Suisen, el gat d'en Gorô d'Aki Shimazak

Autor/a: Aki Shimazaki (Gifu, Japó, 1954)

Editorial: NordicaLlibres

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Francès

Traducció: Oriol Vaqué Sánchez

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 168

CATALÀ:

Com els anteriors llibres que he llegit de l'autora, Suisen, el gat d'en Gorô m'ha agradat molt. Aquesta obra és la tercera part de la pentalogia L'ombra del card. Sempre repeteixo el mateix, però m'agrada la literatura oriental perquè em transmet serenor i té la capacitat d'explicar la quotidianitat d'una manera molt senzilla però realista. I això és el que també passa en aquest llibre: per com està escrit sembla que no passa gran cosa, però en realitat en passen moltes, sobretot en com l'autora ens presenta al protagonista i en com l'acabem veient.

Una de les coses que m'agrada d'aquesta sèrie és que no segueix un fil lineal, sinó que cada llibre es centra en un personatge diferent i es poden llegir en l'ordre que es vulgui. Així, l'univers narratiu es construeix a partir de diferents perspectives que s'entrellacen subtilment.

En aquest cas, vaig començar la lectura sense suportar el protagonista, en Gorô, pel seu tarannà de no fer mai autocrítica i de sentir-se superior a tot i a tothom. Però a mesura que avança la història, he acabat entenent-lo. Aki Shimazaki aconsegueix girar aquesta actitud de manera magistral i fer justícia al llarg de la novel·la, oferint una reflexió sobre les expectatives i les aparences. És una lectura profunda perquè ens fa veure el que els personatges amaguen sota la pell.

Recomano aquest llibre tant als qui ja coneixen l'autora com als qui volen endinsar-se en una literatura pausada, delicada i plena de detalls subtils.

L'heu llegit? Què us ha semblat? 🤔

ESPAÑOL:

Como los anteriores libros que he leído de la autora, Suisen, el gato de Gorô me ha gustado mucho. Esta obra es la tercera parte de la pentalogía La sombra del cardo. Siempre repito lo mismo, pero me gusta la literatura oriental porque me transmite serenidad y tiene la capacidad de explicar la cotidianidad de una forma muy sencilla pero realista. Y esto es lo que también ocurre en este libro: por cómo está escrito parece que no pasa gran cosa, pero en realidad pasan muchas, sobre todo en cómo la autora nos presenta al protagonista y en cómo lo acabamos viendo.

Una de las cosas que me gusta de esta serie es que no sigue un hilo lineal, sino que cada libro se centra en un personaje distinto y se puede leer en el orden que se quiera. Así, el universo narrativo se construye a partir de diferentes perspectivas que se entrelazan sutilmente.

En este caso, empecé la lectura sin soportar al protagonista, Gorô, por su talante de no hacer nunca autocrítica y sentirse superior a todo y a todos. Pero a medida que avanza la historia, he terminado entendiéndolo. Aki Shimazaki logra girar esta actitud de forma magistral y hacer justicia a lo largo de la novela, ofreciendo una reflexión sobre las expectativas y las apariencias. Es una lectura profunda porque nos hace ver lo que los personajes esconden bajo de la piel.

Recomiendo este libro tanto a quienes ya conocen a la autora como a quienes quieren adentrarse en una literatura pausada, delicada y llena de detalles sutiles.

¿Habéis leído a la autora? ¿Qué os ha parecido? 🤔

Sinopsi:

En un harmoniós teixit de referències i correspondències, Aki Shimazaki aprofundeix en ferides de la infantesa que mai no han cicatritzat

En Gorô dirigeix una empresa pròspera fundada pel seu avi, està casat amb una dona de bona família i és pare de dos fills, per a qui té clares ambicions. Té dues amants, es rodeja de clients importants en bars i exhibeix orgullós fotos amb celebritats. Tot i que sempre creu que mereix més, en Gorô pensa que ha tingut èxit a la vida. Però el dia en què les seves conviccions trontollen, es veu obligat a mirar-se al mirall amb franquesa, probablement per primera vegada.