El descontento de Beatriz Serrano

Autor/a: Beatriz Serrano (Madrid, 1989)

Editorial: Temas de hoy

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Espanyol

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 240

CATALÀ:

Aquesta és una història que parla de fugir d’allò que ens ofega, de l’ofegament laboral que cada vegada ens consumeix més i ens dona menys.

La protagonista és la Marisa, una publicista de trenta anys que sobreviu a la seva feina en una agència publicitària a base d’Orfidals i de vídeos de YouTube. Odia la seva rutina, però, com la majoria de nosaltres, ha d’anar a treballar cada dia. 

Tot i la seva aparent senzillesa, El descontento és una novel·la molt actual, on molts de nosaltres, especialment aquelles persones que hagin treballat alguna vegada en una oficina, hi podem trobar situacions familiars: caps mediocres, reunions poc productives... Serrano fa una crítica al capitalisme, a les feines que ens xuclen la vida i no ens valoren i a aquesta sensació d’esgotament i d’afartament col·lectiu.

El més interessant és que el llibre no només parla del tedi laboral, sinó també de la nostra forma de viure. Reflecteix una societat que abusa de l’entreteniment més fàcil per evadir-se, que ha perdut el sentit comunitari i que s’ha condemnat a una solitud massa connectada. Serrano ens recorda que, si no cuidem els vincles i no construïm suport, com a societat, estem perduts.

Tot això, però, ho explica amb humor i ironia. És una lectura ràpida, divertida i intel·ligent, amb un final que és el que la història es mereix.

I tu, creus que vivim per treballar o treballem per viure? Jo ho tinc clar, la segona, però per viure ens posem tants condicionants i unes expectatives tan altes que acabem vivint per treballar.

ESPAÑOL:

Ésta es una historia que habla de huir de lo que nos ahoga, del ahogamiento laboral que cada vez nos consume más y nos da menos.

La protagonista es Marisa, una publicista de treinta años que sobrevive a su trabajo en una agencia publicitaria a base de Orfidales y de vídeos de YouTube. Odia su rutina, pero, como la mayoría de nosotr@s, debe ir a trabajar todos los días.

A pesar de su aparente sencillez, El descontento es una novela muy actual, donde much@s de nosotr@s, especialmente aquellas personas que hayan trabajado alguna vez en una oficina, podemos encontrar situaciones familiares: jefes mediocres, reuniones poco productivas... Serrano hace una crítica al capitalismo, a los trabajos que nos chupan la vida y no nos valoran y a esa sensación de agotamiento y de hartazgo colectivo

Lo interesante es que el libro no sólo habla del tedio laboral, sino también de nuestra forma de vivir. Refleja una sociedad que abusa del entretenimiento fácil para evadirse, que ha perdido el sentido comunitario y que se ha condenado a una soledad demasiado conectada. Serrano nos recuerda que, si no cuidamos los vínculos y no mantenemos nuestro entorno, como sociedad, estamos perdidos.

Sin embargo, todo esto lo explica con humor e ironía. Es una lectura rápida, divertida e inteligente, cuyo final es el que la historia se merece.

Malentès a Moscou de Simone de Beauvoir

Autor/a: Simone de Beauvoir (París, 1908-1986)

Editorial: Navona

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Francès

Traducció: August Rafanell

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 120

CATALÀ:

Malentès a Moscou és una obra íntima on Simone de Beauvoir ens parla de la vellesa, del pas del temps i de totes les llums i ombres que aquest procés comporta. A través d'una parella madura, l’autora ens convida a entrar en els seus pensaments més íntims: les pors davant l’envelliment, els projectes de joventut i les frustracions que s’arrosseguen en silenci.

L’eix central de la novel·la és el malentès que es produeix entre els dos protagonistes durant un viatge a Moscou. Una incomunicació subtil, feta de silencis i temors, que desemboca en una crisi de parella. La novel·la retrata amb precisió com, sovint, compartir les pors i els dubtes és l’única manera de tornar a trobar-nos.

El viatge té lloc a la Rússia comunista dels anys seixanta, i els debats entre pare i filla sobre la realitat del país són un dels punts més interessants: ell, nostàlgic; ella, pragmàtica. Aquest contrast afegeix profunditat i context històric a la lectura.

Segons apunta l'escriptora Rosa Regàs al pròleg, aquesta obra podria tenir un fort component autobiogràfic i estar inspirada en la relació de Beauvoir amb Jean-Paul Sartre, fet que encara la fa més interessant.

Per mi ha estat una molt bona entrada a l’autora: una lectura reflexiva, que m'ha fet tornar a racons d'un viatge molt especial que vaig fer fa uns anys a Moscou.

Us el recomano de veritat, és un llibre pausat i sincer.

ESPAÑOL:

Malentès a Moscou es una obra íntima en la que Simone de Beauvoir nos habla de la vejez, del paso del tiempo y de todas las luces y sombras que este proceso comporta. A través de una pareja madura, la autora nos invita a entrar en sus pensamientos más íntimos: los miedos frente al envejecimiento, los proyectos de juventud y las frustraciones que se arrastran en silencio.

El eje central de la novela es el malentendido que se da entre los dos protagonistas durante un viaje a Moscú. Una sutil incomunicación, hecha de silencios y temores, que desemboca en una crisis de pareja. La novela retrata con precisión cómo, a menudo, compartir los miedos y las dudas es la única manera de volver a encontrarnos.

El viaje tiene lugar en la Rusia comunista de los años sesenta y los debates entre padre e hija sobre la realidad del país son uno de los puntos más interesantes: él, nostálgico; ella, pragmática. Este contraste añade profundidad y contexto histórico a la lectura.

Según apunta la escritora Rosa Regàs en el prólogo, esta obra podría tener un fuerte componente autobiográfico y estar inspirada en la relación de Beauvoir con Jean-Paul Sartre, lo que la hace aún más interesante.

Para mí ha sido una muy buena entrada a la autora: una lectura reflexiva, que me ha devuelto a rincones de un viaje muy especial que hice hace unos años a Moscú.

Os lo recomiendo de verdad, es un libro pausado y sincero.

Li receptaré un gat de Syou Ishida

Autor/a: Syou Ishida (Kyoto, 1975)

Editorial: Columna Edicions

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Japonès

Traducció: Albert Nolla Cabellos

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 288

CATALÀ:

Hi ha llibres que arriben, el llegeixes i els tanques sense estridències però amb una sensació molt agradable, i aquest n’és un.

Aquesta novel·la està ambientada en un racó amagat de Kyoto i ens porta a la misteriosa Clínica Kokoro, un lloc on als pacients no els recepten pastilles, sinó gats!

Cada història, breu i independent, ens presenta un personatge amb alguna ferida interior: un jove descontent amb la feina, una mare esgotada, una dissenyadora perfeccionista... Tots comparteixen un mateix punt de partida: la necessitat de curar-se, però no de ferides físiques. I, sota el seguiment dels excèntrics (o peculiars) doctor Nike i la seva infermera Chitose, descobriran que a vegades el millor remei és la companyia d’un gat.

És una lectura entranyable, tendra i plena d’amor pels animals, que ens recorda el poder curatiu d’aquests petits éssers que viuen entre nosaltres. Forma part d’un corrent japonès anomenat healing books, històries que ens reconforten, ens fan somriure i ens deixen el cor lleuger, en definitiva, que curen l’ànima.

A mi m’ha deixat bon rotllo i sensació de pau. La recomano especialment a les persones que els agraden els gats, però també a qui vulgui una lectura senzilla i amable, d’aquelles que et reconforten.

ESPAÑOL:

Hay libros que llegan, lo lees y los cierras sin estridencias pero que resultan muy agradables, y éste es uno de ellos.

Esta novela está ambientada en un rincón escondido de Kioto y nos lleva a la misteriosa Clínica Kokoro, un lugar donde a los pacientes no les recetan pastillas, ¡sino gatos!

Cada historia, breve e independiente, nos presenta a un personaje con alguna herida interior: un joven descontento con el trabajo, una madre agotada, una diseñadora perfeccionista... Todos comparten un mismo punto de partida: la necesidad de curarse, pero no de heridas físicas. Y, bajo el seguimiento de los excéntricos (o peculiares) doctor Nike y su enfermera Chitose, descubrirán que a veces el mejor remedio es la compañía de un gato.

Es una lectura entrañable, tierna y llena de amor por los animales, que nos recuerda el poder curativo de esos pequeños seres que viven entre nosotros. Forma parte de una corriente japonesa llamada healing books, historias que nos reconfortan, nos hacen sonreír y nos dejan el corazón ligero, en definitiva, que curan el alma.

A mí me ha dejado buen rollo y sensación de paz. La recomiendo especialmente a las personas que les gustan los gatos, pero también a quien quiera una lectura sencilla y amable, de esas que te reconfortan.

La vegetariana de Han Kang

Autor/a: Han Kang (Gwangju, 1970)

Editorial: La Magrana

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Coreà

Traducció: Raimon Blancafort - Mihwa Jo

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 208

Premi Nobel de Literatura 2024

CATALÀ:

Crec que no havia llegit mai cap obra d’un autor coreà, i m’estreno amb la premi Nobel de l’any 2024.

Aquesta m’ha semblat una lectura introspectiva i serena, però alhora colpidora.

A través d’una història dura i traumàtica, Han Kang ens parla de la fragilitat de la vida humana i de com una decisió personal, aparentment senzilla, pot xocar de ple amb un entorn familiar i social tradicional i conservador. La protagonista, enfrontada a aquesta incomprensió, es va tancant cada cop més en ella mateixa fins a arribar al límit de la solitud, ja que ni la seva germana sap com ajudar-la.

És un llibre complex i profund, potser no apte per a tothom, però a mi m’ha agradat força, tot i que en alguns moments m’ha fet patir.

Una lectura que remou i convida a la reflexió, amb una sensibilitat molt pròpia de la literatura oriental.

Després d’aquesta lectura, veig els arbres i no puc deixar de pensar en la Yeonghye i la Inhye.

ESPAÑOL:

Creo que nunca había leído ninguna obra de un autor coreano, y me estreno con la premio Nobel del 2024.

Ésta me ha parecido una lectura introspectiva y serena, pero a la vez impactante.

A través de una historia dura y traumática, Han Kang nos habla de la fragilidad de la vida humana y de cómo una decisión personal, aparentemente sencilla, puede chocar de lleno con un entorno familiar y social tradicional y conservador. La protagonista, enfrentada a esta incomprensión, se va encerrando cada vez más en sí misma hasta llegar al límite de la soledad, ya que ni su hermana sabe cómo ayudarla.

Es un libro complejo y profundo, quizás no apto para todos, pero a mí me ha gustado bastante, aunque en algunos momentos me ha hecho sufrir.

Una lectura que remueve e invita a la reflexión con una sensibilidad muy propia de la literatura oriental.

Después de esta lectura, veo los árboles y no puedo dejar de pensar en Yeonghye y Inhye.

Cesárea de Hanna Nordenhök

Autor/a: Hanna Nordenhök (Malmö, 1977)

Editorial: Seix Barral

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Suec

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 186

CATALÀ:

Em va cridar l’atenció el títol i la sinopsi, però la lectura no ha estat el que esperava. Tot i que cap al final guanya intensitat, en general m’ha semblat un llibre lent i més aviat avorrit.

La trama queda confinada en una petita propietat entre muntanyes, on viu la protagonista. Tot el que passa fora d’aquest espai ens arriba a través de tercers, fet que crea una sensació d’aïllament i de distància.

És una lectura fosca i molt visual, amb escenes gairebé gore, malgrat que la narradora sigui una nena. Hi ha moments potents i temes interessants, però m’ha costat seguir-ne el fil i, en alguns punts, m’ha resultat confusa.

També hi ha personatges, com el maestro, que no he acabat d’entendre per què hi apareixen. És una novel·la poc sentimental, que aposta més per les imatges i l’atmosfera que no pas per l’emoció.

En definitiva, una lectura que m’ha deixat sensacions estranyes: lenta, fosca i desconcertant.

ESPAÑOL:

Me llamó la atención el título y la sinopsis, pero la lectura no ha sido lo que esperaba. Aunque hacia el final gana intensidad, por lo general me ha parecido un libro lento y más bien aburrido.

La trama queda confinada en una pequeña propiedad entre montañas, en la que vive la protagonista. Todo lo que ocurre fuera de este espacio nos llega a través de terceros, lo que crea una sensación de aislamiento y de distancia.

Es una lectura oscura y muy visual, con escenas casi gore, aunque la narradora sea una niña. Hay momentos potentes y temas interesantes, pero me ha costado seguir el hilo y, en algunos puntos, me ha resultado confusa.

También hay personajes, como el maestro, que no he acabado de entender por qué aparecen. Es una novela poco sentimental, que apuesta más por las imágenes y la atmósfera que por la emoción.

En definitiva, una lectura que me ha dejado sensaciones extrañas: lenta, oscura y desconcertante.

Amanida barrejada de Nora Ephron

Autor/a: Nora Ephron (Nova York, 1941 – 2012)

Editorial: L'Altra

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Anglès

Traducció: Ariadna Pous

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 248

CATALÀ:

Aquest és el quart llibre que llegeixo de la Nora Ephron, una autora que m’agrada molt i que, malauradament, ja no podrà ampliar la seva obra, ja que va morir el 2012.

Diria que aquest títol és diferent dels anteriors. No hi he trobat ni el sarcasme ni la ironia que la caracteritzen, sinó una veu molt més crítica i de militància feminista.

A través de la seva mirada ens transporta a la societat conservadora americana dels anys 70, i aborda temes tabú relacionats amb les dones amb el seu estil habitual senzill, directe i lúcid.

Ens descriu, d'una manera molt crítica, una societat cínica i plena de contradiccions, amb una cara pública i una altra de privada sovint oposades: mentre en públic es defensava una cosa, en privat se’n feia una altra. I bàsicament, aquesta actitud era present en la burgesia.

Us el recomano perquè permet entendre els entrebancs del feminisme d’aquella època als Estats Units, molts dels quals, malauradament, continuen sent actuals.

Aprofito per agrair a l'Altra Editorial l'enviament de l'exemplar.

Heu llegit alguna cosa de la Nora Ephron? Quin dels seus llibres us ha agradat més?

ESPAÑOL:

Éste es el cuarto libro que leo de Nora Ephron, una autora que me gusta mucho y que, desgraciadamente, ya no podrá ampliar su obra, ya que murió en el 2012.

Diría que este título es distinto a los anteriores. No he encontrado ni el sarcasmo ni la ironía que la caracterizan, sino una voz mucho más crítica y de militancia feminista.

A través de su mirada nos transporta a la sociedad conservadora americana de los años 70, abordando temas tabú relacionados con las mujeres con su estilo habitual sencillo, directo y lúcido.

Nos describe, de una manera muy crítica, una sociedad cínica y llena de contradicciones, con una cara pública y otra privada a menudo opuestas: mientras en público se defendía una cosa, en privado se hacía otra. Y básicamente, esta actitud estaba presente en la burguesía.

Os lo recomiendo porque permite entender los obstáculos del feminismo de aquella época en Estados Unidos, muchos de los cuales, desgraciadamente, siguen siendo actuales.

Aprovecho para agradecer a l'Altra Editorial el envío del ejemplar.

¿Habéis leído algo de Nora Ephron? ¿Cuál de sus libros os ha gustado más?

La sopecha de Sofía de Paloma Sánchez-Garnica

Autor/a: Paloma Sánchez-Garnica (Madrid, 1962)

Editorial: Planeta

Any de la primera edició: 2019

Llengua original: Espanyol

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 656

CATALÀ:

Aquest llibre va arribar a les meves mans gairebé per casualitat. No coneixia l’autora i ha estat el meu primer contacte amb la seva obra.

La història, d'entrada, em va semblar interessant, sobretot perquè fa un repàs breu d'alguns dels fets de la Guerra Freda a Europa. Està ben escrit, sí, però no m’ha acabat d'impactar. Hi ha molts personatges, però cap m’ha fet sentir prou a prop com per empatitzar-hi, i tinc la sensació que es toquen molts temes però tots de manera superficial. M'hauria agradat més que s'hagués centrat en un dels temes ja que, com a mínim, hauria pogut saber més coses de la història contemporània.

En resum: crec que és un d’aquells llibres que o t’agrada molt l’estil, o et deixa bastant indiferent. En el meu cas, no m'ha fet ni fu ni fa.

He vist, però, que a l’octubre s’estrena la pel·lícula, i crec que potser la gaudiria més que el llibre.

Algú més l’ha llegit? Us ha transmès més del que m’ha transmès a mi?

ESPAÑOL:

Este libro llegó a mis manos casi por casualidad. No conocía a la autora y ha sido mi primer contacto con su obra.

La historia, de entrada, me pareció interesante, sobre todo porque hace un breve repaso de algunos de los hechos de la Guerra Fría en Europa. Está bien escrito, sí, pero no me ha acabado de impactar. Hay muchos personajes, pero ninguno me ha hecho sentir lo suficientemente cerca como para empatizar, y tengo la sensación de que se tocan muchos temas pero todos de forma superficial. Me hubiera gustado más que se hubiera centrado en uno de los temas ya que, al menos, podría conocer algo más de la historia contemporánea.

En resumen: creo que es uno de esos libros que o te gusta mucho el estilo, o te deja bastante indiferente. En mi caso, no me ha hecho ni fu ni fa.

Pero he visto que en octubre se estrena la película, y creo que quizás la disfrutaría más que el libro.

¿Alguien más lo ha leído? ¿Os ha transmitido más de lo que me ha transmitido a mí?

Assaig general de Milena Busquets

Autor/a: Milena Busquets i Tusquets (Barcelona, 1972)

Editorial: Amsterdam

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Espanyol

Traducció: Lurdes Serramià i Fruns

Gènere: Autoficció

Número de pàgines: 160

CATALÀ:

Fa un temps vaig llegir Gemma i no vaig acabar de connectar amb l’autora. Però amb Assaig general l’experiència ha estat ben diferent: he gaudit de la lectura i m’ha agradat endinsar-me en la seva manera de pensar.

Busquets té molt clar d’on ve i no se n’amaga. És directa, irreverent i aparentment frívola, però també deixa anar veritats com temples. En aquest llibre m'ha semblat valenta, divertida i profunda alhora.

L’eix del relat són diferents aspectes de la seva vida, i fa molt incís en les seves relacions: amb la seva mare, amb les ex-parelles, amb els fills, amb les amistats, amb els coneguts i amb les persones del seu entorn laboral i social. Especialment, hi destaca la complicada relació amb la seva mare i la seva visió sobre la solitud i les relacions sentimentals.

M'ha semblat un llibre molt personal, meticulós en els detalls que la defineixen i que mostra a l'autora en tal com és (o si més no, com me l'imagino jo).

Algú més l’ha llegit? Us ha convençut aquesta Milena Busquets més íntima i directa?

ESPAÑOL:

Hace tiempo leí Gemma y no acabé de conectar con la autora. Pero con Assaig general la experiencia ha sido muy diferente: he disfrutado de la lectura y me ha gustado adentrarme en su forma de pensar.

Busquets tiene muy claro de dónde viene y no se esconde. Es directa, irreverente y aparentemente frívola, pero también cuenta verdades como templos. En este libro me ha parecido valiente, divertida y profunda a la vez.

El eje del relato son diferentes aspectos de su vida, y hace mucho inciso en sus relaciones: con su madre, con las ex-parejas, con los hijos, con las amistades, con los conocidos y con las personas de su entorno laboral y social. En especial, destaca la complicada relación con su madre y su visión sobre la soledad y las relaciones sentimentales.

Me ha parecido un libro muy personal, meticuloso en los detalles que la definen y que muestra a la autora tal como es (o al menos, como me la imagino yo).

¿Alguien más lo ha leído? ¿Os ha convencido esta Milena Busquets más íntima y directa?

Vés on et porti el cor de Susanna Tamaro

Autor/a: Susanna Tamaro (Trieste, 1957)

Editorial: La Butxaca

Any de la primera edició: 2008

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 176

CATALÀ:

Aquest llibre m’ha agradat molt. Està escrit com una carta d’una padrina a la seva néta i, a través d’aquesta carta, es desplega tota una vida plena d’encerts, errors, silencis i decisions que han marcat el seu camí.

És una lectura molt reflexiva que ens porta a pensar en grans temes que alhora són molt personals, com ara la necessitat d’escoltar el propi cor i de ser fidels a allò que sentim, o el valor de les equivocacions que ens ajuden a créixer.

També ens parla de la importància de la memòria i de transmetre les nostres experiències a les futures generacions i de les relacions familiars que sovint són complexes, on l’amor i el dolor conviuen diàriament.

Les reflexions a les quals ens porta no són sempre alegres ni positives; de fet, algunes sacsegen,  però crec que precisament aquí rau la seva força: és un llibre que convida a aturar-se i a pensar.

És una lectura que recomanaria tant si busqueu un llibre que us faci pensar, com si simplement voleu llegir una veu honesta i plena de saviesa.

 I a vosaltres, us agraden els llibres que remouen i que fan pensar?

ESPAÑOL:

Este libro me ha gustado mucho. Está escrito como una carta de una abuela a su nieta y, a través de esta carta, se despliega toda una vida llena de aciertos, errores, silencios y decisiones que han marcado su camino.

Es una lectura muy reflexiva que nos lleva a pensar en grandes temas que son, a su vez, muy personales, como la necesidad de escuchar al propio corazón y de ser fieles a lo que sentimos, o el valor de las equivocaciones que nos ayudan a crecer.

También nos habla de la importancia de la memoria y de transmitir nuestras experiencias a las futuras generaciones y de las relaciones familiares que a menudo son complejas, donde el amor y el dolor conviven a diario.

Las reflexiones a las que nos lleva no son siempre alegres ni positivas; de hecho, algunas sacuden, pero creo que precisamente ahí está su fuerza: es un libro que invita a detenerse y a pensar.

Es una lectura que recomendaría tanto si buscáis un libro que os haga pensar, como si simplemente queréis leer una voz honesta y llena de sabiduría.

 Y a vosotr@s, ¿os gustan los libros que remueven y que hacen pensar?

La vida del llibreter A.J. Fikry de Gabrielle Zevin

Autor/a: Gabrielle Zevin (Nova York, 1977)

Editorial: Periscopi

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Anglès

Traducció: Octavi Gil Pujol

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 240 

CATALÀ:

La vida del llibreter A.J. Fikry, de Gabrielle Zevin, és un d’aquells llibres que jo descric com a  “bonics”. Amb sentiment i amb aquell punt que et deixa el cor tendre. 

Ens parla de la vida de Fikry, un llibreter vidu i solitari que, degut a un fet inesperat que té lloc a la seva llibreria, es veu obligat a replantejar-se la vida: el seu lloc al món, la seva relació amb els altres i, sobretot, el seu futur. És una història de llibres, persones i segones oportunitats.

M’ha encantat que cada capítol comenci amb una petita ressenya que el mateix Fikry escriu sobre contes clàssics, és com si volgués deixar un llegat a la seva filla. És un detall preciós.

No he llegit Demà, i demà i demà, el llibre que ja havia vist per IG anteriorment de la mateixa autora, però aquesta lectura m’ha fet venir moltes ganes de llegir-lo.

En el fons, aquest llibre és una carta d’amor als llibres i al poder que tenen per transformar-nos (dóna moltes idees de noves lectures, i moltes ni les coneixia).  Però també és un cant a la vulnerabilitat, a les relacions i a la cultura com a refugi quan tot trontolla.

I tu, quin llibre “bonic” recomanaries, aquell que t’ha deixat el cor calent i amb ganes de recomanar-lo?

Les que heu llegit Dema, i demà, i demà, què me’n dieu? He de llegir-lo?

ESPAÑOL:

La vida del llibreter A.J. Fikry, de Gabrielle Zevin, es uno de esos libros que yo describo como “bonitos”. Con sentimiento y con ese punto que te deja el corazón tierno.

Nos habla de la vida de Fikry, un librero viudo y solitario que, debido a un hecho inesperado que tiene lugar en su librería, se ve obligado a replantearse la vida: su lugar en el mundo, su relación con los demás y, sobre todo, su futuro. Es una historia de libros, personas y segundas oportunidades.

Me ha encantado que cada capítulo empiece con una pequeña reseña que el propio Fikry escribe sobre cuentos clásicos, es como si quisiera dejar un legado a su hija. Es un detalle precioso.

No he leído Demà, i demà i demà, el libro que ya había visto por IG anteriormente de la misma autora, pero esta lectura me ha hecho entrar muchas ganas de leerlo.

En el fondo, este libro es una carta de amor a los libros y al poder que tienen para transformarnos (da muchas ideas de nuevas lecturas, y muchas ni las conocía). Pero también es un canto a la vulnerabilidad, a las relaciones ya la cultura como refugio cuando todo se tambalea.

Y tú, ¿qué libro “bonito” recomendarías, aquél que te ha dejado el corazón caliente y con ganas de recomendarlo?

Las que habéis leído a Demà, i demà i demà, ¿qué me decís? ¿Tengo que leerlo?

Les decisions de l'Anna de Víctor Díaz i Neus Verdaguer

Autor/a: Víctor Díaz (Sant Joan les Fonts, 1974) i Neus Verdaguer (Olot, 1982)

Editorial: Rosa dels vents

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 304

CATALÀ:

Aquest estiu he llegit Les decisions de l'Anna i m’ha sorprès molt positivament. 

El llibre ens endinsa en la vida de l’Anna en tres moments vitals diferents, mostrant-nos les seves preocupacions, les vivències i l’evolució personal que experimenta amb els anys. És una història de creixement i aprenentatge que posa en valor les amistats d’infància i la importància de la família.

He empatitzat molt amb l’Anna. Les seves situacions podrien ser perfectament les de qualsevol de nosaltres. A més, no només veiem com ella creix, sinó també com evolucionen les persones del seu entorn (els tiets i els seus amics, la Clara i l'Arnau), fet que el converteix en un llibre que pot atrapar lectors i lectores de totes les edats.

Un detall que m’ha encantat són els petits incisos que els autors fan a les seves obres anteriors; m’han fet somriure i aporten un toc especial a la lectura.

Moltes gràcies a l’editorial per l’enviament de l’exemplar. 

ESPAÑOL:

Este verano he leído Les decisions de l'Anna y me ha sorprendido muy positivamente. 

El libro nos adentra en la vida de Anna en tres momentos vitales diferentes, mostrándonos sus preocupaciones, sus vivencias y la evolución personal que experimenta con los años. Es una historia de crecimiento y aprendizaje que pone en valor las amistades de infancia y la importancia de la familia.

He empatizado mucho con Anna. Sus situaciones podrían ser perfectamente las de cualquiera de nosotros. Además, no sólo vemos cómo ella crece, sino también cómo evolucionan las personas de su entorno (los tíos y sus amigos, Clara y Arnau), lo que lo convierte en un libro que puede atrapar a lectores y lectoras de todas las edades.

Un detalle que me ha encantado son los pequeños incisos que los autores realizan en sus obras anteriores; me han hecho sonreír y aportan un toque especial a la lectura.

Muchas gracias a la editorial por el envío del ejemplar.

La mesura exacta de Cristina Puigbert

Autor/a: Cristina Puigbert Lerma (Sant Boi de Llobregat, 1985)

Editorial: La Campana

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 335

CATALÀ:

Aquesta és una d’aquelles lectures que, d’entrada, semblen lleugeres i fresques, ideals per llegir durant els dies d’estiu, però que al llegir-los t’adones que amaguen molt més del que aparenten. Cristina Puigbert ens presenta una història que parla de perdre la por al canvi, de donar el pas quan la vida et posa davant una cruïlla, i de trobar la força per escriure el teu futur.

La Lali és un personatge que m’ha despertat diferents emocions. Hi ha moments en què la seva manera de donar voltes a les coses m’ha tret una mica de polleguera, però al mateix temps entenc que prendre segons quines decisions no és gens fàcil, especialment quan impliquen deixar enrere tot allò que fins ara t’ha definit. Aquestes contradiccions fan que sigui un personatge molt real.

Un dels punts que més m’ha agradat és com l’autora ens mostra la resiliència de la Lali després d’un entrebanc important. És inspirador veure com, en els moments més difícils, és capaç de reconstruir-se i avançar.

I no puc acabar sense destacar un detall deliciós: les receptes que acompanyen la història. Estic segura que són tan bones com sonen!

En definitiva, La mesura exacta és una novel•la que es llegeix amb facilitat. És una invitació a parar, pensar i empoderar-nos.

Agraeixo a La Campana, el gest d'enviar-me l'exemplar 💖

ESPAÑOL:

Ésta es una de esas lecturas que, de entrada, parecen ligeras y frescas, ideales para leer durante los días de verano, pero que al leerlas te das cuenta de que esconden mucho más de lo que aparentan. Cristina Puigbert nos presenta una historia que habla de perder el miedo al cambio, de dar el paso cuando la vida te pone ante un cruce y de encontrar la fuerza para escribir tu futuro.

Lali es un personaje que me ha despertado diferentes emociones. Hay momentos en que su manera de dar vueltas a las cosas me ha sacado de quicio, pero al mismo tiempo entiendo que tomar según qué decisiones no es fácil, especialmente cuando implican dejar atrás todo lo que hasta ahora te ha definido. Estas contradicciones hacen que sea un personaje muy real.

Uno de los puntos que más me ha gustado es cómo la autora nos muestra la resiliencia de Lali después de un contratiempo importante. Es inspirador ver cómo, en los momentos más difíciles, es capaz de reconstruirse y avanzar.

Y no puedo terminar sin destacar un detalle delicioso: las recetas que acompañan a la historia. Estoy segura de que son tan buenas como suenan!

En definitiva, La mesura exacta es una novela que se lee con facilidad. Es una invitación a parar, pensar y empoderarnos.

Aquest tros de vida d'Estel Solé

Autor/a: Estel Solé i Casadellà (Molins de Rei, 1987)

Editorial: Columna Edicions

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 328

CATALÀ:

Vaig començar aquesta lectura pensant que seria una història àgil i entretinguda, i així va ser en un primer moment. Però quan la vaig acabar i vaig tenir temps de pair-la, em vaig adonar que anava molt més enllà d’una bonica història.

Aquest tros de vida és un llibre que parla de retrobar-se amb una mateixa. De posar el fre en aquesta vida que tantes dones vivim de manera accelerada, carregant-nos de responsabilitats i obligacions que potser no ens pertoquen en la seva totalitat. Parla de començar a pensar més en nosaltres mateixes que en els altres, i de fer-ho sense sentir-nos culpables, que gairebé és el més difícil.

És una història d’alliberament. De dir prou, de marcar un límit i entendre que el món continua girant, encara que nosaltres decidim aturar-nos. Perquè aturar-se de tant en tant és necessari i valent.

Una de les coses que més m’ha agradat és que els personatges són complexos i gens estereotipats, i això els fa creïbles, propers, humans. Encara que no m’he sentit identificada amb cap d’ells, hi ha moments en què m’he reconegut en el que senten, en el que callen o en el que decideixen fer. 

No us explico res de l’argument, perquè penso que el missatge és tan potent que no cal. Llegiu-lo, i ja em direu si tinc raó o no.

Una lectura que sembla senzilla, però que és de les que es queden. Que et remou subtilment, però amb coses potents.

I tu, quantes vegades t’has oblidat de tu mateixa?

ESPAÑOL:

Empecé esta lectura pensando que sería una historia ágil y entretenida, y así fue en un primer momento. Pero cuando la terminé y tuve tiempo de digerirla, me di cuenta de que iba mucho más allá de una bonita historia.

Aquest tros de vida es un libro que habla de reencontrarse con una misma. De poner el freno en esta vida que tantas mujeres vivimos de forma acelerada, cargándonos de responsabilidades y obligaciones que quizás no nos corresponden en su totalidad. Habla de empezar a pensar más en nosotras mismas que en los demás, y de hacerlo sin sentirnos culpables, que casi es lo más difícil.

Es una historia de liberación. De decir basta, de marcar un límite y entender que el mundo sigue girando, aunque nosotras decidamos detenernos. Porque detenerse de vez en cuando es necesario y valiente.

Una de las cosas que más me ha gustado es que los personajes son complejos y nada estereotipados, lo que los hace creíbles, cercanos, humanos. Aunque no me he sentido identificada con ninguno de ellos, hay momentos en los que me he reconocido en lo que sienten, en lo que callan o en lo que deciden hacer.

No os cuento nada del argumento, porque pienso que el mensaje es tan potente que no hace falta. Leedlo, y ya me diréis si tengo razón o no.

Una lectura que parece sencilla, pero que es de las que se quedan. Que te remueve sutilmente, pero con cosas potentes.

Y tú, ¿cuántas veces te has olvidado de ti misma?

Doble vida de Salvador Macip i Àngels Bassas

Autor/a: Salvador Macip (Blanes, 1970) i Àngels Bassas (Figueres, 1971)

Editorial: Columna Edicions

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 304

CATALÀ:

Aquest llibre m’ha semblat molt original. Escrit a quatre mans, Doble Vida ens presenta una relació intensa entre dos antics amants que es retroben després de molts anys. El més original? Té doble portada i la història es narra des de les dues perspectives: la del Robert i la de la Sílvia i has de decidir per quina començar.

Jo vaig començar per la del Robert, un personatge fred i calculador, que contrasta amb la Sílvia, molt més emocional i sentimental. Aquesta estructura fa que el lector visqui dues realitats paral·leles, plenes de desig, records i contradiccions, i que no conegui la història completa fins que hagi llegit les dues versions.

Amb el pas dels anys, canviem. Les experiències ens transformen, i potser per això reprendre una relació de joventut no sempre és una bona idea. Tenim punts de vista diferents, interessos que han evolucionat, i això pot fer-nos incompatibles. Aquesta tensió és molt present en el llibre, que parla d’amor, de sexe, però sobretot de sentiments profunds.

Sense dir-vos res més, vull destacar l'impactant final 😱

Creieu que és una bona idea reprendre una relació de joventut després de molts anys?

ESPAÑOL:

Este libro me ha parecido muy original. Escrito a cuatro manos, Doble Vida nos presenta una relación intensa entre dos antiguos amantes que se reencuentran después de muchos años. ¿Lo más original? Tiene doble portada y la historia se narra desde las dos perspectivas: la de Robert y la de Sílvia y tienes que decidir por cual empezar.

Yo empecé por la de Robert, un personaje frío y calculador, que contrasta con Silvia, mucho más emocional y sentimental. Esta estructura hace que la lectora viva dos realidades paralelas, llenas de deseo, recuerdos y contradicciones, y que no conozca la historia completa hasta que haya leído ambas versiones.

Con el paso de los años, cambiamos. Las experiencias nos transforman, y quizá por eso reanudar una relación de juventud no siempre es una buena idea. Tenemos diferentes puntos de vista, intereses que han evolucionado, y esto puede hacernos incompatibles. Esta tensión está muy presente en el libro, que habla de amor, de sexo, pero sobre todo de sentimientos profundos.

Sin deciros nada más, quiero destacar el impactante final 😱

¿Creéis que es una buena idea reanudar una relación de juventud después de muchos años?

L'enverinadora d'Anna Sàez Mateu

Autor/a: Anna Sàez Mateu (La Granja d'Escarp, 1969)

Editorial: Pòrtic

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 161

CATALÀ:

Aquesta és una d’aquelles lectures que, sense ser del tot local, l’he llegit com si ho fos, perquè, tot i que la Granja d’Escarp queda lluny de casa meva, les coses que passen a la Plana de Lleida les sento properes.

Coneixia la història gràcies al programa Crims del Carles Porta, però llegir-la a través de la mirada d’una veïna del poble li dona un altre caire. Tres dels assassinats es van cometre a la casa on va créixer l’autora, i això fa que la novel·la tingui una càrrega emocional i una autenticitat molt especials.

Els fets van passar entre els anys 1934 i 1935, en un context històric interessant i amb una certa convulsió política. L’Anna Sàez fa una feina molt acurada combinant una bona documentació i una mirada molt humana i, amb això, construeix una crònica ben personal.

El llibre m’ha agradat força. Tot i conèixer la història, ha aconseguit mantenir el meu interès fins al final. Potser per algú a qui geogràficament li quedi més lluny no li resultarà tan interessant, però crec que està molt ben escrit i val la pena llegir-lo. Si en fessin una pel·lícula seria tot un èxit!

Així doncs, si us agrada el true crime amb context històric i social, i voleu llegir una veu de Lleida, aquest llibre és per vosaltres.

ESPAÑOL:

Ésta es una de esas lecturas que, sin ser del todo local, la he leído como si lo fuera, porque, aunque la Granja d'Escarp queda lejos de mi casa, las cosas que pasan en la Plana de Lleida las siento cercanas.

Conocía la historia gracias al programa Crims de Carles Porta, pero leerla a través de la mirada de una vecina del pueblo le da otro punto de vista. Tres de los asesinatos se cometieron en la casa donde creció la autora, lo que hace que la novela tenga una carga emocional y una autenticidad muy especiales.

Los hechos ocurrieron entre los años 1934 y 1935, en un contexto histórico interesante y con cierta convulsión política. Anna Sàez hace un trabajo muy cuidadoso combinando una buena documentación y una mirada muy humana y, con ello, construye una crónica muy personal.

El libro me ha gustado bastante. A pesar de conocer la historia, ha conseguido mantener mi interés hasta el final. Quizás para alguien a quien geográficamente le quede más lejos no le resultarà tan interesante, pero creo que está muy bien escrito y merece la pena leerlo. Si hicieran una película sería un éxito seguro!

Así pues, si te gusta el true crime con contexto histórico y social, y quieres leer una voz de Lleida, este libro es para ti.

Justícia poètica d'Ivette Nadal

Autor/a: Ivette Nadal (Granollers, 1988)

Editorial: Pòrtic

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Català

Gènere: Narrativa

Número de pàgines: 161

CATALÀ:

En aquest llibre, l’Ivette Nadal es despulla davant nostre per compartir un viatge molt valent: la seva lluita per sortir d’un trastorn alimentari que la va portar a diversos ingressos.

És una lectura íntima i colpidora que ens permet escoltar la seva veu des de dins, entendre què pensava, què sentia i què la va portar a patir aquesta malaltia. Sense embuts, amb una honestedat total, ens convida a mirar de cara el dolor i també la força que cal per començar a curar-se.

També hi trobem fragments de la seva poesia, com un regal afegit, que ens parla de bellesa i resistència, fins i tot enmig de la fragilitat.

Aquesta lectura la recomano especialment a aquelles persones que tinguin la inquietud de comprendre millor els efectes brutals d'un trastorn alimentari. I també a qui vulgui llegir una veu que no té por de mostrar-se vulnerable per fer del testimoni una eina de consciència i empatia. És un llibre imprescindible per donar veu a una problemàtica, sovint, silenciada.

Vull fer un agraïment especial a l'editorial per l'enviament de l'exemplar.

ESPAÑOL:

En este libro, Ivette Nadal se desnuda ante nosotros para compartir un viaje muy valiente: su lucha por salir de un trastorno alimentario que la llevó a varios ingresos.

Es una lectura íntima y sobrecogedora que nos permite escuchar su voz desde dentro, entender qué pensaba, qué sentía y qué la llevó a sufrir esta enfermedad.

También encontramos fragmentos de su poesía, como regalo añadido, que nos habla de belleza y resistencia, incluso en medio de la fragilidad.

Esta lectura la recomiendo especialmente a aquellas personas que tengan la inquietud de comprender mejor los efectos brutales de un trastorno alimentario. Y también a quien quiera leer una voz que no tiene miedo a mostrarse vulnerable para hacer del testimonio una herramienta de conciencia y empatía. Es un libro imprescindible para dar voz a un problema que a menudo es silenciado.

Quiero hacer un agradecimiento especial a la editorial por el envio del ejemplar.

Després del mar de Mercè Mascaró

Autor/a: Mercè Mascaró (Barcelona, 1981)

Editorial: La Magrana

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 299

CATALÀ:

Un mar desaparegut que amaga un secret, un poble ple de silencis i uns habitants que saben més del que expliquen... Aquesta novel·la em va captivar des del primer moment, tot i que no és una lectura fàcil (la profunditat del llibre em va fer estar més concentrada del normal). Però, val la pena!

És el segon llibre que llegeixo de la Mercè, i en tots dos m'ha sorprès la seva capacitat per crear històries profundes que et toquen. La Cati és una protagonista que necessita un canvi, descobrir què vol de veritat, i el seu viatge interior es desenvolupa mentre s'interessa en la misteriosa absència d’un mar que amaga més d’un secret. La història et va atrapant a poc a poc, entre descripcions minucioses que et permeten sentir l'ambient del poble, i la intriga de saber què va passar amb aquell mar que sembla que es va emportar més que aigua...

Tot i que no sóc de platja, aquest llibre m'ha recordat els estius al meu poble, Alentorn: retrobaments, noves amistats i aventures a cada racó.

Vull agrair a la Mercè per pensar en mi per aquesta col·laboració. M'ha agradat llegir aquest llibre.

Crec que és una lectura ideal per l'estiu, si busques una història que et faci reflexionar però també et mantingui enganxat fins a l'últim moment.

ESPAÑOL:

Un mar desaparecido que esconde un secreto, un pueblo lleno de silencios y unos habitantes que saben más de lo que cuentan... Esta novela me cautivó desde el primer momento, aunque no es una lectura fácil (la profundidad del libro me hizo estar más concentrada de lo normal). Pero, ¡vale la pena!

Es el segundo libro que leo de Mercè, y en ambos me ha sorprendido su capacidad para crear historias profundas, de las que te tocan. Cati es una protagonista que necesita un cambio, descubrir qué quiere de verdad, y su viaje interior se desarrolla mientras se interesa por la misteriosa ausencia de un mar que esconde más de un secreto. La historia te va atrapando poco a poco, entre descripciones minuciosas que te permiten sentir el ambiente del pueblo, y la intriga de saber qué ocurrió con ese mar que parece que se llevó más que agua...

Aunque no soy de playa, este libro me ha recordado a los veranos en mi pueblo, Alentorn: reencuentros, nuevas amistades y aventuras en cada rincón.

Quiero agradecer a Mercè por pensar en mí para esta colaboración. Me ha gustado leer este libro.

Creo que es una lectura ideal para el verano, si buscas una historia que te haga reflexionar, pero también te mantenga enganchad@ hasta el último momento.

La biblioteca de los nuevos comienzos de Michiko Aoyama

Autor/a: Michiko Aoyama ( Prefectura de Saitama, Japó, 1970)

Editorial: Planeta

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Japonès

Traducció: Marta Morros Serret

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 304

CATALÀ:

Aquest llibre ens presenta quatre històries de personatges molt diferents que tenen una cosa en comú: es troben en un moment clau de la seva vida, un punt d’inflexió. Gràcies a una bibliotecària ben peculiar (i als llibres que ella els recomana), tots ells reben una empenta per replantejar-se el seu camí i començar de nou.

És una lectura àgil i amable, que deixa un missatge molt clar: mai no és tard per fer un gir, per intentar-ho, per tornar a començar. I això, de tant en tant, és just el que necessitem llegir o que ens diguin.

Tot i que no m’ha semblat una gran obra literària, sí que l’he trobat inspiradora, especialment per a persones que es troben en moments de dubte, canvi o recerca personal. Un llibre que pot ser un bon regal quan el dia a dia ens trontolla.

Cal fer un reconeixement especial a la figura de la bibliotecària, que sembla tenir la capacitat de veure més enllà de les paraules i d’oferir, literalment, el llibre adequat en el moment just.

ESPAÑOL:

Este libro nos presenta cuatro historias de personajes muy distintos que tienen algo en común: se encuentran en un momento clave de su vida, un punto de inflexión. Gracias a una bibliotecaria muy peculiar (ya los libros que ella les recomienda), todos ellos reciben un empujón para replantearse su camino y empezar de nuevo.

Es una lectura ágil y amable, que deja un mensaje muy claro: nunca es tarde para dar un giro, para intentarlo, para empezar de nuevo. Y esto, de vez en cuando, es justo lo que necesitamos leer o que nos digan.

Aunque no me ha parecido una gran obra literaria, sí la he encontrado inspiradora, especialmente para personas que se encuentran en momentos de duda, cambio o búsqueda personal. Un libro que puede ser un buen regalo cuando el día a día se tambalea.

Es necesario hacer un reconocimiento especial a la figura de la bibliotecaria, que parece tener la capacidad de ver más allá de las palabras y de ofrecer, literalmente, el libro adecuado en el momento justo.

Diagonal Manhattan de Xavier Bosch

Autor/a: Xavier Bosch (Barcelona, 1967)

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 584

CATALÀ:

Tot i que l’estil narratiu de Xavier Bosch no és dels que més m'agraden, he llegit la majoria dels seus llibres. I és que Bosch té una habilitat especial per construir històries amb fons sòlids i temes ben documentats que m’acaben enganxant, tot i les meves preferències d'estil.

A Diagonal Manhattan, torna a fer el que millor sap: construir una història d’amor amb rerefons, aquesta vegada en el món de la publicitat de finals del segle XX.

He llegit el llibre immersa entre eslògans, anuncis i, sobretot, emocions. Ens parla d'un duet entre dues agències creatives de continents diferents, un pare i una filla separats per un oceà, i un món ple de creativitat i reptes.

M’ha agradat molt que cada capítol comenci amb una cita d’un publicista reconegut, fent-nos partícips del debat entre vendre i emocionar.

Tinc la sensació que Bosch ha trobat la fórmula perfecta per escriure cada any la novel·la de Sant Jordi, accessible i ben estructurada, amb temes que poden interessar a tot tipus de lectors i lectores. Una història d’amor que no només parla d’amor, sinó que ens acosta a un món, el de la publicitat, que sovint només coneixem per la seva cara més visible: els anuncis.

Vull fer un agraïment especial a Columna Edicions per oferir-me aquesta col·laboració.

ESPAÑOL:

Aunque el estilo narrativo de Xavier Bosch no es de los que más me gustan, he leído la mayoría de sus libros. Y es que Bosch tiene una habilidad especial para construir historias con fondos sólidos y temas bien documentados que me acaban enganchando, a pesar de mis preferencias de estilo.

En Diagonal Manhattan, vuelve a hacer lo que mejor sabe: construir una historia de amor con trasfondo, esta vez en el mundo de la publicidad de finales del siglo XX.

He leído el libro inmersa entre eslóganes, anuncios y, sobre todo, emociones. Nos habla de un dúo entre dos agencias creativas de diferentes continentes, un padre y una hija separados por un océano, y un mundo lleno de creatividad y retos.

Me ha gustado mucho que cada capítulo empiece con una cita de un publicista reconocido, haciéndonos partícipes del debate entre vender y emocionar.

Tengo la sensación de que Bosch ha encontrado la fórmula perfecta para escribir cada año la novela de Sant Jordi, accesible y bien estructurada, con temas que pueden interesar a todo tipo de lectores y lectoras. Una historia de amor que no sólo habla de amor, sino que nos acerca a un mundo, el de la publicidad, que a menudo sólo conocemos por su cara más visible: los anuncios.

Quiero hacer un agradecimiento especial a Columna Edicions por ofrecerme esta colaboración.