La història de la nostàlgia de Natàlia Romaní

Autor/a: Natàlia Romaní (Tarragona, 1967)

Editorial: Univers

Any de la primera edició: 2021

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 451

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

Univers és un segell editorial del Grup Enciclopèdia que publica ficció i no ficció en català, i a ells els he d'agrair l'enviament d'aquest exemplar.

He de començar la ressenya dient que La història de la nostàlgia m'ha semblat una novel·la escrita per una persona culta, i els personatges que crea també són tots molt cultes, per tant, el llibre és molt interessant.

Hi ha hagut algunes parts, com les explicacions de l'escriptor Claudio Magris, que m'han semblat una mica complexes. Fa servir unes reflexions massa profundes per mi, però, per contra, el viatge que fan plegats amb la Sarah m'ha permès aprofundir més en una part de la història que només coneixia de passada, la del conflicte dels Balcans. També parla de la Viena nazi, entre altres fets.

És un llibre on es barregen molts gèneres, hi ha molta conversa, retalls dels dietaris dels protagonistes i coprotagonistes, i també cartes, ens parla d'amor, d'amistat, de guerra, de literatura, de filosofia, de psicologia, tot lligat d'una manera molt acurada.

Si el que busqueu és un llibre àgil aquest no és el moment de llegir-lo, perquè cal fer-ho de manera pausada per poder-lo assimilar bé. Però si voleu llegir un llibre bo, molt bo, ben escrit i molt interessant no el deixeu escapar perquè el gaudireu.

Heu llegit alguna vegada un llibre que us hagi fet sentir cultes? 😅

ESPAÑOL:

Univers es un sello editorial del Grup Enciclopèdia (Catedral en español) que publica ficción y no ficción en catalán, y a ellos tengo que agradecer el envío del ejemplar.

Debo empezar la reseña diciendo que La història de la nostàlgia me ha parecido una novela escrita por una persona culta, y los personajes que crea también son todos muy cultos, por lo tanto, es un libro muy interesante.

Ha habido algunas partes, como las explicaciones del escritor Claudio Magris, que me han parecido un poco complejas. Utiliza unas reflexiones demasiado profundas para mi, pero, por otro lado, el viaje que hace junto a Sarah me ha permitido ahondar en una parte de la historia que solo conocía de pasada, la del conflicto de los Balcanes. También habla de la Viena nazi, entre otros hechos.

Es un libro donde se mezclan muchos géneros, hay muchas conversaciones, recortes de los dietarios de los protagonistas y coprotagonistas, y también cartas, nos habla de amor, de amistad, de guerra, de literatura, de filosofía, de psicología, todo mezclado de una manera muy concreta.

Si lo que buscáis es un libro ágil este no es el momento de leerlo, porque es necesario hacerlo de manera pausada para poder asimilarlo bien. Pero si queréis leer un libro bueno, muy bueno, bien escrito y muy interesante y completo, no lo dejéis escapar porque lo vais a disfrutar.

¿Habéis leído alguna vez un libro que os haya hecho sentir cultos? 😅

Sinopsi:

La Universitat de Pembroke és el punt d'inici d'aquesta història, el lloc on convergeixen les vides de la Laura, en David i la Sarah, origen d'un conflicte entre la passió i la lleialtat, l'amor i l'amistat. Relat d'aquest triàngle, La història de la nostàlgia és la crònica d'un viatge en què el lector visitarà els arxius plens de pols de les cases de Park Slope, a Brooklyn, compartirà tertúlies al Cafè de San Marco de Trieste i recorrerà les carreteres de Croàcia i Sèrbia fins als confins més remots del vell continent, resseguint el curs del Danubi de la mà de Claudio Magris.

Feta de realitat i ficció, de cròniques, diaris i entrevistes, La història de la nostàlgia traça la geografia sentimental d'un territori i d'un temps perduts en la memòria, i intenta trobar la manera d'aferrar-nos a la vida, sense que aquesta ens sotmeti a la seva voluntat, ja que... Com és possible mantenir-se íntegre i noble, bo, quan el vent de la Història bufa sense pietat?