Tan poca vida d'Hanya Yanagihara

Autor/a: Hanya Yanagihara (Los Angeles, 1974)

Editorial: Amsterdam

Any de la primera edició: 2025

Llengua original: Anglès

Traducció: Alexandre Gombau Arnau

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 832

CATALÀ:

Aquest llibre ha estat un fenomen mundial, però a mi no m’ha semblat tan bo com m’havien dit. 🤷🏻‍♀️ És una història que es recrea en el dolor, i a més, se’m ha fet massa monòtona i pesada. Amb la meitat de pàgines es podria haver explicat el mateix d’una manera més amena.

És un llibre que fa patir, massa. Tant, que al final m’ha semblat poc creïble. I de fet, millor així, perquè seria esgarrifós imaginar que algú ha passat per tot això en tantes etapes de la seva vida.

Tot i que els personatges haurien d’evolucionar, no he deixat de veure’ls com els joves universitaris del principi. Aquesta falta de canvi m’ha fet desconnectar. A banda d’això, també m’ha costat seguir endavant perquè, tot i que passen els anys, la novel·la no avança; sempre va donant voltes sobre el mateix.

Durant la lectura hi va haver personatges que em van semblar entranyables, com els pares del Jude (Harold i Julia) o el seu metge i amic (Andy), però aquest sentiment va ser molt breu. A hores d’ara, no sento res per ells, cosa que em confirma que no m’han deixat una empremta realment profunda. Crec que això passa perquè, com ja he dit, és una història que abasta tota una vida, però la sensació que deixa és que no avança realment. Això fa que no arribis a fer lligam amb els personatges, ja que el seu paper en la història sempre és el mateix.

El que més m’ha agradat és la història d’amistat entre els quatre protagonistes, que perdura durant més de 30 anys. Una amistat que supera entrebancs i que sap escoltar els silencis. 💙 Enmig del dolor, també hi ha amor.

Què us ha semblat? Sou de les que heu plorat llegint la vida de Jude? 📚👇

ESPAÑOL:

Este libro ha sido un fenómeno mundial, pero a mí no me ha parecido tan Bueno como me habían dicho. 🤷🏻‍♀️ Es una historia que se recrea en el dolor, y además, se me ha hecho demasiado monótona y pesada. Con la mitad de páginas se podría haber explicado lo mismo de forma más amena.

Es un libro que hace sufrir, demasiado. Tanto que al final me ha parecido poco creíble. Y de hecho, mejor así, porque sería escalofriante imaginar que alguien ha pasado por todo esto en diferentes etapas de su vida.

Aunque los personajes deberían evolucionar, no he dejado de verlos como los jóvenes universitarios del principio. Esa falta de cambio me ha hecho desconectar. Aparte de eso, también me ha costado seguir adelante porque, aunque pasan los años, la novela no avanza; siempre va dando vueltas sobre lo mismo.

Durante la lectura hubo personajes que me parecieron entrañables, como los padres de Jude (Harold y Julia) o su médico y amigo (Andy), pero ese sentimiento fue muy breve. A estas alturas, no siento nada por ellos, lo que me confirma que no me han dejado una huella realmente profunda. Creo que esto ocurre porque, como ya he dicho, es una historia que abarca toda una vida, pero la sensación que deja es que no avanza realmente. Esto hace que no llegues a empatizar con los personajes, ya que su papel en la historia siempre es el mismo.

Lo que más me ha gustado es la historia de amistad entre sus cuatro protagonistas, que perdura durante más de 30 años. Una amistad que supera obstáculos y que sabe escuchar los silencios. 💙 En medio del dolor, también hay amor.

¿Qué os ha parecido? ¿Sois de las que habéis llorado leyendo la vida de Jude? 📚👇

Sinopsi:

El fenomen literari mundial que ha deixat a milions de lectors amb el cor fet miques.

‘Yanagihara et porta tan profundament a les vides i ments d’aquests personatges que et serà impossible deixar-los enrere.’ —The Times

Quatre graduats d’una universitat de Massachusetts es traslladen a Nova York per construir el seu futur, amb pocs diners i molts dubtes, però sostinguts per la seva amistat i les seves ambicions. Hi ha en Willem, un aspirant a actor amable i atractiu; en JB, un pintor nascut a Brooklyn, ràpid de paraula i a vegades cruel; en Malcolm, un arquitecte frustrat que comença a treballar en una empresa prominent; i en Jude, un advocat introvertit, brillant i enigmàtic, què és el centre de gravetat del grup.

Hanya Yanagihara recorre vàries dècades d’amistat en la vida d’aquests quatre homes, que comparteixen una idea molt peculiar de la intimitat, una manera d’estar junts feta de poques paraules i molts gestos. Amb els anys, les seves relacions es tornen més profundes i fosques, tintades per l’addicció, l’èxit i l’orgull. Finalment s’adonaran que el seu major repte és en Jude, un home terriblement talentós, però cada cop més trencat, amb la ment i el cos marcats per una infància indescriptible, i perseguit per un trauma que definirà la seva vida per sempre.