jubilació. Tots quatre, dues dones i dos homes, són persones solitàries sense entorn social ni gairebé familiar. Un llibre escrit a partir d'escenes quotidianes del seu dia a dia.

Tot i que comparteixen moltes coses no tenen una relació estreta i això ens porta a avaluar els llaços afectius propis, o com a mínim a mi m'ha passat. Considero que tinc una vida social prou àmplia però m'ha fet pensar en aquelles persones que no tenen amb qui compartir la vellesa. L’Edwin, en Norman, la Letty i la Marcia són persones a les quals la societat els gira l'esquena o bé senten que la gent s'apiada d'ells.

És una història trista, però no així la novel·la que va fluint i fins i tot es permet algun punt sarcàstic. M'ha recordat les novel·les de Kent Haruf on s'explica vides tristes però sense dramatitzar.

I vosaltres, us considereu persones solitàries o teniu por a arribar soles a la vellesa?

ESPAÑOL:

Uno de los libros que quería leer en otoño y que he acabo de leer en invierno es este. Fue uno de los libros que compré en La Setmana del Llibre en Català y que tenía muchas ganas de leer.

Nos encontramos delante a cuatro protagonistas, compañeros de trabajo y con una edad próxima a la jubilación. Los cuatro, dos mujeres y dos hombres, son personas solitarias sin un entorno social y casi ni familiar, y el libro está escrito a partir de escenas cotidianas de su día a día.

Aunque comparten muchas cosas no tienen una relación estrecha y esto nos lleva a evaluar los lazos afectivos propios, o es lo que me ha pasado a mi. Considero que tengo una vida social amplia pero me ha hecho pensar en aquellas personas que no tienen con quien compartir la vejez, Edwin, Norman, Letty y Marcia son personas a las que la sociedad les da la espalda o bien sienten que la gente se apiada de ellas.

Es una historia triste, pero no tanto la novela que va fluyendo y hasta se permite algún toque sarcástico. Me ha recordado a las novelas de Kent Haruf en las que se explican vidas tristes pero sin dramatizar.

¿Os consideráis personas solitarias o tenéis miedo a llegar solas a la vejez?

Sinopsi:

L’Edwin, en Norman, la Letty i la Marcia treballen a la mateixa oficina de Londres,  superen la seixantena i estan a punt de jubilar-se. No tenen parella i no viuen amb cap membre de la seva família propera, però pateixen el mateix problema: la soledat.

Mentre han estat treballant junts, cap dels quatre no ha cedit a l’impuls humà de conèixer els altres i establir-hi una relació d’amistat. I quan arriba la jubilació de les dues dones del quartet, la seva quotidianitat canvia.

D’una manera entranyable, punyent, satírica i amb molt d’humor, Pym ens condueix a través de les petites vides dels protagonistes i de la façana que han aixecat per defensar-se del món exterior. Tanmateix, hi ha un optimisme obstinat en els seus personatges, que els permetrà trobar, de diferents maneres, una mena d’esperança.

L’enginy i la sensibilitat de Barbara Pym són els aspectes més brillants de Quartet de tardor.

Aquesta novel·la és un advertiment contra el fet de deixar que la nostra vida sigui massa petita i privada.

Hözuki, la librería de Mitsuko de Aki Shimazaki

Autor/a: Aki Shimazaki (Gifu, Japó, 1954)

Editorial: Nórdica Libros

Any de la primera edició: 2017

Llengua original: Francès

Traducció: Íñigo Jáuregui

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 128

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Aquesta és una novel·la breu que ens explica una història aparentment senzilla. Això es dona en moltes novel·les asiàtiques, ens expliquen uns fets quotidians amb una gran serenitat i quan has acabat la lectura i hi reflexiones t'adones que amaguen molt més.

En aquest cas l'autora parla de les diferents maneres de viure la maternitat, d'errors que es cometen, d'esforços que s'han de fer, d'empatia, de diversitat, i de les diverses relacions entre mares i fills. També de filosofia i de religió.

Ens explica els dos tipus d'escriptura que conviuen a Japó, hiragana (escriptura sil·làbica japonesa) i kanji (ideogrames xinesos), i com una mateixa paraula es pot escriure de manera diferent i tenir significats diferents, i ens parla de les interpretacions del llenguatge. 

Tot això utilitzant un estil sobri, com solen escriure els autors orientals, i carregat de misteri. Va desvelant els fets a poc a poc, cada cosa al seu moment a través de les vides d'uns personatges molt ben definits.

Definitivament, una altra petita joia de la literatura japonesa (tot i que l'autora escriu en francès i viu a Canadà) que no puc deixar de recomanar-vos.

ESPAÑOL:

Esta es una novela breve que nos explica una historia aparentemente sencilla. Esto ocurre en muchas novelas asiáticas, nos explican unos hechos cotidianos con una gran serenidad y cuando has acabado de leer y reflexionas te das cuenta que esconden mucho más.

En este caso la autora habla de diferentes formas de vivir la maternidad, de errores que se comenten, de esfuerzos que hay que hacer, de empatía, de diversidad, y de las diversas relaciones entre madres e hijos. También de filosofía y de religión.

Nos explica los dos tipos de escritura que conviven en Japón, hiragana (escritura silábica japonesa) y kanji (ideogramas chinos), y como una misma palabra se puede escribir de manera diferente y tener significados diferentes, y nos habla de las interpretaciones del lenguaje.

Todo esto utilizando un estilo sobrio, como suele ser el de los autores orientales, y cargado de misterio. Va desvelando los hechos poco a poco, cada cosa en su justo momento a través de las vidas de unos personajes muy bien definidos.

Definitivamente, esta es otra de las pequeñas joyas de la literatura japonesa (aunque la autora escribe en francés y vive en Canadá) que no puedo evitar recomendaros.

Sinopsis:

Mitsuko tiene una librería de lance especializada en obras filosóficas. Allí pasa los días serenamente con su madre y Tarô, su hijo sordomudo. Cada viernes por la noche, sin embargo, se convierte en camarera en un bar de alterne de alta gama. Este trabajo le permite asegurarse su independencia económica, y aprecia sus charlas con los intelectuales que frecuentan el establecimiento. Un día, una mujer distinguida entra a la tienda acompañada por su hija pequeña. Los niños se sienten inmediatamente atraídos entre ellos. Ante la insistencia de la señora y por complacer a Tarô, a pesar de que normalmente evita hacer amistades, Mitsuko aceptará volver a verlos. Este encuentro podría poner en peligro el equilibrio de su familia. Aki Shimazaki sondea aquí la naturaleza del amor maternal. Con gran sutileza, cuestiona la fibra y la fuerza de los lazos.

Navidades trágicas de Agatha Christie

Autor/a: Agatha Christie (Torquay, Anglaterra, 1890 – Wallingford, 1976)

Editorial: Espasa

Any de la primera edició: 2018

Llengua original: Anglès

Traducció: José Mallorquí Figuerola

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 208

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Primera ressenya de l'any i la faig d'una novel·la negra nadalenca. Per cert, espero que tingueu un feliç any 2022 ple de bones lectures!

Per mi sempre és un encert i un plaer llegir alguna novel·la d'Agatha Christie, no tant per la seva qualitat literària però sí per les bones estones que em fa passar. Com a la resta de les seves obres, aquesta està plena de misteri i de suspens i hi intervenen molts personatges, cada un d'ells amb la seva peculiaritat que el fa ser sospitós en un moment o altre.

L'actuació del detectiu Poirot és impecable, i a això ja ens té acostumats. Va desgranant cada un dels detalls fent que tothom sembli sospitós i, al moment després, aportant les proves per alliberar-lo de la sospita, fins que troba la persona que ha comès el crim.

Si no heu descobert a l'autora us la recomano perquè les seves lectures són entretingudes, i si l'heu descobert, digueu-me quin dels seus llibres us ha agradat més. Jo em quedo amb dos clàssics, Assassinat a l'Orient Express i Deu negrets.

ESPAÑOL:

Primera reseña del año y la hago de una novela negra navideña. Por cierto, espero que tengáis un feliz año 2022 lleno de buenas lecturas.

Para mi siempre es un acierto y un placer leer alguna novela de Agatha Christie, no tanto por su calidad literaria pero sí por los buenos ratos que paso. Como en el resto de sus obras, esta está llena de misterio y suspense, e intervienen muchos personajes, cada uno de ellos con su peculiaridad que, en algún que otro momento, me ha parecido sospechoso.

La actuación del detective Poirot es impecable, y a esto ya estamos acostumbrados. Desgrana cada uno de los detalles haciendo que todos los implicados parezcan sospechosos y, al momento siguiente, aporta las pruebas necesarias para librarlo de toda sospecha, hasta dar con la persona que ha cometido el crimen.

Si no habéis descubierto a la autora os la recomiendo porque sus lecturas son muy entretenidas, y si la habéis descubierto, contadme cual de sus libros os ha gustado más. Yo me quedo con dos de sus clásicos, Asesinato en el Orient Express y Diez negritos.

Sinopsis:

Un asesinato brutal resuelto de forma soberbia.

Es Nochebuena y la reunión familiar de los Lee se ve interrumpida por un estruendo seguido de un grito que proviene del piso de arriba. En una de las habitaciones, el cuerpo del despótico patriarca Simeon Lee descansa sobre un charco de sangre, con un corte en la garganta.Cuando llega, Poirot se encuentra con una atmósfera de desconfianza y sospechas mutuas. Parece que todo el mundo tenía sus razones para odiar al anciano. 

Novel·la d'escacs de Stefan Zweig

Autor/a: Stefan Zweig (Viena, 1881 – Petròpolis, Brasil, 1942)

Editorial: Quaderns crema

Any de la primera edició: 1987

Llengua original: Alemany

Traducció: Manuel Lobo

Gènere: Ficció clàssica

Número de pàgines: 104

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Aquest és l'últim llibre que va escriure Zweig i va ser publicat després de la seva mort.

Es tracta d'una història d’obsessions i de tortures psicològiques. El protagonista és un personatge turmentat durant el nazisme, sotmès a llargs interrogatoris i tortures mentals.

En descobrir un llibre d'escacs i a base de jugar patides en solitari, passa les hores fins que això es converteix en una obsessió. Zweig, un cop més, ens transmet a la perfecció els sentiments del senyor B a través d'una narració molt precisa en primera persona.

No és dels llibres de l'autor que més m'ha agradat (per ara em quedo amb Carta d'una desconeguda 💔) però manté la seva essència, la seva delicadesa en la narració dels sentiments i el seu estil elegant us deixarà meravellats.

De veritat que, si encara no ho heu fet, us animo a descobrir aquest autor tan complert. Dins de la seva obra podeu trobar gèneres tan diversos com la novel·la, l'assaig o les biografies.

Us animeu a llegir-lo?

ESPAÑOL:

Este es el último libro que escribió Zweig y fue publicado después de su muerte.

Se trata de una historia de obsesiones y de torturas psicológicas. El protagonista es un personaje atormentado durante el nacismo, sometido a largos interrogatorios y torturas mentales.

Cuando descubrió un libro de ajedrez y al is jugando partidas en solitario, pasa las horas hasta que esto se convierte en una obsesión. Zweig, una vez más, nos transmite a la perfección los sentimientos del señor B a través de una narración muy precisa hecha en primera persona.

No es de los libros del autor que más me han gustado (por ahora me quedo con Carta de una desconocida 💔) pero mantiene su esencia, su delicadeza en la narración de los sentimientos y su estilo elegante os dejará maravillados.

De verdad, si aún no lo habéis hecho, os animo a descubrir a este autor tan completo. Dentro de su obra podréis encontrar géneros tan diversos como la novela, el ensayo o las biografías.

¿Os animáis a leerlo?

Sinopsi:

Negat per qualsevol altra activitat intel·lectual, Mirko Czentovicz va revelar-se des de nen com un geni dels escacs, i ara n’és el campió del món. Però, en un viatge de Nova York a Buenos Aires, li sorgeix un contrincant enigmàtic: el senyor B., un noble vienès que fuig dels nazis. Un dels passatgers del vapor prova d’acostar-se a tots dos personatges, i així, junt amb ell, el lector en descobreix les històries i assiteix a la seva confrontació. En aquesta Novel·la d’escacs, doncs, se’ns presenta, d’una banda, l’enfrontament de dues naturaleses antagòniques i, de l’altra, la fragilitat i la força de la persona sotmesa a una pressió extraordinària. I tot això, en una història construïda amb art de mestre i amb bones dosis d’intriga.

Les mares no abandonen de Sandra Freijomil

Autor/a: Sandra Freijomil (Barcelona, 1975)

Editorial: Univers

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 224

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Vull agrair, primer de tot, a la Sandra Freijomil l'enviament d'aquest llibre tan emotiu i colpidor.

Un llibre de silencis, de paraules no dites i de sentiments callats. De famílies de sang i de famílies trobades. De mares.... i mares.

Ens parla de la depressió que pateix la mare de la protagonista, de la demència de la padrina, de les absències de totes dues durant la seva infància, de la complicitat amb el pare. Ens destripa els seus sentiments quan analitza la seva vida i ens en fa partíceps. Sobretot de la seva por a ser una mala mare.

El títol del llibre hauria de ser una afirmació categòrica però malauradament, en alguns casos no és així. Com diu l'autora "Mare ho és qui vol ser-ne i no qui va de part".

Si us agraden els llibres que parlen de vides familiars que podrien ser reals i plens de sentiments, aquest és un bon llibre i us el recomano.

Aquest és el segon llibre consecutiu que llegeixo de l'editorial Univers, i m'agrada perquè una de les seves missions és promoure i difondre la llengua i la cultura catalanes per mitjà de la publicació d’obres de temàtica diversa i, tal com estan avui les coses, això és d'agrair.

ESPAÑOL:

Quiero agradecer, antes de nada, a Sandra Freijomil el envío de este libro tan emotivo y sobrecogedor.

Un libro de silencios, de palabras no dichas, de sentimientos callados. De familias de sangre y de familias encontradas. De madres... y madres.

Nos habla de la depresión que sufre la madre de la protagonista, de la demencia de la abuela, de las ausencias de las dos durante su infancia, de la complicidad con el padre. Nos destripa los sentimientos cuando analiza su vida y nos hace partícipes de ella. Sobre todo su miedo a ser una mala madre.

El título del libro tendría que ser una afirmación categórica pero por desgracia, en algunos casos no es así. Como dice la autora "Madre lo es quien quiere serlo y no quien va de parto".

Si os gustan los libros que hablan de vidas familiares que podrían ser reales y llenos de sentimientos, este es un buen libro y os lo recomiendo.

Este es el segundo libro consecutivo que leo de la editorial Univers, y me gusta porque una de sus misiones es promover y difundir la lengua y la cultura catalanas mediante la publicación de obras de temática diversa y, tal y como están hoy las cosas, esto es de agradecer.

Sinopsi:

La protagonista es retroba després de trenta anys amb l'àvia nonagenària que viu en una residència i pateix demència avançada. L'impacte d'aquest retrobament la duu a recordar la seva infantesa marcada pel divorci dels pares als anys vuitanta, la depressió de la mare i la relació que aquest fet li fa establir amb els avis i amb el pare. En aquest passat reviscut, en aquells records d'una àvia que mai no va saber fer d'àvia i d'una mare que mai no va saber fer de mare, la protagonista d'aquesta novel·la, confrontant-se amb el seu passat, ha de decidir quina mare vol ser per a la seva filla.

Una història de mares i filles, que ens parla de les segones oportunitats que rarament es presenten a les nostres vides.

La història de la nostàlgia de Natàlia Romaní

Autor/a: Natàlia Romaní (Tarragona, 1967)

Editorial: Univers

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 451

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Univers és un segell editorial del Grup Enciclopèdia que publica ficció i no ficció en català, i a ells els he d'agrair l'enviament d'aquest exemplar.

He de començar la ressenya dient que La història de la nostàlgia m'ha semblat una novel·la escrita per una persona culta, i els personatges que crea també són tots molt cultes, per tant, el llibre és molt interessant.

Hi ha hagut algunes parts, com les explicacions de l'escriptor Claudio Magris, que m'han semblat una mica complexes. Fa servir unes reflexions massa profundes per mi, però, per contra, el viatge que fan plegats amb la Sarah m'ha permès aprofundir més en una part de la història que només coneixia de passada, la del conflicte dels Balcans. També parla de la Viena nazi, entre altres fets.

És un llibre on es barregen molts gèneres, hi ha molta conversa, retalls dels dietaris dels protagonistes i coprotagonistes, i també cartes, ens parla d'amor, d'amistat, de guerra, de literatura, de filosofia, de psicologia, tot lligat d'una manera molt acurada.

Si el que busqueu és un llibre àgil aquest no és el moment de llegir-lo, perquè cal fer-ho de manera pausada per poder-lo assimilar bé. Però si voleu llegir un llibre bo, molt bo, ben escrit i molt interessant no el deixeu escapar perquè el gaudireu.

Heu llegit alguna vegada un llibre que us hagi fet sentir cultes? 😅

ESPAÑOL:

Univers es un sello editorial del Grup Enciclopèdia (Catedral en español) que publica ficción y no ficción en catalán, y a ellos tengo que agradecer el envío del ejemplar.

Debo empezar la reseña diciendo que La història de la nostàlgia me ha parecido una novela escrita por una persona culta, y los personajes que crea también son todos muy cultos, por lo tanto, es un libro muy interesante.

Ha habido algunas partes, como las explicaciones del escritor Claudio Magris, que me han parecido un poco complejas. Utiliza unas reflexiones demasiado profundas para mi, pero, por otro lado, el viaje que hace junto a Sarah me ha permitido ahondar en una parte de la historia que solo conocía de pasada, la del conflicto de los Balcanes. También habla de la Viena nazi, entre otros hechos.

Es un libro donde se mezclan muchos géneros, hay muchas conversaciones, recortes de los dietarios de los protagonistas y coprotagonistas, y también cartas, nos habla de amor, de amistad, de guerra, de literatura, de filosofía, de psicología, todo mezclado de una manera muy concreta.

Si lo que buscáis es un libro ágil este no es el momento de leerlo, porque es necesario hacerlo de manera pausada para poder asimilarlo bien. Pero si queréis leer un libro bueno, muy bueno, bien escrito y muy interesante y completo, no lo dejéis escapar porque lo vais a disfrutar.

¿Habéis leído alguna vez un libro que os haya hecho sentir cultos? 😅

Sinopsi:

La Universitat de Pembroke és el punt d'inici d'aquesta història, el lloc on convergeixen les vides de la Laura, en David i la Sarah, origen d'un conflicte entre la passió i la lleialtat, l'amor i l'amistat. Relat d'aquest triàngle, La història de la nostàlgia és la crònica d'un viatge en què el lector visitarà els arxius plens de pols de les cases de Park Slope, a Brooklyn, compartirà tertúlies al Cafè de San Marco de Trieste i recorrerà les carreteres de Croàcia i Sèrbia fins als confins més remots del vell continent, resseguint el curs del Danubi de la mà de Claudio Magris.

Feta de realitat i ficció, de cròniques, diaris i entrevistes, La història de la nostàlgia traça la geografia sentimental d'un territori i d'un temps perduts en la memòria, i intenta trobar la manera d'aferrar-nos a la vida, sense que aquesta ens sotmeti a la seva voluntat, ja que... Com és possible mantenir-se íntegre i noble, bo, quan el vent de la Història bufa sense pietat?

Una educació de Tara Westover

Autor/a: Tara Westover (Idaho, 1986)

Editorial: Més Llibres

Any de la primera edició: 2018

Llengua original: Anglès

Traducció: Anna Torcal i Salvador Company

Gènere: Novel·la biogràfica

Número de pàgines: 432

Comprar el llibre

CATALÀ:

No es pot parlar d'aquest llibre sense dir que és una història impactant, tant, que hi ha passatges que no semblen reals, però ja ho diuen que la realitat supera la ficció.

La Tara ens explica la seva vida i ens podríem quedar amb tot el que parla de la manera com va ser criada, sense papers, sense anar a l’escola ni al metge, preparant-se per a la fi del món i sense tenir contacte amb la resta de societat. Amb un pare extremista radical, una mare absent com a tal i una part dels germans acomodats en aquesta manera de viure, una relació familiar malaltissa i tòxica. Però jo em quedo amb la transformació que es produeix en la protagonista gràcies a l'educació.

La Tara era una estranya dins la seva pròpia família que aconsegueix fugir i convertir-se en una altra persona. L'educació, un cop aconsegueix entrar a la universitat sense anar prèviament a l'escola, li va permetre obrir la ment i triar què pensar. L'educació la va salvar d'una vida terrible.

És a dir, aquest és un llibre de transformació i com ha dit la pròpia autora 'l'ideal de l'educació té a veure amb el fet que una persona es transformi i, el més meravellós és que l'encarregat d'aquesta transformació és un mateix'.

Vaig llegir el llibre gràcies a una lectura conjunta organitzada a #elreductecatalà i l'opinió general va ser que és un llibre trist i punyent, però que al mateix temps transmet esperança i optimisme.

Us animeu a llegir la vida de la Tara?

ESPAÑOL:

No puedo hablar de este libro sin decir que es una historia impactante, tanto, que hay pasajes que no parecen reales, pero ya dicen que la realidad supera la ficción.

Tara nos cuenta su vida, y nos podríamos quedar con todo lo que habla de la manera como fue criada, sin papeles, sin ir a la escuela ni al médico, preparándose para el fin del mundo y sin tener apenas contacto con el resto de la sociedad. Con un padre extremista radical, una madre que no ejercía como tal y una parte de los hermanos acomodados en esta manera de vivir, una relación familiar enfermiza y tóxica. Pero yo me quedo con la transformación que se produce en la protagonista gracias a la educación.

Tara era una extraña dentro de su propia familia que consigue huir y convertirse en otra persona. La educación, una vez consigue entrar en la universidad sin haber ido previamente a la escuela, le permitió abrir la mente y escoger que pensar. La educación la salvó de una vida terrible.

Es decir, este es un libro de transformación y como ha dicho la propia autora 'el ideal tiene que ver con el hecho de que una persona se transforme y, lo más maravilloso es que el encargado de esta transformación es una mismo'.

Leí el libro gracias a una lectura conjunta organizada en #elreductecatalà y la opinión general fue que se trataba de un libro triste e impactante, pero que al mismo tiempo transmite esperanza y optimismo.

¿Os animáis a leer la historia de Tara?

Sinopsi:

La Tara té set anys i la seva família és diferent: no van a l’escola. Al seu pare el preocupa que el govern els hi obligui, i per això viuen aïllats a la seva granja. No tenen historial mèdic perquè van néixer a casa. No existeixen. Una història de superació malgrat tot i una lliçó de com narrar-la, en primera persona. La importància, o no, d’una educació moderna. El fanatisme religiós. El pes de la comunitat. I les dificultats afegides, sent dona.