Interpretar els senyals de Jordi Casals

Autor/a: Jordi Casals i Merchán (Barcelona 1976)

Editorial: Llibres del Delicte

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 224

CATALÀ:

He llegit en algun lloc que Jordi Casals mata a trets la seva adolescència amb aquesta novel·la i podríem dir que això és ben bé el que passa.

En Miquel Baussà és un detectiu privat que rep l’encàrrec d’investigar la mort de Daniel Saurí, un professor de secundària i poeta. Els Mossos han conclòs que va ser un suïcidi, però la seva mare, convençuda que no és així, demana a Baussà que esbrini la veritat. Partint d’aquesta premissa, la novel·la ens submergeix en una trama que entrellaça dues línies narratives: la investigació i els fragments d’un dietari escrit per la víctima.

L’autor juga amb contrastos. D’una banda, la melancolia i nostàlgia que impregnen el relat del Daniel, per a qui l’adolescència és un paradís perdut i del que no hauria volgut sortir. De l’altra, l’escepticisme irònic del detectiu, amb un estil que recorda la clàssica novel·la negra americana. Aquesta combinació dona lloc a una intriga fosca i elegant, que va creixent durant la lectura fins que arribem al desenllaç.

Casals ens barreja el punk-rock dels anys vuitanta amb les aules d’un institut. Alhora, aborda temes com la mort, la soledat, la poesia i el pas del temps, vestint el relat d’un to nostàlgic que el fa encara més desconcertant i captivador.

La veritat és que m’ha costat escriure aquesta ressenya, no perquè em faltessin idees, sinó per por de revelar-vos massa coses i que no poguéssiu descobrir la història per vosaltres mateixos. Tant si us agrada la novel·la negra com no, aquesta lectura no us deixarà indiferents.

Gràcies, @llibresdeldelicte per regalar-me aquest exemplar. 📖

ESPAÑOL:

He leído en algún sitio que Jordi Casals mata a tiros su adolescencia con esta novela y podríamos decir que tienen toda la razón.

Miquel Baussà es un detective privado que recibe el encargo de investigar la muerte de Daniel Saurí, un profesor de secundaria y poeta. Los Mossos han concluido que fue un suicidio, pero su madre, convencida de que no es así, pide a Baussà que averigüe la verdad. Partiendo de esta premisa, la novela nos sumerge en una trama que entrelaza dos líneas narrativas: la investigación y los fragmentos de un dietario escrito por la víctima.

El autor juega con contrastes. Por un lado, la melancolía y nostalgia que impregnan el relato de Daniel, para quien la adolescencia es un paraíso perdido y del que no hubiera querido salir. Por otro, el escepticismo irónico del detective, cuyo estilo recuerda la clásica novela negra americana. Esta combinación da lugar a una intriga oscura y elegante, que va creciendo durante la lectura hasta llegar al desenlace.

Casals mezcla el punk-rock de los años ochenta con las aulas de un instituto. Asimismo, aborda temas como la muerte, la soledad, la poesía y el paso del tiempo, vistiendo el relato de un tono nostálgico que le hace aún más desconcertante y cautivador.

La verdad es que me ha costado escribir esta reseña, no porque me faltaran ideas, sino por miedo a revelaros demasiadas cosas y que no pudierais descubrir la historia por vosotros mismos. Tanto si le gusta la novela negra como no, esta lectura no le dejará indiferentes.

Gracias, @llibresdeldelicte por regalarme este ejemplar. 📖

Sinopsi:

En Miquel Baussà, que després de ser expulsat dels Mossos d’Esquadra malviu fent de detectiu privat, rep l’encàrrec d’investigar una mort tan atípica com inversemblant: un suïcidi amb dos trets. La policia no en té cap dubte, però la mare del mort, sí.

Una novel·la que és un laberint on la realitat topa amb el desig; les expectatives, amb el talent; la música, amb el soroll; la poesia, amb el realisme brut. I és que com és de complicat quan no se saben interpretar els senyals!

Per dur a terme la feina, el detectiu haurà d’aprofundir en la vida del mort: un escriptor mediocre que havia perdut el cap i que, per prescripció mèdica, escrivia un dietari. Però res no serà ni el que sembla, ni el que podria haver estat: la vida aparentment anodina d’un professor de secundària amb aspiracions literàries, les nits hiperbòliques de les bandes de punk rock o una adolescència idealitzada que s’enganxa com el velcro als fantasmes del passat.

Malena es un nombre de tango d'Almudena Grandes

Autor/a: Almudena Grandes (Madrid, 1960 - 2021)

Editorial: Tusquets

Any de la primera edició: 1994

Llengua original: Espanyol

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 768

CATALÀ:

Soc fan de les obres d'Almudena Grandes, sempre m’han semblat molt didàctiques i molt necessàries. He llegit alguns llibres de la col·lecció Episodios de una guerra interminable, on la narrativa es concentra en passatges concrets de la història espanyola, i m'han agradat molt. També vaig llegir la seva obra pòstuma, Todo va a mejorar, que, tot i tenir un bon missatge, no em va acabar de convèncer, sobretot em va semblar que tenia un final precipitat.

A Malena es un nombre de tango, l'èmfasi no és tant en moments històrics concrets com en la història personal de la Malena i la seva nissaga familiar. Aquí, el focus està posat en aquesta vida familiar, els vincles emocionals i la influència que les decisions dels nostres avantpassats tenen sobre nosaltres. Aquí se’ns explica la història d'amor de la Malena, un primer amor que, en diferent grau d’intensitat, la persegueix durant tota la seva vida, i com tot això configura la seva identitat.

Un dels temes més destacats és la contradicció entre la tradició i la modernitat, que es reflecteix en les vivències de la protagonista i en el context en què es desenvolupa la seva vida. Tot i que la trama és interessant, en aquest cas, l'atenció se centra més en les vides i les relacions dels personatges que en els fets històrics. Un enfocament diferent respecte a altres llibres d'Almudena, però igualment captivador.

M'ha agradat i us el recomano, és més un viatge emocional que una gran narració històrica, però igualment el gaudireu, encara que no tant com altres dels que he llegit de l’autora.

ESPAÑOL:

Soy fan de las obras de Almudena Grandes, siempre me han parecido muy didácticas y necesarias. He leído algunos libros de la colección Episodios de una guerra interminable, donde la narrativa se concentra en pasajes concretos de la historia española, y me han gustado mucho. También leí su obra póstuma, Todo va a mejorar, que, a pesar de tener un buen mensaje, no acabó de convencerme, sobre todo me pareció que tenía un final precipitado.

En Malena es un nombre de tango, el énfasis no es tanto en momentos históricos concretos como en la historia personal de Malena y su estirpe familiar. Aquí, el foco está puesto en esta vida familiar, los vínculos emocionales y la influencia que las decisiones de nuestros antepasados tienen sobre nosotros. Aquí se nos cuenta la historia de amor de Malena, un primer amor que, en diferente grado de intensidad, la persigue durante toda su vida, y cómo todo esto configura su identidad.

Uno de los temas más destacados es la contradicción entre la tradición y la modernidad, que se refleja en las vivencias de la protagonista y en el contexto en el que se desarrolla su vida. Aunque la trama es interesante, en este caso, la atención se centra más en las vidas y relaciones de los personajes que en los hechos históricos. Un enfoque distinto respecto a otros libros de Almudena, pero igualmente cautivador.

Me ha gustado mucho y se lo recomiendo, es más un viaje emocional que una gran narración histórica, pero igualmente lo disfrutaréis, pero no tanto como otros libros que he leído de la autora.

Sinopsi:

La entrañable historia de una niña que luchará contra las normas impuestas por su familia para desenmarañar el laberinto de secretos que ésta guarda.

Malena tiene doce años cuando recibe, sin razón, y sin derecho alguno, de manos de su abuelo el último tesoro que conserva la familia : una esmeralda antigua, sin tallar, de la que ella nunca podrá hablar porque algún día le salvará la vida. A partir de entonces, esa niña desorientada y perpleja, que reza en silencio para volverse niño porque presiente que jamás conseguirá parecerse a su hermana melliza, Reina, la mujer perfecta, empieza a sospechar que no es la primera Fernández de Alcántara incapaz de encontrar el lugar adecuado en el mundo. Se propone entonces desenmarañar el laberinto de secretos que late bajo la apacible piel de su familia, una ejemplar familia burguesa madrileña. A la sombra de una vieja maldición, Malena aprende a mirarse, como en un espejo, en la memoria de quienes se creyeron malditos antes que ella y descubre, mientras alcanza la madurez, un reflejo de sus miedos y de su amor en la sucesión de mujeres imperfectas que la han precedido.