Sang Blava de Maria Sardans

Autor/a: Maria Sardans (Puig-reig, 1967)

Editorial: Llibres del Delicte

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la policíaca

Número de pàgines: 326

CATALÀ:

Aquest és el tercer lliurament de la saga protagonitzada per Valentina Palau, un personatge que, des del meu punt de vista, és un dels més potents del gènere policíac en català. Valentina és una rica hereva agent del cos de  Mossos d'Esquadra, i destaca per la seva elegància, sofisticació i una força que atreu. Amb un instint excepcional per resoldre casos, tot i anar sovint a la seva, demostra ser una professional competent..

A Sang Blava, la Valentina es troba enmig d'un conflicte on ha de col·laborar amb la policia espanyola i la policia andorrana. La trama ens porta de viatge per localitzacions tan diverses com Sòria, Andorra, Mèxic, Rússia i diverses ciutats catalanes, això fa que ens endinsem en un escenari global i dinàmic, com ja passava en els anteriors lliuraments, i que afegeix profunditat a la investigació.

Després de llegir els anteriors llibres, tenia ganes de retrobar-me amb la Valentina en un nou cas, i aquesta història no m’ha decebut. La seva força com a personatge i la seva intuïció la converteixen en una protagonista irresistible. I segueixo amb ganes de més, per això espero poder llegir nous casos ben aviat.

M'agradaria destacar que, tot i ser una saga, els llibres es poden llegir de manera independent, ja que cadascun ofereix un cas nou. Tot i això, hi ha un cas recurrent que apareix als tres llibres, i és interessant seguir aquesta trama de manera ordenada per gaudir-ne plenament.

L'obra manté un ritme trepidant que fa que la lectura sigui àgil i absorbent, com és característic del gènere. Els girs constants i l'ambient de tensió m'han mantingut atrapada fins a l'última pàgina.

Finalment, vull donar les gràcies a l’editorial per convidar-me a la jornada de presentació de les novetats d’aquesta tardor, que vaig trobar molt interessant i enriquidora, i que em va permetre conèixer a la Maria Sardans i que em signés el llibre.

ESPAÑOL:

Ésta es la tercera entrega de la saga protagonizada por Valentina Palau, un personaje que, desde mi punto de vista, es uno de los más potentes del género policiaco en catalán. Valentina es una rica heredera agente del cuerpo de Mossos d'Esquadra, y destaca por su elegancia, sofisticación y una fuerza que atrae. Con un instinto excepcional para resolver casos, a pesar de ir a menudo a lo suyo, demuestra ser una profesional competente.

En Sang Blava, Valentina se encuentra en medio de un conflicto en el que debe colaborar con la policía española y la policía andorrana. La trama nos lleva de viaje por localizaciones tan diversas como Soria, Andorra, México, Rusia y diversas ciudades catalanas, lo que hace que nos adentremos en un escenario global y dinámico, como ya ocurría en las anteriores entregas, y que añade profundidad a la investigación .

Después de leer los anteriores libros, tenía ganas de reencontrarme con Valentina en un nuevo caso, y esta historia no me ha decepcionado. Su fuerza como personaje y su intuición la convierten en una protagonista irresistible. Y sigo con ganas de más, por eso espero poder leer nuevos casos pronto.

Me gustaría destacar que, a pesar de ser una saga, los libros pueden leerse de forma independiente, ya que cada uno ofrece un caso nuevo. Sin embargo, existe un caso recurrente que aparece en los tres libros, y es interesante seguir esta trama de manera ordenada para disfrutarla plenamente.

La obra mantiene un ritmo trepidante que hace que la lectura sea ágil y absorbente, como es característico del género. Los constantes giros y el ambiente de tensión me han mantenido atrapada hasta la última página.

Finalmente, quiero dar las gracias a la editorial por invitarme a la jornada de presentación de las novedades de este otoño, que encontré muy interesante y enriquecedora, y que me permitió conocer a Maria Sardans y que me firmara el libro.

Sinopsi:

L’aparició del cadàver d’una noia en una urbanització d’alt estànding manté ocupada la Valentina Palau, que inicia una etapa nova als Mossos d’Esquadra. Fins que la Policia d’Andorra la reclama per investigar un cas que implica gent important.

Una rica hereva morta a la piscina, un aristòcrata desaparegut i un rastre de sang i cadàvers que els vincula. El retorn de la Valentina Palau serà més que necessari.

En plena batalla de poder entre els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional, la Valentina es trobarà tot d’obstacles per investigar el marquès d’Andazola. I és que acusar algú amb sang blava i emparentat amb la família reial no és poca cosa, ni tan sols per a qui té diners i mitjans. Sobretot si la Policia Nacional i el CNI no pensen permetre-ho.

Això no és amor de Marina Marroquí

Autor/a: Marina Marroquí Esclápez  

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Espanyol

Traducció: Scheherezade Surià

Gènere: Juvenil

Número de pàgines: 160

CATALÀ:

"Això no és amor" és un llibre imprescindible que ens porta la Marina Marroquí per fer-nos reflexionar sobre els estereotips que la societat ha creat al voltant de les relacions amoroses. Des de la infantesa, ens bombardegen amb missatges de pel·lícules, sèries, contes i altres mitjans i ens transmeten una idea distorsionada i idealitzada del que hauria de ser l'amor. Però, què passa quan aquests missatges no reflecteixen la realitat? Marina Marroquí, amb la seva experiència personal i professional, desmunta aquestes falses creences i ens convida a identificar les relacions tòxiques.

El llibre no és només un conjunt de reptes, sinó que es presenta com un viatge reflexiu, ple de propostes i tests que ens ajuden a avaluar les nostres pròpies relacions i actituds. Amb un estil amè i directe, Marroquí fa que la lectura sigui accessible per a tothom, ja siguin joves o adults, homes o dones.

L'autora no només comparteix la seva experiència, sinó que ens proporciona eines pràctiques per reconèixer i allunyar-nos de les relacions nocives. És una lectura que ens fa conscients de la necessitat de repensar la manera en què concebem l'amor i les relacions.

Finalment, m’agradaria convidar-vos el dia 20 de setembre a escoltar la Marina Marroquí a Artesa de Segre on ens farà una xerrada que promet ser tan impactant com el seu llibre. Si teniu l'oportunitat de llegir-lo abans, podreu connectar encara més amb la força i l'energia que transmet l'autora. Us recomano molt aquesta lectura per la seva capacitat de transformar la nostra manera de veure l'amor.

ESPAÑOL:

"Esto no es amor" es un libro imprescindible que nos trae Marina Marroquí para reflexionar sobre los estereotipos que la sociedad ha creado en torno a las relaciones amorosas. Desde la infancia, nos bombardean con mensajes de películas, series, cuentos y otros medios y nos transmiten una idea distorsionada e idealizada de lo que debería ser el amor. Pero, ¿qué ocurre cuando estos mensajes no reflejan la realidad? Marina Marroquí, con su experiencia personal y profesional, desmonta estas falsas creencias y nos invita a identificar las relaciones tóxicas. 

El libro no es sólo un conjunto de retos, sino que se presenta como un viaje reflexivo, lleno de propuestas y test que nos ayudan a evaluar nuestras propias relaciones y actitudes. Con un estilo ameno y directo, Marroquí hace que la lectura sea accesible a todo el mundo, jóvenes o adultos, hombres o mujeres. 

La autora no sólo comparte su experiencia, sino que nos proporciona herramientas prácticas para reconocer y alejarnos de las relaciones nocivas. Es una lectura que nos hace conscientes de la necesidad de repensar la forma en que concebimos el amor y las relaciones. 

Finalmente, me gustaría invitaros el día 20 de septiembre a escuchar a Marina Marroquí en Artesa de Segre donde nos dará una charla que promete ser tan impactante como su libro. Si tenéis la oportunidad de leerlo antes, podréis conectar aún más con la fuerza y ​​la energía que transmite la autora. Os recomiendo mucho esta lectura por su capacidad de transformar nuestra forma de ver el amor.

Sinopsi:

Un llibre pràctic per generar debat i conscienciar¡ nois i noies en la igualtat de gènere.

Contínuament anem rebent missatges sobre l’amor que ajuden a crear falsos mites: que l’amor ha de ser a primera vista, que ha de ser per sempre, que la gelosia és una mostra d’amor... Quan la realitat xoca amb aquests falsos mites es produeix una frustració que, en casos extrems, pot derivar en violència de gènere.

Aquest llibre no pretén donar cap lliçó ni imposar respostes, però de vegades és necessari que algú et convidi a preguntar-te per què les coses han de ser com són. Dins del llibre trobaràs un seguit de reptes que t’ajudaran a reflexionar. Enfronta-t’hi sense por, perquè per tal que la societat avanci necessitem joves que s’atreveixin a abraçar la realitat amb tota la seva complexitat.

Cremo! de Maria Nicolau

Autor/a: Maria Nicolau 

Editorial: Columna

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Català

Gènere: Gastronomia

Número de pàgines: 272

CATALÀ:

Tot i que ho pugui semblar, aquest llibre és molt més que un simple llibre de receptes. Encara que la puguem comprar com un recull de plats tradicionals, aquesta obra és en realitat un testimoni profund de la constància, la resiliència i la superació personal. La Maria comparteix amb nosaltres la seva vida, revelant els nombrosos obstacles que ha hagut de superar per arribar a ser la comunicadora culinària que és avui: una persona sincera i senzilla, però amb un bagatge personal molt intens.

Ens ofereix un relat autèntic i humà, on cada capítol és una lliçó de perseverança, i la determinació i la passió es barregen, per a apropar-nos a alguns secrets de les cuines. Així, la seva trajectòria es converteix en una inspiració per a qualsevol persona que lluita per aconseguir els seus objectius, més enllà de les dificultats.

Acompanyant aquesta història de vida, trobem algunes idees i trucs culinaris de tota la vida, que, més que receptes, són reflexions sobre la simplicitat i l'essència del bon menjar. És un llibre que ens fa reflexionar sobre el valor de l'esforç i la importància de mantenir-se fidel a un mateix.

En resum, us puc dir que és una lectura que transcendeix la cuina per parlar-nos de la vida, i que ens convida a reflexionar sobre el nostre propi camí.

Aquest llibre me l'ha deixat la Teresa, per això des d'aquí li dono les gràcies. Ara només espero que em cuini alguna de les receptes 😅

ESPAÑOL:

Aunque pueda parecerlo, este libro es mucho más que un simple libro de recetas. Y puede que compremos esta obra como una recopilación de platos tradicionales, pero en realidad es un testimonio profundo de la constancia, la resiliencia y la superación personal. María comparte con nosotros su vida, revelando los numerosos obstáculos que ha tenido que superar para llegar a ser la comunicadora culinaria que es hoy: una persona sincera y sencilla, pero con un intenso bagaje personal.

Nos ofrece un relato auténtico y humano, en el que cada capítulo es una lección de perseverancia, y la determinación y la pasión se mezclan, para acercarnos a algunos secretos de las cocinas. Así, su trayectoria se convierte en una inspiración para cualquier persona que lucha por conseguir sus objetivos, más allá de las dificultades.

Acompañando a esta historia de vida, encontramos algunas ideas y trucos culinarios de toda la vida, que, más que recetas, son reflexiones sobre la simplicidad y la esencia de la buena comida. Es un libro que nos hace reflexionar sobre el valor del esfuerzo y la importancia de mantenerse fiel a uno mismo.

En resumen, puedo deciros que es una lectura que trasciende la cocina para hablarnos de la vida, y que nos invita a reflexionar sobre nuestro propio camino.

Sinopsi:

La nova revolució de Maria Nicolau.

Columna publica Cremo!, el nou llibre de Maria Nicolau. Reflexions gastronòmiques de la cuinera més revolucionària dels últims anys.

El fenomen que ha revolucionat la gastronomia.

«Cremo!» és el crit d’alerta que s’etziba a les cuines professionals quan es carrega una olla que pesa o una paella amb oli roent quan passem pel costat d’un company. El llibre que teniu a les mans, Cremo!, és la història d’una noia normal i corrent que un bon dia decideix deixar-ho tot per aprendre un ofici del qual no sap res i llançar-se de cap a una aventura per escoles d’hostaleria peculiars, restaurants insòlits, hotels i pastisseries de tota mena i condició, mentre el país és sacsejat per la revolta gastronòmica del segle.

Un assaig i un receptari que van molt més enllà, on es barregen, com qui fa una beixamel, passió, empenta, memòries, personatges estrambòtics i reflexions que ens faran vibrar en cada pàgina amb la cuina al ritme revolucionari de la Maria Nicolau.

Desig sobre rodes de Víctor Díaz i Neus Verdaguer

Autor/a: Víctor Díaz (Sant Joan les Fonts, 1974) i Neus Verdaguer (Olot, 1982)

Editorial: Rosa dels Vents

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la romàntica

Número de pàgines: 320

CATALÀ:

Aquesta és una novel·la que, tot i que penso que està dirigida a un públic més jove, ha aconseguit captivar-me per la seva frescor i perquè està ben escrita. La trama gira al voltant d’una parella jove que, tot just es coneixen, i fan una juguesca per veure qui és capaç de seduir a l’altre, desencadenant una sèrie de situacions plenes d’atracció mútua i desig. La història és un equilibri perfecte entre romanticisme, passió i intriga, sense que sigui un llibre pastelós, fet que la fa molt entretinguda i amena.

Un dels punts forts del llibre és la seva capacitat per mantenir l’interès del lector fins al final, amb un desenllaç sorprenent que tanca de manera brillant aquesta bonica història. Tot i que ara penso que no sóc exactament el target de l’obra, puc imaginar que, amb uns quants anys menys, l’hauria llegit amb papallones a l’estómac a cada pàgina.

És una lectura ideal per l’estiu, lleugera i emocionant, perfecta per gaudir sota el sol. Si encara no l’heu llegit, us recomano aprofitar els dies que queden de bon temps per submergir-vos en la història de l’Arnau i la Mun.

Vull agrair als autors i a l’editorial la confiança per aquesta col·laboració. 💗

ESPAÑOL:

Ésta es una novela que, aunque pienso que está dirigida a un público más joven, ha logrado cautivarme por su frescura y porque está bien escrita. La trama gira en torno a una pareja joven que apenas se conocen hacen una apuesta para ver quién es capaz de seducir al otro, desencadenando una serie de situaciones llenas de atracción mutua y deseo. La historia es un equilibrio perfecto entre romanticismo, pasión e intriga, sin que sea un libro pasteloso, lo que la hace muy entretenida y amena.

Uno de los puntos fuertes del libro es su capacidad para mantener el interés de la lectura hasta el final, con un desenlace sorprendente que cierra de forma brillante esta hermosa historia. Aunque pienso que no soy exactamente el target de la obra, puedo imaginar que, con unos años menos, la habría leído con mariposas en el estómago en cada página.

Es una lectura ideal para verano, ligera y emocionante, perfecta para disfrutar bajo el sol. Si todavía no la habéis leído, os recomiendo aprovechar los días que quedan de buen tiempo para sumergiros en la historia de Arnau y Mun.

Sinopsi:

Després d'uns dies al Port de la Selva, l'Arnau es troba la Mun, la seva «noia de la platja»; la química no triga en sorgir i en un breu trajecte en cotxe ja salten les espurnes. El seu desig deixarà pas a una juguesca, a veure si els nostres protagonistes seran capaços de seduïr-se mutuament: perd el primer que s'enamori!

Atracció, desig i seducció seran els ingredients d'un joc molt perillós, en què també hi haurà lloc per a terceres persones.

Qui posarà fre a aquest desig sobre rodes?

No me'n recordo de res de Nora Ephron

Autor/a: Nora Ephron (Nova York, 1941 – 2012)

Editorial: L'Altra

Any de la primera edició: 2022

Llengua original: Anglès

Traducció Carlota Gurt 

Gènere: Recull d'articles

Número de pàgines: 160

CATALÀ:

Després de llegir "Tinc un coll que fa pena" i gaudir-lo com ho vaig fer, vaig tenir clar que llegiria tot el que pogués de la Nora Ephron. La seva manera única d'escriure, amb un humor elegant i un estil desenfadat, em va captivar completament. Per això, vaig començar a llegir "No me'n recordo de res", un altre recull d'articles atrevits i divertits on l'autora ens parla de la seva vida privada i professional.

Igual que l'anterior, aquest llibre és una col·lecció d'històries que aborden temes diversos, des dels més quotidians fins als més personals i íntims. Ephron té una habilitat excepcional per explicar històries tristes i difícils amb un sentit de l'humor que no només és elegant, sinó també reconfortant. Amb aquest llibre, malgrat que ja coneixia que patia leucèmia, l'autora aconsegueix transmetre una vitalitat i un optimisme que són realment inspiradors.

El que més m'agrada del seu estil és com sap treure ferro de situacions difícils, ajudant-nos a veure les coses des d'una perspectiva més lleugera i optimista. La seva capacitat per trobar el costat còmic en els moments més complicats de la vida és un dels grans encants dels seus articles.

Ja ho vaig dir, però ho repeteixo, trobo molt encertat que la traductora de la novel·la sigui la Carlota Gurt, que per mi també és una dona molt potent. I que el pròleg l'hagi escrit una altra dona forta com és l'Eva Piquer, també l'hi escau.

Aquest llibre és una lectura que recomano fervorosament. Ephron connecta amb nosaltres a un nivell molt personal, fent-nos sentir com si estiguéssim xerrant amb una amiga que ens comprèn i ens fa riure fins i tot en els moments més foscos. La seva manera de veure la vida és un recordatori constant que, tot i les adversitats, sempre hi ha un motiu per riure, i a mi les persones així m'agraden.

I ara, amb moltes ganes de continuar gaudint dels seus escrits, he d'aconseguir "Coragre", una de les novetats de L'Altra Editorial. Estic desitjant llegir com ens explica, amb el seu estil inconfusible, la seva ruptura matrimonial, un tema que segurament abordarà amb la mateixa honestedat i humor que caracteritza tota la seva obra.

ESPAÑOL:

Después de leer "Tinc un coll que fa pena" y disfrutarlo como lo hice, tuve claro que leería todo lo que pudiera de Nora Ephron. Su forma única de escribir, con un humor elegante y un estilo desenfadado, me cautivó completamente. Por eso, empecé a leer "No me'n recordo de res", otra recopilación de artículos atrevidos y divertidos donde la autora nos habla de su vida privada y profesional.

Al igual que el anterior, este libro es una colección de historias que abordan temas diversos, desde los más cotidianos hasta los más personales e íntimos. Ephron tiene una habilidad excepcional para contar historias tristes y difíciles con un sentido del humor que no sólo es elegante, sino también reconfortante. Con este libro, a pesar de conocer ya que sufría leucemia, la autora consigue transmitir una vitalidad y un optimismo que son realmente inspiradores.

Lo que más me gusta de su estilo es cómo sabe sacar hierro de situaciones difíciles, ayudándonos a ver las cosas desde una perspectiva más ligera y optimista. Su capacidad para encontrar el lado cómico en los momentos más complicados de la vida es uno de los grandes encantos de sus artículos.

Este libro es una lectura que recomiendo fervorosamente. Ephron conecta con nosotr@s a un nivel muy personal, haciéndonos sentir como si estuviéramos charlando con una amiga que nos comprende y nos hace reír incluso en los momentos más oscuros. Su forma de ver la vida es un recordatorio constante que, pese a las adversidades, siempre hay un motivo para reír, y a mí las personas así me gustan.

Y ahora, con muchas ganas de seguir disfrutando de sus escritos, buscaré "Coragre", una de las novedades de L'Altra Editorial. Estoy deseando leer cómo nos cuenta, con su estilo inconfundible, su ruptura matrimonial, un tema que seguramente abordará con la misma honestidad y humor que caracteriza a toda su obra.

Sinopsi:

Nora Ephron és una de les escriptores feministes més incisives i hilarants de la literatura nord-americana del segle XX, una articulista d’energia imparable i una guionista de cinema multipremiada. No me’n recordo de res és un recull dels seus articles més mordaços i esmolats que ofereixen una mirada còmica sobre el passat i una crítica àcida i personal contra les vicissituds de la vida moderna. Aquestes pàgines ens transporten des de la seva primera feina a la sala de correus de la revista Newsweek a les sis fases del correu electrònic, des de records de les festes glamuroses i bullicioses dels seus pares a la vida plena de “moments senils” —o, com en diu ella, “moments Google”—, dels fracassos més estrepitosos de la seva carrera a les alegries més grosses. Plena de perspicàcia i d’observacions autèntiques i encertadíssimes, No me’n recordo de res és un recull deliciós i punyent d’una de les escriptores més desacomplexades del panorama nord-americà.

Cicatriz de Sara Mesa

Autor/a: Sara Mesa (Madrid, 1976)

Editorial: Anagrama

Any de la primera edició: 2015

Llengua: Espanyol

Gènere: Novel·la contemporània

Número de pàgines: 200

CATALÀ:

Aquesta novel·la és de les que pot deixar una empremta profunda i inquietant. La història que ens presenta és una exploració pertorbadora d'una relació que oscil·la entre l'amor i el desig, però que des del meu punt de vista, és clarament insana.

La força de la narrativa de Sara Mesa rau en el seu estil fosc i en la seva habilitat per crear personatges complexos i sovint mancats de sentiments. En "Cicatriz", aquests personatges es mouen en situacions extremes que desafien la moralitat i la toxicitat de les relacions. Això fa que la novel·la tingui una atmosfera opressiva i una tensió constant que pot resultar difícil de suportar.

Tot i que la capacitat de Mesa per construir aquests mons obscurs és innegable, la lectura de d'aquest llibre se m'ha fet bastant pesada. La trama m'ha deixat amb una sensació d'indiferència. Els personatges, en la seva fredor i manca d'empatia, només han aconseguit transmetre'm rebuig.

Això mateix em va passar amb una altra obra de l'autora, "Un amor". En ambdós casos, tot i reconèixer la qualitat literària i la coherència estilística de l'autora, no he aconseguit connectar emocionalment amb la història ni amb els seus protagonistes. La manca de llum en les seves narracions, juntament amb la densitat de les trames, ha fet que la meva experiència lectora fos menys gratificant del que esperava.

Com a resum us diré que és una novel·la que, tot i estar ben escrita i ser fidel a l'estil característic de Sara Mesa, no m'ha acabat de convèncer. Recomano aquesta lectura a aquells que gaudeixen de les històries fosques i psicològicament complexes, però amb la precaució que pot resultar una experiència desagradable. Si busqueu una novel·la que us faci sentir una àmplia gamma d'emocions positives, aquesta no és l'opció més adient.

ESPAÑOL:

Esta novela es de las que puede dejar una huella profunda e inquietante. La historia que nos presenta es una perturbadora exploración de una relación que oscila entre el amor y el deseo, pero que desde mi punto de vista, es claramente insana.

La fuerza de la narrativa de Sara Mesa reside en su estilo oscuro y en su habilidad para crear personajes complejos y, a menudo, sin sentimientos. En Cicatriz, estos personajes se mueven en situaciones extremas que desafían la moralidad y la toxicidad de las relaciones. Esto hace que la novela tenga una atmósfera opresiva y una tensión constante que puede resultar difícil de soportar.

Aunque la capacidad de Mesa para construir estos mundos oscuros es innegable, la lectura de este libro se me ha hecho bastante pesada. La trama me ha dejado con una sensación de indiferencia. Los personajes, en su frialdad y falta de empatía, sólo han logrado transmitirme rechazo.

Eso mismo me ocurrió con otra obra de la autora, "Un amor". En ambos casos, a pesar de reconocer la calidad literaria y la coherencia estilística de la autora, no he logrado conectar emocionalmente con la historia ni con sus protagonistas. La falta de luz en sus narraciones, junto a la densidad de las tramas, ha hecho que mi experiencia lectora fuera menos gratificante de lo que esperaba.

Como resumen os diré que es una novela que, pese a estar bien escrita y ser fiel al estilo característico de Sara Mesa, no me ha acabado de convencer. Recomiendo esta lectura a quienes disfrutan de las historias oscuras y psicológicamente complejas, pero con la precaución de que puede resultar una experiencia desagradable. Si os gustan las novelas que os hagan sentir una amplia gama de emociones positivas, ésta no es la opción más adecuada.

Sinopsis:

Una inquetante historia de amor y una reflexión sobre la sociedad de consumo.

Sonia conoce a Knut en un foro literario de internet y, a pesar de los setecientos kilómetros que los separan, establece con el una particular relación marcada por la obsesión y la extrañeza. Entre la atracción y la repulsión, no puede evitar sentirse fascinada por este personaje insólito y perfeccionista, que vive fuera de toda norma social y que la corteja a traves de suntuosos regalos robados. "Le gustaba ir siempre bien vestido, incluso para ir a robar una simple lata de conservas. Tan joven y hablando de escritores del XIX. Filosofando. Cuestionándolo todo. Teorizando sobre el individuo y el grupo, y la hipocresía social, y los chivos expiatorios, y Dios y el destino, la virginidad y el sexo. Solía decir que no hay placer comparable a pensar. Y no, no era petulante ni vanidoso. Era simplemente... exhaustivo." Su necesidad de poner distancia cuando Knut se vuelve demasiado absorbente, pero tambien su irrefrenable curiosidad y el ansia de vivir experiencias más allá de una existencia excesivamente reglada, llevarán a Sonia a una doble vida secreta en la que quedará atrapada durante años sin posibilidad de exculparse.

Cicatriz no es sólo una inquietante historia de amor descompensado protagonizada por dos seres muy distintos pero a la vez complementarios, es también una reflexión sobre la sociedad de consumo y los robos a gran escala en grandes almacenes, la sumisión y el poder, la anulación del deseo y la carnalidad, el refugio de la infancia, la fantasía como alternativa, la culpa y la expiación, la escritura y la vocación literaria.

Nascuda de Venus de Sònia Lleonart Dormuà

Autor/a: Sònia Lleonart Dormuà (Mataró, 1971)

Editorial: Rosa dels Vents

Any de la primera edició: 2024

Llengua original: Català

Gènere: Novel·la històrica

Número de pàgines: 450

CATALÀ:

"Nascuda de Venus" és una novel·la que ens transporta a la Florència dels Medici, en plena efervescència cultural renaixentista. Aquesta obra no només ens permet conèixer en profunditat l'art de Boticelli, sinó que també ens fa viure una investigació apassionant sobre la seva musa, Simonetta Vespucci.

La novel·la està construïda sobre tres històries d'amor que, tot i desenvolupar-se en èpoques diferents, es troben entrellaçades de manera singular. Aquesta estructura narrativa li dona una riquesa i un ritme que fan que sigui molt difícil deixar de llegir.

Un dels punts forts de la novel·la és la gran tasca de documentació que ha fet l'autora, aconseguint recrear una Florència vibrant i realista, plena de detalls que ens fan sentir com si estiguéssim caminant pels seus carrers i visitant els seus palaus. Aquesta precisió m'ha despertat unes ganes boges de tornar a visitar Florència, per poder veure de primera mà els llocs descrits en la novel·la i les obres d'art que s'hi citen.

Un altre aspecte destacable és la manera com es presenta l'art de Boticelli. La novel·la no només es limita a descriure algunes de les seves obres, sinó que també ens introdueix en el seu procés creatiu i en la relació que tenia amb el seu entorn i amb la seva musa, Simonetta. Aquesta investigació sobre Simonetta aporta una dimensió humana i emocional que enriqueix la història.

En definitiva, "Nascuda de Venus" és una història que m'ha enganxat moltíssim i que he gaudit enormement. Si us agrada l'art i la història, gaudireu molt de la novel·la. La recomano especialment a aquelles persones que tinguin una passió per la Florència renaixentista i per l'obra de Boticelli. Aquesta novel·la és un viatge literari que no us deixarà indiferents i que us transportarà a una de les èpoques més fascinants de la història de l'art.

Aprofito per agrair a la Sònia que hagi comptat amb mi per col·laborar amb aquesta lectura.

ESPAÑOL:

"Nacida de Venus" es una novela que nos transporta a la Florencia de los Medici, en plena efervescencia cultural renacentista. Esta obra no sólo nos permite conocer en profundidad el arte de Boticelli, sino que también nos hace vivir una apasionante investigación sobre su musa, Simonetta Vespucci.

La novela está construida sobre tres historias de amor que, a pesar de desarrollarse en épocas distintas, se encuentran entrelazadas de forma singular. Esta estructura narrativa le da una riqueza y un ritmo que hacen que sea muy difícil dejar de leer.

Uno de los puntos fuertes de la novela es la gran labor de documentación que ha hecho la autora, consiguiendo recrear una Florencia vibrante y realista, llena de detalles que nos hacen sentir como si estuviéramos andando por sus calles y visitando sus palacios. Esta precisión me ha despertado unas ganas locas de volver a visitar Florencia, para poder ver de primera mano los sitios descritos en la novela y las obras de arte que se citan.

Otro aspecto destacable es la forma en que se presenta el arte de Boticelli. La novela no sólo se limita a describir algunas de sus obras, sino que también nos introduce en su proceso creativo y en su relación con su entorno y con su musa, Simonetta. Esta investigación sobre Simonetta aporta una dimensión humana y emocional que enriquece la historia.

En definitiva, "Nacida de Venus" es una historia que me ha enganchado muchísimo y que he disfrutado enormemente. Si osgusta el arte y la historia, disfrutaréis mucho de la novela. La recomiendo especialmente a aquellas personas que tengan una pasión por la Florencia renacentista y por la obra de Boticelli. Esta novela es un viaje literario que no les dejará indiferentes y que les transportará a una de las épocas más fascinantes de la historia del arte.

Sinopsi:

Florència, 1510. El gran mestre Sandro Botticelli, en el llit de mort, demana al seu confessor que lliuri una carta i un quadre secrets al fill de la seva musa, la bella Simonetta Vespucci.

Aquest quadre mai arribarà a veure la llum, i més de cinc segles després, la Carla, una jove restauradora catalana, emprendrà la cerca d’aquesta obra perduda, la qual la portarà a descobrir la seva veritable essència i un secret amagat durant més de cinc-cents anys que li canviarà la vida per sempre.