Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Camilla Läckberg. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Camilla Läckberg. Mostrar tots els missatges

dilluns, 10 de desembre del 2018

Los gritos del pasado de Camilla Läckberg



Segon llibre de la sèrie Fjällbacka i que m’ha agradat més que el primer.

Tot i que el començament m’ha costat una mica, la part final l’he llegit ràpid perquè la història fa un girs que m’han enganxat més.

Els assassinats i la investigació són interessants i diferents, però els agents, en general, em semblen una mica incompetents, no sé si és per la narració o perquè realment es vol mostrar així. Vas llegint i tens la sensació que no resoldran mai el cas fins que s’alineen el astres i ho aconsegueixen. Ho veig una mica forçat.

També he trobat a faltar més protagonisme de l’Erica que en aquest llibre es tracta com un personatge secundari.

Com a resum diré que és un llibre entretingut però, com ja vaig dir també al primer, no es tracta d’una gran obra.




Sinopsi:

En plena temporada de verano en la pequeña población costera de Fjällbacka, un niño descubre el cadáver de una turista alemana cruelmente torturada. Muy cerca, la policía encuentra los esqueletos de dos mujeres desaparecidas hace veinte años.

La joven pareja formada por la escritora Erica y el detective Patrik disfrutan de unas merecidas vacaciones. Erica está embarazada de ocho meses y el calor sofocante del verano vuelve especialmente difícil este último mes de gestación. La última cosa que necesitan ambos es un nuevo caso de asesinatos, pero el malhumorado comisario Mellberg incluye rápidamente a Patrik en los acontecimientos. Sorprendentemente todos terminarán descubriendo que todas las víctimas tenían alguna relación con el predicador Ephraim Hult y su particular familia…

dilluns, 26 de novembre del 2018

La princesa de hielo de Camilla Läckberg


He començat a llegir la sèrie Fjällbackade Camilla Läckberg amb el propòsit de, més tard o més d’hora, acabar-los tots.

La Princesa de Hielo és el primer dels 10 llibres escrits fins ara. És una novel·la policíaca ben escrita, vull dir que m’ha enganxat i que no m’ha cansat. No es tracta de cap gran obra però m’ho he passat bé llegint-la.

L’autora fa una bona descripció dels personatges, tant dels principals com dels secundaris. Abans de començar la part de la història on apareixen et posa en situació (suposo que ha de servir pels propers llibres de la saga).

He trobat a faltar una mica més d’intriga perquè, tot i que el desenllaç no l’he sabut fins al final, hi ha coses importants de la història que ja intuïa gairebé al començar.

També queden coses mal tancades però entenc que he de tenir paciència fins als propers llibres.

Com a resum dir que m’esperava més però que no puc tenir una opinió més raonada fins haver llegit algun altre llibre de la saga.



Sinopsi:

Tras muchos años de ausencia, la joven escritora Erica vuelve a su pueblo natal, donde ha heredado la casa de sus padres recientemente fallecidos. Erica decide darse un paseo por las calles donde transcurrieron los primeros años de su vida, pero tras el aviso de unos vecinos, descubre que su amiga de la infancia, Alex, acaba de suicidarse. Conmocionada, inicia una investigación y descubre que Alex estaba embarazada. La historia da un nuevo giro cuando la autopsia revela que su amiga no se suicidó sino que fue asesinada. La policía detiene al principal sospechoso, Anders, un artista fracasado que mantenía una relación especial con la víctima.