Invisible d'Eloy Moreno

Autor/a: Eloy Moreno (Castelló de la Plana, 1976)

Editorial: Núvol de Tinta

Any de la primera edició: 2020

Llengua original: Espanyol

Traducció: Enric Batalla Argelich

Gènere: Novel·la juvenil

Número de pàgines: 304

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.

CATALÀ:

He pogut llegir aquest llibre gràcies a l'Intercanvi de #elreductecatalà organitzat l'any passat per la Laura (@UnMonLiterari). Va ser ella mateixa qui em va enviar aquest llibre que havia vist infinitat de vegades però mai m'havia cridat l'atenció.

A les portes de l'Intercanvi d'enguany m'he forçat a llegir-lo, bé, més que ha llegir-lo, m'he hagut de forçar a començar-lo, perquè la resta ha vingut sol.

Com a ressenya només us diré que és un llibre que hauria de ser una lectura obligatòria a totes les escoles i instituts, tant per als alumnes com per als docents. Ens presenta diferents punts de vista en un cas d'assetjament escolar i, francament, fa patir, però també ens fa obrir els ulls.

Us deixo uns quants fragments perquè ho pugueu valorar pel vostre compte i us animo a llegir-lo.

"I, just en aquell moment, el noi espantat que observa el seu entrepà a terra acaba de descobrir que existeix la violència real. No la violència que està acostumat a veure cada dia a la televisió, aquella violència tan llunyana que afecta l’altra gent, en altres indrets... sinó la que ara mateix acaba de passar-li frec a frec.

Ha descobert, a més a més, l’altra cara de la violència, la que no s’esmenta mai: la de qui mira i no fa res. La de tots aquells companys que han vingut a veure l’espectacle però han decidit de no intervenir-hi; la dels que, davant d’una baralla, només saben treure la càmera del mòbil per, després, poder presumir del moment; la d’aquells que, davant d’un accident, prefereixen fer de tot menys ajudar; la d’aquells que, davant d’una injustícia, giren cap a l’altra banda, cap a on no hi ha res a veure".

"Enmig del parc, un noi s’agenolla per recollir tot el que li han llançat a terra: els llibres, l’estoig, la carpeta, l’autoestima..."

"Ja no quedava amb la Sara, ni amb la Martina, ni tan sols amb la Laura, tres de les seves millors amigues, d’aquelles millors amigues que se’n van anar allunyant quan es va convertir en víctima".

"I pensa en aquell nen, en tots aquells nens que, en comptes de gaudir de la vida, estan desitjant que se’ls acabi".

ESPAÑOL:

He podido leer este libro gracias al Intercambio de #elreductecatalà organizado el año pasado por Laura (@UnMonLiterari). Fue ella misma quien me envió este libro que había visto infinidad de veces pero nunca me había llamado la atención.

A las puertas del Intercambio de este año me he forzado a leerlo, bueno, más que a leerlo me he tenido que forzar a empezarlo, porque el resto ha venido solo.

Como reseña solo os diré que es un libro que tendría que ser una lectura obligatoria en todas las escuelas e institutos, tanto para el alumnado como para los docentes. Nos presenta diferentes puntos de vista en un caso de acoso escolar y, francamente, hace sufrir, pero también nos abre los ojos.

Os dejo algunos fragmentos (traducidos tal cual por mi del catalán 😅) para que podáis valorarlo vosotr@s mism@s y os animo a leerlo.

"Y, justo en aquel momento, el chico espantado que observa su bocadillo en el suelo acaba de descubrir que existe la violencia real. no la violencia que está acostumbrado a ver cada día en el televisor, aquella violencia tan lejana que afecta a otras personas, en otros lugares... si no la que ahora mismo acaba de vivir el mismo.

Ha descubierto, además, la otra cara de la violencia, de la que no se habla nunca: la de quien mira y no hace nada. La de todos aquellos compañeros que han venido a ver el espectáculo pero han decidido no intervenir; la de los que, ante una pelea, solo saben sacar la cámara del móvil para, después, poder presumir del momento; la de aquellos que, ante un accidente, prefieren hacer de todo menos ayudar; la de aquellos que, ante una injusticia, miran a otro lado, hacia no hay nada que ver".

"En medio del parque, un chico se arrodilla para recoger todo lo que le han tirado al suelo: los libros, el estuche, la carpeta, la autoestima...".

"Ya no quedaba con Sara, ni con Martina, tampoco con Laura, tres de sus mejores amigas, de aquellas mejores amigas que se fueron alejando cuando se convirtió en víctima".

"Y piensa en aquel niño, en todos aquellos niños que, en lugar de disfrutar de la vida, están deseando que se les acabe".

Sinopsi:

Emotiva, commovedora, diferent... Invisible narra, a través dels ulls d'un nen, una història que podria ser la de qualsevol de nosaltres.

Qui no ha volgut ser invisible alguna vegada?

Qui no ha volgut deixar-ho de ser alguna vegada?

«El problema és que mai no l'he arribat a controlar bé, aquest poder: de vegades, com més ganes tenia de ser invisible més gent em veia, i en canvi, quan volia que tothom em veiés, al meu cos li agafava per desaparèixer.»