Tan poca vida d'Hanya Yanagihara

Autor/a: Hanya Yanagihara (Los Angeles, 1974)

Editorial: Amsterdam

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Anglès

Traducció: Alexandre Gombau Arnau

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 832

CATALÀ:

Aquest llibre ha estat un fenomen mundial, però a mi no m’ha semblat tan bo com m’havien dit. 🤷🏻‍♀️ És una història que es recrea en el dolor, i a més, se’m ha fet massa monòtona i pesada. Amb la meitat de pàgines es podria haver explicat el mateix d’una manera més amena.

És un llibre que fa patir, massa. Tant, que al final m’ha semblat poc creïble. I de fet, millor així, perquè seria esgarrifós imaginar que algú ha passat per tot això en tantes etapes de la seva vida.

Tot i que els personatges haurien d’evolucionar, no he deixat de veure’ls com els joves universitaris del principi. Aquesta falta de canvi m’ha fet desconnectar. A banda d’això, també m’ha costat seguir endavant perquè, tot i que passen els anys, la novel·la no avança; sempre va donant voltes sobre el mateix.

Durant la lectura hi va haver personatges que em van semblar entranyables, com els pares del Jude (Harold i Julia) o el seu metge i amic (Andy), però aquest sentiment va ser molt breu. A hores d’ara, no sento res per ells, cosa que em confirma que no m’han deixat una empremta realment profunda. Crec que això passa perquè, com ja he dit, és una història que abasta tota una vida, però la sensació que deixa és que no avança realment. Això fa que no arribis a fer lligam amb els personatges, ja que el seu paper en la història sempre és el mateix.

El que més m’ha agradat és la història d’amistat entre els quatre protagonistes, que perdura durant més de 30 anys. Una amistat que supera entrebancs i que sap escoltar els silencis. 💙 Enmig del dolor, també hi ha amor.

Què us ha semblat? Sou de les que heu plorat llegint la vida de Jude? 📚👇

ESPAÑOL:

Este libro ha sido un fenómeno mundial, pero a mí no me ha parecido tan Bueno como me habían dicho. 🤷🏻‍♀️ Es una historia que se recrea en el dolor, y además, se me ha hecho demasiado monótona y pesada. Con la mitad de páginas se podría haber explicado lo mismo de forma más amena.

Es un libro que hace sufrir, demasiado. Tanto que al final me ha parecido poco creíble. Y de hecho, mejor así, porque sería escalofriante imaginar que alguien ha pasado por todo esto en diferentes etapas de su vida.

Aunque los personajes deberían evolucionar, no he dejado de verlos como los jóvenes universitarios del principio. Esa falta de cambio me ha hecho desconectar. Aparte de eso, también me ha costado seguir adelante porque, aunque pasan los años, la novela no avanza; siempre va dando vueltas sobre lo mismo.

Durante la lectura hubo personajes que me parecieron entrañables, como los padres de Jude (Harold y Julia) o su médico y amigo (Andy), pero ese sentimiento fue muy breve. A estas alturas, no siento nada por ellos, lo que me confirma que no me han dejado una huella realmente profunda. Creo que esto ocurre porque, como ya he dicho, es una historia que abarca toda una vida, pero la sensación que deja es que no avanza realmente. Esto hace que no llegues a empatizar con los personajes, ya que su papel en la historia siempre es el mismo.

Lo que más me ha gustado es la historia de amistad entre sus cuatro protagonistas, que perdura durante más de 30 años. Una amistad que supera obstáculos y que sabe escuchar los silencios. 💙 En medio del dolor, también hay amor.

¿Qué os ha parecido? ¿Sois de las que habéis llorado leyendo la vida de Jude? 📚👇

Sinopsi:

El fenomen literari mundial que ha deixat a milions de lectors amb el cor fet miques.

‘Yanagihara et porta tan profundament a les vides i ments d’aquests personatges que et serà impossible deixar-los enrere.’ —The Times

Quatre graduats d’una universitat de Massachusetts es traslladen a Nova York per construir el seu futur, amb pocs diners i molts dubtes, però sostinguts per la seva amistat i les seves ambicions. Hi ha en Willem, un aspirant a actor amable i atractiu; en JB, un pintor nascut a Brooklyn, ràpid de paraula i a vegades cruel; en Malcolm, un arquitecte frustrat que comença a treballar en una empresa prominent; i en Jude, un advocat introvertit, brillant i enigmàtic, què és el centre de gravetat del grup.

Hanya Yanagihara recorre vàries dècades d’amistat en la vida d’aquests quatre homes, que comparteixen una idea molt peculiar de la intimitat, una manera d’estar junts feta de poques paraules i molts gestos. Amb els anys, les seves relacions es tornen més profundes i fosques, tintades per l’addicció, l’èxit i l’orgull. Finalment s’adonaran que el seu major repte és en Jude, un home terriblement talentós, però cada cop més trencat, amb la ment i el cos marcats per una infància indescriptible, i perseguit per un trauma que definirà la seva vida per sempre.

El llibre de les germanes d'Amélie Nothomb

Autor/a: Fabienne Claire Nothomb (Kobé, Japó, 1967)

Editorial: Anagrama

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Francès

Traducció: Ferran Ràfols Gesa

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 176

CATALÀ:

Des que vaig descobrir aquesta autora, he quedat atrapada pel seu estil irreverent i ple de sàtira. M’encanta! 🤩

Aquest cop, llegint El llibre de les germanes, he tingut la sensació d’estar davant d’una versió de Matilda amb el segell inconfusible de Nothomb. 📚✨ Però aquest llibre va més enllà: és una exploració de la indiferència d’uns pares absents i, alhora, una oda a l’amor fraternal com a salvació, amb els seus pros i contres.

Tristane neix en una família on els pares viuen tancats en la seva bombolla, sense espai per a ella. La seva vida és buida d’afecte fins que arriba la seva germana petita, Laetitia. A partir d’aquí, l’autora construeix una simfonia íntima i dolorosa entre les germanes. ✨

Tot i ser una història complexa, la lectura és àgil i captivadora. Jo m’ho he passat molt bé llegint-lo perquè Matilda és una pel·lícula que he vist 500.000 vegades amb el Guim i l’Ona 🎥😆, i aquest llibre me l’ha recordat molt.

Definitivament, un bon retorn de l’autora! 💙 El recomano a tothom!

📢 Heu llegit algun llibre d’Amélie Nothomb? Què us agrada d’aquesta autora?

ESPAÑOL:

Desde que descubrí a esta autora, he quedado atrapada por su estilo irreverente y lleno de sátira. ¡Me encanta! 🤩

Esta vez, leyendo El libro de las hermanas, he tenido la sensación de estar frente a una versión de Matilda con el sello inconfundible de Nothomb. 📚✨ Pero este libro va más allá: es una exploración de la indiferencia de unos padres ausentes y, al mismo tiempo, una oda al amor fraternal como salvación, con sus pros y sus contras.

Tristane nace en una familia en la que los padres viven encerrados en su burbuja, sin espacio para ella. Su vida está vacía de cariño hasta que llega su hermana pequeña, Laetitia. A partir de ahí, la autora construye una sinfonía íntima y dolorosa entre las hermanas. ✨

Aunque es una historia compleja, la lectura es ágil y cautivadora. Yo me lo he pasado muy bien leyéndolo porque Matilda es una película que he visto 500.000 veces con Guim y Ona 🎥😆, y este libro me la ha recordado mucho.

¡Definitivamente un buen retorno de la autora! 💙 ¡Lo recomiendo a todo el mundo!

📢 ¿Habéis leído algún libro de Amélie Nothomb? ¿Qué es lo que os gusta de esta autora?

Sinopsi:

Una exploració de la devastadora indiferència parental i una oda al poder de l’amor fraternal.

A El llibre de les germanes, Amélie Nothomb ens submergeix en un relat sobre els abismes de l’afecte, el poder devastador de les paraules i la complexitat de les relacions familiars. Tristane, fi lla d’uns pares atrapats en una bombolla de passió mútua on ella no té cabuda, duu una vida buida d’amor. La seva existència només s’il·lumina quan la seva germana petita, Laetitia, arriba al món. A través de la seva relació, l’autora construeix una simfonia íntima i dolorosa que transforma el dia a dia en un escenari on amistat i rivalitat conviuen amb una vehemència sorprenent.

Un relat profundament humà i, a la seva manera, molt cruel, que és alhora una crònica dels gestos invisibles, les mirades no correspostes i les emocions sense nom. Nothomb ens regala una meditació sobre la vida, l’amor, i la impossibilitat d’uns llaços que no s’entenen però que, al cap i a la fi , defi neixen el nostre destí.

L'herència d'Helene Flood

Autor/a: Helene Flood Aakvaag (Oslo, 1982)

Editorial: Columna Edicions

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Noruec

Traducció: Laura Segarra Vidal

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 384

CATALÀ:

Vaig llegir La psicòloga d'Helene Flood, i no em va desagradar i ara he decidit donar una oportunitat a L'Herència, i també m'ha semblat una bona lectura o, com a mínim, entretinguda. 🤔

No és una gran novel·la, però sí que m’ha fet passar unes bones estones. La història ens parla de l’Evy, que es queda vídua amb tres fills ja grans i independents. Però quan comencen a passar coses estranyes al seu voltant i rep la visita de la policia, no sap si realment hi ha alguna cosa fora de lloc o si és ella qui està perdent la memòria i enganyant-se a si mateixa...😲

Aquesta novel·la juga amb la por que genera el dubte envers aquells que tenim a prop. L’Evy és un personatge complex, ple de capes que es van desvetllant a poc a poc. Com a lectora, he sentit la seva confusió, el seu dolor i la necessitat de trobar respostes.

Tot i que no es tracta d'una gran novel·la, el ritme àgil i la tensió constant fan que sigui una lectura distreta i agradable. Ideal per endinsar-se en un misteri psicològic sense grans complicacions.

🔎 Quins sentiments et desperten els protagonistes que dubten de la seva pròpia percepció de la realitat? Quins llibres d’aquest estil recomanaries?

ESPAÑOL:

Leí La psicóloga de Helene Flood, y no me disgustó y ahora he decidido dar una oportunidad a La Herencia, y también me ha parecido una buena lectura o, como mínimo, entretenida. 🤔

No es una gran novela, pero sí que me ha hecho pasar un buen rato. La historia nos habla de Evy, que se queda viuda con tres hijos ya mayores e independientes. Pero cuando comienzan a pasar cosas extrañas a su alrededor y recibe la visita de la policía, no sabe si realmente hay algo fuera de sitio o si es ella quien está perdiendo la memoria y engañándose a sí misma...😲

Esta novela juega con el miedo que genera la duda hacia aquellos que tenemos cerca. Evy es un personaje complejo, lleno de capas que se van desvelando poco a poco. Como lectora, he sentido su confusión, su dolor y la necesidad de encontrar respuestas.

Aunque no se trata de una gran novela, el ritmo ágil y la tensión constante hacen que sea una lectura distraída y agradable. Ideal para adentrarse en un misterio psicológico sin grandes complicaciones.

🔎 ¿Qué sentimientos te despiertan los protagonistas que dudan de su propia percepción de la realidad? ¿Qué libros de este estilo recomendarías?

Sinopsi:

Torna l’autora de La psicòloga amb un misteri que juga amb la teva ment fins a l’última pàgina.

Abans que l’Erling tingués un atac de cor i caigués fulminat al carrer, ja havia patit un seguit de petits accidents bastant sospitosos. Ara, sola a casa seva, una casa immensa, l’Evy, la seva dona durant gairebé quaranta-cinc anys, reflexiona: hi ha alguna cosa que no encaixa en la mort del seu marit. A més, tot al seu voltant comença a canviar de manera molt subtil... Hi ha objectes que desapareixen, els seus fills arriben sense avisar i clarament li amaguen coses, la porta del soterrani, que sempre està tancada, apareix entreoberta... Quan després de molts anys de no veure’s arriba un vell amic de joventut amb alguna cosa per explicar-li, l’Evy comença a tenir por: podria ser que algú hagués volgut fer mal a l’Erling? I si ara aquesta persona vol acabar amb ella?

Helene Flood torna a sorprendre en aquesta novel·la que va molt més enllà d’un misteri per resoldre. Es tracta d’un drama familiar impactant, de gran profunditat psicològica, que mantindrà el lector atent fins a l’última pàgina.

Les que no dormen. NASH de Dolores Redondo

Autor/a: Dolores Redondo Meira (Donosti, 1969)

Editorial: Columna Edicions

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Espanyol

Traducció: Núria Parés Sellarès

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 600

CATALÀ:

Dolores Redondo torna amb el seu estil inconfusible, ple de descripcions riques de les tradicions, les llegendes i els paisatges. En aquesta ocasió, ens presenta Nash Elizondo, una psicòloga forense que investiga una llegenda sobre bruixeria a l’avenc de Legarrea. La troballa d’un cadàver a l’avenc, tres anys després de la desaparició de la jove Andrea, desencadena una investigació plena de misteri i secrets amagats.

Els personatges són, com sempre, un punt fort de Redondo. Les seves protagonistes femenines són potents i inoblidables, i en aquesta novel·la destaquen Nash i les dones Mitxalena. A més, les seguidores de l’autora gaudim d’un “cameo” especial d’un personatge conegut d’altres llibres.

Amb un subtil toc sobrenatural que ajuda a crear una atmosfera única, Redondo aconsegueix transportar-nos a una Navarra que, malgrat ser màgica i captivadora, també pot ser hostil. La història, ambientada en plena pandèmia, reflexa la resiliència d’unes dones que no es dobleguen davant les adversitats.

Aquest és el segon llibre d’una tetralogia que va començar amb Esperant el diluvi. Com us podeu imaginar, ja estic impacient per llegir els dos següents! 😊

Heu llegit a l’autora? Què us sembla? 🤔

ESPAÑOL:

Dolores Redondo regresa con su estilo inconfundible, lleno de descripciones ricas de las tradiciones, leyendas y paisajes. En esta ocasión, nos presenta a Nash Elizondo, una psicóloga forense que investiga una leyenda sobre brujería en la sima de Legarrea. El hallazgo de un cadáver en la sima, tres años después de la desaparición de la joven Andrea, desencadena una investigación llena de misterio y secretos escondidos.

Los personajes son, como siempre, un punto fuerte de Redondo. Sus protagonistas femeninas son potentes e inolvidables, y en esta novela destacan Nash y las mujeres Mitxalena. Además, las seguidoras de la autora disfrutamos de un “cameo” especial de un personaje conocido de otros libros.

Con un sutil toque sobrenatural que ayuda a crear una atmósfera única, Redondo consigue transportarnos a una Navarra que, pese a ser mágica y cautivadora, puede ser también hostil. La historia, ambientada en plena pandemia, refleja la resiliencia de unas mujeres que no se doblan ante las adversidades.

Éste es el segundo libro de una tetralogía que empezó con Esperant el diluvi. Como os podéis imaginar, ¡ya estoy impaciente por leer los dos siguientes! 😊

¿Habéis leído a la autora? ¿Qué os parece? 🤔

Sinopsi:

A les Valls Tranquil·les no els agrada desenterrar secrets ni revelar veritats. Prepara't per a la nit més llarga.

La psicòloga forense Nash Elizondo documenta l’origen d’una llegenda sobre bruixeria a l’avenc de Legarrea, en una de les Valls Tranquil·les de Navarra, però quan baixa a l’avenc el que hi troba és el cadàver d’una noia desapareguda tres anys enrere, l’Andrea Dancur; un cas que va commocionar el país sencer i pel qual una dona compleix presó. Som al marc del 2020 i la troballa i les noves pistes obliguen a reobrir una investigació que aquest cop es desenvoluparà en dos plans diferents: d’una banda, a través del mètode científic, i de l’altra, mitjançant l’aprofundiment en la psicologia dels implicats i en el coneixement dels misteris ancestrals.

La Nash Elizondo, que s’endinsa en un territori mític i per moments hostil, comptarà amb ajudes inesperades i es posarà al capdavant d’una estirp de dones que no es dobleguen ni tan sols quan són les víctimes.

Els esdeveniments se succeeixen de manera vertiginosa en un relat que llegim amb l’ai al cor, sense treva, de la mà mestra de Dolores Redondo. La novel·la presenta uns personatges secundaris inoblidables i ens aboca a l’abisme de la crueltat, en una atmosfera de presagis i intuïcions, part essencial del seu absorbent món literari.

Suisen, el gat d'en Gorô d'Aki Shimazak

Autor/a: Aki Shimazaki (Gifu, Japó, 1954)

Editorial: NordicaLlibres

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Francès

Traducció: Oriol Vaqué Sánchez

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 168

CATALÀ:

Com els anteriors llibres que he llegit de l'autora, Suisen, el gat d'en Gorô m'ha agradat molt. Aquesta obra és la tercera part de la pentalogia L'ombra del card. Sempre repeteixo el mateix, però m'agrada la literatura oriental perquè em transmet serenor i té la capacitat d'explicar la quotidianitat d'una manera molt senzilla però realista. I això és el que també passa en aquest llibre: per com està escrit sembla que no passa gran cosa, però en realitat en passen moltes, sobretot en com l'autora ens presenta al protagonista i en com l'acabem veient.

Una de les coses que m'agrada d'aquesta sèrie és que no segueix un fil lineal, sinó que cada llibre es centra en un personatge diferent i es poden llegir en l'ordre que es vulgui. Així, l'univers narratiu es construeix a partir de diferents perspectives que s'entrellacen subtilment.

En aquest cas, vaig començar la lectura sense suportar el protagonista, en Gorô, pel seu tarannà de no fer mai autocrítica i de sentir-se superior a tot i a tothom. Però a mesura que avança la història, he acabat entenent-lo. Aki Shimazaki aconsegueix girar aquesta actitud de manera magistral i fer justícia al llarg de la novel·la, oferint una reflexió sobre les expectatives i les aparences. És una lectura profunda perquè ens fa veure el que els personatges amaguen sota la pell.

Recomano aquest llibre tant als qui ja coneixen l'autora com als qui volen endinsar-se en una literatura pausada, delicada i plena de detalls subtils.

L'heu llegit? Què us ha semblat? 🤔

ESPAÑOL:

Como los anteriores libros que he leído de la autora, Suisen, el gato de Gorô me ha gustado mucho. Esta obra es la tercera parte de la pentalogía La sombra del cardo. Siempre repito lo mismo, pero me gusta la literatura oriental porque me transmite serenidad y tiene la capacidad de explicar la cotidianidad de una forma muy sencilla pero realista. Y esto es lo que también ocurre en este libro: por cómo está escrito parece que no pasa gran cosa, pero en realidad pasan muchas, sobre todo en cómo la autora nos presenta al protagonista y en cómo lo acabamos viendo.

Una de las cosas que me gusta de esta serie es que no sigue un hilo lineal, sino que cada libro se centra en un personaje distinto y se puede leer en el orden que se quiera. Así, el universo narrativo se construye a partir de diferentes perspectivas que se entrelazan sutilmente.

En este caso, empecé la lectura sin soportar al protagonista, Gorô, por su talante de no hacer nunca autocrítica y sentirse superior a todo y a todos. Pero a medida que avanza la historia, he terminado entendiéndolo. Aki Shimazaki logra girar esta actitud de forma magistral y hacer justicia a lo largo de la novela, ofreciendo una reflexión sobre las expectativas y las apariencias. Es una lectura profunda porque nos hace ver lo que los personajes esconden bajo de la piel.

Recomiendo este libro tanto a quienes ya conocen a la autora como a quienes quieren adentrarse en una literatura pausada, delicada y llena de detalles sutiles.

¿Habéis leído a la autora? ¿Qué os ha parecido? 🤔

Sinopsi:

En un harmoniós teixit de referències i correspondències, Aki Shimazaki aprofundeix en ferides de la infantesa que mai no han cicatritzat

En Gorô dirigeix una empresa pròspera fundada pel seu avi, està casat amb una dona de bona família i és pare de dos fills, per a qui té clares ambicions. Té dues amants, es rodeja de clients importants en bars i exhibeix orgullós fotos amb celebritats. Tot i que sempre creu que mereix més, en Gorô pensa que ha tingut èxit a la vida. Però el dia en què les seves conviccions trontollen, es veu obligat a mirar-se al mirall amb franquesa, probablement per primera vegada.

La noia de la caravana i Kilian de Xavier Gual

Autor/a: Xavier Gual Vadillo (Barcelona, 1973)

Editorial: Fanbooks

Any de la primera edició: 2017/2024

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la negra juvenil

Número de pàgines: 224/240

CATALÀ:

Gràcies a Grup 62, que em va enviar Kilian, vaig aprofitar per llegir també La noia de la caravana, que tenia pendent des de feia temps. Si hagués de definir un gènere per a aquests llibres, diria que són una barreja entre novel·la negra i thriller juvenil, amb uns tocs sobrenaturals que aporten encara més misteri. En qualsevol cas, són novel·les ideals per gaudir de bones estones de lectura.

Tot i que personalment no m'han acabat de convèncer perquè el seu públic objectiu té menys de la meitat dels anys que jo, crec que són una molt bona opció per introduir el jovent al gènere. Els capítols curts fan que la lectura sigui àgil i amena, i el fet que sempre estiguin passant coses manté un ritme que enganxa des del principi fins al final.

Un dels punts forts d'aquests llibres és la capacitat de l'autor per crear una atmosfera tètrica, sobretot en La noia de la caravana, que afegeix profunditat a la història i genera una sensació d'inquietud constant. A més, els elements sobrenaturals presents en ambdues novel·les contribueixen a mantenir la intriga i captivar els lectors més joves.

📝 Conclusió:

Si busqueu una lectura lleugera i entretinguda, especialment pensada per a joves que vulguin endinsar-se en el thriller i la novel·la negra, aquests llibres són una molt bona opció.

📖 Els heu llegit? Us agraden les històries de misteri juvenil?

ESPAÑOL:

Gracias a Grup 62, que me envió Kilian, aproveché para leer también La noia de la caravana, que tenía pendiente desde hacía tiempo. Si tuviera que definir un género para estos libros, diría que son una mezcla entre novela negra y thriller juvenil, cuyos toques sobrenaturales aportan aún más misterio. En cualquier caso, son novelas ideales para disfrutar de buenos ratos de lectura.

Aunque personalmente no me han acabado de convencer porque su público objetivo tiene menos de la mitad de los años que yo, creo que son una muy buena opción para introducir a los más jóvenes en el género. Los capítulos cortos hacen que la lectura sea ágil y amena, y el hecho de que siempre estén pasando cosas mantiene un ritmo que engancha de principio a fin.

Uno de los puntos fuertes de estos libros es la capacidad del autor para crear una atmósfera tétrica, sobre todo en La chica de la caravana, que añade profundidad a la historia y genera una sensación de inquietud constante. Además, los elementos sobrenaturales presentes en las dos novelas contribuyen a mantener la intriga y cautivar a los lectores más jóvenes.

📝 Conclusión:

Si buscáis una lectura ligera y entretenida, especialmente pensada para jóvenes que quieran adentrarse en el thriller y la novela negra, estos libros son una muy buena opción.

📖 ¿Lo habéis leído? ¿Os gustan las historias de misterio juvenil?

Sinopsi:

- La noia de la caravana:

Premi Ramon Muntaner 2017! Què hi ha al darrere de la desaparició d’en Kilian?

La Laura, una adolescent de setze anys, marxa de cap de setmana amb en Kilian, el noi que li agrada. Tot i que ella sent una mica de por, passen la nit en una caravana d’un càmping abandonat. Però l’endemà el noi ha desaparegut, i la Laura comença a fer descobriments estranys: petjades desconegudes a terra, piles de fils de coure que apareixen i desapareixen, missatges que l’insten a fugir escrits a l’entrada de la caravana...

La Laura viurà una sèrie d’aventures cada cop més perilloses fins a aconseguir resoldre el gran enigma en què s’ha vist involucrada i vèncer el monstre que l’assetja, que li és molt més proper del que ella es pensava.

- Kilian:

L'spin off més esperat de La noia de la caravana. 

Després de l’incident amb la Laura al càmping, un home i una dona inquietants persegueixen el Kilian per saber què hi va passar. En el vaixell de tornada del viatge de final de curs a Itàlia, el Kilian coincideix amb la Laura, que té experiències extrasensorials i pot veure els esperits dels passatgers que van quedar atrapats al vaixell. Per poder alliberar-los s'ha de trobar l'assassí...

La vida o la mort es juguen en un viatge de final de curs. 

La hora azul de Paula Hawkins

Autor/a: Paula Hawkins (Harare, 1972)

Editorial: Planeta

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Anglès

Traducció: Aleix Montoto Llagostera

Gènere: Novel·la negra

Número de pàgines: 456

CATALÀ:

Fa anys vaig llegir La chica del tren de Paula Hawkins i em va atrapar completament. És un thriller torbador que et manté alerta en tot moment, jugant amb la percepció i la intriga fins al final, quan tot encaixa. Recentment, he rellegit el llibre per veure si em continuava impactant com la primera vegada... i sí, m'ha tornat a captivar! 🔍💥

Però avui us vull parlar d’un altre llibre de l’autora: La hora azul. He de dir que, per a mi, ha estat una lectura totalment diferent a l’anterior i, sobretot, intranscendent. És una novel·la molt lenta, que no es pot considerar un thriller, ja que se centra més en els personatges i les seves relacions que en la intriga. No hi he trobat res que em cridés l’atenció ni m’ha generat cap mena d'impacte.

Tot i això, cal destacar alguns punts forts: els personatges estan ben construïts i les descripcions són molt bones, aconseguint una ambientació molt cuidada. Però, malgrat aquests elements positius, la història no ha aconseguit mantenir el meu interès. Això va fer que em preguntés si potser el meu gust havia canviat, però rellegint La chica del tren, he confirmat que no és qüestió del meu gust, sinó del llibre.

Per tant, si encara no heu llegit res de Paula Hawkins, us recomano sens dubte La chica del tren. És una història plena de tensió, girs inesperats i personatges complexos. En canvi, La hora azul no m'ha aportat res especial i, sincerament, crec que podeu prescindir-ne, tot i la seva bona ambientació.

📖 L'heu llegit? Què en penseu?

ESPAÑOL:

Hace años leí La chica del tren de Paula Hawkins y me atrapó por completo. Es un thriller turbador que te mantiene alerta en todo momento, jugando con la percepción y la intriga hasta el final, cuando todo encaja. Recientemente he releído el libro para ver si me seguía impactando como la primera vez... y sí, ¡me ha vuelto a cautivar!

Pero hoy quiero hablaros de otro libro de la autora: La hora azul. Debo decir que, para mí, ha sido una lectura totalmente diferente a la anterior y, sobre todo, intrascendente. Es una novela muy lenta, que no se puede considerar un thriller, puesto que se centra más en los personajes y sus relaciones que en la intriga. No he encontrado nada que me llamara la atención ni me ha generado ningún tipo de impacto.

Sin embargo, hay que destacar algunos puntos fuertes: los personajes están bien construidos y las descripciones son muy buenas, consiguiendo una ambientación muy cuidada. Pero, a pesar de estos elementos positivos, la historia no ha logrado mantener mi interés. Esto hizo que me preguntara si mi gusto había cambiado, pero releyendo La chica del tren, he confirmado que no es cuestión de mi gusto, sino del libro.

Por tanto, si todavía no habéis leído nada de Paula Hawkins, os recomiendo sin duda La chica del tren. Es una historia llena de tensión, giros inesperados y personajes complejos. En cambio La hora azul no me ha aportado nada especial y, sinceramente, creo que se puede prescindir de él, a pesar de su buena ambientación.

📖 ¿Lo habéis leído? ¿Qué os ha parecido?

Sinopsis:

Cuando la Tate Modern descubre que el hueso utilizado en una de las esculturas más famosas de la célebre y ya fallecida artista Vanessa Chapman es humano y no pertenece a un animal, como se creía, todas las miradas se centran en ella y en la misteriosa desaparición de su marido, Julian.

Temiendo la posible devaluación de la obra de la artista, Douglas Lennox, director de la Fundación Fairburn, envía al conservador James Becker a la remota isla escocesa en la que Vanessa vivía para investigar qué oculta el macabro hallazgo. Pero lo que parecía una empresa fácil pronto se convierte en algo mucho más oscuro, mucho más peligroso y mucho más imprevisible que puede poner en peligro su propia vida.

Ambientada en una isla escocesa accesible solo las horas del día en que baja la marea, La hora azul explora la tensión entre la libertad del genio creativo y la presión social, y señala con aterradora precisión cómo la luz con la que vemos a la gente que queremos a veces oculta su peor oscuridad. Una novela magistral con ecos de Patricia Highsmith o Alfred Hitchcock por una de las autoras de novela negra más importantes de las últimas décadas.