La sopecha de Sofía de Paloma Sánchez-Garnica

Autor/a: Paloma Sánchez-Garnica (Madrid, 1962)

Editorial: Planeta

Any de la primera edició: 2019

Llengua original: Espanyol

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 656

CATALÀ:

Aquest llibre va arribar a les meves mans gairebé per casualitat. No coneixia l’autora i ha estat el meu primer contacte amb la seva obra.

La història, d'entrada, em va semblar interessant, sobretot perquè fa un repàs breu d'alguns dels fets de la Guerra Freda a Europa. Està ben escrit, sí, però no m’ha acabat d'impactar. Hi ha molts personatges, però cap m’ha fet sentir prou a prop com per empatitzar-hi, i tinc la sensació que es toquen molts temes però tots de manera superficial. M'hauria agradat més que s'hagués centrat en un dels temes ja que, com a mínim, hauria pogut saber més coses de la història contemporània.

En resum: crec que és un d’aquells llibres que o t’agrada molt l’estil, o et deixa bastant indiferent. En el meu cas, no m'ha fet ni fu ni fa.

He vist, però, que a l’octubre s’estrena la pel·lícula, i crec que potser la gaudiria més que el llibre.

Algú més l’ha llegit? Us ha transmès més del que m’ha transmès a mi?

ESPAÑOL:

Este libro llegó a mis manos casi por casualidad. No conocía a la autora y ha sido mi primer contacto con su obra.

La historia, de entrada, me pareció interesante, sobre todo porque hace un breve repaso de algunos de los hechos de la Guerra Fría en Europa. Está bien escrito, sí, pero no me ha acabado de impactar. Hay muchos personajes, pero ninguno me ha hecho sentir lo suficientemente cerca como para empatizar, y tengo la sensación de que se tocan muchos temas pero todos de forma superficial. Me hubiera gustado más que se hubiera centrado en uno de los temas ya que, al menos, podría conocer algo más de la historia contemporánea.

En resumen: creo que es uno de esos libros que o te gusta mucho el estilo, o te deja bastante indiferente. En mi caso, no me ha hecho ni fu ni fa.

Pero he visto que en octubre se estrena la película, y creo que quizás la disfrutaría más que el libro.

¿Alguien más lo ha leído? ¿Os ha transmitido más de lo que me ha transmitido a mí?