Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta shimazaki. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta shimazaki. Ordena per data Mostra totes les entrades

dimecres, 11 de desembre del 2024

Azami, el club de Mitsuko d'Aki Shimazaki

Autor/a: Aki Shimazaki (Gifu, Japó, 1954)

Editorial: Nórdicallibres

Any de la primera edició: 2017

Llengua original: Francès

Traducció: Oriol Vaqué Sánchez

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 140


CATALÀ:

Una de les coses que més m'agrada de la literatura japonesa és la seva capacitat de transmetre serenitat i pau, fins i tot quan tracta temes profundament complexos i difícils. L'escriptura d'autors i autores japonesos té una suavitat i tranquil·litat que em relaxen mentre llegeixo, aportant-me una sensació de calma interna. 

En aquest llibre el protagonista, un home d'una família aparentment normal, es veu atrapat en una infidelitat, tot i que estima profundament la seva dona. La seva història es complica quan es troba amb Azami, una excompanya de classe que va ser el seu primer amor i amb la qual mai va poder tenir una relació. Aquest retrobament l'empeny a recordar el passat i, a través d'una aventura amb Azami, aconsegueix, d'alguna manera, "treure's l'espina" d'aquella relació que no va poder ser.

Aki Shimazaki aconsegueix construir una narració que, tot i parlar d'infidelitats, de desig i de records, no recau en cap moment en el judici moral, sinó que ho fa amb una serenor que convida més a la reflexió que no pas al càstig. És un llibre que, tot i que tracta temes eròtics, no es centra en el sexe explícit, sinó en les emocions que sorgeixen de la intimitat, dels records i de les decisions que marquen la vida dels personatges. La sensualitat hi és present, però d'una manera subtil i nostàlgica, cosa que fa que la història sigui, en cert sentit, més profunda que provocadora.

Aquest és el segon llibre d'Aki Shimazaki que llegeixo, i, com el primer, m'ha encantat. L'autora té una habilitat especial per abordar temes complexos amb una escriptura natural però profunda, que fa que, mentre llegeixes, et sentis envoltat per una sensació de calma que es contraposa a l'intensitat emocional de la història. Azami, el club de Mitsuko és una història sobre la reconciliació amb el passat, els desitjos no complerts i la complexitat de l'amor i la memòria. És una lectura que invita a la reflexió, mentre ens embolcalla en una atmosfera de pau i serenitat.


ESPAÑOL:

Una de las cosas que más me gusta de la literatura japonesa es su capacidad de transmitir serenidad y paz, incluso cuando trata temas profundamente complejos y difíciles. La escritura de autores y autoras japoneses tiene una suavidad y tranquilidad que me relajan mientras leo, aportándome una sensación de calma interna.

En este libro el protagonista, un hombre de una familia aparentemente normal, se ve atrapado en una infidelidad, aunque ama profundamente a su mujer. Su historia se complica cuando se encuentra con Azami, una ex compañera de clase que fue su primer amor y con la que nunca pudo tener una relación. Este reencuentro le empuja a recordar el pasado y, a través de una aventura con Azami, consigue, de algún modo, "quitarse la espina" de esa relación que no pudo ser.

Aki Shimazaki logra construir una narración que, a pesar de hablar de infidelidades, de deseo y recuerdos, no recae en ningún momento en el juicio moral, sino que lo hace con una serenidad que invita más a la reflexión que al castigo. Es un libro que, aunque trata temas eróticos, no se centra en el sexo explícito, sino en las emociones que surgen de la intimidad, los recuerdos y las decisiones que marcan la vida de los personajes. La sensualidad está presente, pero de forma sutil y nostálgica, lo que hace que la historia sea, en cierto sentido, más profunda que provocadora.

Éste es el segundo libro de Aki Shimazaki que leo, y, como el primero, me ha encantado. La autora tiene una habilidad especial para abordar temas complejos con una escritura natural pero profunda, que hace que, mientras lees, te sientas rodeada por una sensación de calma que se contrapone a la intensidad emocional de la historia. Azami, el club de Mitsuko es una historia sobre la reconciliación con el pasado, los deseos no cumplidos y la complejidad del amor y la memoria. Es una lectura que invita a la reflexión, mientras nos envuelve en una atmósfera de paz y serenidad.



Sinopsi:

En les pàgines d’Azami, la primera novel·la de la pentalogia, Aki Shimazaki parla d’una família com moltes altres, i retrata sentiments íntims, mentides i relacions trencades viscudes en les ombres.

En Mitsuo Kawano, de trenta-sis anys, divideix el seu temps entre la família i la feina com a redactor en una revista d’actualitat, i per compensar la inexistent vida sexual amb l’Atsuko, la mare dels seus fills, freqüenta un club luxós. Allà, hi trobarà l’atractiva i misteriosa Mitsuko, una excompanya de classe que va ser el seu primer amor secret. Els records ressorgeixen i aviat comença una relació entre tots dos en què en Mitsuo redescobreix una passió inesperada i que ho abraça tot. Tanmateix, l’aparent equilibri entre la vida quotidiana i les trobades furtives està condemnat a trencar-se.

dilluns, 27 de gener del 2025

Suisen, el gat d'en Gorô d'Aki Shimazak

Autor/a: Aki Shimazaki (Gifu, Japó, 1954)

Editorial: NordicaLlibres

Any de la primera edició: 2023

Llengua original: Francès

Traducció: Oriol Vaqué Sánchez

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 168


CATALÀ:

Com els anteriors llibres que he llegit de l'autora, Suisen, el gat d'en Gorô m'ha agradat molt. Aquesta obra és la tercera part de la pentalogia L'ombra del card. Sempre repeteixo el mateix, però m'agrada la literatura oriental perquè em transmet serenor i té la capacitat d'explicar la quotidianitat d'una manera molt senzilla però realista. I això és el que també passa en aquest llibre: per com està escrit sembla que no passa gran cosa, però en realitat en passen moltes, sobretot en com l'autora ens presenta al protagonista i en com l'acabem veient.

Una de les coses que m'agrada d'aquesta sèrie és que no segueix un fil lineal, sinó que cada llibre es centra en un personatge diferent i es poden llegir en l'ordre que es vulgui. Així, l'univers narratiu es construeix a partir de diferents perspectives que s'entrellacen subtilment.

En aquest cas, vaig començar la lectura sense suportar el protagonista, en Gorô, pel seu tarannà de no fer mai autocrítica i de sentir-se superior a tot i a tothom. Però a mesura que avança la història, he acabat entenent-lo. Aki Shimazaki aconsegueix girar aquesta actitud de manera magistral i fer justícia al llarg de la novel·la, oferint una reflexió sobre les expectatives i les aparences. És una lectura profunda perquè ens fa veure el que els personatges amaguen sota la pell.

Recomano aquest llibre tant als qui ja coneixen l'autora com als qui volen endinsar-se en una literatura pausada, delicada i plena de detalls subtils.

L'heu llegit? Què us ha semblat? 🤔


ESPAÑOL:

Como los anteriores libros que he leído de la autora, Suisen, el gato de Gorô me ha gustado mucho. Esta obra es la tercera parte de la pentalogía La sombra del cardo. Siempre repito lo mismo, pero me gusta la literatura oriental porque me transmite serenidad y tiene la capacidad de explicar la cotidianidad de una forma muy sencilla pero realista. Y esto es lo que también ocurre en este libro: por cómo está escrito parece que no pasa gran cosa, pero en realidad pasan muchas, sobre todo en cómo la autora nos presenta al protagonista y en cómo lo acabamos viendo.

Una de las cosas que me gusta de esta serie es que no sigue un hilo lineal, sino que cada libro se centra en un personaje distinto y se puede leer en el orden que se quiera. Así, el universo narrativo se construye a partir de diferentes perspectivas que se entrelazan sutilmente.

En este caso, empecé la lectura sin soportar al protagonista, Gorô, por su talante de no hacer nunca autocrítica y sentirse superior a todo y a todos. Pero a medida que avanza la historia, he terminado entendiéndolo. Aki Shimazaki logra girar esta actitud de forma magistral y hacer justicia a lo largo de la novela, ofreciendo una reflexión sobre las expectativas y las apariencias. Es una lectura profunda porque nos hace ver lo que los personajes esconden bajo de la piel.

Recomiendo este libro tanto a quienes ya conocen a la autora como a quienes quieren adentrarse en una literatura pausada, delicada y llena de detalles sutiles.

¿Habéis leído a la autora? ¿Qué os ha parecido? 🤔




Sinopsi:

En un harmoniós teixit de referències i correspondències, Aki Shimazaki aprofundeix en ferides de la infantesa que mai no han cicatritzat

En Gorô dirigeix una empresa pròspera fundada pel seu avi, està casat amb una dona de bona família i és pare de dos fills, per a qui té clares ambicions. Té dues amants, es rodeja de clients importants en bars i exhibeix orgullós fotos amb celebritats. Tot i que sempre creu que mereix més, en Gorô pensa que ha tingut èxit a la vida. Però el dia en què les seves conviccions trontollen, es veu obligat a mirar-se al mirall amb franquesa, probablement per primera vegada.

dilluns, 10 de gener del 2022

Hözuki, la librería de Mitsuko de Aki Shimazaki

Autor/a: Aki Shimazaki (Gifu, Japó, 1954)

Editorial: Nórdica Libros

Any de la primera edició: 2017

Llengua original: Francès

Traducció: Íñigo Jáuregui

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 128

Compra el llibre a Bookshop.org i dóna suport a les llibreries de proximitat.


CATALÀ:

Aquesta és una novel·la breu que ens explica una història aparentment senzilla. Això es dona en moltes novel·les asiàtiques, ens expliquen uns fets quotidians amb una gran serenitat i quan has acabat la lectura i hi reflexiones t'adones que amaguen molt més.

En aquest cas l'autora parla de les diferents maneres de viure la maternitat, d'errors que es cometen, d'esforços que s'han de fer, d'empatia, de diversitat, i de les diverses relacions entre mares i fills. També de filosofia i de religió.

Ens explica els dos tipus d'escriptura que conviuen a Japó, hiragana (escriptura sil·làbica japonesa) i kanji (ideogrames xinesos), i com una mateixa paraula es pot escriure de manera diferent i tenir significats diferents, i ens parla de les interpretacions del llenguatge. 

Tot això utilitzant un estil sobri, com solen escriure els autors orientals, i carregat de misteri. Va desvelant els fets a poc a poc, cada cosa al seu moment a través de les vides d'uns personatges molt ben definits.

Definitivament, una altra petita joia de la literatura japonesa (tot i que l'autora escriu en francès i viu a Canadà) que no puc deixar de recomanar-vos.


ESPAÑOL:

Esta es una novela breve que nos explica una historia aparentemente sencilla. Esto ocurre en muchas novelas asiáticas, nos explican unos hechos cotidianos con una gran serenidad y cuando has acabado de leer y reflexionas te das cuenta que esconden mucho más.

En este caso la autora habla de diferentes formas de vivir la maternidad, de errores que se comenten, de esfuerzos que hay que hacer, de empatía, de diversidad, y de las diversas relaciones entre madres e hijos. También de filosofía y de religión.

Nos explica los dos tipos de escritura que conviven en Japón, hiragana (escritura silábica japonesa) y kanji (ideogramas chinos), y como una misma palabra se puede escribir de manera diferente y tener significados diferentes, y nos habla de las interpretaciones del lenguaje.

Todo esto utilizando un estilo sobrio, como suele ser el de los autores orientales, y cargado de misterio. Va desvelando los hechos poco a poco, cada cosa en su justo momento a través de las vidas de unos personajes muy bien definidos.

Definitivamente, esta es otra de las pequeñas joyas de la literatura japonesa (aunque la autora escribe en francés y vive en Canadá) que no puedo evitar recomendaros.




Sinopsis:

Mitsuko tiene una librería de lance especializada en obras filosóficas. Allí pasa los días serenamente con su madre y Tarô, su hijo sordomudo. Cada viernes por la noche, sin embargo, se convierte en camarera en un bar de alterne de alta gama. Este trabajo le permite asegurarse su independencia económica, y aprecia sus charlas con los intelectuales que frecuentan el establecimiento. Un día, una mujer distinguida entra a la tienda acompañada por su hija pequeña. Los niños se sienten inmediatamente atraídos entre ellos. Ante la insistencia de la señora y por complacer a Tarô, a pesar de que normalmente evita hacer amistades, Mitsuko aceptará volver a verlos. Este encuentro podría poner en peligro el equilibrio de su familia. Aki Shimazaki sondea aquí la naturaleza del amor maternal. Con gran sutileza, cuestiona la fibra y la fuerza de los lazos.